Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 11 km
Temps: 
Desnivell: 221 metres 
Ruta Circular
Data: 2020 
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta excursió és força fàcil i es pot fer en família, però el segon tram transcorre per una zona afectada per un dels molts incendis forestals que cada dos per tres rosteixen la Catalunya Central, de manera que si decidiu anar-hi a l’estiu, tingueu en compte que té poques ombres.
El bosc es va regenerant de mica en mica, però la vegetació encara és de poca alçada. Només els pins que han sobreviscut al foc recorden les dimensions dels anteriors exemplars d’aquest bosc.
Per arribar a Sant Llorenç Savall des de les grans urbs cal agafar, tant sí com no, la carretera C-642, tant sí us hi arribeu des de Sabadell i Castellar del Vallès, com si ho feu pel Nord, des d’Artés. La sortida la fem des dels ponts que travessen el riu Ripoll pel nucli antic del poble, un punt de partida molt fàcil de trobar.
Als mateixos ponts hi veureu rètols indicatius de la ruta pel costat del riu que ens porten cap al polígon industrial de les Conques. D’allà també en surt un petit pont sobre la riera de l’Ermengol:
Creuem el pont i comencem, ara sí, l’excursió: anem seguint el camí ample que va en paral·lel al riu. Veureu que el Ripoll sempre ens queda a la nostra esquerra.
Ben aviat el camí es bifurca, amb l’opció d’anar cap a la dreta en direcció a l’Armengol i el camí de la Salallassera.
Gràcies, però no. Aquesta opció no l’agafarem perquè de fet, aquí serà d’on vindrem quan tanquem la ruta circular. Ara agafem la via que va seguint el riu, que ja veureu que discorre entre camps, arbredes, horts, cabanes, i alguns trossos cremats amb pins que tenen l’escorça ennegrida, però que van aconseguir sobreviure.
Passem pel costat de la resclosa del Raio (que des del camí no es veu) i per molts altres indrets agradables, sempre amb un desnivell gairebé nul, fins que al cap d’un quilòmetre ben bo arribem a un petit pont que travessa el riu (que no creuem).
Just abans del pont veureu que el camí continua, una mica més estret, per la mateixa riba, amb un rètol que ens indica que al cap de 400 metres ens trobarem el gorg de Vilaterçana.
ATENCIÓ: Apunt de despistats
El prestigiós equip del CAT de Setmana vam seguir la ruta indicada, esperant trobar un gorg al cap de 400 metres. Però no va ser el cas. Només ens vam trobar una parella de noies despistades que ens van demanar si sabíem on era el gorg de Vilaterçana.
Tot un consol!
El cert és que al cap de pocs minuts, i després d’haver creuat per un rierol, vam arribar a un punt elevat amb uns rètols indicant solemnement que allà hi ha el gorg. No el veiem, però segons l’ICGC, està just a sota nostre. Però no el veiem 🙀.
LA FONT DE CAL LLOGARI
Aquesta primera part del recorregut s’acaba a la font de Cal Llogari, que ens apareix en un punt on sembla que el camí perdi pistonada. És una font amb una pèrgola i una bassa, tot en força bon estat. Un lloc per Llogar-hi cadires.
Passada la font, enllacem amb un encreuament de pistes forestals i agafem el camí de la dreta que s’enfila amunt en direcció a Vallcàrquera. El nostre objectiu és arribar fins a l’església de Sant Feliu, que de seguida es deixa veure entre les muntanyes mig pelades.
La pista és ampla, però es nota que es fa servir poc. Pels voltants, romaní i farigola per donar i per vendre.
Ara que caminem per pista forestal i abandonem el riu, el paisatge canvia com un mitjó: guanyem alçada, però perdem ombres perquè ens endinsem en una zona que anys enrere va patir un greu incendi forestal.
A mesura que ens enfilem, això sí, milloren les panoràmiques, com mostra la imatge de sota amb la carretera C-642 enfilant-se cap a Calders:
En alguns punts hi trobem unes cabanes de pedra amb lliris blaus al sostre. El motiu? Ens l’ha resolt des del Twitter un dels que en saben: @Caudelguille. Els planten per ajudar a fer impermeable la coberta.
També trobem algun trencant que teòricament ens podria escurçar la ruta. De fet, provem d’agafar-ne algun per fer drecera, però ens suposa un greu fracàs: al cap d’uns metres, el camí alternatiu escollit se’ns torna impracticable i hem de girar cua i continuar per la pista original.
Si entreu a la ressenya de Wikiloc d’aquesta ruta ho notareu per una petita ziga-zaga infructuosa que ens va fer perdre 20 minuts ben bons 
.
El trajecte per la pista forestal són uns 4 quilòmetres i mig (no hi afegim el tros perdut intentant fer la drecera frustrada) fins que voregem el Roc del Cornut i enllacem amb un altre sender, ample i elegant. L’agafem i trenquem a la nostra dreta.
Aquest nou camí ens porta de dret a l’església de Sant Feliu i ens mostra el paisatge del vessant Est que fins ara encara no havíem vist: la Serra de Salallassera (O Salallacera).
Al cap de no res arribem a l’església de Sant Feliu de Vallcàrquera, d’origen romànic i documentada al s. XI. Malauradament, està bastant feta pols.
És el que hi ha:
Passada l’església, connectem amb la pista que baixa de Granera en direcció a Sant Llorenç. L’agafem amb il·lusió i acabem de fer el tram final de baixada, entre basses, camps, el bosc que a poc a poc es va regenerant, i imponents torres d’alta tensió.
Al final d’aquest camí enllacem de nou amb l’inici de la ruta i arribem de nou al poble.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns amables enllaços d’interès i una estampa Bonus-Track:
Wikiloc de Sant Feliu de Vallcàrquera (o Vallcarca)
Sant Llorenç Savall a la web Femturisme.cat
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1107
Els vostres comentaris:
10-10-2020 – Alamos70
Riu Ripoll com acaba riu avall
