Elogiat CAT de Setmana per estirar les cames abans del vermut: una circular fàcil i familiar entre el nucli de l’Alou i l’església de Sant Genís del Pi, al terme de Sant Agustí de Lluçanès.
➔ Aquesta caminada és de les més fàcils, curtes i senzilles que trobem al CAT de Setmana. No serveix ni per obrir la gana per anar a dinar a Ca la Cinta. Si de cas, ens farà una mica d’espai per fer el vermut.
Però ja ho diuen: a les vinyes del CAT de Setmana hi ha lloc per a tothom, incloses les sortides familiars d’una hora. Sobretot si la proposta ens ofereix fermes estampes:
L’objectiu de l’estirada de cames és l’església de Sant Genís del Pi, que ens apareix quan portem gairebé un quilòmetre de caminada. El punt de sortida el fixem als aparcaments que trobem a l’entrada del nucli de l’Alou, a Sant Agustí de Lluçanès.
A l’Alou hi podem arribar, per exemple, des de Sant Quirze de Besora: n‘hi ha prou amb agafar la carretera que puja fins al collet de Sant Agustí (BP-4654) i un cop a dalt, tirar cap a la dreta en direcció a Alpens. Al cap de dos quilòmetres ens apareixerà a mà dreta el trencant de l’Alou.
Una manera més fàcil de situar-nos és recórrer a l’amic Google:
Punt de sortida a Google Maps: aparcaments a l'entrada de l'Alou
CATS de Setmana vinculats
El Lluçanès entre Sora, Alpens i Santa Eulàlia de Puig-Oriol
Un cop estacionat el carruatge, prop del petit parc infantil, anem a buscar un dels vuit carrers del nucli de l’Alou: el camí de Casademunt, que surt de la placeta circular que tenim davant nostre.
Al cap de no res, girem a l’esquerra pel carrer de Sant Genís, i tot seguit, perpetrats uns cent metres, agafem el camí que surt de la dreta: el camí de Sant Genís. Ja estem encarrilats. La pista s’enfila una mica, primer per asfalt, i ja més amunt, quan ens acostem a l’objectiu, per terra i pedres.
Al cap de mig quilòmetre de pujada suau, arribem a lloc:
Sant Genís del Pi ens apareix en un revolt, amb l’entorn força ordenat, però sense pi. L’edifici també mostra un bon estat de revista, amb un petit cementiri adjunt ben conservat (hi sobren això sí, algunes flors de plàstic que trobem tirades uns metres més enllà, fora del recinte).
El temple no s’aixeca en cap cim ni cap penyal, però es troba en un punt prou destacat per mostrar-nos bones estampes, com aquesta amb el Pedraforca de fons:
Panoràmica mirant cap a Ponent
Panoràmica mirant cap a Ponent
Sant Genís del Pi ja es menciona en documents del segle X. Formava part d’un antic alou que tenia per nom Pi i que depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll. Hi ha documents del segle XII on es constata que funcionava com a parròquia, una categoria que perdria al segle XIX.
De la construcció antiga no en queda res i l’actual edifici data del segle XVIII. Entre altres elements, en destaca la llinda sobre l’entrada, amb una inscripció que diu «DIA 24 IPSA ABRIL DE 1742».
Tot seguit, unes fermes estampes de l’església i l’entorn:
Un cop inspeccionat el terreny, podem arribar-nos fins al punt més alt del Serrat de Sant Genís, que tenim davant nostre, just al costat de l’antena de comunicacions que s’aixeca a tocar de l’església.
Si hi pugeu, us adonareu que les vistes que ofereix són zero perquè el terreny està farcit de roures. Com a molt, albirareu algun tros de Puigmal entre les branques. (Si teniu temps i voleu bones vistes, arribeu-vos al Santuari dels Munts, que està a deu minuts en cotxe de l’Alou i ofereix panoràmiques 340 graus).
Amb pujada al serrat o no, la ruta continua pel mateix camí, ara en sentit Nord, fins que trobem la pista que baixa cap a l’Alou des de Casademont. Girem a l’esquerra i tirem avall amb il·lusió, tot vorejant els vessants obacs del Serrat de la Ventarulla i el de Cal Llosades.
Ara toca baixada.
Camí de tornada, vista del lloc d'on venim
Al capdavall de la pista enllacem amb el camí de l’Alou, just davant de la destacada masia de ca n’Alou.
Arribats a aquest punt, tenim dues opcions:
Si volem matar-ho aquí, cal tirar cap a l’esquerra i tornar al punt de partida baixant pel carrer principal de l’Alou. De passada, podem fer una parada al mític restaurant de Ca la Cinta.
Si volem fer quatre passes més, sempre podem tirar a la dreta i caminar una estona pel camí de l’Alou fins a la carretera (BP-4654) i tornar. En aquest cas, sumem-hi uns 35-40 minuts que tindran premi visual: noves estampes prepirinenques amb Alpens de fons:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns imprescindibles enllaços d’interès i un petit BONUS TRACK amb elevades estampes de Sant Genís:
Com s’ha comentat, ben a prop de l’Alou hi tenim el mirador del santuari dels Munts, que a més de mostrar panoràmiques com aquesta:
… També ens mostra un petit racó de muntanya on «s’amaga» la petita església de Sant Genís del Pi. La veieu just a sota de l’antena de comunicacions? Als peus de la imatge inferior?
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!