L’eruga del Boix s’està carregant el boix (#puta). Va arribar de l’Àsia a Europa per Alemanya (segons sembla) i a Catalunya es va començar a detectar el 2014 per la Garrotxa. Des d’aleshores s’ha posat les botes: s’està carregant el boix dels boscos de mig país i la seva expansió és imparable. Sobretot amb els boixos per sota dels mil i pocs metres. És imparable perquè fa fins a 4 postes l’any, no té per ara un depredador que se la foti, i els tractaments per ‘salvar’ el boix són pràctics en jardins, però no pas en boscos.
Aquí unes estampes al voltant de l’església de Rocabruna, el Ripollès:
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha constatat com en algunes zones del Pirineu i el Prepirineu els boixos estan en bon estat, com per exemple, en boscos de l’Alt Urgell, però en d’altres, com a la mateixa Garrotxa, Osona i el Ripollès, el boix agonitza. I això que té una gran capacitat de resiliència, i d’una mata aparentment resseca sempre n’acaba sortint algun brot nou, però la potència de tants milers de papallones (i erugues) de forma constant no deixa gaire alternativa. Al setembre són papallones, però a l’agost són erugues que pengen de les branques, a centenars.
Aquí un petit vídeo de les papallones a Rocabruna, i de les erugues a Llaers, al Ripollès:
Des de fa un temps, està en marxa una iniciativa per fer un diagnòstic sobre la implantació i evolució de l’eruga del boix: Alerta Forestal, on tothom hi pot fer la seva aportació explicant on s’ha trobat afectacions. En el cas del CAT de Setmana, el prestigiós equip n’ha trobat, per exemple, a:
De totes maneres, no tot són misèries. A l’estiu del 2022 des d’Alerta Forestal van explicar que aquesta papallona no és tan imparable com semblava: finalment sembla que ha topat amb algun depredador natural que se l’està cruspint (cueretes, pardals…). Ho va confirmar la Mireia Banqué en un dels CAT de Setmana portats a l’antena de Catalunya Ràdio, que podeu recuperar aquí.