L’Anoia i Bages per Montserrat: agulles, vistes i cabres
Enaltit CAT de Setmana 2×1: una primera part de passeig que voreja la Paret dels Frares, i una segona part més “tècnica” i opcional de muntanyes russes per les agulles interiors.
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 7 km
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 375 metres  
🔄 Ruta circular en un 30%  
📅 Data: 2018, 2019  
🚴‍♀️ També en bici: No

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc
➔ Abans que res, què millor per fer-nos una idea d’aquesta bonica ruta per Montserrat que aquest petit resum d’algunes estampes i panoràmiques de la ruta, amb cabres incloses:
Així d’entrada pot semblar complicada. Però això és només la part ‘tècnica’ d’una excursió que inclou també una part de caminada fàcil i per a tots els públics, amb bones estampes de l’entorn:

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

EXCURSIÓ DUAL

🐐 La primera part, que es pot fer de forma independent, és una còmoda caminada familiar o amb amics al voltant de les parets de la cara Nord de Montserrat (la regió de les Agulles) amb unes vistes impressionants al Bages i a tot el Prepirineu i Pirineu central:
🐐 La segona part, ja no apta per a tothom, “penetra” dins de les agulles i segueix una ruta ferrada que combina pujades i baixades per canals, alguna grimpadeta, descensos amb corda, enfilades amb ferramenta i alguna cadena de suport, algun tram amb un desnivell notable, i alguna remuntada torrent amunt de forta pendent. Res fora de lloc si heu fet alguna vegada una via ferrada o esteu habituats a fer muntanya, però en tot cas, es tracta d’una part més “sacrificada” que no té res a veure amb la passejada/excursió familiar del primer tram. Si voleu anar directament al segon tram, cliqueu aquí.  
De totes maneres no us espanteu: en tots els casos estem davant d’un exitós CAT de Setmana per a tots els públics, ja sigui per fer només el primer tram (en groc) o bé per sumar-hi després el segon (en vermell) i acabar en ambdós casos al punt de sortida i arribada: Can Maçana: 

PRIMERA PART:

DE CAN MAÇANA AL COLL DEL PORT: 
UNA CAMINADA DIUMENGERA AL VOLTANT DE LES AGULLES

Aquesta primera part és del tipus “rambles”. Sobretot la part planera. Comença al centre d’informació de Can Maçana, un punt al costat de la carretera BP-1101, la que surt de  l’A2 a l’alçada de l’Hotel del Bruc cap a Manresa. Per arribar fins aquí, ja sigui des del Bages o des de Barcelona/Lleida és molt fàcil. No té pèrdua. I si sou matiners, no tindreu problemes per deixar el cotxe en algun dels aparcaments del centre d’informació amb un cost de 4 Euros (2 Euros si sou de la FEEC). Un cop aparcats i/o informats, cal agafar el camí principal que és en realitat el GR 172 en direcció cap al refugi Vicenç Barbé/Monestir de Montserrat. El primer tram és d’aproximació a les agulles del massís.
Al cap de pocs minuts trobareu un mirador amb un planell d’aquells que tant agraden perquè t’expliquen què veus al teu davant (amb el permís de la boira és clar). És el mirador de Can Maçana. Si mirem endavant, a la cara Nord. Ens ofereix això:
I si mirem a la dreta, cara Est (cap on ens dirigim) ens ofereix això:
El camí, sempre ample i planer (de moment) s’acosta fins al costat de les parets de pedra i va seguint el seu perímetre per la vessant Nord. Poc a poc ens anem acostant a la pedra coneguda com la Cadireta, just al costat de la Roca Foradada. 

🐱 ATENCIÓ apunt anat d’olla: La Cadireta sembla un gat? 

Un cop la tenim al davant però encara vista de costat, el nostre comitè d’experts del CAT de Setmana arriba a la conclusió que sí. La pedra sembla el perfil de la cara d’un gat… vostès mateixos, observin la fotografia de sobre i jutgin… jutgin si realment sembla un gat, o si realment necessitem visitar un psiquiatre. 

En tot cas, el caminet voreja la Cadireta just per sota. I just per sota, la pedra es veu així:

Pel que fa a la Foradada, hom recorda que el 2013 un “home ocell” va passar per aquest forat “volant” a 250 quilometres per hora. Una gesta humana? o una ‘gilipollada’ innecessària?

Després de la Cadireta, al cap d’uns 250 metres aproximadament, ens trobem un trencant a la dreta per anar fins al Coll de Port. Es tracta d’una bifurcació molt clara que no té pèrdua. I com mostren les imatges inferiors, amb grans estampes de les agulles a mida que anem pujant:
Ah, i també amb sorpreses a mig camí: unes cabres 
Això sí, important: a mitja pujada us trobareu una segona bifurcació: Un camí cap a l’esquerra per continuar fins al coll del Port (el que farem) i un camí cap a la dreta per anar fins al Portell Estret (que no farem). Quan acabem la segona part d’aquest CAT de Setmana, apareixerem just en aquest punt, procedents del Portell Estret. Però això serà al final, ara el primer objectiu es arribar fins a dalt del Coll de Port. 
En aquest tram tenim a la nostra dreta les parets de la regió dels Frares Encantats. Al cap d’uns 800 metres de fàcil pujada, rocoses pedres i belles cabres, arribem al Coll de Port, 975 metres sobre el nivell del mar. 

 

Fins aquí la primera part. 

 

ATENCIÓ: Apunt pràctic:

 Arribats fins aquest punt, si no us voleu complicar la vida pel mig de les agulles, podeu girar o cua o bé continuar recte pel mateix camí i continuar pel sender seguint altres rutes, com les que us proposem a la fitxa d’aquest CAT de Setmana, en l’apartat d’altres wikiloc similars. 

I si us voleu complicar una mica la vida, l’opció és tirar pel dret per les vies ferrades fins al Portell Estret i endinsar-nos dins del perímetre de la muntanya. O sigui, fer la cabra entre agulles, canals, torrents, parets, més cabres i més pedres. La nostra opció és fer la cabra.

SEGONA PART:

 

DEL COLL DEL PORT AL PORTELL ESTRET:
UNA “RUTA TÈCNICA” ENTRE MUNTANYES RUSSES I CABRES

Aquesta segona part és més curta sobre el paper, però més lenta. I més espectacular. Comença ara una via de pujades i baixades severes perquè és clar, és el que té Montserrat: agulles verticals que en alguns casos hem de superar amb l’ajut de vies equipades: ferrades amb graons, cadenes per enfilar-se, o cordes per descendir. 
Només de començar, se’ns presenta al davant una primera paret de pedra equipada amb graons de ferro i una cadena. És un primer tastet que ens permet fer una cosa molt important: arribar en un punt amb grans vistes per esmorzar-hi. De lluny, sentim les cabres que no deixen de moure’s amunt i avall (i de precipitar pedretes al seu pas). De fet, aquesta ruta és també una cura d’humilitat com a rostres pàl·lids que som: grans amos del planeta amb les nostres eines, però absolutament desemparats quan estem ‘en boles’, sense els nostres equipaments artificials.
Aquesta part de la ruta “interior” de ‘muntanyes russes’ passa pel costat de roques emblemàtiques, s’enfila per torrents empinats, baixa per canals estretes, circula pel costat d’esquerdes amb vistes a les fondalades, remunta pendents de roca fins a punts emblemàtics com el roc d’en Xandri… fa de tot.
 
Aquí unes estampes:
Aquesta part del CAT de Setmana s’acaba en arribar, poc després de passar pel costat d’un pi espectacular, al Portell Estret. En aquest punt, un cartell t’indica dues opcions, continuar la ruta tècnica cap al Coll de la Portella, o bé fer una ruta més fàcil per tornar cap al camí de Can Massana. Els intrèpids experts del prestigiós equip del CAT de Setmana vam optar per la ruta fàcil, que baixa bastant picada seguint un barranc entre dues grans parets ple de terra, pedres i fang.

 

🐐 ATENCIÓ: Apunt cabró: Els humans no som res

No hi ha res més frustrant que pertànyer a un grup d’éssers humans que intenten, humanament, baixar per una canal de pedres amb tots els artilugis artificials i precaucions del món, i veure com, de cop, un grup de 4 cabres passen i salten literalment per sobre teu per superar, en 5 segons, el mateix que tu fas en 5 minuts. 

 Al cap d’una estona de baixada connectem de nou amb el camí que enfila cap al Coll de Port i tanquem la part circular d’aquesta ruta: Sortim a la bifurcació que ens hem trobat a la primera part de la sortida. Arribats en aquest punt, tirem avall i refem el camí fins al punt d’informació de Can Maçana. 
Punxes de tornada (Foto: David Gil)
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Hem fet una sortida per Montserrat que té de tot: grimpades per les agulles i canals de pedra, vistes aèries impressionants, caminets per fer amb família… tot en un sol CAT de Setmana. Per acabar, com sempre, un ‘Bonus-Track’ i uns links d’utilitat:
 

Enllaç de Can Maçana i la fundació Catalunya La Pedrera

 

Enllaç a la Muntanya de Montserrat

 

 

🐐 ‘Bonus track’ – Gaudim de les comparacions:

Aquestes fotos d’aquest CAT de Setmana no us recorden la Pedrera de Gaudí?

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 430

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!