L’eruga del Boix s’està carregant el boix. Va arribar de l’Àsia a Europa per Alemanya (segons sembla) i a Catalunya es va començar a detectar el 2014 per la Garrotxa.
Des d’aleshores s’ha posat les botes: s’està carregant el boix dels boscos de mig país i la seva expansió és imparable, sobretot amb els exemplars per sota dels mil i pocs metres. És una plaga molt potent perquè aquesta espècie fa fins a 4 postes l’any.
Per sort, a partir del 2022 es va detectar que alguns ocells se les van començar a cruspir amb fruïció i això, combinat amb altres factors – semblaria que les grans calorades no l’ajuden – ha donat cert respir al pobre arbust.
Aquí unes estampes al voltant de l’església de Rocabruna, al Ripollès:
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha constatat com en algunes zones del Pirineu i el Prepirineu els boixos estan en bon estat, com per exemple, en boscos de l’Alt Urgell, però en d’altres, com a la mateixa Garrotxa, Osona i el Ripollès, el boix agonitza.
I això que té una gran capacitat de resiliència, i d’una mata aparentment resseca sempre n’acaba sortint algun brot nou…
… però la potència de tants milers de papallones (i erugues) no deixa gaire alternativa. Al setembre són papallones, però a l’agost són erugues que pengen de les branques, a centenars.
Aquí un petit vídeo de les papallones a Rocabruna, i de les erugues a Llaers, al Ripollès:
(cueretes, pardals…). Ho va confirmar la Mireia Banqué en un dels CAT de Setmana portats a l’antena de Catalunya Ràdio, que podeu recuperar aquí.
(cueretes, pardals…). Ho va confirmar la Mireia Banqué en un dels CAT de Setmana portats a l’antena de Catalunya Ràdio, que podeu recuperar 
