El Lluçanès entre Sora, Alpens i Santa Eulàlia de Puig-Oriol
Aplaudit CAT de Setmana per fer amb la bici o bé a peu (ni que sigui parcialment) pel Nord del Lluçanès. Anem per pista, carretera i corriols tot combinant bosc, prats, sembrats i fermes vistes.
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 19 km (Anar i tornar)
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 140 metres
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2023

🚴‍♀️ També en bici: Sí

🔀 35,1 km /⏳ 3-4 hores / 📶 220 m 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Aquest és un CAT de Setmana únic, que planteja una amable caminada pel Nord del Lluçanès, d’Alpens a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, per pistes de terra, corriols i un tram final pel costat de la carretera. Però aquest mateix recorregut també s’ha perpetrat en bicicleta amb una ‘Extended Version’ amb punt de sortida a Sora, a Osona. 
Panoràmica a mitja ruta: sembrats, bosc i les muntanyes de Cabrera al fons
Panoràmica a mitja ruta: Alpens i el Pedraforca
La part en bici cobreix el trajecte Sora-Alpens-Santa Eulàlia (35,1 km anar i tornar), una ruta que també es pot fer a peu, evidentment, però que pot resultar un pèl llarga. 
Per això la sortida amb les botes la proposem entre Alpens i Santa Eulàlia (19 km anar i tornar) per bé que també es pot plantejar en el primer tram, entre Sora i Alpens (16 km anar i tornar). Al gust del consumidor.
Alegre estampa entre Alpens i Santa Eulàlia
Tram entre Alpens i Santa Eulàlia

DE SORA A ALPENS

El Tram d’aproximació a Alpens des de Sora té el punt de sortida a… Sora. Però a quin punt de Sora? Perquè Sora és un festival de masos disseminats, no ho oblidem… 
Doncs molt fàcil, al nucli principal del municipi, al capdamunt de la popular BV-4655, al límit Nord d’Osona.
Com? Que com s’hi arriba? Molt fàcil: n’hi ha prou amb pujar o baixar per l’autovia C-17, i agafar la sortida 85, la de Montesquiu i Sora. D’allà ja en surt la carretera cul-de-sac que puja fins al nucli del terme. 
Estampa equina de Sora a l'entrada del poble
Estampa urbana de Sora a l'entrada del poble
Comprovareu amb alegria continguda que a l’entrada de Sora ens espera un bonic pàrquing per deixar-hi els carruatges. Un cop estacionats, i abans de començar la ruta, no s’ha de descartar fer un bon esmorzar a Can Corominas. 
Si per alguna raó, aquestes diàfanes explicacions no han estat prou clares, sempre ens queda el recurs que sempre ajuda: un Google Maps:

Punt de sortida a Google Maps de la ruta en bici: Sora

Del costat mateix del pàrquing en surt la pista de terra que s’endinsa pel bosc i es va obrint pas entre pinedes, sembrats, masos i pastures: el camí de Terradelles. Combinem algun pendent amb trams de pujades suaus, que ens porten a gaudir de la passejada i dels seus amables racons.
Tot seguit, unes imatges del primer tram: els prats de Mas d’Amunt, una estampa bovina al costat del camí, i la pujada (encimentada) que ens apareix després del pont de la riera de Clarà:
Per cert: arribar al pont de la riera de Clarà vol dir dues coses:
😺 1- Que hem passat pel costat d’un munt de cases de pagès: Terradelles de dalt i de baix, Can Bigues, Can Riera, el Molí de Sora, el Mas d’Amunt… la llista és llarga. (És el que té el terme de Sora, que està fet de masos disseminats).
🙀 2- Que ara comença un tram de pujada contundent i continuada: el camí de Tremolosa, un quilòmetre i mig d’ascens que ens deixa a la carretera d’Alpens, la famosa BV-4654. Un cop a la carretera, l’agafem a mà dreta, en direcció a Alpens. 
Aquest tram d’asfalt coincideix amb un dels camins de Transhumància del Lluçanès. I és un tram imperdible:
Avancem entre plataners i altres sacrificats arbres ombrívols, gaudim de les bones vistes que ens ofereixen les serralades de la nostra dreta, aplaudim l’existència d’algun banc de fusta dispers, i al cap de dos quilòmetres i mig, quan passem per l’indret conegut com la Roca de Lluna, ja albirem Alpens:

CATS de Setmana vinculats

De Sant Joan a Ogassa per la ruta del Ferro i el Carbó

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

De Sant Joan a Ogassa per la ruta del Ferro i el Carbó

D'ALPENS A SANTA EULÀLIA

Com si fóssim un marquès de la tercera carlinada, entrem a la plaça d’Alpens amb ímpetu, a l’estil del cabdill Savalls. Fem parada al Casino, com ha de ser, i fem ús dels diners per prendre un elegant refrigeri. Les vistes de la terrassa s’ho valen:
Vistes des del Casino d'Alpens
Vistes del Casino d'Alpens
I ara sí, informació de gran importància:
Si en lloc de perpetrar aquest CAT de Setmana en bici preferiu fer-lo a peu, amb les botes, Alpens és el punt de sortida recomanat:  

Punt de sortida a Google Maps de la ruta a peu: Alpens

A partir d’aquí, sigui amb les botes o amb les rodes, comença una bonica ruta envoltada de camps, boscos, masos, esglésies, pastures i muntanya, molta muntanya.
O sigui, bàsicament el mateix que en el tram anterior 😹.
El primer que cal fer és anar a buscar el camí de Santa Eulàlia, que anem a trobar a la part alta del poble, seguint la carretera BV-4654. Quan arribem a l’altura de Ca l’Andri, ja als afores del nucli urbà, agafem la pista de terra que surt a mà esquerra, i que mostra estampes com aquesta:
Executem un primer tram d’un quilòmetre i mig per aquesta animada pista, i a poc a poc anem virant: deixem de tirar cap al Nord-oest i anem girant cap al Sud. Al cap de poca estona, arribem a l’encreuament del Pla Menut. 
I aquí un cop més, cal prendre una sàvia decisió: ens trobem amb una cruïlla de camins i cal decidir per on tirem.
Quina opció agafem…? 
Doncs la de més a l’esquerra, que de fet suposa continuar pel mateix camí (si tiréssim cap a la dreta, aniríem cap a la riera de Merlès i el Cobert de Puigcercós, per exemple).
Executats uns primers metres, comprovem amb delit que la pista coincideix amb el GR 1 que baixa de Ripoll, i també observem amb alegria que tot continua en la línia: trossos de sol i ombra salpebrats amb algun tram de ciment, que es combinen amb fermes panoràmiques per la banda de Llevant, mirant cap a la veïna comarca d’Osona.  
A la imatge de sota, per exemple, hi distingiu la serralada de Bellmunt per la banda del Bisaura? I més al fons, hi veieu la silueta de Cabrera i el Pla d’Aiats? 
No deixem el nostre bonic camí ramader i anem avançant amb el nostre bonic posat rialler. Un cop superat el mas i l’ermita del Graell, que queden a la nostra dreta, enfilem un petit turonet i arribem a un punt culminant: el Perotet.
El Perotet és una casa abandonada que ens queda al costat del camí. En descobrir el nom del tros, el prestigiós equip del CAT de Setmana es formula una pregunta: el seu nom prové d’algú que tenia el diminutiu de Perot?
No obtenim resposta, però aprofitem per aturar-nos a observar les vistes. Les muntanyes i el camí que serpenteja als nostres peus són altament estimulants (sobretot ara que toca baixada, quan després tornem i toqui pujar, ja en parlarem). 
Aquest és el punt més alt de la ruta (885 m), i marca el límit de terme municipal d’Alpens. A partir d’aquí, entrem en terme de Lluçà, el municipi que engloba el nostre objectiu: el petit nucli de santa Eulàlia de Puig-Oriol. Tenim per davant poc més de cinc quilòmetres i mig, inclosa una parada tècnica:

ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL

La pista va avançant per trams de bosc, amb alguna vista a mà dreta que ens ensenya els cims del Berguedà, alguns encreuaments (nosaltres, sempre recte endavant, eh?) i algunes lleugeres rampes… Anem tirant fins que executats uns tres quilòmetres de pagès, quan ja hem passat els serrats dels Tudons i d’Encollades, ens apareix a mà esquerra el trencant que ens porta a Sant Cristòfol de Borrassers.
I aquí, toca fer-hi parada tècnica:
El camí que ens porta fins a l’església és molt curtet, quatre passes de no res. Sant Cristòfol de Borrassers està en bon estat de revista (no es pot dir el mateix del mas de Sant Cristòfol, situat just al davant). I entrar dins del seu recinte, força ben arreglat amb els seus xiprers i el seu racó de pau, és altament sedant. 
L’església ja apareix documentada al segle X i és d’origen romànic, per bé que del seu passat més antic només en queda la capella, que es va reconstruir al segle XVI. 
Si voleu saber-ne més, obtindreu més informació a Catalunya Romànica, de la Gran Enciclopèdia Catalana. I ja que som en terme de Lluçà, si sou amants del patrimoni històric, apunteu-vos per a una altra ocasió la visita obligada al Monestir de Lluçà, que queda força a prop.
Enllestida la visita, reprenem el recte camí, que al cap de no res desemboca a la carretera BV-4341, la que ens porta fins al destí final: Santa Eulàlia de Puig-Oriol. 
Atenció, pregunta: Podríem agafar la carretera aquí i acabar de fer l’últim quilòmetre per asfalt? 
Atenció, resposta: sí. Però optem per l’alternativa “corriol” i tirem pel caminet emboscat que tenim davant nostre, en un últim encreuament abans d’arribar a la carretera.
El camí ens permet arribar al poble sense menjar asfalt, o bé fer una versió combinada “corriol&carretera”. Al gust del consumidor. En tot cas, l’arribada a Santa Eulàlia demana un merescut refrigeri/vermut amb un bon suc de malta, aigua de litines, escopinyes amb natilles, o el que preferiu. 
Aquí un parell d’estampes del poble i del merescut refrigeri:
Intrèpid ciclista refrigerant-se
Carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-Oriol
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

La tornada la farem refent el camí, amb una nova parada, si s’escau a Alpens, i una allargada de la ruta fins a Sora en funció de si pedalem o caminem. 
Com sempre, acabarem amb uns estimulants enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 208

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

😺 28/09/2023 – Zoe Lara99

Relaxant i per fer amb familia, però millor des de Alpens cap a santa eulàlia, no has de fer carretera 👍🏼

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt