El Solsonès de la Llosa de Cavall a la ‘presó’ de Busa
Il·lustrat CAT de Setmana des de la Llosa de Cavall fins a la ‘presó’ de Busa, un penyal rodejat de cingles conegut com el Capolatell que va fer de presó natural durant la guerra del francès.
▶ Àmbit: Prepirineu
🔀 Recorregut: 11,9 km
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 590 metres  
🔄 Ruta circular en un 70% 
📅 Data: 2020, 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·AnnaMa

➔ El prestigiós equip del CAT de Setmana ha sortit encantat d’aquesta excel·lent sortida pel Prepirineu del Solsonès. Per què? Doncs per les vistes inicials a l’embassament de la Llosa de Cavall, per les móres abundants que han fet les delícies d’alguns caminaires, pels “canvis de ritme”, pels canvis de paisatge, per la història dramàtica que té la vessant humana d’aquest indret, i sobretot, sobretot, per la panoràmica que obtenim des de dalt:
Les estampes són fermes en molts punts de la ruta, però es tornen espectaculars quan arribem, per exemple, al mirador del Capolat, a tocar ja de la presó, on les bones vistes es tornen a repetir. 
I si amb això no n’hi ha prou, també us regalem un BONUS TRACK final amb una incursió fins a l’església de Sant Cristòfol de Busa!
Què? Som-hi?

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

SORTIDA DE LA LLOSA DE CAVALL

El punt de sortida es troba en un amable aparcament al costat de la carretera C-462 al costat de l’embassament de la Llosa de Cavall, entre la presa i Sant Llorenç de Morunys. Si veniu de Solsona queda a la vostra dreta. Ben a prop, a l’altra banda de la carretera, hi ha l’església de Santa Eulàlia de les Cases. Aquí una referència a Googlemaps del punt de sortida: 
Del mateix pàrquing ja en surt el camí degudament indicat amb dues referències: Busa (tota la serralada i el pla porten aquest nom) i Casa Llobeta, la masia abandonada que trobarem al final del primer tram. Aquesta primera part és una aproximació cap a la ‘paret’, que comença amb una pujada constant però assequible. La fem sota bosc i resseguint una raconada de la Llosa de Cavall. 
A mesura que anem guanyant alçada, guanyem també perspectiva del paisatge, inclosa la Mola del Santuari de Lord, que ens queda davant nostre:
Estampa a mig camí: embassament i la Mola de Lord (la foto està agafada de tornada)
Al cap de poc més d’un quilòmetre d’ascens tranquil, el camí fa un canvi de sentit i acaba d’enfilar-se per un espai menys boscós. Arribem a un entorn agrícola amb un mas abandonat, Casa Llobeta, i una petita església que tampoc està gaire catòlica, Sant Iscle i Santa Victòria. I ben a prop, una tercera construcció també en runes: Capdevila de Llobeta. 
El camí passa pel costat de les tres construccions:
Aquest tram és un punt desolador, més que res per l’abandonament general d’uns masos i una vida anterior que se’ns van desdibuixant entre una natura que poc a poc va recuperant el seu espai. 
Al costat del camí encara es conserven murs de pedra seca i antigues feixes que ara amb prou feines esguarden esbarzers. Això sí, els trobem carregats fins al capdamunt de móres (la delícia de més d’un caminant, per cert 😺).
Des d’aquest punt ja tenim una bona perspectiva del Capolatell, els cingles de la punta de la serra de Busa. La imatge ajuda a fer-se la idea de com era aquesta presó natural, i de com havia de ser de ‘txungo’ que et tanquessin allà a dalt (en aquest cas, no pas ‘entre’ quatre parets, sinó ‘sobre’ quatre parets):
Passades les construccions de la Llobeta, fem mig quilòmetre d’aproximació fins a tocar de la muntanya (n’hi ha prou en seguir les marques grogues). Quan ens plantem davant de la serralada hem de prendre una dura decisió: cal decidir si abordem l’ascens per la dreta o per l’esquerra. Comença la part circular d la ruta.
Després de rumiar-hi uns zero segons, l’impetuós equip del CAT de Setmana decideix que tirem cap a la dreta (per la vessant Sud). La tornada (la baixada) la farem per la vessant Nord i acabarem de nou en aquest punt. 
A partir d’aquí, anem vorejant a la paret de la serralada, primer passem pel costat d’una petita balma, la Balma de l’Areny (coincidim amb un trosset del GR1, segons els mapes de l’ICGC), i poc després, un cop hem passat per sota de dues pedres immenses, comença un tram de pujada directa. No cal grimpar però sí que ens hi hem de posar una mica més en serio. 
La roca està feta de conglomerats, igual que a Montserrat. Aquí unes estampes interessants, com aquesta de la Balma de l’Areny:, amb intrèpid explorador inclòs:
Un cop superat aquest tram d’ascens, arribem a un espai més planer, amb amables pastures i interessants vistes. A la nostra dreta hi tenim el pla de Busa, i a la nostra esquerra, les cingleres del Capolat i el Capolatell. 
Veureu que a mitja esplanada, just on hi ha un indicatiu de la ruta, en surt un camí a mà l’esquerra que va directe a l’objectiu. Agafeu-lo. (El prestigiós equip del CAT de Setmana se’l va passar de llarg per veure si trobava algun bolet, però tal i com es reflecteix al Wikiloc, vam fracassar i al cap de no res vam ressituar-nos de nou en el recte camí). 
Un cop encarrilats, anem pujant alegrement fins que de seguida ens trobem el sender que ve de Sant Cristòfol de Busa. L’agafem i tirem a l’esquerra, i en un no res ens plantem al primer gran objectiu de la ruta:

EL MIRADOR DEL CAPOLAT I LA PRESÓ DEL CAPOLATELL 

El mirador del Capolat està situat abans de la presó (encara ens falta recórrer un petit tram d’uns 600 metres per sobre de l’altiplà) però és un punt privilegiat perquè mostra tota la vall de Lord: 
😺 CAP A L’OEST: La Mola del Santuari de Lord, l’embassament de la Llosa de Cavall (color turquesa i ple de raconades), Sant Llorenç de Morunys i Port del Comte:
😸 CAP AL NORD/NORD-EST: Serra de Guixers, d’Ensija, el Pedraforca, i algun tros del Cadí:
Al mirador hi ha un amable planell descriptiu del paisatge que és d’agrair perquè sempre ajuda a situar-se. Al costat del planell, a mà dreta, en surt un caminet que tira avall per la vessant Nord. Ens ho apuntem: serà el sender que agafarem després per fer el camí de tornada (és el que té fer una ruta circular, no repetir el camí d’anada). 
Ara ja només queda arribar fins a la presó, i per anar-hi fem l’últim tram de 600 metres per sobre l’altiplà, en sentit Oest, per anar a buscar el Capolatell. Anem tirant fins que arriba un punt on la muntanya diu prou i… PAM! el camí s’acaba amb una cinglera. Al davant nostre, a uns 10 metres, hi tenim un altre altiplà. Però està separat. No hi podem arribar.
Entre els dos altiplans tenim un petit abisme que només podem superar si ens creixen ales, o bé usant una passarel·la de ferro. Es l’actual accés a la presó de Busa. No patiu, és apte per a gent amb vertigen perquè la vegetació de sota dissimula la timba:
Passarel·la d'accés amb un intrèpid excursionista creuant-la.
Passarel·la d'accés: si a mig creuar mirem cap al Nord, veiem això.

🙀 ATENCIÓ: Apunt de presidi:

Com a espai natural, la presó de Busa no té res d’especial respecte a la resta de l’altiplà: al capdamunt hi ha arbres, pedres, i raconades. És prou ampli com perquè ens imaginem els soldats francesos de Napoleó empresonats (guerra del Francès, 1808-1814) repartits per aquest espai sense haver d’estar amuntegats. 

Però també es veu prou feréstec com per imaginar el patiment de la intempèrie: fred, fam i malures. 

I també es veu prou aïllat com per imaginar-nos com devien acabar de desesperats: diuen que molts acabaven suïcidant-se i tirant-se per les cingleres dient: “Mourir à Busa et resurgir à Paris”. Escapar-se? Bastant impossible:

En tot cas, a l’extrem de la presó se’ns repeteixen les estampes del mirador, ara més a prop de la Mola de Lord, Sant Llorenç o la Llosa de Cavall:
I si mirem enrere tenim una idea més clara de la serralada de Busa:

TORNADA AMB BAIXADA PICADA PER LA VESSANT NORD

Un cop extasiats amb les estampes generals, i també reflexionat sobre els pobres desgraciats que van deixar la pell aquí a dalt, emprenem la tornada. Primer refem el camí fins al mirador i un cop en aquest punt agafem el caminet que baixa pel costat del planell. 
Notareu que de seguida baixa dret i que al principi ens apareixen algunes bifurcacions que ens obliguen a escollir. Quina opció cal seguir? Doncs la norma és la següent: sempre triar el camí que baixi més dret. No falla. 😹  
Al cap de gairebé un quilòmetre de descens peta-genolls arriba la calma: ens trobem amb un camí més ample que ve de Traserra. L’agafem i trenquem a l’esquerra per anar vorejant la falda de la muntanya en sentit Oest per la baga de Traserra. Cada cop el camí és més planer i a mesura que avancem, Busa se’ns torna a dibuixar imponent:
Com que poc a poc ens anem separant de la paret, poc a poc deixem d’estar a la banda obaga i el terreny deixa de ser tupit i humit. Al cap d’un quilòmetre i escaig ens trobem de nou amb el camí que ens porta als sembrats de casa Llobeta (aquests sí, en plena activitat) i connectem novament amb el primer tram de la ruta. 
Ara ja només queda refer el camí fins al pàrquing (i de passada arreplegar alguna móra, que al setembre estan boníssimes!).  

 

I ja està, jo ho tindríem. Això és tot. 

BONUS TRACK: SANT CRISTÒFOL DE BUSA

Si teniu ganes de fer un petit plus, podeu executar una petita escapada d’anada i tornada fins a l’església de Sant Cristòfol de Busa. Com? Molt fàcil: quan sigueu al mirador, repreneu el camí ample per on heu arribat, però ep! Al cap de quatre passes, enlloc de tirar a la dreta i refer la nostra ruta, manteniu-vos igualment per aquest mateix camí…
Panoràmica a mig camí: el camp Gran i el Rial de Busa
Veureu que és un camí força ample i planer que ens va descobrint el pla de Busa i voreja alguns masos que malauradament també estan abandonats. Al cap d’un quilòmetre i mig, apareixerà un trencant a mà esquerra. Si l’agafeu i enfileu la petita pujada, al cap de no res sereu a l’església. 
Cobert de la Vila, a l'esquerra del camí
Si en voleu més referències, podeu consultar aquesta ruta al Wikiloc de Catalunya – Palau Robert que connecta la presó amb l’església. Patrimoni i fermes vistes, com sempre.
Sant Cristòfol, d'orígen romànic i documentada al S.XI, però molt remodelada amb els anys

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 1024

Els vostres comentaris:

 

😺 27-04-2022 – Berta López

Brutal tot. Molt recomanable 👏👏👏👏👏

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!