Àmbit: 
Recorregut: 8,5 km 
Temps: 
Desnivell: 370 metres 
Ruta circular en un 75% 
Data: 2005, 2015, 2021
També en bici: Sí, més o menys
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Sí, des de Cabrera i des del Pla d’Aiats, al Cabrerès, gaudim d’excel·lents panoràmiques. En el cas del pla de Cabrera, per exemple, passem per algun tram estret que ens permet, amb un simple gir de càmera (o de coll), gaudir dels cingles de la banda osonenca, i dels boscos i conreus de la banda garrotxina:
És clar que pujar fins aquí a dalt no és gratuït, demana una cosa bàsica: fer un ascens amb les cames.
Per això aquest CAT de setmana proposa una ruta circular amb doble premi: sortir de sota el pla d’Aiats (prop de Cantonigròs), pujar de forma esgraonada fins al pla i el santuari de Cabrera, canviar d’altiplà i anar a buscar el Pla d’Aiats, i tornar al punt d’origen amb un descens “contundent” entre torrents i cingleres.
El punt de sortida el fixem prop de la casa d’Aiats. Com hi arribem? Doncs agafant la famosa carretera C-153. Si veniu d’Osona, aneu tirant en direcció la Salut i poc abans d’arribar a Cantonigròs preneu un trencant a mà esquerra just a l’alçada del pont que creua el torrent de la Rotllada.
A partir d’aquí, cal seguir un camí de carro fins a gairebé arribar a la casa d’Aiats. Poc abans, hi ha una bifurcació amb un petit espai a mà esquerra que permet deixar-hi el carruatge. Ja avisem, però que és un espai petit:
Si com és d’esperar, tot aquest “rotllo patater” que us acabem de clavar no us ajuda gaire, sempre ens queda Google Maps, que sol ser de gran utilitat:
Mapa de Google del punt de sortida, prop de la casa d’Aiats:
La sortida és just en aquest punt. Veureu que a mà dreta ens queda la casa d’Aiats i les pastures del peu de l’altiplà d’Aiats. Però això ho deixem pel descens, per a quan enllestim la ruta.
Ara toca anar cap a Cabrera i agafem el camí que surt recte amunt, pel costat de la riera d’Aiats.
CATS de Setmana vinculats
DE LA CASA D’AIATS A CABRERA
El camí de pujada no té pèrdua. Comencem enfilant pel costat de la riera d’Aiats, que queda a la nostra dreta, per un tram ombrívol sota amables faigs.
A mesura que anem guanyant alçada i anem fent ziga-zagues, passem per alguns trams més esclarissats que ens permeten constatar com, de mica en mica, anem guanyant alçada.
I també ens mostren les cingleres del Pla d’Aiats que, si tot va bé, tindrem sota els nostres peus d’aquí a una estona, a menys que ens fotem de lloros a mitja pujada o ens atraqui una banda de senglars organitzada:
Al cap d’un quilòmetre i mig, quan el camí s’endinsa per la Coma d’Aiats, fem un canvi de sentit molt ben indicat (ja hi ha un alegre cartellet informatiu) que ens porta a un canvi de vessant.
Això fa que ja tinguem les primeres estampes panoràmiques d’Osona, que al cap de no res se’ns mostren amb tot el glamour quan arribem al coll del Bram, sota el santuari de Cabrera. En aquest punt, se’ns presenta davant nostre el penyal rocallós del santuari de Cabrera:
Per pujar dalt del penyal i gaudir del pla de Cabrera, tenim dues opcions d’ascens: vorejar el camí de la banda obaga, o pujar pel dret per les escales del morro de pedra que tenim als morros. Decidim que ara, per pujar, anirem pel dret enfilant les escales.
El premi, les excel·lents estampes del Cabrerès que ens ofereix aquesta desbordant ruta esglaonada:
Superades les escales, arribem al pla de Cabrera. Aquí hi tenim de tot: el santuari-restaurant, una oloreta de carn a la brasa, les restes arqueològiques del castell de Cabrera, un ramat de rucs, cingleres, i unes vistes impressionants d’Osona i la Garrotxa: la plana de Vic, la vall del Ges, el Puigsacalm, and much more:
Tot seguit, unes boniques estampes de/des de Cabrera.
Per cert, ja que hi som: de l’antic Castell de Cabrera en queda ben poca cosa. En un dels extrems de l’altiplà, prop del pas més estret i situat en un punt estratègic (és el que tenen els castells del nostre país) s’hi conserva encara la base d’una antiga torre circular. Però poca cosa més.
La primera referència del castell data del segle X i va donar lloc a la nissaga dels Cabrera.
En el moment en què es perpetra aquesta sortida, el prestigiós equip del CAT de Setmana s’hi troba uns rètols i unes marques que indiquen la singularitat del lloc i els treballs que s’hi estan fent per dignificar-ne les restes.
ATENCIÓ, APUNT GEOGRÀFIC:
Les vistes des de Cabrera són espectaculars, com hem vist. Però on som realment? Com es veu l’altiplà de Cabrera des de baix? Doncs així, tal com es veu des de cal Vidrier, al peu de la muntanya, a tocar de Sant Julià de Cabrera. I el mateix amb les cingleres del pla d’Aiats: Com es veuen des de baix? Doncs així, tal com es veuen des de Pruit:
DE CABRERA AL PLA D’AIATS
Un cop dinats, anem pel segon objectiu, el pla d’Aiats. Ara hem de tornar al Coll del Bram, sota les escales, però hi anem pel camí que surt de davant de l’església i baixa pel vessant obac.
Quan som al coll, comencem a refer el camí d’anada però… Ep! Your atention please:
Al cap de no res, en lloc de començar a baixar, prenem un trencant a l’esquerra que va a buscar el pla d’Aiats vorejant la muntanya per la part obaga. És un tram ombrívol sota amables faigs que a poc a poc va guanyant alçada fins que al cap d’un quilòmetre de còmode ascens ens deixa sobre l’altiplà.
Ens adonem que som a l’altiplà perquè deixem de guanyar alçada, perquè ens apareix pi roig, i perquè els boixos no estan gaire cascats per la papallona del boix.
Però encara no gaudim de bones vistes perquè no anem arran de cinglera (el camí circula pel mig de l’altiplà) i perquè les vores estan plenes d’arbres que tapen qualsevol visió panoràmica.
Això és així fins que…
Arribem al morro del pla, a l’extrem Sud de l’altiplà on hi ha unes excel·lents vistes del Cabrerès. Aquí la cosa ja canvia i ens permet gaudir de grans estampes a 1.280 metres d’altura. Si ens movem una mica i anem a buscar racons i balconades, trobem ‘apostuflants’ panoràmiques:
Una opció de ruta és continuar caminant per l’altiplà fins al coll de Saiols i anar a buscar el Puig de la Bastida per tornar amb un descens suau per sota els cingles, passant per la capella de Sant Gil (la que ens queda just a sota nostre).
Però no ho farem. La nostra opció és una baixada punky pel Grau de l’escaleta.
DEL PLA D’AIATS A LA CASA D’AIATS
Aquest darrer tram és, ras i curt, una baixada directa. I respon a una pregunta fàcil:
Per on baixaria l’aigua de pluja si ara caigués una tempesta satànica?
Per un torrent que es fa forat entre les cingleres?
Doncs més o menys farem això. Baixarem per la ruta del Grau de l’Escaleta. Per anar a buscar aquest contundent camí de descens, hem de recular una mica pel camp de falgueres fins al trencant de les cabanes del Pla d’Aiats, una construcció abandonada que s’amaga sota el cingle.
A partir d’aquí, comença una baixada directa que té de tot: trams que ressegueixen el torrent, trams que ens obliguen a baixar de quatre grapes, i trams amb escaletes naturals sobre la pedra que ens ajuden a baixar.
És un descens sever, però amb boniques estampes:
Quan ja portem un bon quilòmetre de baixada, el camí ens deixa a les pastures de la casa d’Aiats, que voregem entre amables ovelles. A la nostra dreta tenim les imponents parets de pedra que fa una estona teníem sota nostre.
La caminada final pels prats acaba, al cap de no res, a la bifurcació on hem deixat el carruatge i hem marcat el punt de sortida.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns estimulants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 58
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
03/03/2023 – Anònim
Us ha faltat rematar-ho amb un bon dinar al restaurant de dalt al pla de Cabrera. molt recomanable i agradable. 
