Àmbit: Prepirineu
Ruta d’H2O
Recorregut: 9,3 km (anar i venir)
Temps: 3-4 hores
Desnivell: 396 metres
Ruta NO circular
Data: 2016, 2020
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb Wikiloc:
Powered by Wikiloc
Rutes Wikiloc similars:
El temps que hi farà:
➔ Aquesta sortida dona “bons fruits” en relació a l’esforç que exigeix: té poc desnivell, un camí agraït i fresc, i ens recompensa amb unes panoràmiques ultrafermes a canvi de superar un desnivell suau que només es fa notar en alguns trams.
És força apte per tothom mínimament acostumat a caminar una mica, i suposa un bon repte per als que no es mouen del sofà.
La pujada al Puigsacalm des de Bracons és un ‘clàssic’ dels caminaires d’Osona i la Garrotxa, els veïns més propers al punt de sortida, el coll de Bracons (lloc que marca la frontera entre les dues comarques). És un indret visitat tant si fa calor com si fa fred:
Evidentment, l’excursió es pot allargar per més muntanyes de la Vall d’en Bas, tal com us proposem a la ruta circular de CAT de Setmana per Puigsacalm-Bracons-Llancers, però la proposta que us plantegem aquí és més modesta: se centra només en la “matinal clàssica” entre Bracons i Puigsacalm, una excursió que sol ocupar entre tres i quatre hores (anar i tornar) sempre en funció del ritme i de les parades.
CATS de Setmana vinculats
SORTIDA DES DE LA CARRETERA, AL COLL DE BRACONS
El coll de Bracons separa la Vall del Ges de la Vall d’en Bas. O cosa que és el mateix: Osona d de la Garrotxa. S’hi va per la carretera GIV-5273 pujant des de Joanetes, o la BV-5224 venint des de Sant Pere de Torelló i la Vola. (Evidentment, és la mateixa carretera, que canvia de nom just al coll de Bracons).
El més ràpid per arribar-hi és agafar l’eix Vic-Olot (C-37) i prendre la sortida de la Vola, tot i que aquesta opció només està pensada per als vehicles que venen de Vic.
En tot cas, vingueu del Sud o del Nord, el més habitual és deixar el cotxe just a dalt del coll, on surt el camí que ens porta al Puigsacalm: una bonica ruta que s’enfila pel marge esquerre de la carretera (marge dret si venim per la Garrotxa).
Segurament el tram més complicat de tota l’excursió són els primers 10 metres, a tocar de la carretera. I és que el camí comença just dalt d’un marge de pedra marga que cal escalar amb peus i mans. És una arrencada ideal per espantar els que fan la ruta per primer cop 
.
Però el cert és que un cop superat aquest primer desnivell, el camí és absolutament assequible: una via de muntanya sota bosc molt i molt fressada. A poc a poc es va enfilant entre faigs que no amaguen els seus capricis i treballs a l’hora d’arrelar-se:
DE BRACONS AL COLL DE SANT BARTOMEU
El primer tram, igual com el segon, i part del tercer, transcorre sota les ombres dels boscos de faig. El camí no té pèrdua perquè està molt ben marcat. A poc a poc anem guanyant alçada mentre voregem els Tosells, dos ‘petits’ cims que deixem a la nostra dreta.
Arribar-s’hi val molt la pena, i de fet, de seguida ens apareix un trencant a la dreta que ens dona l’opció de pujar-hi. Fins i tot hi ha la possibilitat d’arribar al Puigsacalm per aquesta via, tal com ens proposa a wikiloc l’usuari UNKASOMUNKABAS. Però en aquesta ocasió tirem recte per la ruta clàssica.
Al cap de gairebé un quilòmetre i mig de recorregut arribem a l’encreuament de camins del coll de Sant Bartomeu, que ens saluda amb un bonic rètol i ens dona tres opcions:
Podem continuar recte i començar a baixar (aniríem cap al Nord, cap a Sant Bartomeu de Covildases)
Podem tirar cap a l’esquerra (aniríem cap a l’Oest, cap al Pic de l’Àliga)
😻 Podem agafar el trencant de la dreta, on hi ha el rètol indicatiu del coll.
Agafem la tercera opció.
DEL COLL DE SANT BARTOMEU A LA FONT TORNEDISSA
Aquest segon tram continua per l’ombra i més o menys es manté en sentit Nord. Caminem entre fagedes, creuant torrents secs a través de camins amples i planers.
