Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 15 km
Temps: 
Desnivell: 270 metres 
Ruta circular 
Data: 2020, 2021
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest aclamat CAT de Setmana per la Catalunya central té dos moments culminants: la passejada pel bosc de la Sauva Negra, i el castell de Castellcir, conegut també com el castell de Popa.
Aquest nom li ve perquè un dels extrems del recinte està situat sobre un penyal, i la imatge que ofereix des de baix recorda a la part posterior d’un vaixell.
La Sauva Negra és una fageda que a la tardor pot presentar estampes com aquesta:
I el castell de Popa ens mostra estampes com aquesta. La construcció que hi ha al capdamunt de la pedra és l’ermita de Sant Martí de la Roca, un dels molts edificis que encara es conserven:
El castell es pot abordar des de molts punts, però el prestigiós equip del CAT de Setmana comença la ruta des de Castellcir, en concret, des dels aparcaments de l’avinguda de Santa Coloma que trobem al costat de l’església de Sant Martí, molt a prop de l’ajuntament.
Trobar-ho és fàcil, però, hi ha res millor que una bonica referència de Google Maps per tenir-ho encara més clar?
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Com que la ruta és circular, un cop aparcats els carruatges podem escollir si comencem per la dreta o per l’esquerra, però en aquesta ocasió comencem per la dreta. Anem a buscar un camí asfaltat a l’altra banda del carrer, al costat d’un petit parc infantil. És una pista que tira avall…
Ja hi sou? Doncs ja estem en ruta!
DE CASTELLCIR AL CASTELL DE LA POPA
El primer tram no té pèrdua. Aquesta pista ens porta fins a un ‘Gran Encreuament de Camins’ on caldrà prendre decisions de gran importància. Però mentre no hi arribem, gaudim de les estampes de la baixada (que tampoc tenen res de l’altre món, les coses com siguin).
Quan ja gairebé portem un quilòmetre de descens, tenim l’opció d’acabar d’arribar per un corriol que surt a la dreta de la pista. Ens acaba portant al mateix lloc, però val la pena agafar-lo per dos motius: perquè un caminet sempre és millor que una pista, i perquè fem més drecera.
Al cap de ben poc, arribem al ‘Gran Encreuament de Camins’, un indret on solen haver-hi cotxes aparcats. Aquí se’ns presenten un munt d’opcions:
Girar a l’esquerra i anar de dret cap al castell de Popa.
Continuar un tros més avall per fer una incursió puntual: visitar l’església de Sant Andreu i el seu entorn, inclòs el petit embassament de la riera.
Continuar un tros més avall per fer una incursió puntual: visitar l’església de Sant Andreu i el seu entorn, inclòs el petit embassament de la riera. Trencar a la dreta i baixar avall cap a les masies de Can Jaumet i els antics molins de la riera. Aquesta ruta queda descartada perquè ens desviem molt, però que sapigueu que també val molt la pena. Si us fa gràcia, la podeu conèixer al gran, gran Wikiloc del CATdS per la Riera de Castellcir.
Trencar a la dreta i baixar avall cap a les masies de Can Jaumet i els antics molins de la riera. Aquesta ruta queda descartada perquè ens desviem molt, però que sapigueu que també val molt la pena. Si us fa gràcia, la podeu conèixer al gran, gran Girar a l’esquerra i anar de dret cap al castell de Popa.
Continuar un tros més avall per fer una incursió puntual: visitar l’església de Sant Andreu i el seu entorn, inclòs el petit embassament de la riera.
Trencar a la dreta i baixar avall cap a les masies de Can Jaumet i els antics molins de la riera. Aquesta ruta queda descartada perquè ens desviem molt, però que sapigueu que també val molt la pena. Si us fa gràcia, la podeu conèixer al gran, gran Wikiloc del CATdS per la Riera de Castellcir que inclou estampes com aquesta:
L’opció escollida és la primera. Per tant, trenquem a l’esquerra per anar de dret cap al castell. Ara bé, abans de posar la directa no està de més fer una petita incursió fins a Sant Andreu perquè, ben mirat, ho tenim a tocar, a tot just uns 500 metres. Només cal continuar pista avall.
Primer ens creuarem un bonic rètol “demodé” de quan les multes encara es feien en pessetes (1€=166Pts) i després trobarem la riera amb una bonica palanca que la travessa.
Per aquí també es pot pujar al castell (de fet, és el que marca la ruta de Wikiloc d’aquest portentós CAT de Setmana) però no és massa aconsellable perquè alguns trams tenen tancats de bestiar.
Avisats esteu.
Primer ens creuarem un bonic rètol “demodé” de quan les multes encara es feien en pessetes (1€=166Pts) i després trobarem la riera amb una bonica palanca que la travessa. Per aquí també es pot pujar al castell (de fet, és el que marca la ruta de Wikiloc d’aquest portentós CAT de Setmana) però no és massa aconsellable perquè alguns trams tenen tancats de bestiar. Avisats esteu.
Tot seguit, dos moments (primavera i tardor) de la resclosa que ens trobem al costat de la palanca. Com canvien els colors, eh?
ATENCIÓ, APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE CASTELLCIR
Si feu la visita a l’església, que ja apareix documentada al segle X, veureu que es troba alçada sobre uns camps al marge esquerre de la riera, just on hi ha el petit embassament que recull aigua per al municipi. El temple i el cementiri estan ben conservats, però les cases de la rectoria i del voltant cauen a trossos. De totes maneres, l’entorn és molt agradable, com mostren les estampes següents:
Si voleu més detalls de l’església, els podeu trobar, per exemple, aquí mateix:
Sant Andreu de Castellcir a la Viquipèdia
Sant Andreu de Castellcir a l’Ajuntament de Castellcir
PUJADA A LA POPA
Fem o no la visita a l’església, recordeu que el camí preferent per pujar al castell l’agafem al ‘Gran Encreuament de Camins’. Tirem amunt per la pista indicada, que primer voreja el mas de ca l’Antoja (ens queda a la dreta) i després tira a la dreta per anar a buscar el castell.
Quan ja som al peu de la muntanya, a l’alçada dels camps de la Poua, deixem la pista i tirem per un camí, igualment ample, que surt per l’esquerra i enfila la muntanya amb decisió.
La caminada la fem entre amables mirades bovines:
La pujada fins al castell, que veiem sempre a la nostra dreta, és continuada i amb alguns trams que pugen una mica drets. Però res complicat. A mig camí ens trobem amb alguns encreuaments, però la ruta és clara, perquè sempre tenim la referència visual del nostre noble objectiu naval.
Després de gairebé dos quilòmetres de caminar amb-sense problemes (tot vent en popa), arribem al primer destí: el Castell de Castellcir.
El castell de Castellcir data del segle XI i, com tots els castells del nostre país, ha passat per tota mena de vicissituds, misèries i èpoques d’esplendor. Quan arribem a l’esplanada, només veiem una petita mostra de tota la fortificació: la part posterior (en aquest cas, i mai millor dit, la popa).
Però això és només l’extrem. Una caminada al voltant del penyal ens permet descobrir més dependències i fer-nos una idea de les dimensions i construccions que havia arribat a tenir aquesta fortalesa.
A diferència de molts altres, una part important d’aquest castell es va mantenir en raonable bon estat fins al s. XX perquè va exercir de masoveria. Però el temps passa i els temps també, i ara ja estem al s. XXI. A l’estiu de 2021 el recinte tenia els accessos tancats perquè algunes parts no són prou segures.
Com és per dins? El prestigiós equip del CAT de Setmana ha tingut la sort de poder-hi entrar abans que es tanqués al públic. Aquí en tenim una mostra, incloses les panoràmiques que ofereix:
CAP A LA SAUVA NEGRA
Vist el castell i vistes les vistes, encarrilem a segona part de la ruta cap a la fageda de la Sauva Negra. Agafem un camí que primer ressegueix la carena en sentit Nord i després va girant a Ponent fins que empalmem amb el camí de la Casanova del Castell i el coll de la Selva Negra.
És un encreuament que ofereix diferents opcions (agafem el ramal de la dreta) i també una excel·lent panoràmica distant del castell de la Popa:
Anem tirant xino-xano per aquest camí, còmode i fàcil, que xano-xino va guanyant alçada fins que… Tatxin! Arribem al coll de la Sauva Negra. En aquest punt hi trobem un encreuament de camins i un bon grapat de rostres pàl·lids que s’arriben fins a aquesta alegre fageda per gaudir dels colors de la tardor.
I val a dir que el novembre del 2021 els colors hi eren:
Aquí comença l’espectacle: fem un sever canvi de sentit i ens endinsem a la part baga de la muntanya. Baixem per un corriol que va avançant sota els colors ocres dels faigs.
Passem per la font de la Sauva Negra i per un munt de raconades excel·lents, fins que al cap d’un quilòmetre ben bo d’alegre descens enllacem amb un camí més ample i freqüentat. Quan el trobem, tirem a l’esquerra i continuem gaudint del paisatge:
A poc a poc anem abandonant la fageda i encarem la tornada seguint en paral·lel el torrent de la Sauva Negra, una riera que, igual que el camí, ens acaba connectant amb el ‘Gran Encreuament de Camins’ del principi, prop de l’església de Sant Andreu.
De fet, el riu canvia de nom i es converteix en la riera de Castellcir, la mateixa que ens hem trobat al principi.
CAP A LA CASTELLCIR PEL TORRENT D’ESPLUGUES:
Un cop som al ‘Gran Encreuament de Camins’, podríem refer el camí del principi per tornar al punt d’inici. Però no ho farem ben bé així.
Per no repetir, el que decidim és agafar un tros de la pista asfaltada que puja fins a Castellcir (en concret, la part que de baixada ens hem estalviat perquè hem agafat un corriol-drecera).
En fem poc tros, amb prou feines uns 500 metres, fins que la pista creua una riera seca i fa un gir pronunciat a l’esquerra.
En aquest punt agafem un caminet que surt a mà dreta i s’enfila pel costat del torrent d’Esplugues. Anem tirant amunt entre roures, pins i boixos que aguanten estoicament la plaga de la papallona del boix, i també alguna bonica estampa, com aquesta espluga per on passa el torrent de… l’Espluga.
Després de l’espluga, el caminet passa pel costat de la masia de la Roca i ens connecta amb un últim corriol que agafem a l’esquerra. A partir d’aquí, voregem la muntanya i entrem a Castellcir pel carrer del Matagalls. El seguim fins al final i sortim a l’avinguda de Santa Coloma, el carrer on tenim els carruatges.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre acabem amb uns amables enllaços d’interès. I ja que hi som, també amb unes últimes estampes tardorals:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 7155
Els vostres comentaris:
