La Garrotxa per Sant Aniol de Finestres i les Medes
Elogiat CAT de Setmana de ruta circular per boscos, rius, cingleres, jaciments, coves, fonts, i panoràmiques. I sempre o gairebé sempre sota l’amable ombra de soferts alzines mig rostits.
▶ Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 12,3 km 
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 573 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: alguns trams, segur

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·JEP BOIX

·Jordi Cubí

➔ Sí, les Medes són alguna cosa més que unes illes. I sí, Sant Aniol és alguna cosa més que una marca d’aigües. Ho descobrim en aquest bonic CAT de Setmana garrotxí que ens descobreix les muntanyes de Sant Aniol de Finestres i les Medes, a tocar del Gironès i la Selva. La ruta té de tot, sobretot bosc.
Estampa des dels cingles d'en Font, sobre Sant Aniol, amb intrèpids caminaires
Roures, alzines, molsa, arboç, avellaners, llenegues i rossinyols ens acompanyen amb més o menys mesura durant tota l’excursió, que podríem qualificar de fàcil i senzilla excepte en un tram: el que fem pel costat del Torrent de les Medes.
No és que porti molta aigua, eh? Malauradament el trobem força eixut, però la pedra patina, i força. El prestigiós equip del CAT de Setmana en dona estressant fe. I també donem fe que aquest tram (que cal fer amb el màxim respecte) és excel·lent:
El punt de sortida d’aquest CAT de Setmana per Sant Aniol de Finestres l’anem a buscar a… 🥁🥁 Sant Aniol de Finestres! En concret, a l’església que dona nom al municipi. Allà mateix hi podem deixar el carruatge.
Arribar-hi és fàcil: cal buscar la carretera que connecta Anglès amb Olot (la famosa C-63), i a l’alçada de les Planes d’Hostoles agafeu el trencant a mà esquerra (mà esquerra si veniu d’Olot eh?) que connecta amb les populars carreteres locals GI-531 i GI-530 que ens porten de dret a Sant Aniol. 
Sant Aniol des de la carretera. A sota, l'aparcament. A sobre, boscos rostits per la calorada 2022
Val. Sí. Ho sabem. Sempre serà mes efectiu un Googlemaps que el rotllo que us acabem de fer llegir. O sigui que… aquí ho teniu:

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Aparcar és fàcil perquè a sota mateix de l’església hi ha un petit aparcament on podem deixar-hi el carruatge. Un cop saludats el gall d’indi de la Casanova i els gats manyacs de la parròquia, ens arriba el primer dilema: per on comencem la ruta circular? Per la riera de Llémena o pel torrent de Conques?
Després d’una deliberació de zero segons, el prestigiós equip del CAT de Setmana ho té clar: comencem remuntant les aigues de la riera de Llémena.
La Finestrica, un mirador entre la roca que ens trobem al llarg del trajecte

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DE SANT ANIOL AL PONT DEL DIABLE

Per anar a buscar la riera de Llémena tirem avall refent un petit tram de carretera. Saludem els estrussos i la resta d’aviram de la Casanova i trenquem a l’esquerra per anar a buscar la riera. Al cap d’uns 400 metres creuem el riu i ens trobem un altre camí. Primer dilema: dreta o esquerra?
La ruta ens marca que hem d’anar a l’esquerra. Però ep! Your atention please: a mà dreta, a pocs metres d’on som hi tenim un petit jaciment neolític que mereix una petita visita. El tenim allà mateix. És el jaciment del Roc de la Melca, descobert el 1969 per Francesc Riuró i Llopart:
Feta la volta a la pedra (per cert, s’hi feien sacrificis com passava a la “pedra del sacrifici” de Savassona?) reprenem el camí. Anem aigües amunt pel costat de la riera per una pista ample entre camps i bosc. Voregem alguns masos i també la planta embotelladora de Sant Aniol (ens queda un pèl amagada a la nostra esquerra) fins al mas de la Faja. 
Mas la Faja vist des del camí
Passada aquesta masia, el camí es bifurca i tirem per la pista de l’esquerra, que continua recte endavant. No deixem la pista fins al cap d’un quilòmetre llarg, per agafar un caminet a mà esquerra que baixa fins a la Cova dels Trabucaires, un bonic avenc en una raconada obaga. O millor dit, obaguíssima.
Aquí unes estampes de l’indret i el seu entorn elfico-molsós:
Passada la trabucada, ara la cosa canvia: entrem de ple en una zona obaga i el camí comença a pujar dret. Anem a buscar el pont del Diable i el mirador que porta el mateix nom.
En poca estona superem un desnivell de 100 metres i arribem a la font de Socals, indret escollit per fer un bonic esmorzar consistent en un bonic entrepà de pernil salat 50% Duroc.
Font de Socals semi-eixuta
La font de Socals està reclosa en un racó bac i humit, però igualment ens la trobem apurada. Tot i que encara raja una mica, mica, mica… 
Engolits els esmorzars, reprenem la ruta. Hem guanyat alçada i al cap de no res ens retrobem amb la nostra riera. Però aquí a dalt jo no és la Riera de Llémena, ara és el Torrent de les Medes.
Ara toca fer un tram riu amunt, però abans, fem una escapadeta aigües avall per anar a buscar dos indrets d’alt interès: el mirador i el pont del Diable. Des del mirador podem veure, al fons, la planta embotelladora, que és d’on venim. La reconeixeu? 

🙀 ATENCIÓ, APUNT DIABÒLIC 🙀

El pont del Diable està situat sobre el torrent de les Medes, just abans que l’aigua abandoni un tram empedrat i estret per caure muntanya avall i convertir-se en la riera de Llémena.

Es tracta d’un pas estret tancat per una roca que un bon dia va caure de més amunt i es va acabar enganxant a les parets laterals, conformant un pont natural que, evidentment, només podia haver creat el diable.

Pont del Diable
Pont del Diable
Fets els ‘retratos’ pertinents i havent constatat que el cabal del torrent necessita millorar, comencem un petit tram de remuntada aigües amunt. És poc tros, uns 250 metres, però cal anar amb compte perquè la roca més propera a l’aigua és traïdora i lliscant.
Això sí, les estampes amb la llum matinal són excel·lents:

DEL PONT DEL DIABLE A LES TRES CREUS

Fets els 250 metres de remuntada d’aigües braves, o més aviat manses, deixem el torrent i agafem un camí que surt per la la nostra esquerra. Fem un gir de gairebé 180 graus i tirem per un bonic corriol que ens porta cap a la serra de les Medes. 
Poc a poc abandonem la zona baga, no sense abans trobar algun bolet despistat que fa les delícies visuals d’alguns membres de l’expedició (el resultat culinari ja és tota una altra cosa). 
El camí ens connecta amb un altra pista més ample que poc a poc va guanyant alçada fins que arribem als antics masos abandonats de les Medes. Caminem entre antigues pastures (cada cop més engolides per esbarzers) i voregem algunes de les cases. També passem pel costat de l’ermita de Sant Joan i de la Cabanya del Serrat.
La cabanya aguanta com pot. I no pot gaire, desgraciadament. Aquí unes imatges, inclosa la teulada des de sota:
Passem pel costat de les antigues masies de Gubert i de la Cadavall, i poc a poc anem deixant les pastures per anar-nos aproximant a la vessant Oest de la Serralada de les Medes. Arribem a una pista que ens deixa al costat del punt conegut com la Roca Llarga.
Ara hem canviat de vessant. Sota nostre hi tenim la vall de la riera de Cogolls:
Aquest tram és més pedregós, més exposat al sol i a les calorades infernals. Ho comprovem de seguida observant alguns exemplars d’arbres i arbusts estressadíssims que es comencen a refer de l’estiu 2022: brots verds sorgits amb les pluges de tardor sobre un mantell de fulles marrons rostides per la canícula.
Comencem a tirar cap a la nostra esquerra, pendents de trencalls i encreuaments més emboscats. Objectiu: les Treus Creus.
Intrèpids caminaires donant-ho tot, camí de les Tres Creus
Caminem uns dos quilòmetres més o menys planers fins que arribem gairebé a l’extrem de la carena, a l’anhelat mirador: si us hi fixeu, es veuen perfectament les clapes marrons dels arbres estressats:

DE LES TRES CREUS A SANT ANIOL

A partir d’ara, la ruta agafa un sentit panoràmic. Anirem passant per diferents miradors i raconades, i poc a poc anirem canviant de vessant per acabar fent un descens fins al punt de partida.
I tot, tot, entre bosc d’alzina semi-rostida per la calorada (som pesats, però és el que hi ha, el món s’acaba) i amb un amable element gastronòmic afegit: comprovem amb fruïció que algun arboç ja té les cireres vermelles! Nyam, nyam! 😺
Passades les creus, toca un canvi de sentit (gairebé estem al morro de la muntanya) i girem a l’esquerra, cap a Ponent. Ens endinsem pel bosc fins a una esplanada pedregosa carregada de fites que ens fa triar: esquerra o dreta. Què fem?
Doncs el cert és que la ruta se’n va cap a l’esquerra, però abans fem una escapadeta pel camí de la dreta per anar a veure un altre belvedere: el Mirador de la Roca del Migdia (788 metres). 
Ara ja no mirem cap a Cogolls sinó cap a Sant Aniol, el nostre destí final:
Quan ja hem agafat tendinitis de tant fer fotos, refem el camí fins a l’esplanada de les fites i continuem alegres i xirois per sobre dels cingles d’en Font, que ens queden a la nostra dreta. Constantment trobem balconades que ens permeten contemplar el mantell de bosc que tenim a sota. I també la ruta que estem fent:
Al cap d’una estona de ruta planera ens trobem un mirador diferent: la Finestrica. Què ens ofereix? Doncs el mateix: una bona panoràmica. I què té d’especial? Doncs que ens ensenya les vistes a través d’una roca ‘foradada’, una finestra, o finestrica:
Quan arribem a la Finestrica hem entrat ja en un tram de descens per un corriol emboscat que s’allarga un parell de quilòmetres ben bons, fins que superades les cingleres, agafem un camí a mà dreta que ens porta a la pista que connecta diferents masos: Subiràs, Conques, Can Font… Passem pel costat d’algunes d’aquestes masies, ara ja en terrenys agrícoles. 
Sobre les nostres nobles testes, les muntanyes que fa una estona trepitjàvem des de dalt:
I més o menys la cosa acaba aquí: es tracta d’anar seguint el camí fins que ens apareix, novament, l’església de Sant Aniol de Finestres. Hi arribem, com era previst, per la conca del torrent de Conques, que ens queda una mica apartada, a la nostra dreta. 
La nostra arribada triomfal ens mostra aquesta imatge del petit nucli de Sant Aniol:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns amables links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 967

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!