Poc abans d’arribar a la font Tornedissa ens trobem una nova bifurcació: a l’esquerra, per baixar avall cap a Covildases i Vidrà; a la dreta, per continuar amunt cap a la Tornedissa.
Tirem amunt fins que al cap de no res ens trobem a la nostra esquerra un petit regueró i tot seguit, amagada sota l’ombra, l’esperada font. En aquesta ocasió (estiu 2020), la font raja sense tirar coets i el seu voltant està enfangat amb les marques habituals del bestiar.
DE LA FONT TORNEDISSA ALS RASOS I EL CIM
Queda l’últim tram i l’únic que farem al descobert: els rasos de Manter, unes pastures amb força pendent situades sobre la font (per cert, ara ja agafem sentit Est/Nord-est).
Com que els arbres ja no ens tapen el paisatge i els rasos donen al vessant Nord, se’ns mostra una ferma panoràmica prepirinenca: una part del Vidranès (amb Vidrà al fons), juntament amb tros del Bisaura i una perspectiva lateral de la carena de Bellmunt. Tot, amb el permís d’un Pirineu amagat per la calitja.
Per cert, ja que hi som: heu visitat el famós CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Bellmunt?
El traçat que hem de seguir per creuar les pastures és clar: o bé el camí ample (apte fins i tot per a alguns vehicles) que creua i ‘destrossa’ tots els rasos, o bé anar a buscar les tanques de l’extrem oposat i un cop allà tombar a la dreta i resseguir-les muntanya amunt.
En tots dos casos arribem al mateix punt: una porteta on hi ha el rètol que ens indica l’accés a un altre prat: els rasos de Civaderes.
Quan creuem la tanca i abandonem els rasos de Manter combinem trossets de bosc amb els nous rasos de Civaderes, que també estan orientats cap al Nord. Al fons ja se’ns dibuixa l’objectiu final.
ATENCIÓ, APUNT PAPALLONIC
A l’inici de la Ruta, l’atent equip del CAT de Setmana s’adona que els boixos estan una mica tocats per la papallona que els està matant a bona part del país. No estan destrossats, però es nota que han patit i que intenten rebrotar. A mesura que anem guanyant alçada, els boixos presenten un millor estat de revista, com els que trobem a l’altura dels Rasos de Manter i de les Civaderes (1.300/1.400 metres).
De fet, durant el camí no ens hem de barallar amb les verdes i molestes erugues del boix que pengen dels arbres preparant-se per convertir-se en papallones.
On sí que ens hem trobat aquestes erugues en abundància ha estat, per exemple, en el camí que va de Llaers a la Cau, vorejant els mil metres d’alçada. Sort que el 2022 s’ha detectat per fi, que alguns ocells se les comencen a cruspir amb delit.
Si voleu comprovar com les gasten les papallones en qüestió, podeu visitar el CAT de Setmana de Llaers a Milany per la Cau.
Al cap d’uns pocs minuts, i quan ja estem novament sota bosc, arribem a la falda del turonet final. Aquí hi trobem l’últim encreuament d’aquesta ruta: el que ens porta fins a Santa Magdalena pel pas dels Burros.
D’aquí a dalt del cim només cal enfilar un últim tram força dret, d’uns pocs metres… et voila! Ja hi som!
Vídeo de l’expedició hivernal de 2016:
Com és habitual, dalt del cim hi trobem gent menjant o fent-s’hi fotos, una senyera, alguna bicicleta que s’ha quedat a pocs metres de l’objectiu, una creu, el punt geodèsic fet pols, i una caixeta per deixar-hi missatges escrits amb boli, a la vella usança:
Però l’estrella del cim són les panoràmiques, encara que la calitja no hi ajudi:
Per cert, ja que hi som: Les activitats més recurrents al cim són cinc:
.1- Contemplar el paisatge.
.2- Esperar torn per fer la foto des del punt més alt.
.3- Fer les fotos des del punt més alt.
.4- Fer les fotos de grup dels altres rostres pàl·lids que també han arribat al cim.
.5- Esmorzar o dinar.
Sobre aquest darrer punt, si hom vol menjar/meditar aïllat de la gentada del cim, o vol refugiar-se del sol que pica de ple, s’aconsella buscar algun raconet d’ombra sota els faigs de sota el cim.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb alguns amables enllaços d’interès:
El Puigsacalm a la Viquipèdia
Ascensió al Puigsacalm a VallGesBisaura.com
Turisme de la Vall d’en Bas
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1153
Els vostres comentaris:
