EL PANTEÓ DE LLAERS
El juliol de 1874, durant la tercera guerra carlina, els carlins van afusellar a Llaers prop de 80 carrabiners de l’exèrcit liberal que havien fet presoners mesos abans en una topada entre Castellfollit i Olot, coneguda com la batalla del Toix. Es van enfrontar el general Francesc Savalls per la banda carlina, i el general Eduardo Nouvilas pel bàndol liberal. L’enfrontament va ser el 14 de març de 1874 i les tropes de Savalls van escombrar la columna liberal de Nouvilas.
Aquella primera topada que al principi la premsa de Madrid li treia importància, a poc a poc es va anar revelant com el que realment havia estat sobre el camp de batalla: una catàstrofe per als liberals, i una clamorosa victòria per als carlins.
La batalla del Toix, la muntanya de Castellfollit on la columna Nouvilas va quedar atrapada, va acabar amb una desfeta liberal amb tota regla: centenars de morts, centenars de presoners, i una bona esbandida de soldats i oficials que van fugir per on van poder.
Tot al contrari de les forces carlines, que amb la seva tàctica de guerrilles no només van patir poquíssimes baixes, sinó que van treure’n un gran botí: 150 cavalls, uns 2.000 fusells, 4 canons, uns 600 presoners i 70 mil duros.
I no només això, com que la Columna Nouvilas va quedar desfeta, el seu objectiu de “salvar” Olot també es va desfer i dos dies després, el 16 de març, Savalls entrava triomfant a la ciutat amb el seu preuat trofeu de guerra, un general Nouvilas captiu i desarmat, que desfilava penosament al costat dels centenars de presoners de la seva columna, una barreja de soldats regulars, carrabiners i voluntaris.
Alguns d’ells ja no viurien mai més en llibertat.
Savalls tenia Olot i tenia presoners. Però, en canvi, no tenia Besalú, població ben propera que es mantenia fidel al govern “oficial”. Però això va durar, literalment, quatre dies perquè el 19 de març els carlins van ocupar el poble i van “ajusticiar” un primer grup de presoners: 33 voluntaris, tots veïns de la zona, que s’havien apuntat a la columna Nouvilas per fer-los de guia.
L’excusa d’en Savalls era que aquests voluntaris eren uns traïdors perquè abans havien lluitat a les files carlines, i per tant calia passar-los factura per desertors. Aquella primera represàlia es va rebre com un acte covard i, sobretot, cruel. A partir d’aquell dia va començar un viacrucis de quatre mesos per als més de 500 presoners que quedaven perquè Savalls els va fer anar amunt i avall sense gaires escrúpols.
Durant setmanes van estar caminant amb penes i misèries pels boscos i muntanyes que separen Olot de Ripoll: primer els van fer pujar fins a Vallfogona; després, van baixar fins a Sant Quirze de Besora; i finalment, a principis de juliol, els van tornar cap a Olot.
Savalls movia les seves peces sabent que tenir presoners sempre és una bona moneda de canvi, un roc a la faixa per si calia negociar, i Nouvilas confiava que al final, tot aquest infern s’acabaria amb algun intercanvi de presoners. Val a dir, però, que ell, personalment, es va estalviar aquest suplici perquè durant aquest temps el van tenir arrestat en una masia. Nouvilas es retrobaria amb els seus el 7 de juliol a Olot, però aquella estada va ser efímera perquè la ciutat estava a punt de canviar de bàndol.
Preventivament, el dia 12, Savalls va moure un altre cop tots els presoners, aquest cop amb Nouvilas inclòs, una altra vegada cap a Vallfogona, i va ser mentre eren allà, tancats al dipòsit de detinguts, quan el dia 16 de juliol Olot queia en mans dels liberals.
El que no havia aconseguit el mes de març la columna del general Nouvilas, ho aconseguia el mes de juliol la columna del general Cirlot, força més nombrosa, per cert.
El cabreig de Savalls per la pèrdua d’Olot el van pagar bona part dels presoners
L’endemà mateix, van agafar els carrabiners i se’ls van endur cap a un destí incert, mentre que la resta, els soldats de la tropa, van patir una rifa macabra: en van triar un de cada cinc i els van fer sortir a fora, els van fer caminar cap a Sant Joan de les Abadesses i a mig camí els van afusellar. 118 morts.
Pel que fa als carrabiners, els van fer caminar hores i hores entre boscos i muntanyes fins a Llaers, i allà, al cementiri de l’església de Sant Bartomeu, també els van afusellar. 73 morts.
Era divendres 17 de juliol de 1874
La matança va provocar molta impressió arreu del país i també de l’estat, i prova d’això no és només el panteó de record que es va aixecar en un camp del darrere del castell de Llaers (terreny cedit pel Sr. Vila, del mas de la Vila de Llaers) sinó també pel fet que, deu anys després, encara es recordaven els fets.
Llegir les cròniques del que va passar no deixen indiferent, fins i tot passant-ho pel filtre corrector del dramatisme que hi pogués afegir la crònica del bàndol enemic. L’equip d’investigació del CAT de Setmana us mostra un exemplar del diari ÈPOCA del dia 26 d’agost de 1874 per què us en feu una idea.
El panteó fa “honors” a carrabiners caiguts en mans dels carlins en aquest mateix punt, i també en altres indrets fora de Catalunya:
“A LA MEMORIA DEL ALFEREZ DE CARABINEROS SATURNINO GARCIA VALENCIANO Y SUS SETENTA Y DOS COMPAÑEROS DEL MISMO CUERPO FUSILADOS POR LOS CARLISTAS EN ESTE SITIO EL DIA 17 DE JULIO DE 1874”
“A LA MEMORIA DEL TENIENTE DE CARABINEROS D. VALENTÍN GARCIA RODRIGUEZ Y VEINTE Y SEIS COMPAÑEROS DEL MISMO CUERPO FUSILADOS EN ENDARLAZA* EL DIA 4 DE JUNIO DE 1873”
*Endarlaza: Es refereix al municipi d’Endarlatza, a Euskadi, on també hi va haver un afusellament per part dels carlins i on també hi ha un panteó similar, erigit el 1907.
Llayers.
Inauguración del monumento conmemorativo de los individuos del Cuerpo de Carabineros fusilados en la última guerra civil.
A las diez de la mañana del 18 de Febrero último tuvo lugar en la parroquia de Llayers (pequeño pueblo de la provincia de Gerona) la inauguración de un sencillo monumento en memoria de los individuos del Cuerpo de Carabineros fusilados en 1874 por la faccion que capitaneaba Savalls, celebrándose al propio tiempo solemnes exequias por el eterno descanso de las víctimas.
Preisidian el acto, en representación del Cuerpo y las autoridades militares del distrito Un gran numero de oficiales, tanto de Carabineros como de los demás institutos del ejército, comisiones de Olot, Ripoll, Sant Juan, las Fonts y otros pueblos de la montaña, contribuyeron con su presencia á dar mayor lucimiento a la ceremonia.
El monumento ha sido erigido sobre el mismo campo donde se dio sepultura á los cadáveres, y cuyo propietario, el Sr. Vila, de Llayers, ha hecho cesión de él gratuitamente. Fórmanlo unes gradas que sirven de asiento, sobre las cuales descansa un pedestal cuadrado, que en sus cuatro lados contiene otras tanta lapidas de marmol con inscripciones alusivas: su altura total es de seis metros, habiendo dirigido la construcción el arquitecto Sr. Pujol.
La inspección general del Cuerpo de Carabineros ha resuelto consignar anualmente la cantidad de 25 pesetas, aplicables á una misa que ha de celebrarse en cada aniversario por el cura párroco de Llayers, en sufragio de las almas de los que allí fallecieron.
La Ilustración Española y Americana
15 de març de 1879
“En Saballs ha quedat destituït; però un nou cabecilla ha vingut a rellevar-lo. Se diu que’l Terso l’ha enviat, perque de nit las víctimes de Llayers y Vallfogona l’hi sortiran á estirarli ‘ls peus.
Lo nou cabecilla porta la missió de tirar un vel sobre aquella carniceria: se diu ‘Vel-asco’: però per aixó per mes que duga ‘l vel, no’ns treurá l’asco de sobre.”
La Campana de Gràcia
27 d’agost de 1874
La Campana de Gràcia
9 de març de 1879
Si voleu arribar-vos-hi i aprofitar per fer una bona excursió per Llaers fins al castell de Milany, podeu consultar el CAT de Setmana de Llaers a Milany per la Cau i el Teixidor.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1195
Els vostres comentaris:
