El Solsonès: el santuari de Lord sobre la Llosa de Cavall
Venerat CAT de Setmana prepirinenc per obrir la gana abans de dinar. És una gran ruta de vistes, començant per les que ens mostra l’embassament de la Llosa del Cavall.
▶ Àmbit: Prepirineu
🔀 Recorregut: 7,5 Km (des de Sant Serni) 2,5 Km (des de sota el santuari de Lord) 
⏳ Temps: 1-2 hores (des de sota el santuari)
📶 Desnivell: 174 metres  (des de sota el santuari)
🔄 Ruta circular (des de sota el santuari)
📅 Data: 2013, 2018 
🚴‍♀️ També en bici: Una part sí

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Sandra ole

➔ Aqui tenim una caminada circular que pot allargar-se més o menys en funció de si volem començar-la al peu del Santuari, just on hi ha el pàrquing al final de la carretera, o bé preferim deixar el cotxe una mica abans, a l’ermita de Sant Serni del Grau. Si feu la ruta a l’estiu, sapigueu que el tros entre Sant Serni del Grau i el pàrquing de sota del santuari és una carretera asfaltada, amb boniques vistes, sí, sens dubte, però amb aquell xup-xup que ens ofereix l’asfalt quan el sol hi pica de valent. Estiu avisats.
Feta l’advertència, el prestigiós equip del CAT de Setmana us ofereix la sempre assenyada explicació per fer la ruta des del primer punt, l’ermita de Sant Serni.
Mola de Lord sobre l'embassament de Llosa de Cavall (estiu 2020)

APROXIMACIÓ DES DE SANT LLORENÇ

Per anar fins a l’ermita, sortirem des de Sant Llorenç de Morunys, bonic poble del Solsonès ben arreglat gràcies a les cases dels que s’hi han muntat la segona residència, gràcies a l’esforç dels que hi viuen tot l’any, gràcies a la bellesa de l’entorn, gràcies a l’oferta d’esquí mentre nevi, gràcies a la proximitat d’altres punts d’interès com les fonts del Cardener, i gràcies un munt de coincidències de la vida que fan que un poble esdevingui turístic – i s’ompli de gent i cotxes i de vida – i en canvi, un poble similar situat en un altre punt es foti de fàstic. Sant Llorenç és del primer grup. 
Portal de Canal i església de Sant Llorenç
Per arribar a Sant Serni, cal agafar la LV-4221, la carretera del Port del Compte que també connecta – molts quilometres i revolts enllà – amb la carretera C-14 entre Coll de Nargó i Organyà, a la conca del Segre. Evidentment no arribrem tant lluny. De fet, al cap de no res, quan encara no hem ni deixat les cases del poble, veureu que en un revolt molt tancat a la dreta en surt una carretereta a mà esquerra, on ja hi està indicat el camí del santuari i de l’ermita, tot en un. Agafeu aquest camí  i al cap de, no res, un minut de cotxe, (mig quilòmetre) veureu a mà esquerra la petita ermita de Sant Serni del Grau. Allà mateix hi podeu deixar el carruatge. 
L’ermita de Sant Serni és petita i ben cuidada: amb un tancat de pedra i una espadanya per a dues campanes, tot i que només n’hi ha una de col·locada. Val la pena aturar-s’hi, per bé que nosaltres sempre l’hem vist des de fora, mai no hi hem entrat. És del S.XII. A partir d’aquí, continueu pel camí d’asfalt cap al santuari, que no té pèrdua.  

Mapa de Googlemaps de localització de Sant Serni

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

CAMÍ D’ASFALT: EL PRIMER VIA CRUCIS (SI ÉS ESTIU)

Insistim: si fa molta calda, passeu, no val la pena torrar-se. Però si no és el cas, estem parlant d’un trajecte d’uns tres quilòmetres. Primer fareu un tram amb força bosc a banda i banda, fins que travessareu un petit túnel que ens situa a l’altra vessant de la muntanya, més soleia. De vegades al túnel hi bufa força vent. Si més no, el prestigiós equip del CAT de Setmana ens ho hem trobat. Passat el túnel, el tram restant va fent baixada. És el típic tros que, si fas a peu, et van passant cotxes, o gent amb bicicleta, o alguns també a peu. A la vostra dreta, camí del santuari, hi veureu boniques vistes prepirinenques d’arbres i pedra

PUJAR EL DESNIVELL FINS AL SANTUARI DEL LORD: EL SEGON VIA CRUCIS (SI ÉS ESTIU, HIVERN, TARDOR O PRIMAVERA)

Finalment, el camí s’acaba al pàrquing situat al peu de la muntanya coneguda com la Mola del Lord, on al capdamunt s’hi troba, evidentment, el santuari de la Mare de Deu del Lord. Aquí comença la versió curta d’aquest CAT de Setmana. Per enfilar-nos-hi, tenim diverses opcions:
OPCIÓ 1: La més fàcil i ràpida és pujar i baixar per la ruta “oficial”:  un via Crucis amb el camí ben arranjat – a mesura que es va pujant es van superant 12 creus – però ull, perquè s’enfila molt.
OPCIÓ 2: Una segona opció és utilitzar el muntacàrregues que connecta el pàrquing amb el santuari, però mai hem gosat: més aviat és per pujar-hi materials variats, no pas persones. I evidentment, està prohibidíssim per a la gent. A banda, si us fixeu en la imatge – que amb un acurat pla picat ens mostra el cable del muntacàrregues des de dalt – segurament us marxen les ganes de provar-ho. 
OPCIÓ 3: Enfilar primer pel caminet que surt del pàrquing, just a l’esquerra de l’inici del via Crucis, i que enfila cap al santuari vorejant la muntanya per les parets (amb excel·lents vistes incloses) que donen a la Llosa de Cavall. Després, per baixar, usar la “via ràpida” del via Crucis.

 

El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per l’opció numero 3:
Cable del montacarregues amb un acurat pla picat

CAMINAR AMB ÈXTASI VISUAL 

El camí és fàcil. Veureu que en alguns moments baixa fort, però no patiu, que aneu bé. Al final anireu recuperant cota i acabareu dalt l’altiplà on hi ha el monestir. 
A mesura que aneu pujant, us trobareu vistes com les de sota: si enganxeu un any de pluges, els colors són extraordinaris. Vénen ganes de tirar-se a l’aigua des d’allà mateix. A més, el dia que il·lustra aquest CAT de Setmana (juny 2018) el pantà es troba gairebé al 100 per cent de capacitat.
OPCIÓ 1: La més fàcil i ràpida és pujar i baixar per la ruta “oficial”:  un via Crucis amb el camí ben arranjat – a mesura que es va pujant es van superant 12 creus – però ull, perquè s’enfila molt.
OPCIÓ 2: Una segona opció és utilitzar el muntacàrregues que va directe del pàrquing al santuari, però mai hem gosat: més aviat és per pujar-hi materials variats, no pas persones. I evidentment, està prohibidíssim per a la gent. A banda, si us fixeu en la imatge – que amb un acurat pla picat ens mostra el cable del muntacàrregues des de dalt al santuari i fins a baix al pàrquing – segurament us marxen les ganes de provar-ho.  
OPCIÓ 3: Enfilar primer pel caminet que surt del pàrquing, just a l’esquerra de l’inici del via Crucis, i que enfila cap al santuari vorejant la muntanya per les parets (amb excel·lents vistes incloses) que donen a la Llosa de Cavall. Després, per baixar, usar la “via ràpida” del via Crucis.
El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per l’opció numero 3:

 

CAMINAR AMB ÈXTASI VISUAL 

El camí és fàcil. Veureu que en alguns moments baixa fort, però no patiu, que aneu bé. Al final anireu recuperant cota i acabareu dalt l’altiplà on hi ha el monestir.
A mesura que aneu pujant, us trobareu vistes com les de sota: si enganxeu un any de pluges, els colors són extraordinaris. Vénen ganes de tirar-se a l’aigua des d’allà mateix. A més, el dia que il·lustra aquest CAT de Setmana (juny 2018) el pantà es troba gairebé al 100 per cent de capacitat. 
Quan ja us acosteu al capdamunt de la mola us trobareu un mirador amb barana inclosa. L’últim cop que hi vam anar se’ns va creuar un gosset perdut, lletjot i malgirbat, que cridava la mestressa. Al final van aparèixer senyora i gos, i tots feliços. Ho comentem perquè us feu la sana idea que el camí és relativament fàcil. 
Passat el mirador, el camí ja ens deixa gairebé al capdamunt. En l’últim tram ens hi trobem una petita capella a mà esquerra (Capella de Sant Jaume, reconstruïda el 2017), i davant nostre, l’esplanada de altiplà on, en la part més alta, s’hi aixeca l’església i totes les construccions del Santuari de Lord, a 1.156 metres d’alçada.

 

🙏 ATENCIÓ: Quatre dades sobre el santuari: 

L’edifici actual és recent, del Segle XIX, però antigament se n’havia construït una d’anterior, al Segle XV -amb comunitat de dominicans inclosa – que els éssers humans es van carregar al segle XIX, durant les guerres carlines. Actualment hi ha una comunitat de “monjos diocesans” regits per la Regla de Sant Benet. Però no depenen de cap ordre religiós i estan “sota la jurisdicció del Bisbe diocesà”. 

A l’edifici central, des del 2009 hi tenen arreglada la part de dalt com una hostatgeria, on tothom qui vulgui s’hi pot estar uns dies. Això sí, ja avisen: el Santuari de Lord no és un hotel ni una casa rural. “Una hostatgeria”, recorden, “no és només un lloc de desconnexió, és també un lloc de connexió”. Si entreu a la pàgina web, (al final de l’entrada hi ha el link) veureu que deixen clar “què és i què no és” una hostatgeria.

Pels voltants de l’edifici sovint hi hem trobat xais pasturant. De fet, hi ha una tanca pel bestiar que marca el caminet per arribar fins a l’esglesia. Quan hi arribeu, ja veureu que l’edifici i el seu entorn està molt ben cuidat, amb una zona de gespa ben arreglada que permet gaudir d’ombres i vistes. I si circuleu pels voltants, també hi ha llocs amb bones estampes del pantà. La qüestió és perdre’s-hi una estona. 
Per tornar cap al pàrquing, a través del camí del Via Crucis, cal agafar un camí de pedra molt ben delimitat i arreglat que connecta l’esglesia amb la part més alta de la muntanya, just on hi ha el punt de recepció del muntacàrregues, al costat d’una altra petita ermita (Sant Pere Màrtir). A l’altre costat del camí, en aquest mateix punt àlgid previ a la baixada, hi veureu un antic canó, i una mica més amunt, dalt d’un petit cim, una creu. Si us hi enfileu, tindreu més bones vistes. (Sí, més): 
La baixada pel Via Crucis és ràpida i picada. Ideal per a descarregar bessons. Ja ho diuen oi, que de baixada tots els sants ‘apreten’? Doncs això. Un cop a baix, o bé agafeu el carruatge o bé refeu el camí asfaltat. Depèn de si heu escollit començar l’excursió a l’ermita de Sant Serni.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabem amb uns links d’interès generals, i un BONUS TRACK d’altres estampes de la zona: 
 
Comunitat del Santuari de Lord
Viquipèdia del Santuari de Lord
Viquipèdia del pantà de la Llosa del Cavall
Viquipèdia de Sant Serni del Grau
Informació turística de l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

BONUS TRACK: Més enllà del santuari de Lord: 

 

El santuari de Lord es troba assentat damunt d’un altiplà, la Mola de Lord. Com es veu des d’altres punts més llunyans? Aquí una imatge des del camí cap a la presó de Busa, que podeu trobar al CAT de Setmana de la Llosa de Cavall de la presó natural de Busa:
Si teniu ganes de més vistes, sempre us podeu enfilar per la C-462 i gaudir de les muntanyes de l’entorn de Sant Llorenç, per les fonts del Cardener, pujant cap a Tuixent:
NOTA D’AGRAÏMENT ETERN:
Les fotografies d’aquesta sortida de CAT de Setmana són compartides amb l’Enric Xicoy de Torelló i en Juan Carlos “Uli” de Barcelona. 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 509

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!