El Moianès: de Monistrol de Calders als Gorgs Blaus
Venerat i admirat CAT de Setmana per la riera de la Golarda fins als Gorgs Blaus, un seguit de basses voltades a banda i banda per gresos allisats pel pas de l’aigua i els anys.
▶ Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 6,7 km
⏳ Temps: 2-3 hores  
📶 Desnivell: 106 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2021 (juny i setembre)
🚴‍♀️ També en bici: Sí, en un 90% 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Josep Vidal G

·(vrovira50)

➔ Els Gorgs Blaus són un cop de cotxe. S’hi pot arribar fàcilment perquè es troben al costat de la carretera que porta al mas de la Coma, al terme de Monistrol de Calders. De fet, molts rostres pàl·lids s’hi arriben directament amb el carruatge o l’amoto per banyar-s’hi o refrescar-se els peus, o els turmells, o potser la ment, tant se val.
En tot cas, l’intrèpid equip del CAT de Setmana proposa caminar una mica i executar una vigorosa ruta circular resseguint la riera que dona lloc als gorgs: la riera de la Golarda. 
El punt de sortida el situem al poble mateix, al costat de la font del Collet i el parc del Serrat. Arribar-s’hi és molt fàcil: venint de Calders per la famosa carretera B-124, un cop arribem a Monistrol, creuem el pont sobre la mateixa riera de la Golarda i tot seguit trenquem a l’esquerra pel primer carrer que tira amunt.
Un cop a dalt, ja podem deixar el cotxe allà mateix. Des d’aquí podem començar la ruta o fer una mica de visita al poble, que té molt per oferir. 
Mapa de Google del punt de sortida, al costat de la font del collet:
Només de baixar del carruatge, ja comencem: davant nostre se’ns presenta una bonica bifurcació amb el dilema de sempre:
Dreta o esquerra? 
En aquest cas, esquerra, pel camí que baixa cap al cementiri resseguint la riera de la Golarda, anomenada també de Marfà, que és just la mateixa que trobem en el prestigiós CAT de Setmana pel Moianès fins al Molí d’en Brotons.

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

AIGÜES AMUNT

El primer tram d’aquesta ruta, fins arribar als gorgs, és fàcil i zero perdedor perquè avança per pistes amples aptes per a carruatges. Això sí, té molts trams sense ombres, o sigui que no és aconsellable fer-lo en hores de molt ‘solarro‘ si no és que porteu un bon capell. 
El camí, que és de terra, passa pel costat del cementiri i poc a poc s’acosta a la riera, que ens queda a la nostra esquerra. Al cap d’uns 700 metres passem pel costat de la resclosa de la Païssa:
Passat aquest punt, el camí s’enfila dret. Ara ve un tram que puja una mica i que continuem executant per la mateixa pista, coneguda també com la carretera de la Coma. (La Coma és la casa de Pagès que queda una mica més amunt dels gorgs). 
En tot cas, la pista és ample i està molt ben arranjada.
Quan ja gairebé portem uns dos quilòmetres de recorregut, arribem a una bifurcació de camins. Cap a l’esquerra ens indica que anem cap a la Coma i els Gorgs Blaus, cosa que ens suggereix, clarament, nítidament i diàfana, que hem d’anar cap a… 🥁🥁 … l’esquerra. 
I així ho fem: seguim aquesta amable pista que ens acosta novament a la riera, si bé ara la tenim molt avall. A mà esquerra, entre arbre i arbre, ja observem de lluny el tram dels Gorgs Blaus:
Al cap de no res, el camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra (segueix el meandre de la riera) i ens situem en paral·lel als gorgs. Mentre avancem, busquem el millor punt per baixar-hi. L’accés més fàcil el trobem al final de tot, a través d’un caminet que surt a l’esquerra del camí. (Com sempre, “al fons, a l’esquerra”).
Quan hi arribem, gairebé no hi ha cap rostre pàl·lid i estem pràcticament sols. 
A partir d’aquí, “ancha es Castilla” que diuen en castellà: és el moment de vorejar els gorgs, travessar la riera, passar a l’altra banda de la riba, i passejar-se per les parets de pedra (en concret, parets de gresos, tal i com molt amablement ens ha fet notar en @DaniXifre al nostre Twitter) . 
Això sí, cal anar en compte perquè hi ha llocs on la pendent és notable i perillosa. Vigileu no us foteu a baix. Tot seguit, unes estampes de l’entorn, a banda i banda de la riera:

🐟  ATENCIÓ: APUNT ICTÍCOLA:

Fixeu-vos bé en el vídeo que el prestigiós equip del CAT de Setmana va enregistrar en un dels gorgs, just en el salt que l’alimenta: hi veieu petits peixos intentant remuntar l’aigua corrent amunt? El tram no és fàcil perquè en aquest espai tan petit s’hi concentra tot el cabal i força de la riera, de manera que l’esforç d’aquests petits exemplars-Jabats és realment titànic. 

