El Moianès per Collsuspina fins al mirador del Pirineu
Reparador CAT de Setmana que ens descobreix camins de pau, fermes masies, roures centenaris i les vistes del Roc de la Guàrdia, conegut també com el mirador del Pirineu.
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 8 km
⏳ Temps: 2-3 hores
📶 Desnivell: 80 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2024
🚴‍♀️ També en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Pitcollonsiamunt

·Josep Carrillo

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Que el Moianès és un altiplà, amb tot el que això comporta, ens queda ben clar quan caminem per un dels seus extrems: se’ns fa evident que estem alçats. Això es nota quan trepitgem el terme de Collsuspina, a tocar d’Osona.  
Per què? Doncs perquè aquests límits de comarca es tradueixen en unes boniques cingleres que no només dominen la plana de Vic i el Sud d’Osona, sinó que també ens obsequien amb una bona panoràmica pirinenca:
Estampes com aquesta les trobem al mirador del Roc de la Guàrdia, el punt culminant d’aquest CAT de Setmana i que també és conegut com el mirador del Pirineu.
Però això no acaba aquí: la gràcia d’aquesta estirada de cames pensada per a tots els públics és que també ofereix racons de pau i d’esperit com aquest: l’indret conegut com els Tres Roures:
I és que aquest CAT de Setmana de ruta planera i circular per l’entorn de Collsuspina és ideal per a fer una petita desconnexió mental sense deixar-hi les cames. Al contrari, es tracta d’una ruta fàcil i de pocs desnivells. I amb alguns elements patrimonials interessants, com ara la imponent Masia de l’Espina:
Això sí, bona part del camí és per pista ampla i sense ombres, o sigui que a l’estiu cal anar preparats: un bon capell, aigua, i evitar les hores de molta calor (o sigui, només es pot fer de 4 a 6 de la matinada).
Ara bé, si la feu a la primavera, sempre podreu gaudir d’estampes florides com aquesta, a tocar del coll d’Heures:
Per cert, la ruta la comencem al mateix nucli urbà de Collsuspina. Podem deixar el carruatge al pàrquing del final del carrer Major, o al mateix carrer (davant de l’ajuntament no és un mal lloc si esteu de llet i hi podeu aparcar). 
Un cop estacionats, anem a buscar la Creu de Terme per fixar l’inici de la caminada. 
Ajuntament i església
Creu de terme
Trobar la creu de terme és fàcil, i trobar el nucli de Collsuspina també: només cal anar a Moià i agafar la carretera de Vic a Manresa (la C-641), i si veniu de Vic o Granollers, podeu anar a buscar la carretera del coll de la Pollosa (l’antiga carretera per anar a Manresa), que és la mateixa C-641 agafada en sentit contrari. 
Com sempre, un ajut dels amics de Google mai fa nosa:

Punt de sortida a Google Maps: la creu de terme de Collsuspina

Per cert, no està de més, ja que hi som, aprofitar per fer “gasto” en algun dels comerços i restaurants/bars del poble. N’hi ha més d’un i solen tenir bona “requesta”.
Per alguna cosa deu ser, oi?
Creu de terme

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana per Osona fins al Castell de Centelles

CAT de Setmana per la Cerdanya: d’Estana a Prat de Cadí

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana per Osona fins al castell de Centelles

