Àmbit: 
Recorregut: 10,4 km
Temps: 
Desnivell: 240 metres 
Ruta circular 
Data: 2025
També en bici: En bona part
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta comença (o acaba) amb el premi gros: el testimoni viu de gairebé mil anys que ens guarda el petit monestir de Santa Maria de Lluçà, on tot és petit: el claustre, l’església, el pati exterior la col·lecció d’art… però ja ho diuen: al pot petit, hi ha la bona confitura:
Al final d’aquest generós CAT de Setmana coneixerem més detalls del monestir de Lluçà, que sempre són de bon conèixer si ens hi trobem el seu conservador, en Joan Vila.
Si no podeu esperar més, cliqueu aquí i hi anireu de dret.
De totes maneres, l’excursió inclou més ingredients d’interès: contemplar fermes vistes des del castell de Lluçà i del Puig Martorell (amb el permís de la boira, això sí), passar pel costat de fermes masies entre boscos i sembrats, visitar balmes més o menys humides…
I també saludar algun guarà que s’hi posa bé per a la foto:
El punt de sortida el fixem al monestir de Lluçà, que compta amb dos elements importants: aparcament i restaurant. Per arribar-hi, ens hem d’endinsar fins al cor del Lluçanès, per la famosa BV-4341, via que trobem a mà dreta si anem pujant per la C-62 cap a Gironella, passat Prats de Lluçanès.
Aquí una aproximació més àgil i amb menys nomenclatures:
Punt de sortida a Google Maps: monestir de Santa Maria de Lluçà
Per cert, un detall final: el Lluçanès és un altiplà elevat respecte a la comarca d’Osona, però això no evita que puguem ensopegar un dia de boira. De fet, aquest CAT de Setmana s’ha perpetrat en dues jornades: una de clara i neta amb visita al monestir, i una altra de grisa i emboirada amb caminada per tot el recorregut.
Aquesta segona circumstància dona per estampes poc diàfanes, però més recollides:
CATS de Setmana vinculats
CAP AL CASTELL
Comencem agafant el sender que surt del pàrquing del monestir, a l’altra banda de la carretera. El sender ja apunta cap al castell, que ens queda davant nostre.
Avancem pel camí en paral·lel a la carretera fins que arribarem a un encreuament de camins. CAT de Setmana recomana seguir les indicacions i pujar al castell per la pista.
L’opció assilvestrada escollida pel feréstec equip del CAT de Setmana, que consisteix a tirar pel dret camp a través, a la recerca d’algun antic camí mig esborrat que enfili la muntanya, no és recomanable.
En tot cas, sigui per l’assenyada pista, o bé pel no-camí que perpetra l’equip del CAT de Setmana (ruta indegudament immortalitzada a la pista del wikiloc) en poca estona superem els 160 metres de desnivell que separen el monestir del castell.
Si ensopegueu un dia sense broma ni boira ni calitja ni calima ni fum, les vistes han de ser fermes. Si enganxeu un dia humit i gris, la cosa canvia. Però en tot cas, res no evita gaudir del patrimoni i de les pedres que aguanten fermes al petit cim del castell, a 896 metres d’altitud.
ATENCIÓ, APUNT PATRIMONIAL
El Castell de Lluçà apareix documentat al segle X, per tant, estem parlant d’un element patrimonial amb solera, però passats més de mil anys no podem dir que es trobi en els seus millors moments. Ara mateix està en ruïnes, i només s’aguanta dret un mur amb una obertura (molt característica) i un parell d’estances a la part Sud.
Una altra cosa és la capella romànica del castell, Sant Vicenç del Castell. És de les poques esglésies de planta circular que es conserva en bon estat a Catalunya, i no només està sencera sinó que és ben visitable. Data del segle XI.
Aquí unes estampes del castell i la seva església
Per cert, tot i ser una raresa, el prestigiós equip del CAT de Setmana ha detectat més mostres d’esglésies de planta circular, com per exemple, l’ermita de Sant Adjutori que trobem en terme de Sant Cugat.
Aquí una comparació visual entre les dues ermites:
Si voleu saber com arribar a Sant Adjutori, aquí us «adjutem» l’enllaç al vanagloriat CAT de Setmana per Collserola entre el Pi d’en Xandri i el pantà de Can Borrell.
CAP A PUIG MARTORELL
Fetes les inspeccions pertinents, continuem pel camí que surt de darrere l’església, i encarem la ruta cara Nord, per anar a buscar l’altre «cim» del dia: el Puig Martorell.
Primer perdrem alçada, encara entre el bosc de l’obaga del castell, i de seguida ens plantarem als camps del Bac, amb fermes vistes al Mas del Castell:
Anem enllaçant senders i camins, sempre amples i imperdibles, i sempre en sentit Nord, fins que arribem al trencant que ens porta a la masia del Collet d’en Roca.
Ens donaran la benvinguda uns alegres rucs de quatre potes, uns guarans degudament educats que ens vindran a veure per si cau alguna cosa.
I també ens mostraran els millors posats per als millors retrats:
Però tot i la càlida i quadrúpeda benvinguda, no agafarem el trencant cap al Collet d’en Roca, que deixarem a la nostra dreta, sinó que tirarem pel camí de l’esquerra, per vorejar els camps i la casa del Pla de la Serra.
La pista és ampla i permet gaudir d’estampes llunyanes del castell de Lluçà i la seva finestra:
Després d’un quilòmetre i una dotzena de revolts, trobem un trencant a mà dreta que s’enfila en sentit contrari cap al nostre elevat objectiu. Agafarem aquesta via, que serà d’anada i tornada, per fer una escapada fins al cim que tenim a poc més de mig quilòmetre.
Passarem pel costat d’un camp de vinyes i ens plantarem a la falda del turó per acabar de fer l’assalt final al Puig Martorell (961 metres) un cim, tot s’ha de dir, que té poc charme. Passa desapercebut perquè està ple d’arbres i no té aspecte de cim.
Però és un punt alçat, això sí. Ho recorda un punt geodèsic oblidat i les vistes que obtenim si ens acostem a un extrem.
Tot seguit, unes estampes de l’entorn del Puig Martorell, incloses les vistes emboirades del castell de Lluçà i altres elements minimalistes:
CAP A LA BAUMA DEL BOUS
Un cop fetes les fotos a la boira, refem el camí de baixada fins a situar-nos de nou a la pista. Comença un descens continuat i força recte que va resseguint la carena de Codoleres, ara en sentit Sud/Sud-oest, fins a trobar la casa de Colldeplana:
En aquest punt fem un gir a l’esquerra de 90 graus i ens orientem cap a Llevant. Seguim la pista un bon tros fins a agafar un sender que ens porta fins al desitjat avenc: la Balma dels Bous, que trobem «amagada» sota el camí i sota uns camps que ensopeguem ben amarats.
Heus aquí unes estampes de la balma i dels paratges d’aquest racó d’avencs:
La Balma dels Bous (amb font inclosa, però d’aigua no potable) té tots els elements indispensables: una tosca, aigua que cau, aigua que brolla, aigua que circula, una bona entrada interior, heures, i algun tram on cal caminar amb compte de no caure.
Un cop hem copsat les dimensions de l’avenc, tornem de nou al camí i acabem de vorejar els camps de l’Alzina (que es veuen xops i enfangats) per connectar de nou amb el punt d’origen: el monestir de Lluçà:
SANTA MARIA DE LLUÇÀ
L’església primitiva, Santa Maria de Lluçà, es va consagrar a principis del segle X i ja aleshores els documents establien que es trobava a tocar del castell de «Lussano».
El monestir vindria després, al segle XII, i estaria sota la regla de Sant Agustí.
La seva decadència començaria al segle XIV i es remata al segle XVI, quan ja es constata que l’indret queda abandonat com a monestir (no pas la parròquia). Actualment, l’indret està declarat com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric.
Si en voleu saber més, conèixer el seu secret més oliós, descobrir detalls del claustre, la petita col·lecció d’art, i altres detalls d’aquest petit racó de pau, podeu clicar aquí o bé trucar al telèfon 93 853 01 30.
Si voleu tornar al començament de la ruta d’aquest idolatrat CAT de Setmana, cliqueu aquí amb il·lusió.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, ho rematem amb uns estimulants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
😺 17/11/2025 – Anònim
💚💚💚💚
