La Garrotxa de Bracons al Puigsacalm 
Excursió des del coll de Bracons i el cim del Puigsacalm (1.514) a la Garrotxa, vorejant els Tosells i fent una incursió pel vidranès (Osona) fins a la font Tornedissa i els rasos de Manter. La major part del trajecte va per la banda obaga sota faig amb vistes al  Vidranès , Garrotxa, Osona, Cabrerès i Pirineus.
La Garrotxa de Bracons al Puigsacalm 

 

Idolatrat CAT de Setmana des del coll de Bracons, entre Osona i la Garrotxa, i el cim del Puigsacalm (1.514) a la Garrotxa, vorejant els Tosells i passant per la font Tornedissa i els rasos de Manter. La major part del trajecte va per la banda obaga, a través de fagedes. Dalt del cim tenim grans  panoràmiques de la Garrotxa, Osona, Vidranès, Cabrerès i Pirineus. 

 

Comencem? 
▶ Àmbit: Prepirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 9,35 Kms (anada i tornada)
⏳ Temps: 3-4 hores
🔃 Desnivell: 396 metres  
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2016, 2020  
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:
 
 
CATdS a Wikiloc de Bracons al Puigsacalm
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 
·UNKASOMUNKABAS
 
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
 ➔ Aquesta sortida dona “bons fruits” en relació a l’esforç que demana: poc desnivell, un camí agraït i fresc, i unes panoràmiques generoses per tot just enfilar un desnivell suau que només es fa notar en alguns trams. És força apte per tothom que estigui mínimament acostumat a caminar una mica, i suposa un bon repte per als que no es mouen del sofà. 
La pujada al Puigsacalm des de Bracons és un ‘clàssic’ dels caminaires d’Osona i la Garrotxa, els veïns més propers al punt de sortida, el coll de Bracons (que marca la frontera entre les dues comarques). És un indret visitat tant si fa calor com si fa fred:
DESEMBRE 2020: Fred des del Puigsacalm (Guillem López, Torelló)
Vistes des del Puigsacalm amb boira i enfarinada. Tardor-hivern 2020 (Foto: Guillem López)
Evidentment l’excursió es pot allargar per més muntanyes de la Vall d’en Bas, tal i com us proposem a la ruta circular de CAT de Setmana per Puigsacalm-Bracons-Llancers, però la proposta que us plantegem tot seguit és més modesta: se centra només en la “matinal clàssica” entre Bracons i Puigsacalm, una excursió que sol ocupar entre tres i quatre hores (anar i tornar) sempre depenent del ritme i de les parades. 
 

CATS de Setmana vinculats

El Forat Micó i el Salt del Molí de la Salgueda (Osona)

Voltant la Vall d’en Bas pel Puigsacalm, Bracons i Llancers
El Santuari del Mont i el monestir de Sous (Alt Empordà)

El santuari del Mont i el monestir de Sous (Alt Empordà)

SORTIDA DES DE LA CARRETERA, AL COLL DE BRACONS  

 

El coll de Bracons separa la Vall del Ges de la Vall d’en Bas. O el que és el mateix: Osona d de la Garrotxa. S’hi va per la carretera GIV-5273 pujant des de Joanetes, o la BV-5224 venint des de Sant Pere de Torelló i la Vola. (Evidentment és la mateixa carretera, que canvia de nom just al coll de Bracons, coincidint amb la frontera ‘provincial’). El més ràpid per arribar-hi és agafant l’eix Vic-Olot (C-37) agafant la sortida de la Vola, tot i que aquesta sortida només està pensada per als vehicles que venen de Vic. En tot cas, vingueu del Sud o del Nord, el més habitual és deixar el cotxe just a dalt del coll, on surt el camí que ens porta al Puigsacalm: un bonica ruta que s’enfila pel marge dret de la carretera (marge dret si és que venim de la Garrotxa).
La carretera GIV-5273 serpentejant muntanya amunt fins al coll de Bracons, vista des del cim del Puigsacalm
Segurament el tram més complicat de tota l’excursió són els primers 10 metres, a la carretera mateix. I és que el camí comença just dalt d’un marge de pedra marga que cal escalar amb peus i mans. És una arrencada ideal per espantar els que fan la ruta per primer cop 😹. Però el cert és que un cop superat aquest primer desnivell, el camí és absolutament assequible: una via de muntanya sota bosc molt i molt fresada. Poc a poc es va enfilant entre faigs que no amaguen els seus capricis i treballs a l’hora d’arrelar-se:

DE BRACONS AL COLL DE SANT BARTOMEU

 

El primer tram, igual com el segon, i part del tercer, transcorre sota les ombres dels boscos de faig. El camí no té pèrdua perquè està molt ben marcat i fa enfilant-se poc a poc, vorejant els Tosells, dos ‘petits’ cims que deixem a la nostra dreta. De seguida ens trobem un trencant a la dreta que ens dona l’opció de pujar-hi (i fins i tot de continuar fins al Puigsacalm per aquesta via alternativa, proposa a wikiloc de l’usuari UNKASOMUNKABAS), però en aquesta ocasió tirem recte per la ruta clàssica.
Al cap de gairebé un quilòmetre i mig de recorregut arribem a l’encreuament de camins del coll de Sant Bartomeu que ens dona tres opcions: Podem continuar recte i començar a baixar (aniríem cap al Nord, cap a Sant Bartomeu de Covildases), o bé podem tirar cap a l’esquerra (aniríem cap a l’Oest, cap al Pic de l’Àliga), o bé agafar el trencant de la dreta, on hi ha el rètol indicatiu del coll. Agafem aquesta tercera opció.

DEL COLL DE SANT BARTOMEU A LA FONT TORNEDISSA

 

Aquest segon tram continua per l’ombra i es manté, en general, en sentit Nord. Caminem entre fagedes, creuant torrents secs, per trams de camí més amples i planers. Poc abans d’arribar a la font Tornedissa ens trobem una nova bifurcació: a l’esquerra, per anar avall cap a Covildases i Vidrà, a la dreta, per continuar amunt cap a la Tornedissa.
Tirem amunt fins que al cap de no res ens trobem a la nostra esquerra un petit regueró i tot seguit l’esperada font. En aquesta ocasió (estiu 2020), la font raja sense tirar coets i el seu voltant està enfangat amb les marques habituals del bestiar.

DE LA FONT TORNEDISSA ALS RASOS I EL CIM

 

Queda l’últim tram i l’únic que queda al descobert: els rasos de Manter, uns prats situats just sobre la font que fan força pendent. (ara ja agafem sentit Est/Nord-Est). Com que els arbres ja no ens tapen el paisatge i els rasos donen a la vessant Nord, se’ns mostra una ferma panoràmica: una part del Vidranès (amb Vidrà al fons), juntament amb tros del Bisaura i una perspectiva lateral de la carena de Bellmunt. Tot amb el permís d’un Pirineu amagat per la calitja.
El traçat que hem de seguir per creuar els raso està clar: o bé el camí ample (apte fins i tot per a alguns vehicles) que creua i ‘destrossa’ tots els rasos, o bé anar a buscar les tanques de l’extrem oposat i un cop allà tombar a la dreta i anar-les resseguint amunt. En tots dos casos arribem al mateix punt: una porteta just on hi ha el rètol que ens indica l’accés a un altre prat: els rasos de Civaderes.
Quan creuem la tanca i deixem els rasos de Manter combinem trossets de bosc amb els nous rasos de Civaderes, que també estan orientats  mirant cap al Nord. Al fons ja se’ns dibuixa l’objectiu final.

 

ATENCIÓ, APUNT PAPALLONIC:

 

A l’inici de la Ruta, l’atent equip del CAT de Setmana s’adona que els boixos estan una mica tocats per la papallona que els està matant a bona part del país. No estan destrossats, però es nota que han patit i que intenten rebrotar. A mesura que anem guanyant alçada, els boixos presenten un millor estat de revista, com els que trobem a l’alçada dels Rasos de Manter i de les Civaderes (1.300/1.400 metres). 

De fet, durant el camí no ens hem de barallar amb les molestes erugues del boix verdes que pengen dels arbres (preparant-se per convertir-se en papallones) que sí que hem trobat en abundància i indignació en altres punts no massa llunyans, com per exemple en el camí que va de Llaers a la Cau, vorejant els mil metres d’alçada.

 

Si voleu comprovar com les gasten les papallones en qüestió, podeu visitar el CAT de Setmana de Llaers a Milany per la Cau. #Puta🐛

Al cap d’uns pocs minuts, i quan ja estem novament sota bosc, arribem a la falda del turonet final on hi ha el cim i un últim encreuament d’aquesta ruta: el que ens porta fins a Santa Magdalena pel pas dels Burros. D’aquí a dalt del cim només cal enfilar un últim tram força dret, d’uns pocs metres… et voila! Ja hi som!

 

Vídeo de l’expedició hivernal de 2016:

Com és habitual, dalt del cim hi trobem gent menjant o fent-s’hi fotos, una senyera, alguna bicicleta que s’ha quedat a pocs metres de l’objectiu, el punt geodèsic fet pols, i una caixeta per deixar-hi missatges escrits amb boli, a la vella usança:
Típica bústia tradicional per deixar-hi escrits (sí, joves internautes, el que veieu: amb boli i paper, sense mòbils)
Vista cap al Sud-Oest des del Puigsacalm: Cabreres amb la carretera de Bracons i al fons, la plana de Vic.
Però l’estrella del cim són les panoràmiques, encara que la calitja no hi ajudi:
Per cert, ja que hi som: Les activitats més recurrents al cim són cinc:
.1- Contemplar el paisatge.
.2- Esperar torn per fer la foto des del punt més alt.
.3- Fer les fotos des dels punt més alt.
.4- Fer les fotos de grup dels altres rostres pàl·lids que també han arribat al cim.
.5- Esmorzar o dinar.
 
Sobre aquest darrer punt, si hom vol menjar/meditar aïllat de la gentada del cim, o vol refugiar-se del sol que pica de ple, s’aconsella buscar algun raconet sota els faigs del turonet final. Un bon indret és l’anomenat “Faig de les 10 branques”, batejat així pel prestigiós equip del CAT de Setmana:
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabem amb alguns links d’interès i un mapa mes acurat d’aquesta excursió al nostre Wikiloc:

 

El Puigsacalm a la Viquipèdia
 
Ascensió al Puigsacalm a VallGesBisaura
 
Turisme de la Vall d’en Bas
 

Ruta detallada al CATdS del Wikiloc de Bracons al Puigsacalm

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1298
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Vols rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana pel Prepirineu del Berguedà? Valens!

Una altra ruta d’H20? I que sigui fàcil pel Pirineu Oriental? Of course

CERCATDOR🔎