Àmbit: Prepirineu
Recorregut: 20 km
Temps: 7-8 hores
Desnivell: 959 metres
Ruta circular
Data: 2016
També en bici: No
CAT de Setmana amb Wikiloc: No
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta circular no és fàcil. Té un desnivell entre el punt més baix (Joanetes) i el més alt (Puigsacalm) d’uns mil metres, amb algunes “enfilades” fortes, molta pujada i baixada, trams de canals amb via ferrada, i camins de sota bosc humit.
Fer-la amb les parades pertinents (sense abusar de les pauses, això sí) ocupa tot un matí llarg.
Vaja, que és un bon tros, però s’ho val molt i molt:
I com sempre sol passar, cada estació de l’any té el seu encant, també a l’hivern:
Alguns trams coincideixen amb senders que tenen molta demanda, de manera que és fàcil creuar-se amb un nombre elevat de rostres pàl·lids, sobretot la part que connecta el cim del Puigsacalm amb el coll de Bracons. I no és per menys, en vistes de les vistes.
Ah i això sí, també és un CAT de Setmana amb vistes multiball, com mostra el vídeo anterior: el Pirineu, Prepirineu, Cabrerès, la Plana de Vic i la Garrotxa. En aquest darrer cas, i com mostra l’estampa de sota, amb la boira de primera hora atrapada per la inversió tèrmica d’un matí de tardor:
JOANETES-PUIGSACALM
El punt de sortida és Joanetes. Per arribar-hi, n’hi ha prou en agafar l’eix Vic-Olot (excepte si veniu d’Olot o d’Anglès/Girona, és clar). Des de Vic o Barcelona és molt fàcil: Cal tirar C-17 amunt fins a l’altura de Manlleu, i allà agafar la bifurcació a l’esquerra en direcció Torelló i Olot, per la C-37, o sigui cap al Túnel de Bracons.
Un cop passat els túnels, i ja a la Vall d’en Bas, només cal agafar l’antiga carretera del coll de Bracons: la carretera de la Vola (GIV-5223) que passa per Joanetes.
El millor és deixar el carruatge al trencant d’accés al poble per Ponent, on hi ha els masos de Can Lluert, l’Hostal, o la Morera, tots a tocar del punt de sortida.
De fet, el camí comença al costat mateix de la carretera: voreja el mas de la Morera, el de Can Lluert de Dalt, i després comença a enfilar amunt cap a una altra casa: Les Feixes. Aquesta, però, la deixem a la nostra esquerra i comencem un ascens continuat sense pietat.
Al davant nostre de seguida se’ns dibuixen les parets i els canals que caldrà superar per arribar al Puigsacalm:
Al cap d’uns 2 quilòmetres d’anar-nos enfilant arriba la part més dreta: la cinglera, una paret de pedra que superem per la via de la Canal Fosca, una ruta equipada amb ganxos i ferros variats per poder fer l’ascens amb més seguretat fins al pla de Santa Magdalena.
Un cop a dalt, cal seguir per sobre la cinglera en direcció Oest: passem el coll de Joanetes, enfilem el molt nostrat “pas dels Burros”, i també el pic dels Llops. Des d’aquí dalt, anant cap a Puigsacalm, les vistes són excel·lents:
PUIGSACALM, VISTES ENTRE BOIRES
Després d’uns 2 quilòmetres caminant pel capdamunt de la serralada, finalment arribem al cim del Puigsacalm, un mirador de luxe:
Mirant cap al Nord: El Pirineu Central i Oriental: (Amb dues imatges de la mateixa panoràmica: tardor 2016 vs. estiu 2020)
Mirant cap al Sud-est: El Cabrerès i la Vall d’en Bas: (Estampes de tardor de 2016 vs. estiu de 2020)
Mirant cap al Sud-oest: La plana de Vic (Estampes de tardor de 2016 vs. estiu de 2020).
Si us hi fixeu, en aquesta última fotografia es distingeix entre les muntanyes la carretera de la Vola que serpenteja cap al Coll de Bracons, el nostre proper objectiu. I també és notori que, malauradament, a la senyera li ha caigut l’estel.
PUIGSACALM-COLL DE BRACONS
Your atention please: Aquest tram, que representa potser una quarta part de tot el recorregut d’aquest CAT de Setmana, és segurament la part més concorreguda.
El motiu? Doncs perquè ressegueix una excursió molt típica: la que puja al Puigsacalm des del Coll de Bracons. De fet, podeu trobar la ruta concreta per aquesta excursió al popular CAT de Setmana de Bracons al Puigsacalm.
Després d’aprofitar per esmorzar a la bella atalaia del Puigsacalm, la caminada continua cap al Coll de Bracons, l’extrem més occidental de la ruta. Si continuéssim fent carena seguint els pics, ara tocaria el Puig de Civaderes i el Puig Tosell.
Però no ho farem pas: deixem de pul·lular arran de cinglera i ens endinsarem una mica pel vessant Nord.
Mirat sobre el mapa, farem una petita incursió en territori osonenc. Per tant, deixem el cim del Puigsacalm pel sender que descendeix per l’Oest: el camí de la font Tornadissa, una ruta molt ben marcada que va resseguint la part baga de la Serralada mostrant sempre unes grans estampes del Pirineu.
Al cap d’uns 700 metres arribem a uns prats amb pendent orientats cap al Nord. Són els Rasos de Manter, que cal seguir caminet avall, fins a la Font Tornadissa:
A partir d’aquí, el camí va seguint el GR-151 en sentit Sud vorejant el Puig Tosell fins a acabar, entre fagedes i raconades humides, a la carretera: al coll de Bracons.
Per cert: veureu que poc després de deixar la font podeu agafar un camí a mà dreta (GR-151) que va tirant avall cap a una altra font, la de Sant Bartomeu, i després encara continua endinsant-se aigües avall fins a Vidrà, ben a prop del Salt del Molí de Salgueda.
És una zona molt interessant i propera que podeu descobrir amb el nostre CAT de Setmana pel Forat Micó i el salt de Molí de Salgueda.
ATENCIÓ: Apunt asfàltic:
El Coll de Bracons (que per cert ens marca l’equador d’aquesta ruta) està situat a la meitat del recorregut. Aquí cal travessar la carretera: a la nostra dreta, Osona; a la nostra esquerra, la Garrotxa. Estem davant l’antiga carretera de la Vola (BV-5224) o carretera de Joanetes (GIV-5223) que antigament era l’únic enllaç entre la Vall del Ges i la Vall d’en Bas. Segurament hi trobareu cotxes aparcats, perquè d’aquí en surten moltes excursions.
De tota manera, la carretera de la Vola ha perdut trànsit perquè el 2009 es va obrir una via molt més ràpida i directa: el túnel de Bracons (4,5 km). El tenim uns quants metres sota terra, però no es troba ben bé sota la nostra vertical sinó una mica més al Sud.
BRACONS-LLANCERS-SANT MIQUEL
Un cop creuat el coll, veureu que el camí continua per l’altra banda de la carretera. De seguida comprovareu que us podeu desviar cap a la Fageda de la Grevolosa, o bé tirar recte per anar resseguint la serra de Llancers, que és l’opció escollida.
Caminem en sentit Est durant un tram d’uns 6 quilòmetres entre boscos de tota mena i en descens progressiu. Primer travessem Llancers per la banda sud, i després per trams que combinen els dos vessants, cosa que permet fotografiar el Puigsacalm, just el punt on érem fa unes hores, i que ara ens queda al davant:
La ruta continua baixant i perdent cota fins que arribem a l’alçada de l’ermita de Sant Miquel de Castelló (o de Falgars), una construcció elevada d’origen romànic que ens marca un canvi de sentit: enllacem amb el GR de Joanetes i continuem el descens en sentit Nord.
A partir d’aquí, queden uns 4 kilòmetres de baixada amb un paisatge que combina boscos amb cada cop més camps i pastures, fins a arribar novament a Joanetes.
Tot plegat, haurem caminat unes 7-8 hores ben bones, de manera que si us hi heu posat aviat, encara teniu temps de dinar en algun dels restaurants de la Vall d’en Bas. Si més no, així ho vam fer els “triperos” del prestigiós equip del CAT de Setmana 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, per acabar, alguns enllaços d’interès:
Sant Miquel de Castelló a la Viquipèdia
Ressenya sobre el Puigsacalm a la revista Descobrir
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1367
Els vostres comentaris:
