La Noguera pel Segre: el pantà de Sant Llorenç de Montgai
Superlatiu CAT de Setmana d’estampes pel petit embassament de Sant Llorenç de Montgai, en terme de Camarasa. La ruta inclou un elegant Bonus-Track fins a l’ermita del Castell.
Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 8,9 km 
Temps: 
Desnivell: 56 metres 
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ L’embassament de Sant Llorenç de Montgai és petit, res a veure amb el pantà de Camarasa que té just a sobre, i per tant és possible voltar-lo en poca estona: entre dues o tres hores segons el ritme i les parades.
Per arribar a Sant Llorenç de Montgai cal agafar la C-13 (la que connecta Tremp amb Balaguer). Si veniu del Sud, just abans d’arribar a Camarasa cal agafar el trencant a mà esquerra de la LV-9047 que travessa el riu pel pont d’Escalera i ens porta directament al poble.
Una altra opció, des de Balaguer mateix, és agafar directament la LV-9047 i tirar amunt en sentit Nord.
I un cop arribem a l’embassament, on deixem el carruatge? Bona pregunta. Com que és una ruta circular, hi ha més d’un punt disponible. Això sí, sempre estarà situat a la riba dreta del pantà, que és per on passa la carretera.
El prestigiós equip del CAT de Setmana fixa la sortida en un dels pàrquings que trobem abans d’arribar al poble venint per dalt:
Bonic Google Maps del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana:
Ja fora del cotxe i just abans de començar, encara tenim un altre gran dilema: tirem amunt o tirem avall? Com que és una ruta circular, tant li fot oi? Sí, tant li fot, però escollim tirar avall seguint el sentit de l’aigua, en direcció al poble.
FINS A LA PRESA
Sortint de l’aparcament (enganxem una època de l’any que no fan pagar) baixem pel camí que trobem al costat de la carretera resseguint la riba dreta de l’embassament. Al fons ens apareixerà el poble de Sant Llorenç, i al davant, excel·lents estampes de la paret de l’Os, la paret vertical que ens queda a la nostra dreta.
I a l’altra banda del riu, la Coma i el castell de Gelis:
A mesura que fem el meandre (l’embassament no és prou gran per desdibuixar el recorregut original del riu) se’ns obre tot el pantà, amb Sant Llorenç al davant.
Quan arribem al poble, fem bona part del trajecte per un passeig “fluvial” que ens deixa a l’altre extrem del nucli urbà. Molta gent aprofita aquest espai amb herba i ombres per fer-hi pícnic i prendre el sol.
Al principi del Passeig del Segre tenim l’aigua a tocar:
A partir de Sant Llorenç certifiquem que l’embassament es fa ample, amb algunes illes de canyissars que podem veure des d’una caseta d’observació que trobem a mig camí:
Al cap d’uns 800 metres, i després de passar per un “túnel” de xiprers immensos, fem un gir de 90 graus a l’esquerra i seguim per un talús artificial que ens porta fins a la presa. A partir d’aquí, s’ha acabat la carretera.
Aquest tram, d’aproximadament un quilòmetre, ens permet obtenir una panoràmica general de l’embassament: a la dreta hi tenim la serra de Monteró, i a l’esquerra, la serra de Sant Cristòfol amb l’ermita del Castell.
Al final de la ruta adjuntem un petit Bonus-Track sobre aquest bonic indret i les seves excel·lents vistes del pantà i de mitja Noguera.
Al cap de no res, arribem a la presa i a la central, l’extrem Sud d’aquesta ruta. Fins ara, el camí ha estat absolutament planer. Quan creuem la presa, podem fer una bona “afoto” del Segre aigües avall i situar-nos a la riba oposada.
En aquest punt, agafem el caminet que surt a mà esquerra i voreja l’embassament en sentit oposat. A partir d’aquí, comencem el segon tram de la ruta. Ara anirem “aigües amunt”.
ATENCIÓ, APUNT ENERGÈTIC: LA PETITA PRESA DE SANT LLORENÇ
No cal ser cap linx per descobrir que l’embassament i la presa de Sant Llorenç són petites, sobretot si la comparem amb la de Camarasa, Talarn o Terradets.
Però també té dret a existir. També té sentiments. I té les seves boniques dades a tenir en compte: es va construir l’any 1930 i serveix per generar electricitat i donar aigua per a regadius. La presa fa uns 25 metres d’alçada (el de Camarasa, 103) i l’embassament ocupa unes 130 hectàrees (el de Camarasa, 624), i quan està al màxim pot emmagatzemar fins a 9,5 hectòmetres cúbics (el de Camarasa, 160).
FINS AL PONT
A diferència de l’anada, ara caminem per un sender més estret i emboscat, sense carreteres ni res al seu voltant, i amb més pujades i baixades. A poc a poc ens anem separant de l’aigua i anem guanyant alçada, de manera que podem gaudir d’interessants estampes des de la banda oposada.
Més amunt, quan ens situem a l’altura de Sant Llorenç, el camí es torna a acostar a la riba, tot i que sempre tenim l’aigua uns metres més avall. Quan arribem al meandre del principi i voregem la muntanya coronada pel castell de Gelis (que ens queda a la nostra dreta) podem gaudir de les parets de l’altra banda del riu.
Tot seguit, unes estampes variades de les vistes que ofereix la pujada, inclosa la paret de l’Os, que poc després d’aquest CAT de Setmana va patir unes “voladures de sanejament”:
Quan deixem enrere la paret de l’Os, que tenim just a l’altra banda del riu, comencem a fer el meandre i encarem l’últim tram. A partir d’aquí, el marge entre l’aigua i la muntanya s’estreny i entrem en un dels entorns més ferms: a la dreta del camí hi tenim paret de pedra, i a l’esquerra, l’aigua.
El camí, sempre ben marcat, ens porta fins al pont d’Escalera. Quan hi arribem, el creuem i seguim aigües avall pel costat de l’asfalt uns 500 metres fins a trobar novament el punt de partida, el pàrquing on tenim el carruatge.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabarem amb uns enllaços d’interès, i un Bonus-Track que ens porta a l’ermita del Castell:
BONUS-TRACK:
L’ermita del Castell
El mai ben documentat, però sempre encuriosit equip del CAT de Setmana s’adona a mitja ruta per l’embassament que, per la serralada de sobre el poble de Sant Llorenç s’hi enfila una carretera que fa una enorme ziga-zaga fins a una església…
… I com que l’excursió al voltant de l’embassament l’enllestim en un temps raonable, decidim que ens hi enfilarem per treure-hi el cap i descobrir què hi ha i què s’hi veu. L’ascens el fem en cotxe, i un cop a dalt hi descobrim l’ermita de la Mare de Déu del Castell, que data del s. XII. El seu nom es deu al castell de l’època sarraïna que s’aixecava en un turonet que hi ha just al costat, del qual avui en dia no en queda gairebé res.
No cal dir que més enllà del patrimoni, l’indret també ofereix excel·lents vistes de Sant Llorenç: l’embassament, la serralada, i bona part de la Noguera. I per la banda Nord, grans estampes de la Serra de Mont-Roig.
Per cert, el camí de pujada passa pel costat d’un parc arqueològic i de l’estació de tren de Sant Llorenç de la línia de FGC de la Pobla. És l’estació amb l’encreuament de vies on es va enregistrar l’anunci per animar la gent a votar en el referèndum d’independència i per la llibertat de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 888
Els vostres comentaris:
