Àmbit: Prepirineu
Recorregut: 7,5 km (des de Sant Serni) 2,5 km (des del peu del santuari)
Temps: 1-2 hores (des de sota el santuari)
Desnivell: 174 metres (des de sota el santuari)
Ruta circular (des de sota el santuari)
Data: 2013, 2018
També en bici: Una part sí
CAT de Setmana amb Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Rutes Wikiloc similars:
El temps que hi farà:
➔ Ja ho veuen! Tenim per davant una gran caminada circular que pot allargar-se més o menys en funció de si volem començar-la al peu del Santuari, just on hi ha el pàrquing del final de la carretera, o bé preferim deixar el cotxe una mica abans, a l’ermita de Sant Serni del Grau.
Tot és de bon fer, però si perpetreu la ruta a l’estiu, sapigueu que el tros entre Sant Serni i el pàrquing del santuari és una carretera asfaltada, amb boniques vistes, sí, sens dubte, però amb aquell xup-xup que ens ofereix l’asfalt quan el sol hi pica de valent.
Esteu avisats.
Feta l’advertència, el prestigiós equip del CAT de Setmana us ofereix la sempre assenyada explicació per fer la ruta des del primer punt, l’ermita de Sant Serni.
APROXIMACIÓ DES DE SANT LLORENÇ
Per anar fins a l’ermita, sortirem des de Sant Llorenç de Morunys, bonic poble del Solsonès ben arreglat gràcies a les cases dels que s’hi han muntat la segona residència, gràcies a l’esforç dels que hi viuen tot l’any, gràcies a la bellesa de l’entorn, gràcies a l’oferta d’esquí mentre nevi, gràcies a la proximitat d’altres punts d’interès com les fonts del Cardener, i gràcies a un munt de coincidències de la vida que fan que un poble esdevingui turístic – i s’ompli de gent i cotxes i de vida – i, en canvi, un poble similar situat en un altre punt es foti de fàstic. Sant Llorenç és del primer grup.
Per arribar a Sant Serni, cal agafar la LV-4221, la carretera del Port del Compte que també connecta – molts quilòmetres i revolts enllà – amb la carretera C-14 entre Coll de Nargó i Organyà, a la conca del Segre.
Evidentment no arribarem tan lluny. De fet, al cap de no res, quan encara no hem ni deixat les cases del poble, comprovem que en un revolt molt tancat a la dreta en surt una carretereta a mà esquerra amb un bonic rètol que ens indica el camí del santuari i de l’ermita, tot en un.
Agafem aquest camí i al cap de mig quilòmetre ens apareix a mà esquerra la petita ermita de Sant Serni del Grau. Allà mateix hi podem deixar el carruatge.
L’ermita de Sant Serni és petita i està ben cuidada, amb un tancat de pedra i una espadanya per a dues campanes, tot i que només n’hi ha una de col·locada. Val la pena aturar-s’hi, per bé que nosaltres sempre l’hem vist des de fora, mai no hi hem entrat. És del s. XII.
Des d’aquest punt, podem començar a caminar si volem. Només cal continuar pel camí d’asfalt cap al santuari, que no té pèrdua.
Mapa de Google Maps de localització de Sant Serni
CAMÍ D’ASFALT: EL PRIMER VIA CRUCIS (SI ÉS ESTIU)
Insistim: si fa molta calda, passeu, no val la pena torrar-se. Però si no és el cas, estem parlant d’un trajecte d’uns tres quilòmetres. Primer fareu un tram amb força bosc a banda i banda, fins que travessareu un petit túnel que ens situa a l’altre vessant de la muntanya, més assolellada.
De vegades al túnel hi bufa força vent. Si més no, el prestigiós equip del CAT de Setmana ens ho hem trobat.
Passat el túnel, el tram restant va fent baixada. És el típic tros que, si fas caminant, et van passant cotxes, gent amb bicicleta, o altres rostres pàl·lids que també es mouen a peu. A la dreta, anant cap al santuari, hi veureu boniques vistes prepirinenques amb uns plecs geològics únics.
PUJAR EL DESNIVELL FINS AL SANTUARI DEL LORD: EL SEGON VIA CRUCIS (SI ÉS ESTIU, HIVERN, TARDOR O PRIMAVERA)
Finalment, el camí s’acaba al pàrquing situat al peu de la muntanya coneguda com la Mola del Lord, on al capdamunt s’hi troba, evidentment, el santuari de la Mare de Déu del Lord. Aquí comença la versió curta d’aquest CAT de Setmana.
Per enfilar-nos-hi, tenim diverses opcions:
OPCIÓ 1: La més fàcil i ràpida és pujar i baixar per la ruta “oficial”: un Via Crucis amb el camí ben arranjat – a mesura que es va pujant es van superant 12 creus – però ull, perquè s’enfila molt.
OPCIÓ 2: Una segona opció és utilitzar el muntacàrregues que connecta el pàrquing amb el santuari, però mai hem gosat: més aviat el tenen per pujar-hi materials variats, no pas persones. I evidentment, està prohibidíssim per a la gent. A banda, si us fixeu en la imatge – que amb un acurat pla picat ens mostra el cable del muntacàrregues des de dalt – segurament us marxen les ganes de provar-ho.
OPCIÓ 3: Enfilar primer pel caminet que surt del pàrquing, just a l’esquerra del Via Crucis. Es tracta d’un corriol que enfila cap al santuari vorejant la muntanya per les parets que donen a la Llosa de Cavall (amb excel·lents vistes incloses). Després, per baixar, usarem la “via ràpida” del Via Crucis.
El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per l’opció número 3.
CAMINAR AMB ÈXTASI VISUAL
El camí és fàcil. Veureu que en alguns moments baixa fort, però no patiu, que aneu bé. Al final anireu recuperant cota i acabareu dalt l’altiplà on hi ha el monestir.
A mesura que aneu pujant, us trobareu vistes com les de sota: si enganxeu un any de pluges, els colors són extraordinaris. Venen ganes de tirar-se a l’aigua des d’allà mateix. A més, el dia que il·lustra aquest CAT de Setmana (juny 2018) el pantà es troba gairebé al 100 % de capacitat. (Res a veure amb l’estiu de 2022)
OPCIÓ 1: La més fàcil i ràpida és pujar i baixar per la ruta “oficial”: un Via Crucis amb el camí ben arranjat – a mesura que es va pujant es van superant 12 creus – però ull, perquè s’enfila molt.
OPCIÓ 2: Una segona opció és utilitzar el muntacàrregues que connecta el pàrquing amb el santuari, però mai hem gosat: més aviat el tenen per pujar-hi materials variats, no pas persones. I evidentment, està prohibidíssim per a la gent. A banda, si us fixeu en la imatge – que amb un acurat pla picat ens mostra el cable del muntacàrregues des de dalt – segurament us marxen les ganes de provar-ho.
OPCIÓ 3: Enfilar primer pel caminet que surt del pàrquing, just a l’esquerra del Via Crucis. Es tracta d’un corriol que enfila cap al santuari vorejant la muntanya per les parets que donen a la Llosa de Cavall (amb excel·lents vistes incloses). Després, per baixar, usarem la “via ràpida” del Via Crucis.
El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per l’opció número 3.
CAMINAR AMB ÈXTASI VISUAL
El camí és fàcil. Veureu que en alguns moments baixa fort, però no patiu, que aneu bé. Al final anireu recuperant cota i acabareu dalt l’altiplà on hi ha el monestir.
A mesura que aneu pujant, us trobareu vistes com les de sota: si enganxeu un any de pluges, els colors són extraordinaris. Venen ganes de tirar-se a l’aigua des d’allà mateix. A més, el dia que il·lustra aquest CAT de Setmana (juny 2018) el pantà es troba gairebé al 100 % de capacitat.
Quan ja us acosteu al capdamunt de la mola us trobareu un mirador amb barana inclosa. Allà se’ns va creuar un gosset perdut, lletjot i malgirbat, que cridava desconsoladament la seva mestressa. Al final van aparèixer senyora i ca, i tots feliços. Ho comentem perquè us feu la sana idea que el camí és relativament fàcil.
Passat el mirador, el sender ens deixa gairebé al capdamunt. En l’últim tram ens hi trobem una petita capella a mà esquerra (Capella de Sant Jaume, reconstruïda el 2017), i davant nostre, l’esplanada de l’altiplà on, en la part més alta, s’hi aixeca l’església i totes les construccions del Santuari de Lord, a 1.156 metres d’altura.
ATENCIÓ: Quatre dades sobre el santuari:
L’edifici actual és recent, del segle XIX, però antigament se n’havia construït una d’anterior, al segle XV -amb comunitat de dominicans inclosa – que els éssers humans es van carregar al segle XIX, durant les guerres carlines. Actualment, hi ha una comunitat de “monjos diocesans” regits per la regla de Sant Benet. Però no depenen de cap orde religiós i estan “sota la jurisdicció del Bisbe diocesà”.
A l’edifici central, des del 2009 hi tenen arreglada la part superior com una hostatgeria, on tothom qui vulgui s’hi pot estar uns dies. Això sí, ja avisen: el Santuari de Lord no és un hotel ni una casa rural. “Una hostatgeria”, recorden, “no és només un lloc de desconnexió, és també un lloc de connexió”. Si entreu a la pàgina web (al final de l’entrada hi ha l’enllaç) veureu que deixen clar “què és i què no és” una hostatgeria.
Pels voltants de l’edifici sovint hi hem trobat xais pasturant. De fet, hi ha una tanca pel bestiar que marca el caminet per arribar fins a l’església. Quan hi arribeu, ja veureu que l’edifici i el seu entorn estan molt ben cuidats, amb una zona de gespa ben arreglada que permet gaudir d’ombres i vistes.
I si circuleu pels voltants, descobrireu que també hi ha llocs amb bones estampes del pantà. La qüestió és perdre-s’hi una estona.
Per tornar cap al pàrquing, a través del camí del Via Crucis, cal agafar un camí de pedra molt ben delimitat i arreglat que connecta l’església amb la part més alta de la muntanya. Ens deixarà just on hi ha el punt de recepció del muntacàrregues, al costat d’una altra petita ermita (Sant Pere Màrtir).
A l’altre costat del camí, en aquest mateix punt àlgid previ a la baixada, hi veureu un antic canó, i una mica més amunt, dalt d’un petit cim, una creu.
Si us hi enfileu, tindreu més bones vistes. (Sí, n’hi ha més):
La baixada pel Via Crucis és ràpida i picada. Ideal per a descarregar bessons. Ja ho diuen oi, que de baixada tots els sants ‘apreten’? Doncs això.
Un cop a baix, o bé agafeu el carruatge o bé refeu el camí asfaltat. Depèn de si heu escollit començar l’excursió a l’ermita de Sant Serni o no.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns enllaços d’interès generals, i un BONUS TRACK d’altres estampes de la zona:
Comunitat del Santuari de Lord
Viquipèdia del Santuari de Lord
Viquipèdia del pantà de la Llosa del Cavall
Viquipèdia de Sant Serni del Grau
Informació turística de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys
BONUS TRACK: Més enllà del santuari de Lord:
El santuari de Lord es troba assentat damunt d’un altiplà, la Mola de Lord. Com es veu des d’altres punts més llunyans? Aquí una imatge des del camí cap a la presó de Busa, que podeu trobar al gran, gran CAT de Setmana de la Llosa de Cavall de la presó natural de Busa:
Si teniu ganes de més vistes, sempre us podeu enfilar per la C-462 i gaudir de les muntanyes i l’entorn de Sant Llorenç per les fonts del Cardener, pujant cap a Tuixent:
NOTA D’AGRAÏMENT ETERN:
Les fotografies d’aquesta sortida de CAT de Setmana són compartides amb l’Enric Xicoy de Torelló i en Juan Carlos “Uli” de Barcelona.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1320
Els vostres comentaris:
