El Pallars Sobirà fins a l’estany Pudo (o del Muntanyó)
Aplaudit CAT de Setmana que ens porta fins a un dels llacs amb l’entorn més bonic del Pirineu, l’estany Pudo, anomenat també del Muntanyó. La ruta és relativament curta i ens mostra excel·lents panoràmiques de l’Alt Pirineu. Ah, això sí: com sempre, amb el màxim respecte per l’entorn. 
El Pallars Sobirà fins a l’estany Pudo (o del Muntanyó)

 

Aplaudit CAT de Setmana que ens porta fins a un dels llacs amb l’entorn més bonic del Pirineu, l’estany Pudo, anomenat també del Muntanyó. La ruta és relativament curta (si aneu amb presses, cosa no aconsellable, es pot fer amb poc més de dues hores) i ens mostra excel·lents panoràmiques de l’Alt Pirineu. Ah, això sí: com sempre, amb el màxim respecte per l’entorn. 

 

Comencem? ⤵

▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 5,9 km   
⏳ Temps: 2-3 hores
📶 Desnivell: 262 metres  
🔄 Ruta No circular
📅 Data: 2015-2021
🚴‍♀️ També en bici: No caldria
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 
Powered by Wikiloc
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·David Soler

·josepmabadia

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Si pugem per C-28 des d’Esterri cap al coll de la Bonaigua, l’estany de Pudo ens queda a la dreta. Evidentment no el veiem, perquè està darrere de les muntanyes que conformen la vall, però tenint en compte les dimensions de la muntanya, podríem dir que és relativament proper. La caminada implica fer un parell d’ascensos, el segon dels quals, el del coll de Pudo, ens ofereix excel·lents estampes tant pel davant com pel darrere:
Panoràmica de l'estany Pudo, amb el serrat de Garrabea al seu darrere
Panoràmica dels cims del Pirineu més occidental
El punt de sortida és al costat mateix de la C-28, en una esplanada que ens queda a mà dreta (si és que venim d’Esterri d’Àneu) poc abans d’arribar al coll de la Bonaigua, en terme municipal d’Alt Àneu (Ajuntament que engloba els pobles d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu). Podem deixar el carruatge en aquest espai, i d’allà mateix ja en surt un caminet marcat amb elegants fites que s’enfila per la muntanya. És habitual que hi hagi altres cotxes aparcats i una apreciable presència de rostres pàl·lids. Però no sol estar tan massificat com l’aparcament que trobem una mica més avall, el pàrquing de la Peülla de l’estació de Vaquèira-Beret. La Peülla és on comença el camí cap als estanys de Gerber, que també podem trobar al nostre gran, gran CAT de Setmana pels estanys de Gerber. Però bé, tornant a la ruta que ens ocupa ho resumirem dient que té un punt d’inici de fàcil aprocimació:
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana, la C-28:
Per cert, dues coses: si teniu intenció de fer l’excursió i comportar-vos com un Troll i deixar-ho tot fet una merda sense respectar res, no cal que seguiu, sempre us pot interessar més anar aquí. Si per contra, teniu clar que la muntanya s’ha de respectar, gaudiu d’aquest i de tots els CAT de Setmana que pugueu/vulgueu.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Baciver
CAT de Setmana fins al refugi i els estanys de Saboredo
CAT de Setmana pel Pallars Sobirà, d’Isila a l’estany d’Airoto
CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Baciver

DE LA C-28 A LA BASSA DE BOSCÀS

 

El primer tram va fent pujada per superar un primer desnivell de vegetació baixa. Anem a buscar un “semi-coll” per un camí que es va enfilant en sentit Est, i que ens mostra en tot moment bones panoràmiques de la vall del riu de la Bonaigua. Son estampes fermes que ens ofereixen, per exemple, una bona perspectiva de la vall dels estanys de Gerber, a l’altra banda de la vall:
A mesura que anem guanyant alçada, el camí s’encara en sentit Nord-Nord/Est i va vorejant alguns turonets petits. Al cap d’un quilòmetre, deixem de tenir la C-28 de referència i ens endinsem per una petita vall interna, el clot de l’estany Pudo, que creuem per la banda esquerra. A la nostra dreta, a baix, hi veiem un estanyol molt característic: la bassa de Boscàs.
La bassa de Boscàs és un estanyolet arrodonit, que en èpoques de sequera es queda sense aigua i que segons l’experiència del prestigiós equip del CAT de Setmana, no és gaire amic de vaques i vedells: en les dues ocasions que hem fet aquesta ruta (2015 i 2021) hi hem trobat algun cap de bestiar mort. El 2015, un esquelet mig submergir sota l’aigua, i el 2021, ja fora de l’aigua, a uns metres fora la bassa, les restes encara en pell d’una vaca bruna.
 