L’altra qüestió és: de quina espècie es tracta? L’experimentat equip del CAT de Setmana, que acumula moltes hores de pesca fluvial, no hi ha sabut reconèixer cap espècie ni comportament, però experts consultats ens han dit que podien ser barbs o bagres, o potser un peix forà. En tot cas, si algun amable lector ho sap, ens ho pot explicar al final de la ressenya, en l’apartat de comentaris.

Acabada la visita, banyada, remullada, coit ocult, diumenjada o el que sigui que hagueu fet (recorda, benvolgut rostre pàl·lid, que sempre hem de respectar l’entorn) la ruta continua un tros amunt, seguint la carretera de la Coma. 
Al cap de no res ens trobem una bonica bifurcació de camins (tirem pel de l’esquerra), fins que ens toca creuar la riera per una encara més bonica palanca. La travessem i just desprès, en lloc de continuar pista amunt cap a la masia de la Coma, trenquem per un caminet a mà a l’esquerra que s’endinsa pel bosc. Comença la tornada.

AIGÜES AVALL

800 (V) Moianes gorgs blaus 2021-06-06_14-48-38 (1)
Aspecte del camí de tornada
La tornada riera avall no té cap secret i és fàcil (a excepció d’un petit tram on el camí és un punt confús perquè no està prou marcat). A diferència de la pujada, una part important del trajecte discorre per senders i corriols, que sempre sol ser més agraït. I sempre a la vora de la riera, que evidentment continua a la nostra esquerra. 
El primer tram és estret i força emboscat, i permet fer incursions per petits trencants per arribar-nos fins al riu, que tenim a tocar. L’equip del CAT de Setmana s’hi troba un imponent cant coral d’elegants batracis que no dubten a saltar en massa cap a l’aigua cada cop que pertorbem la seva pau.
També hi trobem dos elements destacats: el primer, una bonica cabana de pedra seca que ens apareix a la nostra dreta, amb una taula i cadires de pedra per arrodonir el conjunt:
Cabana a mig camí
Aquest primer element suposa una bonica alenada d’aire fresc i renovador per al visitant, que pocs metres després es desfà com un terròs perquè ens trobem el segon element destacat: la carcassa rovellada d’una rentadora de roba feta pols tirada al costat del camí. 
Què hi fot una rentadora abandonada aquí?  
No obtenim resposta però això no ens impedeix continuar endavant fins que al cap de no res arribem de nou als Gorgs Blaus, ara de tornada i amb una perspectiva diferent: 
Com que estem novament als gorgs, podem repetir la jugada: tornar a fer-hi el diumenger o el que vulguem, però en tot cas, sapigueu que el camí continua en paral·lel a l’aigua, vorejant el pedrís riu avall. Anem seguint còmodament la ruta, i de mica en mica ens anem separant de la riera. 
L’entorn continua sent de bosc però no tant atapeït com al principi, i en alguns trams cal estar atents perquè el camí és perdedor. Ens creuem amb un altre sender, el camí del Trull, i l’agafem cap a l’esquerra. Aquest corriol de seguida ens connecta amb el camí ample que voreja el riu, ara ja entre camps i arbredes. 
Tot seguit, dues estampes de la ruta de baixada:
Tram entre pins
Tram entre camps
Per cert, després de passar el tram dels sembrats que mostra la foto superior cal agafar un trencant que ens trobem a mà esquerra i que ens acosta al riu. Per aquí baixem fins a la resclosa de la Païssa, la mateixa que ens hem trobat a l’anada, però ara la voregem per l’altra banda.  
Seguint per aquesta pista, ara ja molt planera, anem a parar a l’entrada del poble. Quan veiem els horts dels pins i el pont de la carretera B-124, agafem un caminet que fa drecera entre els horts, creuem el pont, i arribem de nou al carrer on tenim el cotxe. 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Acabarem amb uns links d’interès i una estampa curiosa: el Pi de les 7 branques, que ens apareix al tram final de la ruta, a la dreta del camí.

El “Pi de les 7 branques”

El sempre atent equip del CAT de Setmana no podria acabar sense destacar aquest pi que ens apareix quan ja estem acabant la sortida, al costat dret del camí. 
O bé és un pi amb 7 branques que neixen només de sortir, o bé son 7 pins, o bé és el primer pi-arbust que ens trobem. 
En tot cas, val la pena parar-s’hi un moment:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 900

Els vostres comentaris:

 

😿 03-05-2022 – Anònim

Falta aigua. però el lloc és interessant.

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Palars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!