Ruta d’
Recorregut: 11,8 km
Temps: 
Ruta circular 
Data: 2020, 2021, 2023
També en bici: Sí, bastant 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta amable i alegre ruta circular en forma de ‘8’ té dues parts: una de molt planera entre boscos i conreus, i una altra més muntanyosa que s’enfila per la vessant Nord de Collserola, sempre en terme de Sant Cugat.
I això no es tot: a més dels elements patrimonials de Sant Medir o de l’ermita rodona de Sant Adjutori, l’excursió també ofereix unes bones estampes paisatgístiques.
El punt de sortida és variable. El més fàcil és situar-lo a Sant Cugat i començar pel Pi d’en Xandri, o bé per l’extrem oposat, a l’ermita de Sant Medir, ja que té un bon accés des de la carretera de l’Arrabassada. Una tercera opció, menys concorreguda, és començar la ruta prop del pantà de Can Borrell, sota la urbanització Sol i Mar.
Quina ha escollit el rebuscat equip del CAT de Setmana?
Doncs la més complicada, com no: la sortida des de la urbanització Sol i Mar. Per arribar-hi cal agafar la carretera de l’Arrabassada i agafar un trencant a mà dreta, si és que veniu de Barcelona.
Mapa de Google del punt de sortida al camí de Can Borrell
FINS A SANT MEDIR
Comencem doncs al camí de Can Borrell, just al trencant del passatge de la font Rica, un camí que tira avall per anar a buscar el torrent de Can Borrell. Al cap de mig quilòmetre arribem a la font Rica, un espai que s’ha reconvertit en un punt de tractament d’aigües.
A partir d’aquí, el camí s’estreny i al cap de no res creua el torrent per començar a pujar muntanya amunt. De seguida ens apareix una bifurcació, però no cal patir, l’opció que ens interessa és clara: agafar el camí de la dreta i enfilar per la serra de l’Arrabassada.
El camí, estret però perfectament dibuixat, es va enfilant entre pins i florit sotabosc fins que al capdamunt ens trobem un encreuament de camins. A l’esquerra, anem cap al pantà; i recte endavant, cap a Sant Medir. Com que el pantà ens el reservem pel final, tirem recte cap a Sant Medir per una pista ample.
Com que fem un canvi de vessant, ara toca baixada. Si abans érem a la vall del Torrent de Can Borrell, ara som a la vall de la Riera de Sant Medir.
A mesura que avancem es fa cada cop més evident la presència de rostres pàl·lids. Bàsicament perquè ens creuem dos punts d’interès on s’hi pot arribar en carruatge. En primer lloc, la masia-restaurant de can Jané:
I en segon lloc, al cap d’uns 700 metres, i després d’haver creuat la riera, l’ermita de Sant Medir:
Més enllà de l’església, que data dels segles XI-XII i és d’origen romànic, a Sant Medir també hi ha les dependències d’un centre de disminuïts psíquics que du el mateix nom. Tot l’entorn és molt agradable i concorregut.
FINS A SANT ADJUTORI
La ruta continua pel mateix camí que dona la volta a Sant Medir i va seguint la vall en sentit Nord. De mica en mica anem perdent alçada i ens anem retrobant la riera de Sant Medir: ara la deixem a la dreta, ara a l’esquerra…
Si estem de sort i ha plogut (un esdeveniment cada cop més miraculós), hi trobem aigua alegre i xiroia:
Anem tirant per aquesta ample i concorreguda pista durant un quilòmetre i mig fins que, ja gairebé a l’alçada de Can Borrell, ens apareix un trencant a la dreta que ens porta a dos elegants punts d’interès patrimonial i històric: l’ermita de Sant Adjutori i un forn ibèric.
Forn i ermita estan molt a prop l’un de l’altre i en ambdós casos l’entorn convida a fer-hi unes descansades i reflexives jornades de descans i reflexió. O uns glops d’aigua. O uns musclos amb nata. Tot és possible, sempre que es respecti l’entorn.
A la imatge superior, una bonica imatge del forn ibèric (Segles II-I a.C.) que trobem protegit per unes reixes i un cobert. I a sota, unes alegres estampes de l’ermita de Sant Adjutori (S.X, origen romànic):
FINS AL PI D’EN XANDRI
Feta la incursió ibera-romànica, tornem de nou al camí que ens porta fins a Can Borrell, una masia restaurant que està situada al punt entremig de l’excursió.
Si ens imaginem que la ruta té forma de ‘8’, ara estaríem en el punt més estret. Per tant, ens trobem davant d’una intersecció que ens permet dues opcions:
– Si tirem a l’esquerra, anem de dret cap al pantà de Can Borrell i escurcem la sortida.
– Si tirem a l’esquerra, anem de dret cap al pantà de Can Borrell i escurcem la sortida. – Si tirem a la dreta, tirem cap a Sant Cugat i el Pi d’en Xandri, i comencem la segona part del ‘8’.
– Si tirem a la dreta, tirem cap a Sant Cugat i el Pi d’en Xandri, i comencem la segona part del ‘8’.Evidentment, tirem cap a al dreta.
Per anar fins al Pi d’en Xandri seguim una pista ample que deixa els camps a la dreta i va alternant sembrats amb bosc. Ara venen dos quilòmetres de pista còmode i concorreguda. Ja no fem muntanya i el camí és planer.
I concorregut a totes hores:
Quan a la nostra esquerra hi veiem Torre Negra, al davant ja se’ns dibuixa el pi, amb Sant Cugat i Montserrat de fons:
ATENCIÓ: APUNT XÀNDRIC
El “Pi d’en Xandri’ és un elegant pi pinyoner de generoses dimensions que té uns 250 anys (calculen que es va germinar al voltant del 1774). Està apuntalat per uns pals disposats a l’entorn de tot el tronc i és un símbol de la resistència contra la urbanització desbocada que ens ha tocat viure.
De fet, el mateix pi ha estat en més d’una ocasió a punt d’anar a prendre pel sac en favor de plans d’urbanització que, per sort, fins ara no han reeixit. Que duri.
Per cert, l’arbre té uns 23 metres d’alçada i el diàmetre de la soca fa uns 3,6 metres. I se’n diu el ‘Pi d’en Xandri’ perquè Xandri era el nom del pagès que en el seu moment era l’amo del tros.
FINS AL PANTÀ DE CAN BORRELL
Fetes les visites de rigor al pi, amb el monestir de Sant Cugat al fons, toca girar cua. Però en lloc de refer el mateix camí, voregem el camp que tenim just a sobre i ens situem a l’extrem oposat.
En aquest punt agafem un caminet a mà esquerra que s’endinsa entre una pineda i ens connecta amb la pista que ens porta al turó de Torrefarrera. Tirem per aquest alegre i boscós camí fins al coll de Torreferrera, que ja ens deixa a la carretera del restaurant de Can Borrell.
Pel camí, boniques estampes ens saluden, com aquesta que ens trobem poc abans d’arribar al pàrquing del restaurant, amb la muntanya de la Mola al fons:
De nou a can Borrell, ara es tracta de continuar pel camí del pantà, un sender vetat als cotxes que s’enfila lleugerament per la muntanya. Al cap d’uns 700 metres d’alegre caminada, ens trobem una bifurcació amb un cartell que ho deixa clar: per anar al pantà cal agafar una desviació a l’esquerra.
Doncs som-hi, cap a l’esquerra. Veureu que es tracta d’un amable sender que ens porta fins a la cua del pantà. De totes maneres, també hi ha l’opció, una mica abans, de baixar pel dret a través d’un camí costerut que ens deixa directament a la presa.
ATENCIÓ: APUNT PANTANÓS: EL PANTÀ DE CAN BORRELL
Aquest petit embassament es troba situat a la serra de l’Arrabassada, en terme de Sant Cugat del Vallès. Des de Cerdanyola i Sant Cugat s’hi pot accedir sense problemes pel camí de Can Borrell, i des de Barcelona, per la carretera de l’Arrabassada, per la urbanització Sol i Aire. En tots els casos és fàcil de trobar, però evidentment el cotxe no us portarà fins a tocar del pantà, haureu de caminar una mica.
A Collserola hi ha dos petits embassaments: el pantà de Vallvidrera i el de Can Borrell. El més concorregut és el de Vallvidrera, per la seva proximitat a les zones urbanes i accessos propers, però també hi ha un segon pantà, més cap al Nord i d’origen agrícola, molt similar en dimensions: el pantà de can Borrell.
L’entorn del pantà de Can Borrell també està ben condicionat, amb una passera per sobre de la presa i una palanca que supera una arraconada entre la presa i una petita zona de descans.
Aquí un alegre carrusel d’estampes del pantà:
A diferència del pantà de Vallvidrera, el de Can Borrell és més feréstec: no hi ha camí de “circumval·lació” que li doni la volta, i només es pot vorejar pel marge dret. Tampoc hi ha cap casa ni bar enganxat per prendre una excel·lentíssima cervesa mentre sents una serenata de granotes… res d’això…
Can Borrell es troba en una zona boscosa que li dona, des d’aquest punt de vista, més encant. Això no vol dir que no pateixi els mateixos drames que el seu “cosí” de Vallvidrera, com per exemple la introducció d’espècies foranies. A tall d’exemple, l’any 2006 un graciós hi va deixar anar un caiman.
Feta la visita al pantà, ja només queda tornar al punt de partida. I això està tirat: n’hi ha prou refer el camí fins a la bifurcació on hi ha el cartell indicatiu i continuar amunt pel camí de can Borrell. Al cap de mig quilòmetre de pagès arribem al lloc d’origen d’aquest gran, gran, gran CAT de Setmana.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns bonics enllaços d’interès:
Ah, per cert, si voleu saber com s’assemblen els dos pantans de Collserola, Can Borrell i Vallvidrera, sempre podeu clicar aquí i visitar els imperdibles DIVERTIMENTOS del CAT de Setmana.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 688
Els vostres comentaris:
