Àmbit: 
Recorregut: 13,1 km
Temps: 
Desnivell: 315 metre
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Esteu buscant una proposta que passa per rutes de pedra seca, miradors de la Catalunya central, rieres, boscos que es refan de la crema, dòlmens impactants, i una balma comme il faut? Doncs ja la teniu.
És aquest aclamat CAT de Setmana que fixa el punt de sortida davant de l’església de Monistrol de Calders i combina camins de muntanya, pista forestal, algunes ombres i algun tram d’aigua (amb el permís de l’estiu).
El punt de sortida no té pèrdua, perquè és al rovell de l’ou del poble: l’església de Sant Feliu de Monistrol de Calders. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera B-124 i al seu voltant és fàcil trobar-hi aparcament per deixar els carruatges.
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana:
La ruta ofereix una bona dosi de pedra seca, que és d’agrair, però també ofereix una bona dosi de sol, que a l’estiu no és tant d’agrair. Les ombres són limitades perquè bona part del terreny va passar sota l’infern dels incendis forestals i això ha deixat factura.
Però a poc a poc el bosc es va recuperant, i comprovar-ho in situ també és agraït. I també són agraïdes algunes panoràmiques que ens anirem trobant al llarg del recte camí:
DE MONISTROL AL MIRADOR
El primer tram és semiurbà. Comprovem amb alegria desfermada que des de la mateixa església de Sant Feliu de Monistrol de Calders en surt un camí senyalitzat que va seguint la trama urbana pel carrer dels Horts, fins que se’ns acaba l’asfalt i seguim per un caminet ample i còmode.
A l’esquerra hi tenim la riera de Sant Joan, que ens queda sempre sota nostre fins que al cap d’un quilòmetre ben bo, el camí ressegueix un meandre i ens situem arran d’aigua, al gorg de Saladic.
Segons a quina època de l’any, aquest és el punt més refrescant del viatge (per no dir l’únic).
Passat el gorg, el camí es comença a enfilar. Voregem les roques del Gavatx, que queden a la nostra dreta, i anem a buscar la carena per iniciar una pujada per fases.
De mica en mica anem guanyant alçada entre pins i vegetació de mitja alçada, i això ens permet obtenir boniques estampes dels dos vessants (és el que té fer carena).
A una banda hi tenim la vall de la riera de Sant Joan, i a l’altra, la part que mostra el poble i les muntanyes de Mussarra i les Abrines. El camí inclou alguna bifurcació i algun tram que cal seguir pel costat d’un tancat, i ja avisem: s’enfila dret.
Això sí, podem dir que és un camí sincer, sense sorpreses. Vaja, que no enganya: ens mostra el que ens espera al davant sense embuts. Tenim com a objectiu arribar a un altiplà, i pujar-hi exigeix superar alguns trams costeruts que demanen fins i tot l’ajut d’una escala ferrada a la pedra.
Aquí dues amables estampes abans i després del primer objectiu:
Quan superem l’escala, tenim unes boniques pedres que són un bon belvedere per gaudir de les panoràmiques. Guai, fem-ho, gaudeamus igitur… però, ep! Això encara no és el mirador. Per acabar-hi d’arribar encara cal fer un tros més de camí. La ruta se’ns presenta ample i inconfusible, i continua fent carena.
Ara la pujada ja és molt suau i al cap d’uns 500 metres arribem al mirador del Pla de Trullars. Veureu que és un recinte allargat, amb més d’un punt d’observació, i amb unes vistes que s’ho valen: del Pirineu fins a la Mola i molt més.
Hi reconeixeu la muntanya de sal de Sallent?
DEL MIRADOR AL DOLMEN
Un cop vistes les panoràmiques, podem baixar tranquil·lament per la pista d’accés, o bé fer una cafrada tipus CAT de Setmana per complicar-nos la vida: la cafrada consisteix a baixar pel caminet que surt de darrere del mirador del Guaita (el punt d’observació més proper a la Mola).
Tirem per aquest desafiant corriol fins que al cap d’uns pocs metres ens creuem amb un antic camí en desús (en el seu moment devia ser ample i ferm, però la vegetació se l’està menjant). Agafem aquest camí a mà esquerra i al cap de no res ens trobem la pista que baixa del mirador, que agafem a mà dreta.
Val la pena fer aquest invent o és millor anar per la pista des de bon principi? No, no caldria. Però ho hem fet. 
En tot cas, la ximpleria ja està perpetrada, o sigui que un cop encarrilats, tirem per la pista i al cap d’uns 700 metres arribem a un dels punts culminants de la ruta: el dolmen del Pla de Trullars:
ATENCIÓ, APUNT DOLMÈNIC
El dolmen del Pla de Trullars és de l’època neolítica, un megàlit de cambra senzilla que data dels anys 2000 a 1500 aC. L’última restauració es va fer l’any 2003, però als anys 20 del s. XX ja es va estudiar a fons gràcies a unes excavacions del Centre Excursionista de Vic.
Si en voleu saber més, en aquest enllaç de Moianès Turisme en trobareu més.
DEL DOLMEN A LA BALMA
Vist el dolmen, continuem baixant per la pista. No la deixem durant una bona estona, ignorant trencants i cartells que ens indiquen altres rutes. Anem tirant avall al llarg d’un quilòmetre i mig per un terreny boscós que es va cremar l’any 2003.
De seguida comencen a aparèixer barraques de pedra seca degudament restaurades, perquè de fet, ens trobem de ple en una excel·lent ruta de la pedra seca que ens recorda el passat de vinyes i feixes d’aquestes muntanyes.
Aquí alguns exemples de les cabanes que ens anem trobant al llarg de tota la ruta:
Quan ja portem un quilòmetre i mig baixant per la pista, ens apareix un trencant a l’esquerra. És un caminet indicat per conèixer la ruta de la pedra seca que baixa directe fins al lloc conegut com l’Hort de l’Om.
En aquest punt connectem amb una pista i tirem a mà dreta resseguint el torrent de l’Hort de l’Om, que ens trobem degudament sec.
En aquest tram ens fixem en dos detalls: un ‘tron’ de pedra seca a la vora del camí, i diversos pins supervivents dels focs del 2003. La muntanya es va refent i ha recuperat el verd, però evidentment encara li falta temps per mostrar l’esplendor de les pinedes prèvies al foc.
Alguns testimonis d’arbres que van superar el foc ens ho mostren:
El descens s’acaba quan arribem a una cruïlla de camins al costat del Torrent de l’Om, que també ens trobem degudament sec. Aquí cal prendre una important decisió:
Si tirem cap a la dreta, agafem el camí de tornada.
I si tirem a l’esquerra, fem una petita escapada d’anar i tornar fins a la Balma Freda, un avenc immens que trobem al costat del Torrent de l’Om.
Què fem? Ens hi arribem?
Estúpida pregunta. Evidentment que hi anem. Ens arribem fins a la balma Freda, que trobem després de caminar un quilòmetre de no res (entre anar i tornar, sumarem a la ruta uns dos quilòmetres de pagès).
L’indret s’ho val. I s’ho val molt:
DE LA BALMA A MONISTROL
Visitada la Balma Freda i la seva magnificent elegància, i comprovant com, si no plou aviat, els capgrossos que queden a les basses de la riera ho tenen cardat, iniciem el retorn i refem el quilòmetre fins a la cruïlla.
De nou a l’encreuament, davant nostre ens queda una bifurcació que ens planteja un dubte de zero segons perquè sabem perfectament quina és l’opció que toca: agafar la pista de la dreta, la que ens deixa la riera a la nostra esquerra.
Fem un parell de quilòmetres ben bons per aquesta pista fins que connectem a mà dreta amb el camí de Monistrol al Coll, just després de la font de la Casa Nova, en un entorn amb molta pedra seca restaurada:
Caminem per aquesta bonica pista uns 350 metres, gaudint d’uns marges amb amables mostres de pedra seca, fins que ens trobem a mà esquerra un caminet que s’enfila amunt.
L’agafem amb il·lusió i pugem fins a una casa en ruïnes. Són les restes del que un bon dia va ser la Casa Nova:
Passada la casa, el camí ens porta de dret a la ‘civilització’: a la urbanització Masia del Solà.
Entrem pel carrer de la Casa Nova, continuem pel sector K fins a la plaça de la piscina, enfilem pel carrer que puja fins a la piscina, contemplem el Còdol Gros (una pedra de grosses dimensions que manté el seu encant malgrat l’entorn) i passada la piscina, fem un descens per carrers i camins fins al punt d’origen.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns enllaços de valuós d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 937
Els vostres comentaris:
😿 25-02-2023 – Alexandra D.
Hem fet un tros de la balma freda. Sap greu que tot està sec. Però bona ruta
