Àmbit: 
Recorregut: 7 km
Temps: 
Desnivell: 375 metres 
Ruta circular en un 30% 
Data: 2018, 2019 
També en bici: No
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Què n’hem de dir de Montserrat? Res que no sapiguem… o sí. Per això, i per fer-nos una idea del que ens trobarem, heus aquí un petit resum de les estampes i panoràmiques d’aquest il·luminat CAT de Setmana:
Què? Com ho veieu? Massa paret? Entesos, d’acord, així d’entrada pot semblar complicat. Però això és només la part ‘tècnica’ d’una excursió que en realitat és molt més àmplia. La primera part és molt més light i consisteix en una bonica i diumengera caminada per a tots els públics, amb excel·lents estampes de l’entorn:
EXCURSIÓ DUAL
La primera part, que es pot perpetrar de forma independent, és una còmoda caminada al voltant de les parets de la cara Nord de Montserrat (la regió de les Agulles) amb unes vistes impressionants del Bages i de tot el Prepirineu i Pirineu central.
La segona part, ja no apta per a tothom, “penetra” dins de les agulles i segueix una ruta ferrada que combina pujades i baixades per canals, alguna grimpada, descensos amb corda, enfilades amb ferramenta, algun tram amb desnivells notable, i remuntades torrent amunt.
Res fora de lloc si ja heu fet alguna via ferrada o esteu habituats a fer muntanya, però en tot cas, es tracta d’una part més “sacrificada” que no té res a veure amb la passejada/excursió familiar del primer tram.
Si voleu anar directament al segon tram, cliqueu aquí.
De totes maneres no us espanteu: en tots els casos estem davant d’un exitós CAT de Setmana win-win, ja sigui per fer només el primer tram o bé per sumar-hi després el segon tros i acabar en ambdós casos al punt de sortida: l’espai de Can Maçana:
PRIMERA PART:
DE CAN MAÇANA AL COLL DEL PORT:
UNA CAMINADA DIUMENGERA AL VOLTANT DE LES AGULLES
Aquesta primera part és del tipus “rambles”, o sigui, amb abundant presència de rostres pàl·lids. Comencem a caminar des del bonic centre d’informació de Can Maçana.
Com? Que no sabeu on és això de Can Maçana? Molt fàcil, Can Maçana està al costat de la popular i sinuosa BP-1101, la carretera que surt de l’A2 a l’altura de l’Hotel del Bruc i va cap a Manresa (o viceversa).
Per arribar fins aquí, sigui des del Bages o des de Barcelona/Lleida és molt fàcil. No té pèrdua. I si sou matiners, no tindreu problemes per deixar el carruatge en algun dels aparcaments del centre d’informació amb un cost de 4 Euros (2 Euros si sou de la FEEC, tarifa 2019).
Un cop aparcats i informats, cal agafar el camí principal (que de fet és el GR 172) en direcció al refugi Vicenç Barbé/Monestir de Montserrat. El primer tram és d’aproximació a les agulles del massís.
Al cap de pocs minuts trobem un mirador amb un planell d’aquells que tant agraden perquè t’expliquen què veus al teu davant (amb el permís de la boira és clar). És el mirador de Can Maçana. Si mirem endavant, a la cara Nord. Ens ofereix això:
I si mirem a la dreta, la cara Est (cap on ens dirigim) ens ofereix això:
El camí, sempre rialler, ample i planer (de moment) s’acosta fins a les parets i va resseguint el seu perímetre pel vessant Nord. A poc a poc ens anem acostant a la pedra coneguda com la Cadireta, just al costat de la Roca Foradada.
ATENCIÓ: Apunt anat d’olla: La Cadireta sembla un gat?
Un cop la tenim al davant, i així vista de costat, el comitè d’experts del CAT de Setmana arriba a la conclusió que sí. La pedra sembla el perfil de la cara d’un gat… Vostès mateixos, amics i seguidors del CAT de Setmana, observin la fotografia i jutgin… Jutgin si realment sembla un gat, o si realment necessitem visitar un psiquiatre.
En tot cas, el caminet voreja la Cadireta just per sota. I just per sota, la pedra es veu així:
Pel que fa a la Foradada, hom recorda que el 2013 un “home ocell” va passar per aquest forat “volant” a 250 quilòmetres per hora. Una gesta humana? O una ‘imbecil·litat’ temerària?
Passada la Cadireta, al cap d’uns 250 metres ben bons, ens trobem un trencant a la dreta per anar fins al Coll de Port. Es tracta d’una bifurcació molt clara que no té pèrdua. I com mostren les imatges inferiors, amb grans estampes de les agulles. Com més ens enfilem, més fermes:
Ah, i també amb sorpreses a mig camí: unes alegres cabres:
Això sí, important: a mitja pujada us trobareu una segona bifurcació:
Un camí cap a l’esquerra per continuar fins al coll del Port (el que farem).
Un camí cap a la dreta per anar fins al Portell Estret (que no farem).
O sigui, que cap a l’esquerra. De fet, quan acabem la segona part d’aquest CAT de Setmana, apareixerem just en aquest punt procedent del Portell Estret. Però això serà al final, ara el primer objectiu és arribar fins al Coll de Port i continuar per aquest tram proper a les parets dels Frares Encantats.
Al cap d’uns 800 metres de fàcil pujada, rocoses pedres i belles cabres, arribem al Coll de Port, 975 metres sobre el nivell del mar.
Fins aquí la primera part.
ATENCIÓ: Apunt pràctic:
Arribats fins aquí, si no us voleu complicar la vida pel mig de les agulles, sempre podeu girar cua o bé avançar pel mateix camí seguint altres rutes, com les que us proposem en l’apartat d’altres wikiloc similars.
Però si voleu complicar-vos una mica la vida, l’opció és tirar per les vies ferrades fins al Portell Estret i endinsar-nos dins del perímetre de la muntanya. O sigui, fer la cabra entre agulles, canals, torrents, parets, més cabres i més pedres. La nostra opció és fer la cabra. (No es podia saber).
SEGONA PART:
DEL COLL DEL PORT AL PORTELL ESTRET:
UNA “RUTA TÈCNICA” ENTRE AGULLES I CABRES
Aquesta segona part és més curta sobre el paper, però més lenta en l’execució. I més espectacular. Ens endinsem per una via de pujades i baixades severes perquè clar, Montserrat és això: un serrat d’agulles verticals que en alguns casos hem de superar amb l’ajut de vies equipades amb graons, cadenes i cordes.
De fet, només de començar, se’ns presenta al davant una primera paret de pedra equipada amb graons de ferro i una cadena. És un primer tastet que ens permet executar una tasca de vital importància: arribar a un punt amb grans panoràmiques per esmorzar-hi.
De lluny, sentim les cabres que no deixen de moure’s amunt i avall (i de precipitar pedretes al seu pas). I ens fan certa enveja.
I sí, ho hem de confessar: aquesta ruta és també una cura d’humilitat com a rostres pàl·lids que som: grans amos del planeta amb les nostres eines, però absolutament desemparats quan estem ‘en boles’ pel bosc, allunyats dels nostres equipaments artificials.
Aquesta ruta “interior” de ‘muntanyes russes’ passa pel costat de roques emblemàtiques, s’enfila per torrents empinats, baixa per canals estretes, circula pel costat d’esquerdes amb vista a les fondalades, remunta pendents de roca, passa per punts emblemàtics com el Roc d’en Xandri… Ho té tot.
Aquí unes estampes:
Aquesta part del CAT de Setmana s’acaba quan arribem, poc després de passar pel costat d’un pi espectacular, al Portell Estret. En aquest punt, un cartell ens indica dues alegres opcions: continuar la ruta tècnica cap al Coll de la Portella, o bé agafar una via més directa que ens torna de nou al camí de Can Massana.
Els intrèpids experts del prestigiós equip del CAT de Setmana optem per la ruta directa que ens permetrà tancar la ruta circular. De seguida, comprovem que el corriol va fort: baixa en picat seguint un barranc força brut que discorre, no cal dir-ho, entre parets verticals.
ATENCIÓ: Apunt cabró: Els humans no som res
No hi ha res més frustrant que pertànyer a un grup d’éssers humans que intenten baixar per una canal amb la màxima dignitat (amb tots els estris artificials i precaucions del món) i de cop, veure com un grup de 4 cabres passen i salten alegrement i despreocupada per damunt teu. Amb un atlètic saltiró superen en 5 segons el que tu fas en 5 minuts.
Cabres 5, Rostres pàl·lids 0.
Superada la cura d’humilitat caprina, i després d’un bon descens final, connectem amb el camí que enfila cap al Coll de Port. Som a la bifurcació que ens hem trobat a la primera part de la sortida i, per tant, tanquem la part circular d’aquesta ruta.
I ara què fem? Doncs en principi, com que no tenim intenció d’entrar en bucle, tirem avall i refem el camí fins al punt d’informació de Can Maçana.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Hem fet una sortida per Montserrat amb una mica de tot: grimpades per les agulles i els canals de pedra, vistes aèries impressionants, caminets per fer amb família… i tot això en un sol CAT de Setmana.
Per acabar, com sempre, un ‘Bonus-Track’ i uns enllaços d’utilitat:
Enllaç de Can Maçana i la fundació Catalunya la Pedrera
Enllaç a la Muntanya de Montserrat
‘Bonus track’ – Gaudim de les comparacions:
Algun racó d’aquest CAT de Setmana no us recorden la Pedrera de Gaudí?
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1043
Els vostres comentaris:
