El Moianès de Castellcir al Castell de Popa i la Sauva Negra
Aplaudit CAT de Setmana amb sortida i arribada a Castellcir. Baixa fins a la riera de Castellcir (amb opció a fer una incursió a l’església de Sant Andreu), puja fins al castell de la Popa, i dona la volta per les fagedes de la Sauva Negra, que a la tardor ensopeguem groga.
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 15 km
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 270 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2020, 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí  

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquest aclamadíssim CAT de Setmana per la Catalunya central té dos moments culminants: la passejada pel bosc de la Sauva Negra, i el castell de Castellcir, conegut també com el castell de Popa perquè un dels extrems està situat sobre un penyal i fa pensar en la part del darrere d’un vaixell. 
La Sauva Negra és una fageda que a la tardor, pot presentar estampes com aquesta:
I el castell de Popa ens mostra estampes com aquesta: (La construcció que hi ha al capdamunt de la pedra és l’ermita de Sant Martí de la Roca, un dels molts edificis que encara conserva el castell)
El castell es pot abordar des de molts punts, però el prestigiós equip del CAT de Setmana comença la ruta des de Castellcir, en concret, des dels aparcaments de l’avinguda de Santa Coloma que trobem al costat de l’església de Sant Martí, molt a prop de l’ajuntament. Trobar-ho és fàcil, però què millor que una bonica referència de Googlemaps per tenir-ho encara més clar?

Punt de sortida de la ruta a Gogolemaps.

Com que la ruta és circular, un cop deixats els carruatges podem escollir si comencem per la dreta o per l’esquerra, però en aquesta ocasió comencem per la dreta. Anem a buscar un camí asfaltat a l’altra banda del carrer, gairebé a tocar, que està al costat d’un parc infantil. És una pista que tira avall…
Ja estem en ruta!

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DE CASTELLCIR AL CASTELL DE LA POPA

El primer tram no té pèrdua. Aquesta pista ens porta fins a un Gran Encreuament de Camins on caldrà prendre decisions de gran calat. Però mentre no hi arribem, gaudim de les estampes de la baixada (que tampoc tenen res de l’altre món, les coses com siguin). Quan ja gairebé portem un quilòmetre de descens, tenim l’opció d’acabar d’arribar per un corriol que surt a la dreta de la pista. Ens acaba portant al mateix lloc però val la pena agafar-lo per dos motius: perquè un caminet sempre és millor que una pista, i perquè fem més drecera.
Al cap de ben poc, arribem al Gran Encreuament de camins, un indret on solen haver-hi cotxes aparcats. Aquí se’ns presenten un munt d’opcions:
😺 Girar a l’esquerra i anar de dret cap al castell de Popa.
😸 Continuar un tros més avall per fer una incursió puntual: visitar l’església de Sant Andreu i el seu entorn, inclòs el petit embassament de la riera.
😹 Trencar a la dreta i baixar avall cap a les masies de Can Jaumet i els antics molins de la riera. Aquesta ruta queda descartada perquè ens desviem molt, però que sapigueu que també val molt la pena. Si voleu la podeu conèixer al gran, gran Wikiloc del CATdS per la Riera de Castellcir.
L’opció escollida és la primera: trenquem a l’esquerra per anar de dret cap al castell. Ara bé, no està de més fer una petita incursió fins a Sant Andreu perquè, ben mirat, ho tenim a tocar, tot just uns 500 metres. Només cal continuar pista avall. Primer ens creuarem un bonic rètol “demodé” de quan les multes encara es feien en pessetes (1€=166Pts) i després trobarem la riera i una bonica palanca que la travessa. Per anar a l’església no cal creuar la palanca, però si ho feu, veureu que a l’altra riba hi ha un bonic camí que tira cap a l’esquerra, en direcció al castell de la Popa. Per aquí també es pot anar al castell (de fet, és el que marca la ruta de Wikiloc d’aquest portentós CAT de Setmana) però no és aconsellable fer-ho perquè alguns trams tenen tancats de bestiar. Avisats esteu. 
Tot seguit, dos moments (primavera i tardor) de la resclosa de la riera de Castellcir que ens trobem quan creuem la palanca. Com canvien els colors!

ATENCIÓ, APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE CASTELLCIR

Si fem la visita a l’església, veureu que queda alçada sobre la riera, just on hi ha un petit embassament per a recollir aigua per al municipi. L’església, que ja apareix documentada al segle X, i el cementiri estan ben conservats però les cases de la rectoria i del voltant cauen a trossos. De totes maneres, l’entorn és molt agradable, com mostren les estampes següents:
Si voleu més detalls de l’església, els podeu trobar, per exemple, aquí mateix: 
Sant Andreu de Castellcir a la Viquipèdia

Sant Andreu de Castellcir a l’Ajuntament de Castellcir

 

PUJADA A LA POPA

En tot cas, el camí preferent per pujar al castell l’agafem al Gran Encreuament de Camins, tirant per la pista indicada que primer voreja el mas de ca l’Antoja (ens queda a la dreta) i després tira a la dreta per anar a buscar el castell. Quan ja som al peu de la muntanya, a l’alçada dels camps de la Poua, deixem la pista i tirem per un camí, igualment ample, que surt per l’esquerra i enfila la muntanya amb decisió. La caminada la fem entre amables mirades bovines:
La pujada fins al castell, que ens queda sempre a la nostra dreta, és continuada i amb alguns trams que pugen una mica drets. Però res complicat. A mig camí ens trobem amb alguns encreuaments però la ruta és clara, perquè sempre tenim la referència visual del castell.
Després de gairebé dos quilòmetres de caminar amb-sense problemes (tot vent en popa), arribem al primer destí: el Castell de Castellcir.
El castell de Castellcir data del Segle XI i, com tots els castells del nostre país, ha passat per tot tipus de vicissituds, misèries i èpoques d’esplendor. Quan arribem a l’esplanada, tot just copsem una part petita de tota la fortificació, la part posterior (en aquest cas, i mai millor dit, la popa). Però això és només l’extrem: una volta al voltant del penyal ens permet descobrir més construccions i fer-nos una idea de les dimensions i construccions que havia arribat a tenir aquesta fortalesa.  
La construcció principal vista des de sota. A l'estiu del 2021 ja s'hi havien posat reforços a les finestres
A diferència d’altres castells, una part important es va mantenir en força bon estat fins al S.XX perquè va exercir de masoveria, però l’estiu de 2021 el recinte tenia els accessos tancats perquè algunes parts no són prou segures. Com és per dins? El prestigiós equip del CAT de Setmana ha tingut la sort de poder-hi entrar abans que es tanqués. Aquí en tenim una mostra, incloses les panoràmiques que ofereix:

CAP A LA SAUVA NEGRA

Vist el castell i les vistes, encarrilem a segona part de la ruta cap a la fageda de la Sauva Negra. Agafem el camí que primer ressegueix la carena en sentit Nord i després va girant a Ponent fins que empalmem amb el camí de la Casanova del Castell i el coll de la Selva Negra. És un encreuament que mostra diferents opcions (agafem el ramal de la dreta) i també una excel·lent panoràmica distant del castell de la Popa:
Anem tirant xino-xano per aquest camí, còmode i fàcil, que mica en mica va guanyant alçada fins que… tatxin! Arribem al coll de la Sauva Negra. En aquest punt hi trobem un encreuament de camins  i un bon grapat de rostres pàl·lids que s’arriben fins a aquesta fageda per gaudir dels colors de la tardor. I val a dir que al novembre del 2021 hi eren: Aquí una mostra:
Aquí comença l’espectacle: fem un canvi de sentit sever i ens endinsem a la part baga de la muntanya. Baixem per un corriol que va baixant sota els colors ocres dels faigs. Passem per la font de la Sauva Negra i per un munt de raconades excel·lents fins que al cap d’un quilòmetre ben bo de descens enllacem amb un camí més ample força freqüentat. Quan el trobem, tirem a l’esquerra i continuem gaudint del paisatge. 
Poc a poc anem abandonant la fageda i encarem la tornada seguint en paral·lel el torrent de la Sauva Negra, una riera que, igual que el camí, ens acaba connectant amb el Gran Encreuament de Camins del principi, prop de l’església de Sant Andreu. De fet, el riu canvia de nom i es converteix en la riera de Castellcir, la mateixa que ens hem trobat al principi. 
Estampa del camí: la riera just sota la Tuna

CAP A LA CASTELLCIR PEL TORRENT D’ESPLUGUES:  

Un cop som al Gran Encreuament, podríem refer el camí del principi per tornar al punt d’inici. Però no ho farem ben bé així. Per no repetir, el que decidim és agafar un tros de la pista asfaltada que puja fins a Castellcir (la part que de baixada ens hem estalviat perquè hem agafat un corriol-drecera). En fem poc tros, amb prou feines uns 500 metres fins que la pista creua una riera seca i fa un gir pronunciat a l’esquerra. En aquest punt agafem un caminet que surt a la dreta i s’enfila pel costat del torrent d’Esplugues. Anem tirant amunt entre roures, pins i boixos que aguanten estoicament la plaga de la papallona del boix, i alguna bonica estampa, com aquesta espluga per on passa el torrent de… l’Espluga.   
Després de l’espluga, el caminet passa pel costat de la masia de la Roca i ens connecta amb un últim corriol que agafem a l’esquerra. A partir d’aquí, voregem la muntanya i entrem a Castellcir pel Carrer del Matagalls. El seguim fins al final i ja ens porta a l’Avinguda de Santa Coloma, el carrer on tenim els carruatges.
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre per acabar, oferim uns amables links d’interes: i unes últimes estampes tardorals:

El castell de Popa a Totnens

 

La Sauva Negra a la Viquipèdia

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 4679
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!