PEL CAMÍ RAL CAP AL MIRADOR

El primer de tot és anar a buscar el carrer de Vic, que és un petit vial de baixada enganxat a la creu del terme. Al final d’aquest imponent carrer de 80 metres connectem amb el Camí Ral, una via degudament indicada que farem amb alegria:
Aquest és un primer tram molt planer i agradable que transcorre entre sembrats, el cementiri del poble i una roureda: el bosc de Casanoves. Ah, i també ens obsequia amb un element extra: els Tres Roures, tres arbres centenaris que ens trobem al cap de gairebé un quilòmetre de caminada, quan abandonem el bosc de Casanoves. 
Heus aquí unes estampes d’aquest primer tram:
Passats els Tres Roures i abandonat el Camí Ral, ens enfilem per l’altre vessant i ens endinsem per un nou tram emboscat que de seguida ens connecta amb una altra pista: el camí que ve del pla de Querol (a la nostra dreta) i va cap al Mas Jordà (que ja veiem a la nostra esquerra). 
Girem cap a l’esquerra amb desbocada il·lusió i de seguida se’ns descobreix un primer paisatge ferm: mirant cap al Nord, tenim una panoràmica tipus Locus Amoenus: camp verd amb arbre solitari i Pirineu nevat:
Avancem contemplant l’alegre paisatge fins que arribem al mas Jordà. En aquest punt el camí fa un gir tancat a la dreta, es troba amb la pista que ve de la carretera de Vic a Manresa, i continua endavant en sentit Sud/Sud-est vorejant el bosc. 
Ara el paisatge canvia, a la nostra esquerra hi tenim, enfonsada, la plana de Vic, i també algun mas del Moianès enfilat damunt del coll de la Pollosa, com la masia del Garet, una casa imponent (i no serà l’única que veurem):
Caminem així al llarg de mig quilòmetre planer fins que arribem a la Collada, una cruïlla de camins que també dona nom a una casa. En aquest punt, executem un STOP en la nostra ruta circular i fem una “escapada” fins al mirador del Pirineu. Per tant, girem a l’esquerra i avancem uns metres per una pista de ciment que tira avall.
Quan portem quatre passes, sortim per un trencat a mà dreta que dona a uns sembrats i agafem un corriol ombrívol paral·lel a la pista. Ara els roures es barregen amb pins, heures i boixos altament resilients que es combinen amb ocells baladrers (som a març i toca festejar) i assilvestrades flors liloses:
De seguida el camí desemboca en una pista ampla (apta per a cotxes, per entendre’ns) que gira a la dreta i va tirant avall. En aquest punt, el despistat equip del CAT de Setmana va cometre un error i va agafar un sender a mà dreta més emboscat i llaminer, que s’enfilava cap a les mítiques antenes de Collsuspina.
Per sort, l’eixerida secció de sortides de pista del despistat equip del CAT de Setmana se’n va adonar de seguida i l’error va ser esmenat amb elegància, tal com ens mostra el Wikiloc del CATdS per Collsuspina i el mirador del Roc de la Guàrdia.

ATENCIÓ APUNT GEOESTRATÈGIC:

Curiosament, aquesta vegada el mirador no el trobem en el punt més alt de la ruta, sinó al més baix. Això passa perquè, en realitat, ja estem prou alçats: ens trobem en un extrem de l’Altiplà del Moianès i el mirador està just en una de les puntes més orientals, sobre la plana osonenca. 
No interessa guanyar alçada sinó tenir angle per gaudir de les vistes.
Aquest angle l’obtenim després d’un descens suau però continuat que s’allarga un quilòmetre ben bo, fins que arribem al collet de la Guàrdia. 
En aquest punt, a més de tenir un primer tastet de les panoràmiques del Sud d’Osona i el Nord del Congost, amb els Hostalets de Balenyà i Centelles inclosos, observem com el preuat mirador encara ens demana un darrer esforç: pujar un petit turonet i fer uns últims 300 metres i… Ja ho tenim!

