Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 6,5 km
Temps: 
Desnivell: 25 metres 
Ruta circular 
Data: 2006, 2013, 2016, 2019, 2020
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ La sortida per fer la volta a l’estany d’Ivars i Vila-sana (els dos municipis que es reparteixen les 156 hectàrees del llac) és un clàssic “gold label” del CAT de Setmana. La primera visita va ser el 2006, quan l’espai tot just començava a omplir-se d’aigua i els seus promotors ja topaven amb les primeres ‘carpes invasores’.
Però això va ser només al principi. Les visites posteriors ja mostraven un estany consolidat:
Això sí, preneu-ne nota: a l’estiu hi fa molta calda, ja avisem. Però dit això, certifiquem que totes les èpoques són bones per perdre-s’hi una estona:
Per arribar fins a l’estany d’Ivars i Vila-sana només cal fer una cosa: arribar-se fins a Ivars i Vila-sana. Una opció fàcil per als que vinguin de Lleida/Barcelona és agafar l’A2 fins a l’altura de Bellpuig i tirar en direcció a Ivars.
L’estany té dos accessos amb aparcament, un està situat a la riba Nord, i l’altre, a la riba Sud, al costat de la carretera d’Ivars a Vila-sana. El CAT de Setmana opta per aquest segon. És fàcil d’arribar-hi i està ben indicat.
Mapa de Google del punt de sortida:
INICI: PARK & GO
El pàrquing ens queda un punt elevat, de manera que el primer que ens trobem és un amable mirador que ja ens dona una perspectiva general. Pel costat hi baixa el camí que ens porta a l’estany.
De seguida us adonareu que el lloc està petat de conills, i que si és època de cigonyes també n’hi ha moltes.
Un cop a baix, i passada ja una primera àrea de pícnic amb taules (veureu que n’hi ha per molts llocs) connectem amb el camí que voreja tot l’estany. És la ‘ronda perimetral’ que ens planteja un primer dilema: en quin sentit la fem? Fem com les agulles del rellotge i tirem cap a l’esquerra? O al revés?
Tic-tac, tic-tac…
L’opció escollida és la primera, o sigui que tirem cap a l’esquerra seguint un camí on s’indica clar i català que està prohibit per a les motos. L’estany ens queda sempre a mà dreta.
RIBERA SUD: PALANQUES, MIRADORS, NIUS I BOSC DE RIBERA
La Ribera ‘Sud’ de l’estany va resseguint la vora a pocs metres de l’aigua. El camí és ample i té de tot: ens creuem casetes per observar ocells, i també nius de cigonya que s’han construït sobre plataformes artificials preparades pels humans.
Algunes d’aquestes plataformes s’han muntat dalt dels arbres, i d’altres, directament sobre pals, com mostra l’estampa de sota:
Sigui des del camí o des de les casetes que trobem a mà dreta, prop de l’aigua, les ocasions per fer fotos són constants. Les estampes de l’estany permeten veure les illes artificials que es van dissenyar per atreure diversitat i fauna variada.
I val a dir que han reeixit bastant no?
Mentre a la nostra dreta ens queda sempre l’estany, a l’esquerra hi tenim una barreja de camps i bosc de ribera combinat amb marges farcits de caus de conill. Més amunt, sobre els marges, hi ha els conreus de tota la vida, que es continuen cultivant.
Quan portem uns dos quilòmetres de caminada, passem pel costat d’una palanca d’accés a l’aigua situada en un punt estratègic: el Mirador Termenal, just a la frontera entre els termes d’Ivars (a la dreta) i Vila-sana (a l’esquerra).
A partir d’aquest punt, entrem en territori de Vila-sana.
Tal com mostren les imatges de sota, agafades la tardor de 2020, el nivell de l’aigua és força baix. Això ens permet confirmar que l’estany és molt extens, però poc profund (el punt més fondo fa uns 4 metres).
I no, no estem a la costa atlàntica ni estem en marea baixa, no. Estem a l’Alt Urgell:
El motiu pel qual la tardor del 2020 l’estany està tan baix té una explicació: els responsables han decidit buidar-lo per netejar-lo i renovar-ne l’aigua. Interessa que bona part del fons s’oxidi amb l’aire, i d’aquesta manera quan es torni a omplir, els sediments tindran menys capacitat per consumir l’oxigen de l’aigua.
A part, el buidatge també ha de servir per fotre fora espècies ‘nocives’ (les carpes no agraden).
En resum, és una operació per sanejar l’aigua de l’estany. Si voleu més informació, podeu enllaçar a la notícia del 324 sobre el buidatge parcial de l’estany, que molt amablement ens ha remès via Twitter @jaumeclotet. Moltes gràcies.
ATENCIÓ: Apunt bosquetà
L’entorn de l’estany és agrícola, com ha estat sempre des de fa segles. De fet, alguns trams del camí coincideixen amb accessos a cultius, i en algun moment creuarem sembrats propers a l’aigua. Però a la punta Sud-oest de l’estany, al final d’aquest primer tram, hi ha un petit bosquet de ribera, ca l’Aragonès.
La ruta ofereix l’opció de fer una desviació a l’esquerra que ens porta fins al bosquet i a una petita bassa artificial pensada per a la reproducció de gripaus i amfibis variats.
A la tardor, amb la fullaraca emmoquetant el terra, respireu fondo: sentireu com us entra l’olor de fulla de pollancre.
Passat el bosc de ribera, recuperem de nou el camí perimetral. Arribem a l’extrem Sud-oest de l’estany, fem un gir de 90 graus a la dreta, i voregem la riba Oest, que és molt més curta.
A l’esquerra hi tenim una explotació agrícola, la granja de Cal Ribes; i a la dreta, una visió diferent de l’estany, com aquesta que tenim al cap d’uns 500 metres, quan tornem a girar i emprenem el tram de la riba Nord.
RIBERA NORD: MIRADORS, PIC-NIC I VISTES ELEVADES
La part Nord (en diem Nord, però en realitat sobre el mapa seria Nord/Nord-oest) és el tram més llarg, d’uns dos quilòmetres i mig. Inclou més miradors per observar ocells, com per exemple l’aguait de Vila-sana:
O també miradors elevats, com la Torre de l’Estany:
I també inclou un canvi de tendència: per primer cop i únic, el camí fa una mica, mica, mica de pujada. Ens enfilem fins a arribar al centre de Cal Sinén, el punt d’informació de l’estany.
Aquest és un bon lloc per obtenir una generosa panoràmica de l’indret:
Passat cal Sinén, el camí torna a baixar. Ho fem a poc a poc, entre cultius i caus de conill, fins que arribem a la punta Nord-est. Aquí el camí fa un últim canvi de sentit i voreja el tram final, la riba Est.
Què hi trobem?
Doncs a la nostra dreta, més estampes bucòliques de l’estany; i a l’esquerra, separada per una tanca, una amable plantació de canyissars. En un moment donat creuem un tub (que no veiem) que aboca l’aigua que nodreix l’estany.
A l’expedició de 2020 descobrim que no en raja ni una gota (entenem que és per l’operació de neteja).
Passat aquest últim tram, connectem de nou amb el punt d’inici. Ara ja només queda remuntar el camí fins al pàrquing o bé tornar a començar. A gust del consumidor.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per cert, ja que hi som: en aquesta expedició 2020 el prestigiós equip del CAT de Setmana s’ha anat trobant pel camí uns recipients de plàstic vermell al terra que, pel que sembla, formen part d’algun experiment d’alumnes i/o professors de la UDL (Universitat de Lleida). A cada plàstic s’hi ajunta una nota demanant que es respectin els recipients per tal de poder fer la pràctica.
Molt bé, respectat ha estat.
Dit això, demanem el mateix respecte per a la llengua d’aquest país, tot recordant als autors de l’estudi que la seva universitat és la Universitat de Lleida, no de ‘Lérida’. La secció filològica del CAT de Setmana constata, cada cap de setmana, que si no ens posem les piles per defensar la llengua d’aquest petit país, la llengua d’aquest petit país se’n va a cagar.
Fet el clam, acabem com sempre amb uns edificants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1093
Els vostres comentaris:
😺 28-04-2023 – Anònim
Estaria bé, que si posessin un o dos, o tres surtidors, com al lllac Leman de Suïssa, per oxigenar l’aigua, i aixi, a més de fer ambient, sanejariem i oxigenarien l’aigua pobre d’aquest element.
Gràcies
30-04-2021 – Kuala
Interessant. Llàstima que quasi totes les fotos siguin de un dia tant gris. Pero és molt recomanable no nomes tenim Banyoles a Catalunya.
