Àmbit: 
Ruta 
Recorregut: 5,9 km 
Temps: 
Desnivell: 262 metres 
Ruta No circular
Data: 2015, 2021
També en bici: No caldria 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Si pugem per C-28 des d’Esterri cap al port de la Bonaigua, l’estany de Pudo ens queda a la dreta. Evidentment, no el veiem, perquè està darrere de les muntanyes que conformen la vall, però tenint en compte les dimensions de tot plegat, podríem dir que és relativament proper.
La caminada implica fer un parell d’ascensos, el segon dels quals, el del coll de Pudo, ens ofereix excel·lents estampes:
El punt de sortida és al costat mateix de la C-28, en una esplanada que ens queda a mà dreta (si és que venim d’Esterri d’Àneu) poc abans d’arribar al port de la Bonaigua, en terme municipal d’Alt Àneu (Ajuntament que engloba els pobles d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu).
Podem deixar el carruatge en aquest espai, i d’allà mateix ja en surt un caminet marcat amb elegants fites que s’enfila per la muntanya.
Comprovareu que en el punt de sortida és habitual trobar-hi altres cotxes aparcats, i també una apreciable presència de rostres pàl·lids.
Però no sol estar tan massificat com l’aparcament que trobem una mica més avall, el pàrquing de la Peülla de l’estació de Vaquèira-Beret. La Peülla és on comença el camí cap als estanys de Gerber, que també podem trobar al nostre gran, gran CAT de Setmana pels estanys de Gerber.
Però bé, tornant a la ruta que ens ocupa, ho resumirem dient que té un punt d’inici de fàcil aproximació:
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana, la C-28:
Per cert, dues coses: si teniu intenció de comportar-vos com un Troll i deixar-ho tot fet una merda sense respectar res, no cal que seguiu, sempre us pot interessar més anar aquí.
Si, per contra, teniu clar que la muntanya s’ha de respectar, gaudiu d’aquest i de tots els CAT de Setmana que pugueu/vulgueu.
DE LA C-28 A LA BASSA DE BOSCÀS
Només de començar… Pam! Boga de Batalla! Anem fent pujada, alegres i xirois, entre amable vegetació d’alta muntanya, com ara el bàlec i el neret. Objectiu: anar a trobar un “semi-coll” per un camí que ens mostra en tot moment fermes panoràmiques de la vall del riu de la Bonaigua.
Són estampes generoses que ens ofereixen, per exemple, una bona perspectiva de la vall dels estanys de Gerber, a l’altra banda de la vall:
A mesura que anem guanyant alçada, el camí s’encara en sentit Nord-Nord/Est i va vorejant alguns turonets petits. Al cap d’un quilòmetre, deixem de tenir la C-28 de referència i ens endinsem per una petita vall interna, el clot de l’estany Pudo, que voregem per la banda dreta.
A la nostra dreta, a baix, hi veiem un estanyol molt característic: la bassa de Boscàs.
La bassa de Boscàs és un estanyolet arrodonit, que en èpoques de sequera es queda sense aigua i que, segons l’experiència del prestigiós equip del CAT de Setmana, no és gaire amic de vaques i vedells: en les dues ocasions que hem perpetrat aquesta ruta (2015 i 2021) hi hem trobat algun cap de bestiar mort. El 2015, un esquelet mig submergir sota l’aigua, i el 2021, ja fora de l’aigua, a uns metres fora la bassa, les restes encara en pell d’una vaca bruna.
DE LA BASSA DE BOSCÀS AL COLL DE PUDO
Continuem pel camí i deixem la bassa enrere. Quan som a l’altre extrem del clot de l’estany Pudo, el camí ens dona dues opcions: la primera, mantenir-nos a la mateixa vessant de la vall i pujar fins a les basses del Muntanyó i l’estany de Garrabea (ruta que com marca el nostre acurat Wikiloc, executem durant uns pocs metres per error) i la segona, tirar a la dreta, canviar de vessant, i anar a buscar el coll de Pudo. Optem per la segona.
La bassa de Boscàs és un estanyolet arrodonit, que en èpoques de sequera es queda sense aigua i que, segons l’experiència del prestigiós equip del CAT de Setmana, no és gaire amic del bestiar: en les dues ocasions que hem perpetrat aquesta ruta (2015 i 2021) hi hem trobat algun cap de bestiar mort.
El 2015 hi vam veure un esquelet mig submergir sota l’aigua, i el 2021, ja fora de l’aigua, a uns metres de la bassa, les restes encara en pell d’una vaca bruna.
DE LA BASSA DE BOSCÀS AL COLL DE PUDO
Continuem pel camí i deixem la bassa enrere. L’entorn ja és de pedres & pastures, i també de cavalls que en estius ressecs com el que ens ocupa han de pujar muntanya amunt per intentar trobar una mica de verd com Déu mana (i encara anar fent).
Quan som a l’altre extrem del clot de l’estany Pudo, el camí ens dona dues opcions: la primera, mantenir-nos per la mateixa vessant i pujar fins a les basses del Muntanyó i l’estany de Garrabea (ruta que, com indica el nostre acurat Wikiloc, executem durant uns pocs metres per error) i la segona, tirar a la dreta, canviar de vessant, i anar a buscar el coll de Pudo.
Optem per la segona.
La pujada fins al coll té quatre característiques: és un camí que s’enfila xino-xano sense miraments, és un camí sense grans desnivells, és un camí curosament marcat amb fites, i és un camí compartit amb amables cavalls:
L’ascens fins al coll és ràpid, tot just uns 500-600 metres en sentit Nord-est. Quan arribem al capdamunt, el punt més elevat de la ruta (2.337 metres), val la pena aturar-s’hi un moment. Ni que sigui per pixar o gaudir de les estampes panoràmiques.
Començant per les del mateix estany, que ens queda just a sota:
DEL COLL A L’ESTANY
Ja ho diuen que les distàncies enganyen, oi? Doncs aquest no seria el cas. Des de dalt del coll, l’estany Pudo es veu relativament a prop, i certament, està relativament a prop. Tot just a uns 700 metres. El que passa és que en alguns trams el desnivell és notable i això sí que es fa notar.
En tot cas, les imatges de l’entorn que ens presenta la baixada són altament estimulants, com aquesta del Serrat de Garrabea:
Un cop arribem a l’estany, comença el festival Tom & Jerry d’activitats possibles: vorejar un tros de l’estany, fer descoberta de racons, observar, contemplar, dinar en algun bon racó, pixar si s’escau novament… sempre mantenint un escrupolós respecte per a l’entorn.
Aquí unes estampes de l’indret:
Des de l’estany de Pudo hi ha l’opció de pujar pel serrat de Garrabea i arribar-se fins a l’estany de Garrabea, que està a l’altra banda de la muntanya. Només cal seguir el camí que enfila tartera i supera la serralada pel coll que ens queda més proper.
És una ruta recomanable que l’assenyadíssim equip del CAT de Setmana deixa per un més endavant perquè comprovem que el cel s’està ennegrint més de pressa del previst:
Per tant, deixem Garrabea per a una altra ocasió i activem la tàctica Napoleó: “una retirada a temps és una victòria”. Ens reca una mica, sí, però tampoc és cap drama. La renúncia no ens suposa cap trauma perquè:
1. L’objectiu era l’estany Pudo 
2. Ens queda l’incentiu de Garrabea per a una altra ocasió
Per tornar, el més fàcil és refer el recorregut i gaudir novament de les estampes del trajecte, començant pels amables cavalls que sovint tenen l’amable gest de palplantar-se al mig del pas. De tornada també descobrireu que hi ha variants de la mateixa ruta, inclosa l’opció de travessar el clot de Pudo per camins paral·lels.
Ah, i també descobrireu que aquest CAT de Setmana haurà valgut molt la pena. Comme d’habitude.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns agraïts enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 49
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
😿 03/10/2023 – Nofuture
No cal que us hi mateu explicant les maravelles del Pirineu. Amb el canvi climàtic que estem provocant ho engegarem tot a prendre pel sac!
😺 12/04/2023 – Anònim
El vaig fer 12 anys enrere. Una excursió que en guardem molt bon record. 😍
😺 02/02/2023 – Mercè López
Apuntada! Fa bona pinta i no sembla massa complicada
😻 02/10/2022 – MOC
Vam intentar-ho pero va fer mal temps, i vam tenir de recular sense arribar, una pena. Pero hi tornarem. Fa moltes ganes d’arribar-s’hi!