DE LA BASSA DE BOSCÀS AL COLL DE PUDO

 

Continuem pel camí i deixem la bassa enrere. L’entorn ja és de pedres & pastures, i de cavalls que en estius ressecs com aquest han de pujar amunt per intentar trobar una mica de verd com Déu mana (i encara anar fent). Quan som a l’altre extrem del clot de l’estany Pudo, el camí ens dona dues opcions: la primera, mantenir-se a l’esquerra per la mateixa vall i pujar fins a les basses del Muntanyó i a l’estany de Garrabea (ruta que com marca el nostre acurat Wikiloc, fem durant uns pocs metres per error) i la segona, tirar a la dreta, canviar de vessant, i anar a buscar el call de Pudo. Optem per la segona.
Bassa de Boscàs. A primer pla, el camí que anem seguint. Al fons, la vall dels estanys de Gerber, a l'altra banda de la vall de la Bonaigua
La bassa de Boscàs és un estanyolet arrodonit, que en èpoques de sequera es queda sense aigua i que segons l’experiència del prestigiós equip del CAT de Setmana, no és gaire amic del bestiar: en les dues ocasions que hem fet aquesta ruta (2015 i 2021) hi hem trobat algun cap de bestiar mort. El 2015, un esquelet mig submergir sota l’aigua, i el 2021, ja fora de l’aigua, a uns metres de la bassa, les restes encara en pell d’una vaca bruna.
Bassa de Boscàs. A primer pla, el camí que anem seguint. Al fons, la vall dels estanys de Gerber, a l'altra banda de la vall de la Bonaigua

DE LA BASSA DE BOSCÀS AL COLL DE PUDO

 

Continuem pel camí i deixem la bassa enrere. L’entorn ja és de pedres & pastures, i de cavalls que en estius ressecs com aquest han de pujar amunt per intentar trobar una mica de verd com Déu mana (i encara anar fent). Quan som a l’altre extrem del clot de l’estany Pudo, el camí ens dona dues opcions: la primera, mantenir-se a l’esquerra per la mateixa vall i pujar fins a les basses del Muntanyó i a l’estany de Garrabea (ruta que com marca el nostre acurat Wikiloc, fem durant uns pocs metres per error) i la segona, tirar a la dreta, canviar de vessant, i anar a buscar el call de Pudo. Optem per la segona.
La pujada fins al coll té quatre característiques: es un camí que s’enfila xino-xano sense miraments, és un camí sense grans desnivells, és un camí curosament marcat amb fites, i és un camí compartit amb amables cavalls:
L’ascens fins al coll és ràpid, tot just uns 500-600 metres en sentit Nord-Est. Quan arribem al capdamunt, el punt més elevat de la ruta (2.337 metres) val la pena aturar-s’hi un moment. Ni que sigui per pixar i/o gaudir de les estampes panoràmiques. Començant per les del mateix estany, que ens queda just a sota:

DEL COLL A L’ESTANY

 

Ja ho diuen que les distàncies enganyen oi? Doncs no seria el cas. Des de dalt del coll, l’estany Pudo es veu relativament a prop, i certament, està relativament a prop. Tot just a uns 700 metres. El que passa és que en alguns trams el desnivell és notable i això sí que es fa notar. En tot cas, les imatges que ens presenta la baixada de l’entorn són altament fermes, com aquesta del Serrat de Garrabea:
Un cop arribem a l’estany, comença el festival Tom & Jerry d’activitats possibles: vorejar un tros de l’estany, fer descoberta de racons, observar, contemplar, dinar en algun bon racó, pixar si s’escau novament… sempre mantenint un escrupolós respecte per a l’entorn. 
Aquí unes estampes de l’indret:
Des de l’estany de Pudo hi ha l’opció de pujar pel serrat de Garrabea per anar fins a l’estany de Garrabea, que està a l’altra banda de la muntanya. Només cal seguir el camí que enfila tartera i supera la muntanya pel coll que ens queda més proper. És una ruta recomanable que el temerari equip del CAT de Setmana deixa per un altra ocasió perquè comprovem que el cel s’està ennegrint més ràpid del previst:
Per tant, deixem Garrabea per a una altra ocasió i activem la tàctica Napoleó: “una retirada a temps és una victòria”. De totes maneres, això no ens suposa cap problema perquè :
1.- L’objectiu era l’estany Pudo ✅
2.- Ens queda l’incentiu de Garrabea per a una altra ocasió ✅.
 
Per tornar, el més fàcil és refer el recorregut i gaudir novament de les estampes de la ruta, començant pels amables cavalls que sovint escullin palplantar-se al mig del camí. De tornada també descobrireu que hi ha variants de la mateixa ruta, inclosa l’opció, per exemple, de travessar el clot de Pudo per camins paral·lels. Ah, i també descobrireu que aquest CAT de Setmana haurà valgut molt la pena. Comme d’habitude.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabarem amb uns agraïts links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 681
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 
Una gran sortida per la Cerdanya d’Estana fins a Prat de Cadí? Of course!
Una volteta pel Segre al voltant de Sant Llorenç de Montgai? Valens!
Una ruta ripollèsa pel Taga, el coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? OK!

CERCATDOR🔎