El Pallars Sobirà fins a les bordes de Noarre
Agraït CAT de Setmana fàcil i relaxant per la vall de Tavascan fins a les bordes de Noarre. El camí ho té tot: feixes, bordes, cascades, rius, pedra seca, bedolls, avellaners, pins, avets…
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 7,7 Km 
⏳ Temps: 2-3 hores
📶 Desnivell: 317 metres  
🔄 Ruta circular en un 40% 
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: Ni idea

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·jboteyg

➔ Hi ha propostes de CAT de Setmana que ofereixen una gran recompensa després d’un bon esforç. I n’hi ha que ofereixen una gran recompensa sense un bon esforç. I aquest seria un cas clar del segon grup. Perquè… quantes propostes relativament fàcils ofereixen estampes com aquesta…?
Com aquesta…
O com aquesta…?
No. No respongueu ara. Feu-ho després de perpetrar aquest gran CAT de Setmana que surt de l’àrea d’esbarjo del Pont de la Bolle, i va pujant aigües amunt per les bordes i el pantà de Graus, i pels rius de Tavascan i Noarre (amb cascada inclosa) fins a les Bordes de Noarre. És un Win-win per a tots els públics que ho dona tot i només demana una cosa: respecte, respecte i més respecte per l’entorn i la muntanya.  
Bordes de Noarre des del riu Noarre
El punt de sortida és fàcil perquè s’hi arriba per carretera asfaltada. Cal pujar fins a Tavascan per la C-381 i un cop creuat el poble, agafar la carretera a mà esquerra que puja cap a l’estació d’esquí i refugi de la Pleta del Prat. A mitja pista, creuem el riu de Tavascan just en una àrea d’esbarjo amb una mica d’aparcaments i taules de pic-nic. Doncs bé, aquí és on cal aparcar el carruatge, perquè aquí és on comencem. 
Googlemaps ens ajuda a arribar-hi, n’est pas?

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Si no us atureu i continueu carretera amunt, sempre podeu arribar al refugi i provar el popular CAT de Setmana fins a l’estany de Mascarida, o bé agafar la pista fins a l’estany del Port i arribar-vos fins a la Mariola, o al mateix coll del Port.
Però com que no és el cas, centrem-nos amb la nostra aposta: deixem el carruatge a la zona d’aparcament (normalment sempre n’hi ha) i anem a buscar el camí, ample i molt ben indicat, que surt del costat mateix del pont. Durant tot el viatge tindrem l’aigua sempre a la nostra esquerra. Comencem riu amunt.
Punt d'inici, zona d'esbarjo del pont de la Bolle

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

RIU AMUNT

De bon principi, el camí ens sorprèn gratament: ruta entre murs de pedra seca, feixes, generosos avellaners que ens fan el túnel, l’aigua del riu de Tavascan al costat, alguns sembrats (o antics sembrats), i bones estampes. Ah, i un trajecte força planer i recte:

ATENCIÓ GRAN ANECDOTA!

De bon principi ens sorprèn una amable família més o menys nombrosa i poc habituada a caminar fora de l’asfalt. El perspicaç equip del CAT de Setmana ho intueix de seguida perquè el patriarca ens demana ajut davant l’obstacle ‘desconegut’ i impenetrable que té al davant: un fil de tancat de bestiar al mig del camí. Un cop els ensenyem que n’hi ha prou en obrir el fil, passar, i tornar-lo a col·locar, l’home ens mira amb un somriure agraït i descol·lapsat. Obstacle superat! 

Era una família de poca muntanya, però realment molt respectuosa perquè no gosaven continuar davant del tancat.  

En aquest primer tram també ens trobem rètols indicatius de les bordes que tenim a tocar: bordes del Grau, d’Arenys… i també boniques bifurcacions amb encara més bonics rètols que ens indiquen el recte camí. I alguna cosa més: informació sobre el terreny sobre els usos agrícoles ancestrals d’aquestes terres.
Aquí no només s’hi pasturava. També s’hi cultivava:
De seguida ens plantem a l’alçada del petit embassament de Graus. Hi passem just pel costat i el trobem a mig gas. Tot i que no sempre és així. De fet, l’observador equip del CAT de Setmana arriba a la conclusió que aquest embassament el fan pujar i baixar molt ràpid i molt sovint. (Pregunta seriosa: està directament vinculat amb el petit embassament de Tavascan?)
A l’alçada de l’embassament trobem un encreuament que ens permetria pujar a les bordes de Naorre per un altre camí (agafant el camí cap a Quanca). Però no ho farem. De fet, aquí comença la ruta circular (de tornada acabarem apareixent aquí). Per tant, seguim pel camí de la dreta, d’acord amb el rètol que ens indica les bordes de Noarre i l’estany de Flamisella, entre d’altres destinacions. 
A partir d’aquí, la ruta comença a enfilar-se una mica i va girant cap a la dreta. Canvia la vegetació (uns bonics avets?) i també canviem de riu: enlloc de tenir al costat el riu de Tavascan, hi tenim un seu afluent: el riu de Noarre. 
Aquí unes imatges variades d’aquest elegant tram: (hi reconeixeu una estampa del nucli de Quanca entre els arbres?)
Després de fer una part del camí pel costat de l’aigua, el perspicaç equip del CAT de Setmana endevina que hem arribat a lloc per dos motius: d’entrada, perquè a l’altra banda del torrent, sobre unes pastures, s’hi endevinen unes bordes en bon estat de revista, i en segon lloc, perquè arribem a un pont que creua el riu i ens hi porta de dret. Ja hi som!

LES BORDES DE NOARRE

Les bordes de Noarre són això: bordes. 
Amb la seva utilitat de sempre: construccions per guardar-hi bestiar, guardar-hi la collita, eines, passar-hi la nit o les nits… però són bordes, no són habitatges. 
En altres paraules, les bordes de Noarre no són un poble, per més que ho pugui semblar i que el seu bon estat de conservació (es veuen totes molt ben restaurades) convidi a pensar-ho. Però ho sembla.
 Ara bé, no hi ha equipaments i no té cap carretera oberta per accedir-hi. 
Per arribar fins al ‘nucli urbà’ de les bordes (no són pas més d’una dotzena) n’hi ha prou en creuar les pastures per un camí ben marcat, amb murs de pedra i bones vistes. 
Un cop a lloc tenim diferents opcions: continuar amunt cap a l’estany de Flamisella, que no farem. Continuar amunt cap a l’estany del Port, que no farem, girar cua pel mateix camí, que no farem, o bé tornar per un altre corriol: el que passa per la cascada de Noarre i baixa cap a Quanca. Aquest sí que el farem. 
Però ep!! No sense abans gaudir de l’entorn:

RIU AVALL

Trobar el camí de tornada per la cascada està tirat perquè només d’arribar a les bordes ja ens trobem el cartell indicatiu de torn. Comencem el descens entre pastures i bosc, ara per l’altra banda del riu de Noarre. (En alguns moments distingim de lluny el caminet de pujada). Les vistes són fermes:
Quan portem uns 800 metres de descens, un bonic rètol ens indica que a mà esquerra hi tenim la cascada de Noarre. Només cal seguir per un caminet uns cent metres i allà la tenim: les estampes de la cascada i de l’entorn s’ho valen:
Vista de la cascada de Noarre
Vistes des de la Cascada de Noarre
Després de les cascades, el camí continua el seu descens fins que acabem creuant novament el riu de Noarre poc després d’una bifurcació per anar a Quanca (que no agafem). 
Passat el riu, el camí ja torna a ser planer i ens obsequia amb noves estampes i velles bordes, com aquesta de la foto de sota, la Borda de Fornells:
Al cap de no res, arribem de nou a l’alçada de la presa de Graus i connectem amb el camí del principi. S’acaba la part circular de la ruta i ja només queda refer el tram planer fins al carruatge. Novament sota la cobertura dels avellaners.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, com sempre uns agraïts links d’interès

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 190

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!