EL ROC DE LA GUÀRDIA:
2 MIRADORS EN 1

El mirador del Roc de la Guàrdia es troba dalt d’una petita cinglera a l’extrem Nord de la costa de Fontderola, en un turó boscós (l’alzina, com aguanta les calorades!), i amb dos espais ben separats que es connecten per un caminet entre els arbres. Tot plegat uns pocs metres de diferència, no us perdreu pas.
En el flanc més oriental del turó hi ha el Mirador del Roc Gros (del Montseny), que ens ofereix fermes vistes del… Montseny (“Es lo que tienneee 🎵) però també d’Osona Sud: Centelles, Hostalets de Balenya, les mítiques antenes de Collsuspina…
Aquí una primera mostra:
I com us dèiem: a pocs metres, ja mirant de cara al Nord, hi trobem la segona talaia: el Mirador del Pirineu, que com el seu nom indica, ens ofereix una excel·lentíssima vista de tot el Pirineu oriental i part del central. I no només això: també tenim una bona panoràmica de la Plana de Vic amb Tona i Balenyà als peus.
Aquí una segona mostra:
Per cert, hi  heu distingit els magatzems de distribució del Bon Preu? Queden just a sota nostre, davant de la C-17, mirant cap al Montseny.
Per cert, què ocupa més metres quadrats? El Bon Preu o Balenyà? 
I encara un últim apunt: des del mirador veiem la plana i la C-17 petita i als nostres peus. Però, i a l’inrevés? Com ens veuen des de la plana i des de la C-17, quina pinta té el mirador?
Doncs, tal com mostra la foto inferior, presa en rigorós contrallum entre Centelles i els Hostalets, el mirador és el morro de muntanya que sobresurt al centre de la imatge, alegrement alçat sobre els camps de colza florits en groc.

DEL MIRADOR A COLLSUSPINA PER L'ESPINA

Un cop extasiats, què millor que continuar la gran ruta? Doncs ara toca refer el camí per situar-nos de nou a la casa de la Collada. 
En aquest punt, podem triar: o bé continuar per la mateixa pista del camí de la Collada (deixant la casa a la nostra dreta) o bé continuar per la pista de la dreta, que és el camí de la Pollosa a Santa Coloma Sasserra (deixant la casa a la nostra esquerra). 
Escollim la segona opció. 
Tram del camí mirant enrere
Tal com mostra la imatge superior, la pista és planera, força recta i sense ombres. És un bon moment per fer un glop d’aigua o de Red Bull amb ratafia si el sol no afluixa. A la nostra dreta, la cova dels Ossos, i a la nostra esquerra, a l’altra banda de la vall, la creu de Castellar i les mítiques antenes de Collsuspina. 
Quan portem un quilòmetre ben bo per aquest camí, arribem al coll de les Heures. Ens espera un amable rètol i un parell de trencants a la dreta. 
Quina opció escollim? 
Doncs agafem el segon trencall, el que baixa per anar a buscar una masia mítica: l’Espina. El camí continua mostrant-se ample, apte per a tota mena de rostres pàl·lids, bestioles i carruatges. Deixem d’avançar en sentit Sud i girem uns graus: agafem sentit Oest i… cap a Ponent, que hi falta gent!
Per cert, el nou camí ens sorprèn gratament a la primera de canvi: a mà dreta ens obsequia amb uns alegres sembrats se’ns mostren alegrement florits:
A mesura que avancem, ens apareix, cada cop més imponent, la gran masia de l’Espina, ja mencionada al segle IX i que hauria donat nom al poble de Collsuspina.
Al principi, l’Espina ens queda damunt nostre, just al davant, després va basculant cap a la nostra dreta, però sempre distant… 
… I no ens traiem l’espina fins que al cap d’uns minuts, quan agafem un últim trencant a la dreta i continuem pel GR-177, ens la trobem al costat mateix del camí:
I ara sí: passada l’Espina, ja només ens queda continuar avançant per la pista (GR 177), que passa pel costat de la Balma del Teixidor (indret que rep el mateix nom que la famosa ‘Bauma’ del Teixidor del gran CAT de Setmana per Llaés) i arriba al Poble pel Sud, després de creuar el clavaguerós Torrent de l’Espina. 
Estampa de Collsuspina venint de l'Espina
Estampa del principi de la ruta, arribant a Collsuspina
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sol passar, culminarem aquest espinós CAT de Setmana amb uns útils enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 1762

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

 😿 Cap comentari per ara

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt