Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 10 km 
Temps: 
Desnivell: 781 metres 
Ruta circular 
Data: 2017, 2019 
També en bici: No caldria 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ La ruta és ferma. La ruta és variada. La ruta és sorprenent. La ruta són 4 o 5 horetes sense estrès per pujar un cim relativament fàcil. I la ruta també inclou un de descens per un circ “entarterat” que en algun moment ens ha portat alguna petita relliscada, sense més conseqüències.
I encara una altra cosa: la ruta té dos grans moments: per una banda, les vistes des del cim (som al mig del Pirineu català i, per tant, veiem des del Carlit fins a l’Aneto); i per l’altra, una gran panoràmica sobre l’estany de Malniu:
I tot això tan bonic des d’on ho comencem? Doncs des del refugi de Malniu (previ pagament d’uns pocs Euros per al pàrquing on deixem els carruatges). Per arribar-hi no hi ha problema, n’hi ha prou en pujar fins a Meranges i continuar pista amunt uns 20 minuts aproximadament.
A l’estiu està a petar, a l’hivern potser calen cadenes, a la primavera, difícilment.
Si teniu interès en només fer una ruta ràpida per l’estany de Malniu, al final d’aquest CAT de Setmana teniu un BONUS TRACK amb estampes al voltant de Malniu.
ARRIBAR I MOLDRE: PUJADA SENSE PIETAT
Al costat del Refugi, a mà esquerra, hi ha l’estany Sec, molt petit. La ruta surt d’aquest punt: passem pel seu costat – el deixem a la nostra dreta – i seguim un camí ben marcat que té dos elements a tenir en compte: el primer, que va enfilant en sentit Oest/Nord-oest seguint un petit torrent (Torrent d’en Valls). I el segon, que s’enfila fort!
Al cap d’un quilòmetre i mig i d’haver guanyat uns 340 metres, arribem a un punt que ens convida a esmorzar: unes pedres disposades en forma de quadrat. Segurament restes o marques d’un vestigi ancestral que potser inspiren el poeta, però que al prestigiós equip del CAT de Setmana ens convida a esmorzar.
Un cop esmorzats, continuem pujant amunt remuntant el torrent. A mà esquerra ja se’ns dibuixen boniques vistes mentre cadascú enfila pel caminet que més li fa el pes.
La ruta no té pèrdua perquè sempre tenim amables fites a la vista, però aquest és el típic tram ‘multicamí’: dues o tres alternatives i entrellaçades que al capdamunt acaben al mateix lloc. Quan arribem a dalt el panorama ens canvia: som al paratge conegut com les Molleres del Puigpedrós.
LES MOLLERES DEL PUIGPEDRÓS
Aquí el pendent ja se suavitza una miqueta i la vegetació es redueix a matolls baixos, pedres, i terrenys fangosos mig anegats d’aigua. De fet, com diu el seu nom, és un terreny de Molleres.
ATENCIÓ: Apunt informatiu: Què és una Mollera?
ATENCIÓ: Apunt informatiu: Què és una Mollera?Gran pregunta. Segurament una de les definicions que més la clava és aquesta, del botànic de Ribes de Freser Josep Vigo:
“Les molleres, prats constantment xops d’aigua, que hom ha de travessar amb cura per no enfonsar els peus entre el tou de molses o d’herbes o ficar-los als petits clots que solen amagar, són abundants a l’alta muntanya. Ocupen aquells llocs en què el nivell de l’aigua freàtica es manté proper a la superfície (…) La superfície de les molleres és sovint molt irregular; hi pot haver alguns bassals mig secs al ple de la calor…”.
Doncs sí, senyor Vigo, la definició no podria ser més encertada. És just el que ens trobem a partir d’ara… i amb un afegitó: a tot això hi sumem encara alguns trams de neu tardana, que de mica en mica es van desglaçant i van deixant anar l’aigua que crea les molleres.
En tot cas, el camí és fàcil i evident: es tracta d’anar seguint les fites de pedra i arribar fins al Puigpedrós, que tenim davant nostre. És un cim força arrodonit, per bé que el tram final és força pedregós i es torna a enfilar una mica.
Just abans d’arribar-hi ja tenim algunes estampes visuals del Pirineu. Mirant cap al Sud veiem el Cadí, que també podeu descobrir en un CAT de Setmana per Prat de Cadí. I si mirem cap a Llevant, tenim la bella panoràmica de la fotografia de sota. Els que hi entenen hi distingeixen el Carlit, que també podem consultar al nostre celebrat apartat de DIVERTIMENTOS.
Dalt del cim hi trobem 5 o 6 persones més. Som a 2.915 metres i la vista és espectacular.
DEL PUIGPEDRÓS A MALNIU PEL RECTE CAMÍ
La tornada la comencem refent una part del camí. Baixem per les mateixes molleres però eps! Atenció: quan arribem al punt on hauríem de tirar a la dreta i baixar pel torrent, continuem recte. Anem tirant per la mollera en sentit Sud-est cap al circ del Clot de Malniu.
Alguns trossos es fan més feixucs perquè hem de creuar plaques de neu, i en alguns punts encara hi ha neu fins als genolls.
De fet, sense adonar-nos-en, ens anem desviant una mica del recte camí… De fet, la ruta ‘oficial’ es va desplaçant cap a la dreta per anar a buscar un dels flancs del circ del Clot de Malniu, però el despreocupat equip del CAT de Setmana anem tirant pel dret fins que ens trobem el pendent del circ als nostres peus.
Tenim davant dels morros un dels abundants circs pirinencs d’aquesta àrea, amb un pendent notable. Si volem tirar pel dret, i mai millor dit, ens toca baixar per un dels canals, que realment baixen fort. Si no, hem de vorejar el circ pel flanc Sud, i recuperar el camí original.
Què fem? La ruta vermella i baixem a sac? O hi posem seny i fem la ruta taronja que voreja el circ?
Com que anem de punkis, i com que el camí ho permet, tirem pel dret. Comencem el descens per un dels canals. Això sí, molt a poc a poc. Alguna patinada, algun renec… Però arribem a baix sense problemes.
🙀 ATENCIÓ: Apunt gravitatori:
Un dels moments més espectaculars s’esdevé quan, un cop ja som a baix, sentim un soroll molt fort que ressona per les parets del circ que ens envolten. És un petit despreniment de pedres. No són pas gaires, i estan lluny, però en moments així t’adones del risc de la muntanya: l’amfiteatre natural que forma el circ fa que les pedres ressonin molt fort i amplifiquin la sensació de perill. I també comproves la ‘mala llet’ que porten: baixen disparades i mai no saps quan s’aturaran, o fins i tot si a mesura que cauen poden fer saltar noves pedres.
Sortosament, però, la cosa es queda aquí i al de no res torna el silenci (amb el permís del soroll insectívor dels petits avions ultralleugers que volen la Cerdanya una vegada i una altra).
TALAIA DE MALNIU
Un cop al capdavall del circ, continuem baixant per la vall, que a poc a poc ens va acostant a l’estany de Malniu. El camí està més o menys marcat i no té massa pèrdua.
I així anem tirant, alegres i xirois, fins que arribem al segon punt culminant del dia: de cop, el corriol desemboca en un desnivell més pronunciat que ens mostra, just sota nostre, una panoràmica espectacular de l’estany de Malniu:
Això ens fa canviar la planificació: la intenció inicial del curós equip del CAT de Setmana era baixar fins al llac i dinar al costat de l’aigua, però l’estampa visual que tenim provoca una entusiasta votació: per unanimitat unànime decidim dinar aquí mateix i gaudir de les vistes… Nyam, Nyam😺!
Un cop dinats, baixem per la canal i ens endinsem per un tram de bosc vorejant l’estany, que ens queda a la nostra esquerra.
Anem resseguint l’estany fins a l’altre extrem, d’on en surten les aigües de desguàs (el rec de Malniu) i també el camí que baixa fins al refugi. Aquest tram és molt agradable, són uns 30 minuts de descens suau entre pi negre i bones raconades.
Això sí, aquest tram és molt i molt utilitzat. Si enganxeu un dia sense overbooking, fins i tot podreu gaudir de cert silenci.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabem com sempre: amb enllaços que us poden interessar, i un BONUS TRACK d’estampes de Malniu i el seu entorn. Ja avisem: si sou amants del silenci no és gaire recomanable visitar l’estany en caps de setmana d’estiu.
El Puig Pedros (o Puigpedrós) a la Wikipèdia
BONUS TRACK:
ESTAMPES DE L’ESTANY DE MALNIU
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 51
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
😼 09/09/2022 – Gripaugroc
No he fet el cim però el llac sí. I no entenc perquè la gent no sap comportar-se i parlar mes baixet, una mica. La gent es pensa que això és la piscina publica de la seva ciutat. Penós!
