El Moianès pel dolmen del pla de Trullars i la balma freda
Aplaudit CAT de Setmana circular amb sortida i arribada a Monistrol de Calders que puja fins al mirador i el Dolmen del Pla de Trullars i baixa fins a la balma Freda, entre bosc de pi recuperant-se de cremades i un munt de construccions de pedra seca.
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 13,1 km
⏳ Temps: 3-4 hores  
📶 Desnivell: 315 metre
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·EfecteBadoc

·josepsar

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Esteu buscant una proposta que passa per rutes de pedra seca, miradors de la Catalunya central, rieres, boscos que es refan de la crema, dòlmens impactants, i una balma comme il faut? Doncs ja la teniu. És aquest aclamat CAT de Setmana que fixa el punt de sortida davant de l’església de Monistrol de Calders i combina camins de muntanya, pista forestal, algunes ombres i alguns tram d’aigua (amb el permís de l’estiu). 
El punt de sortida no té pèrdua, perquè és a rovell de l’ou del poble: l’església de Sant Feliu de Monistrol de Calders. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera B-124 i al seu voltant és fàcil trobar-hi aparcament per deixar els carruatges.
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana:

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DE MONISTROL AL MIRADOR 

El primer tram és semi-urbà. Des de la mateixa església de Sant Feliu de Monistrol de Calders en surt un camí senyalitzat que va seguint la trama urbana pel carrer dels Horts, fins que se’ns acaba l’asfalt i seguim per un caminet ben ample i còmode. A l’esquerra hi tenim la riera de Sant Joan, que ens queda sempre sota nostre fins que al cap d’un quilòmetre ben bo, el camí ressegueix un meandre i ens situem arran d’aigua, al gorg de Saladic. Segons a quina època de l’any, aquest és el punt més refrescant del viatge (per no dir l’únic).
Passat el gorg, el camí es comença a enfilar. Voregem les roques del Gavatx, que queden a la nostra dreta, i anem a buscar la carena per iniciar una pujada continuada per fases. De mica en mica anem guanyant alçada entre pins i vegetació de mitja alçada i això ens permet tenir boniques estampes de les dues vessants (és el que té fer carena). A una banda hi tenim la vall de la riera de Sant Joan, i a l’altra, la part que mostra el poble i les muntanyes de Mussarra i les Abrines. El camí inclou alguna bifurcació i algun tram que cal seguir pel costat d’un tancat, i cal dir que s’enfila dret. 
Això sí, podem dir que és un camí sincer, sense sorpreses. Vaja, que no enganya: ens mostra el que tenim pel davant sense embuts. Tenim com a objectiu arribar a un altiplà, i pujar-lo inclou alguns trams drets que demanen fins i tot l’ajut d’una escala ferrada a la pedra. Aquí dues estampes abans i després del primer objectiu:
Camí per pujar
Camí pujat (amb primeres panoràmiques i l'escala al capdavall de la imatge)
Quan superem l’escala, tenim unes boniques pedres que són un bon belvedere per gaudir de les panoràmiques, però això encara no és el mirador. Per acabar-hi d’arribar cal continuar pel mateix camí, ample i inconfusible, que continua fent carena. Ara la pujada ja és molt suau i al cap d’uns 500 metres arribem al mirador del Pla de Trullars. Veureu que és un recinte allargat amb més d’un punt d’observació, i amb unes vistes que s’ho valen: del Pirineu fins a la Mola i molt més. Hi reconeixeu la muntanya de sal de Sallent?

DEL MIRADOR AL DOLMEN

Un cop vistes les panoràmiques, podem baixar per la pista principal d’accés, o bé fer una cafrada tipus CAT de Setmana (que ens porta igualment a la pista principal): la cafrada consisteix en baixar pel caminet que surt de darrere del mirador del Guaita (el punt d’observació que ens mostra més clarament la Mola) fins que al cap d’uns pocs metres de descens ens creuem amb un antic camí en desús (en el seu moment devia ser ample i ferm, però la vegetació se l’està menjant). Agafem aquest camí a mà esquerra i al cap de no res ens porta novament a la pista que surt del mirador, que agafem a mà dreta. Val la pena fer aquest invent o és millor anar per la pista des de bon principi? No. No caldria. Però ho hem fet.
En tot cas, la tonteria ja està feta, o sigui que un cop encarrilats, tirem per la pista i al cap d’uns 700 metres arribem a un dels punts culminants de la ruta: el dolmen del Pla de Trullars:

ATENCIÓ, APUNT DOLMÈNIC

 

El dolmen del Pla de Trullars és de l’època neolítica, un megàlit de cambra senzilla que data dels anys 2000 a 1500 a.C. L’última restauració es va fer l’any 2003, però als anys 20 del S.XX ja es va estudiar a fons gràcies a unes excavacions del Centre Excursionista de Vic.  

 

Si en voleu saber més, en aquest link de Moianès Turisme en trobareu més.

DEL DOLMEN A LA BALMA

 

Vist el dolmen, continuem baixant per la pista. No la deixem durant una bona estona, ignorant trencants i cartells que ens indiquen altres rutes. Anem tirant avall al llarg d’un quilòmetre i mig, per un terreny boscós que es va cremar l’any 2003. De seguida comencen a aparèixer pel costat del camí barraques de pedra seca degudament restaurades, perquè de fet, ens trobem de ple en una excel·lent ruta de la pedra seca que ens recorda el passat de vinyes i feixes que tenien aquestes muntanyes. Aquí alguns exemples de les cabanes que ens anem trobant al llarg de tota la ruta:
Quan ja portem un quilòmetre i mig baixant per la pista, ens apareix un trencant a l’esquerra. És un caminet degudament indicat per fer ruta de la pedra seca que baixa de dret fins al lloc conegut com l’Hort de l’Om. En aquest punt connectem amb una pista i tirem a la dreta per continuar baixant, seguint el torrent de l’Hort de l’Om, que ens el trobem degudament sec. En aquest tram ens fixem en dos detalls: un ‘tron’ de pedra seca a la vora del camí, i diversos testimonis supervivents dels focs del 2003. La muntanya es va refent i ha recuperat el verd, però evidentment encara li falta temps per mostrar l’esplendor de les pinedes prèvies al foc. Alguns testimonis d’arbres que van superar el foc ens ho mostren:
700 TRULLARS BALMA FREDA Vertical PI
Pi supervivent
700 TRULLARS BALMA FREDA pedra seca 3
Tron de pedra seca
El descens s’acaba quan arribem a una cruïlla de camins just al costat del Torrent de l’Om, que també ens trobem degudament sec. Aquí cal prendre una important decisió: si tirem cap a la dreta, agafem el camí de tornada, i si tirem a l’esquerra, fem una petita escapada d’anar i tornar fins a la Balma Freda, un avenc immens que trobem al costat del Torrent de l’Om.
Què fem? Ens hi arribem?
Estúpida pregunta. Evidentment que hi anem. Ens arribem fins a la balma Freda, que trobem després de caminar un quilòmetre de no res (entre anar i tornar, sumem a la ruta uns dos quilòmetres). L’indret s’ho val. I s’ho val molt:

DE LA BALMA A MONISTROL

Visitada la Balma Freda i la seva magnificència i elegància, i comprovant com, si no plou aviat, els capgrossos que queden a les basses de la riera ho tenen cardat, iniciem el retorn i refem el quilòmetre fins a la cruïlla. De nou a l’encreuament, davant nostre ens queda una bifurcació que ens planteja un dubte de zero segons perquè sabem quina és l’opció que toca: agafar l’opció de la dreta, la que ens deixa la riera a la nostra esquerra. Fem un parell de quilòmetres ben bons per aquesta pista fins que connectem amb el camí de Monistrol al Coll, just després de la font de la Casa Nova i en un entorn amb molta pedra seca restaurada. Agafem el camí a mà dreta:
Caminem per aquesta bonica pista uns 350 metres, gaudint d’uns marges amb boniques mostres de pedra seca, fins que ens trobem a mà esquerra un caminet que s’enfila amunt. L’agafem i pugem fins a una casa en ruïnes. Són les restes del que un bon dia va ser la Casa Nova: 
Passada la casa, el camí ens porta de dret a la ‘civilització’: la urbanització Masia del Solà. Entrem pel carrer de la Casa Nova, continuem pel sector K fins a la plaça de la piscina, enfilem pel carrer que puja fins a la piscina i ens mostra el Còdol Gros (una pedra de dimensions grosses que malgrat l’entorn manté el seu encant) i passada la piscina, fem un descens per carrers i camins fins al punt d’orígen.

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 51
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Palars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!