Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 4 km 
Temps. 
Desnivell: 187 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2020 
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta és absolutament familiar, per bé que, evidentment es pot tornar més punky: es pot allargar seguint el GR11 cap a Vallter o bé enfilant cap al refugi de Jaume Ferrer i al Costabona.
De totes maneres, ja us avancem que el plantejament d’aquest CAT de Setmana és força manta: només farem una estirada de cames seguint el caminet que voreja el riu, i que surt de la carretera de Setcases a Vallter, la C-771.
També es pot fer una versió més completa caminant des de Setcases. En aquest cas tirar per la carretera (visca l’asfalt) fins a trobar el trencant, que trobem a mà dreta a l’alçada de la casa de la Farga (des de Setcases són uns 25 minuts, poc més de quilòmetre i mig).
Si no voleu començar a caminar des de Setcases i preferiu començar la ruta des de la casa de la Farga, haureu de provar sort i intentar aparcar el carruatge al voral de la carretera, però no és tasca fàcil.
El que realment és fàcil és trobar l’inici del camí perquè la ruta està perfectament indicada:
El nostre CAT de Setmana coincideix amb la part “suau” de l’itinerari número 5 de les rutes ‘oficials’ de Setcases, que podeu consultar aquí.
De fet, el tram que ara comencem inclou un dels indrets més populars d’aquesta zona: el salt del Cossi d’en Batlló, que l’agost de 2020 se’ns mostra així:
I també passem pel petit indret conegut com “La copa de Cava” que per les mateixes dates se’ns mostra així:
DE PONT A PONT
El camí és ample, còmode, i va pujant de forma molt suau. Primer voreja la casa de la Farga, que ens queda la nostra esquerra, i de seguida va resseguint la riera de Carboner entre pins, avellaners, bedolls i vegetació de ribera.
Alguns trams discorren entre murs de pedra seca d’antigues feixes, i també sota un bon gruix d’arbres que formen una marquesina natural.
Al principi el riu ens queda a la nostra esquerra fins que al cap d’uns 600 metres travessem un primer pont:
Ara l’aigua ens queda a la dreta i comencem el tros més ferm pel que fa a les estampes fluvials: salts d’aigua, ràpids i gorgs hipnòtics.
De seguida arribem al ‘Cossi d’en Batlló’, un petit salt amb el seu mini-gorg (suposem que és el cossi) degudament indicat amb un elegant rètol clarificador. L’indret també ens obsequia amb un banc atrotinat per contemplar el salt des del mateix camí.
Al matí, d’anada, trobem el ‘Cossi’ farcit de rostres pàl·lids banyant-s’hi i cridant fort (som agost sí, però l’aigua és freda igualment).
Més amunt, el camí continua mostrant estampes similars, fins que travessa novament per un segon pont (el primer era de pedra, aquest segon, d’estil contemporani).
Com que aquest 2020 ha anat plovent, sovint el camí és també un petit rierol pels reguerons que anem creuant ara sí i ara també.
Per cert, des del segon pont, la riera ofereix aquesta estampa:
… I així anem fent fins que arribem a un dels punts més interessants: ‘la copa de cava’, un petit caprici de la natura que ha acabat modelant una pedra plana i arrodonida que distribueix tota l’aigua que rep pel seu contorn.
L’aigua cau en forma de cortina i recorda a una copa plana de cava desbordada:
‘La Copa de Cava’
DESVIAMENT I TRAM PEL RIU
Passat aquest punt, veureu que hi ha un tancat i que el camí es comença a enfilar i a separar-se de la riera. Després d’una mica de pujada entre pins, la ruta ofereix tres amables opcions: o bé tirar recte amunt cap al refugi, o bé tornar enrere, o bé trencar a l’esquerra i baixar de nou cap al riu.
Triem aquesta última opció.
De seguida ens trobem novament a la riera. Però ara el camí en lloc de continuar aigües amunt fa un canvi de sentit i tomba riu avall per connectar novament amb la part que ja hem fet.
Davant d’això, si hi ha més ganes de remuntar el riu sempre tenim l’opció de continuar a la brava aigües amunt saltant de pedra en pedra, una opció que el preparat equip del CAT de Setmana perpetrem durant una estona. Ho fem entre alegres granotes, espantadisses granotetes, i respectables granotasses.
Al cap d’uns metres decidim que ja n’hi ha prou i tornem enrere per connectar amb el camí i buscar un bon indret per dinar. Provem sort al raconet guai de la ‘la copa de cava’, que com era d’esperar trobem ‘ocupat’ 
per un altre grup de rostres pàl·lids.
Això ens obliga a buscar una altra raconada.
Per sort, de racons d’aigua hipnòtics, aquesta ruta en té un munt:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre acabem amb uns útils enllaços d’interès:
Parc natural de les capçal·leres del Ter i el Freser
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1476
Els vostres comentaris:
😺 31-10-2021 – Anònim
:Hay mucha subida o es plano para ir con un abuelo
😺 CAT de Setmana:
Hola, el camí planer del tot no és. Però el primer tram pels ponts i fins a la copa de Cava és força fàcil. Puja una miqueta, seguint el curs i el pendent del riu, però no és molt fort. Si es tracta d’un avi que sol sortir a caminar, no hauria de tenir problemes. A partir de la copa de cava, el camí ja s’enfila una mica més.
