La Garrotxa per les Escletxes de l’Euga i el Salt de Sallent
Clàssic CAT de Setmana que ens descobreix fermes i verdes estampes de la Vall d’en Bas: les esquerdes/escletxes de Freixeneda/l’Euga, i els 80 metres del Salt de Sallent.
▶ Àmbit: Prepirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 15,5 km
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 367 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí  

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·peremagria

·randi

➔ Aquest aclamadíssim CAT de Setmana pastura pel color verd i s’arrossega pel color marró. El verd el trobem a tot arreu (per alguna cosa estem a la Garrotxa) i el marró el tenim a un pam de la cara quan visitem les esquerdes/escletxes de l’Euga o Freixeneda. 
Per cert, i per deixar-ho clar de bon principi: com que en aquest país som expertes en anomenar les coses de 567 maneres diferents, a partir d’ara ens referirem a les esquerdes com les Escletxes de l’Euga. L’indret, fruit d’una esberlada del terreny pels terratrèmols del S.XV, té racons realment màgics. 
Hi ajuden els faigs, sempre capriciosos:
L’altre punt culminant, el salt de Sallent i els seus 80 metres de desnivell (que també el trobem en el cèlebre CAT de Setmana de Sant Privat al Salt de Sallent) suposa un canvi d’aires respecte a les escletxes: passem d’un espai tancat i fosc a un d’obert i espaiós, amb panoràmiques espectaculars:
El punt de partida d’aquesta ruta circular podria ser més d’un, però en aquest cas el fixem al coll de Ciuret, just a la frontera entre Osona i la Garrotxa. 
Per arribar-hi, cal anar fins a Vidrà (C-17 i agafar la carretera BV-5227 des de Sant Quirze de Besora) i un cop a Vidrà, continuar per la pista asfaltada fins a Ciuret. Passat el nucli de Ciuret, pugem encara un tros més fins que trobem el trencant a la dreta que ens porta al coll per una pista de terra. 
Alguns intrèpids rostres pàl·lids encara tiren un tros més per la pista, fins al mateix coll de Ciuret, però l’experimentat equip del CAT de Setmana comença la ruta en aquest punt.
Mapa de Google del punt de sortida, al trencant de la pista de Ciuret que ens porta al coll de Ciuret.
Pot passar que l’entorn del trencant on deixem el cotxe ja estigui petat (és un lloc petit). En aquest cas, molts rostres pàl·lids fan un trosset de pista amb el carruatge i aparquen a la que troben un racó.
En qualsevol cas, aquest primer tram fins al coll de Ciuret és fàcil i planer, no arriba al quilòmetre i mig. Quan hi arribem ja gaudim d’unes primeres estampes ‘pastorils’:

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DEL COLL DE CIURET A LES ESQUERDES DE L’EUGA

Un cop al coll, se’ns presenta una bona panoràmica mirant cap a Llevant, i també, com no, una bonica bifurcació mirant just al davant. Però aviat hem triat: agafem el camí de l’esquerra, per la carretera de Freixeneda, i comencem a tirar amb alegria (de tornada apareixerem pel camí de la dreta). 
Al cap d’un quilòmetre ben bo agafem un camí que s’enfila a la nostra esquerra que ens porta als rasos de Freixeneda. Mentre fem aquest bonic tram, que discorre entre faigs i excel·lents exemplars de boix grèvol, sempre ens podem perdre una estona per les pastures dels Colletets. 
Why? Doncs perquè aquest indret és una bona atalaia de la Garrotxa. Hi distingiu el Bassegoda? 
Passat aquest punt i tornant de nou a la pista, al recte camí, de seguida se’ns obren els rasos de Freixeneda, uns prats que ensopeguem amb una bona dosis de presència vacuna. Creuem les pastures pel bell mig fins que el camí fa un gir sobtat a l’esquerra i s’endinsa cap al bosc de les Clapisses. 
Al cap de no res, a la nostra esquerra, ens apareixen les Escletxes de l’Euga. Les tenim allà mateix, tocar del camí.

😺 LES ESCLETXES DE L’EUGA: MOLSA, PARETS I MÀGIA

 Les escletxes de l’Euga tenen aquell component màgic que trobem en altres llocs com Els Bufadors o Savassona (ja coneixeu el gran, gran CAT de Setmana per Savassona oi?) que li confereixen la barreja de la pedra, la humitat, la molsa, les ombres, i els passos estrets. Són els típics indrets on t’esperes que t’hi aparegui un follet del bosc, segurament per escridassar-te perquè li estàs fotent enlaire la quietud del seu món.
En aquest cas, les esquerdes s’haurien creat amb els terratrèmols de mitjans del S.XV: una fractura de les roques de la muntanya (diàclasi) que provoca la creació d’esquerdes profundes, forats, i petits estrets amb parets de la pedra descoberta. El terratrèmol hi va posar les formes, i la natura i els segles posteriors hi han posat la resta. 
El resultat, això:
 El conjunt de les escletxes són un indret que no segueix un camí concret. Es tracta d’anar voltant per aquesta zona i descobrir els seus racons: baixar per una roca, entrar en una escletxa, saltar una esquerda amb una profunditat notable, fer-se un ‘retrato’ des de dalt… sempre amb cura i procurant no carregar-se res. És un indret per estar-s’hi una bona estona.

DE LES ESCLETXES AL SALT DE SALLENT

Quan ja hem fet totes les voltes hagudes i per haver i no ens hem fotut de cap per cap escletxa, reprenem el camí. Podem anar-lo a buscar al mateix punt d’entrada per on hem entrat a les esquerdes, o bé agafar-lo una mica més avall, tan li fa. 
En tot cas, cal vorejar els plans de la Carrejada en direcció a la casa de Freixeneda. Un cop ens hi acostem, la ruta fa un gir de 90 graus i tira en sentit Sud fins a la Creu de Freixeneda. En aquest punt, agafem el camí que baixa a l’esquerra, més estret, i continuem perdent alçada per acostar-nos al Salt de Sallent. 
Les estampes són excel·lents. Sobretot a la primavera:
Abans d’arribar al salt de Sallent, que ens queda sota nostre, arribem a la cruïlla de camins que ens dona diferents opcions: tornar cap al coll de Ciuret i Vidrà, baixar cap a Sant Privat, o bé continuar cap al salt pels Matxos. 
En aquest cas tirem recte cap al Salt per contemplar-lo del dret i del reves:
D’indrets per gaudir del salt n’hi ha un munt, alguns dels quals a mitja pujada venint de Sant Privat. Però un dels punts privilegiats es troba a al flanc dret de la cinglera, a uns 100 metres de distància. Des d’aquest punt es pot veure tota la caiguda. Ull no us hi foteu de cap. 
Per cert, el Salt de Sallent fa uns 80 metres d’alçada i les aigües que hi salten son les de la riera de Sallent. I sabeu on neix aquesta riera? Doncs a les pastures del coll de Ciuret, al principi d’aquesta gran, gran ruta.  
A continuació un bonic carrusel amb algunes estampes del salt. Imatges de dues expedicions de CAT de Setmana: 2021 i 2018. Enjoy!

DEL SALT AL COLL DE CIURET

Ara toca la tornada. Primer reculem un tros fins a la cruïlla de camins i agafem la ruta que ens porta a la pista del Sallent a Vidrà. Per agafar-la, tirem pel caminet que passa per sota la casa de Sallent i voreja la font que hi ha a sota. 
No és un camí gaire ben marcat, les coses com siguin, però passada la font de seguida trobem la pista, que anem seguint amunt amunt amunt fins que arribem de nou al coll. A la primavera no és estrany sentir moviment entre la fullaraca dels marges i descobrir-hi saures intrèpids com aquest, caçats pel prestigiós fotògraf Joff2:
Saure (foto: Joff2)
Font del Sallent
Per cert, la pista de tornada surt per uns tres quilòmetres i mig d’anar pujant, com sempre, entre boscos i pastures:
Un cop al coll, sempre queda l’opció de fer un bon dinar de pic-nic en aquest punt de pastura. En tot cas, sigui amb la panxa plena o no, quan supereu el coll i canvieu de vessant, abans de tornar al punt de partida aprofiteu la pista que porta a la carretera de Ciuret per gaudir de les estampes del Vidranès. 
N’hi ha que s’ho valen:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Acabarem amb tres clàssics: uns links d’interès i un BONUS TRACK, o millor dit, un BONUS TRONC.

BONUS TRONC: el ‘superfaig’ de les Clapisses

Al l’entorn de les escletxes de l’Euga, ja a tocar del camí que enganxem per continuar la ruta cap a la casa de Freixeneda, ensopeguem amb un faig. Fins aquí, res a dir.
Però és que és un faig immens:
I com que sempre va bé tenir una referència per poder fer les comparatives proporcionals, aquí una estampa de dos humanoides abraçant el tronc de l’arbre.

 

Sí, és un gran faig.
Paraula de Fageda
Foto: Jordi Cubí

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 739

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Palars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!