La Noguera pel Segre: l’estret del Mu
Gran, gran, ruta d’anada i tornada per l’últim tram del riu Segre abans de recollir les aigües de la Noguera Pallaresa, just a sota de la presa de Camarasa. El camí va seguint el marge dret del riu, a la banda solellada de l’estret del Mu, entre parets de pedra i vistes espectaculars.  
La Noguera pel Segre: l’estret del Mu

  

Ruta d’anada i tornada per l’últim tram del riu Segre abans de recollir les aigües de la Noguera Pallaresa, just a sota de la presa de Camarasa. El camí va seguint el marge dret del riu, a la banda solellada de l’estret del Mu, entre parets de pedra i vistes espectaculars. A la part final fem un canvi de ribera creuant una palanca i arribem a la desmbocadura de la Noguera Pallaresa. 
 
Comencem? ⤵   
Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 14,3 quilòmetres   
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 147 metres  
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2018, 2021
🚴‍♀️ També en bici: No gaire 
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 
 
 
Wikiloc de CATdS per la Noguera i el Segre: el congost del Mu i Alòs de Balaguer
 

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·i-tram

·Joan Rover

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta aclamada ruta de CAT de Setmana és força fàcil i segueix una ruta molt ben indicada que té un desnivell fàcil de superar, amb alguns trams arranjats amb passeres metàl·liques per poder superar les parets de rocai sempre, sempre, amb unes vistes espectaculars d’aquest tram del Segre just abans de rebre les aigües de la Noguera Pallaresa.
La ruta té dos trams ben diferenciats, una primera part d’aproximació per pista ample que va des d’Alòs de Balaguer fins al principi de l’estret del Mu, i una segona part de camí estret i pedregós que travessa tot el congost. Aquí és on les panoràmiques són més espectaculars:
El camí va sempre per la riba dreta, a la banda solella de la muntanya, i això es nota perquè en alguns trams la vegetació és baixa i no ofereix gaires ombres. Cal tenir-ho en compte per si us plantegeu fer la ruta en dies de forta calda. Al final de tot però, ens trobem amb un gir de guió: travessem una palanca i fem un canvi de ribera, de manera que arribem a l’aiguabarreig amb la Noguera per la vora esquerra. En els últims metres abans de la trobada dels dos rius creuem una resclosa sobre el Segre (res a veure amb la mega-paret de la presa de Camarasa sobre la Noguera que ens queda al davant). És una resclosa petita, però prou alta com perquè el tram de riu del congost tingui l’aigua embassada. Però això és al final del trajecte. Abans, cal arribar-hi i començar la ruta, que té el punt de sortida a Alòs de Balaguer, just en el pont que creua el Segre per anar fins a Rubió
Mapa de Google del punt de sortida, a Alòs de Balaguer
Hi ha rostres pàl·lids que fan com l’intrèpid equip del CAT de Setmana i deixen el carruatge al voltant del pont, just on comença la pista forestal. Però també n’hi ha que prefereixen continuar encara un tram més en cotxe. Això va al gust del consumidor, però  l’idolatrat equip del CAT de Setmana suggereix començar la ruta a peu des del pont per un motiu clar: si comences a caminar aquí ja pots gaudir de boniques estampes de ribera d’aquest primer tram de riu. 
Punt d'inici de la ruta
Per cert, si abans de començar us arribeu al mig del pont i alceu la vista al capdamunt de la muntanya que ens queda a la riba dreta, hi veureu una construcció antiga. Són les restes del castell d’Alòs, datat del S.X. Ah, i una altra coseta: per anar fins a Alòs de Balaguer, n’hi ha prou en arribar-se fins a Artesa de Segre i agafar la famosa carretera LV-9137 que ens portarà a lloc.
Panoràmica del Segre a mig camí

CATS de Setmana vinculats

La Noguera pel Segre: vorejant el pantà de Sant Llorenç de Montgai
Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà
CAT de Setmana per Montserrat: muntanyes russes i excel·lents vistes
La Noguera pel Segre: vorejant el pantà de Sant Llorenç de Montgai

D’ALÒS DE BALAGUER A L’ESTRET DEL MU 

Aquesta part inicial transcorre per pista apte per a cotxes, amb el riu Segre al costat i amb força racons per gaudir del riu. Aquí l’aigua encara forma ràpids perquè encara no ha arribat a l’embassament de la resclosa d’Alòs, la que ens trobarem al final, de manera que es pot gaudir de raconades vora el riu com aquestes, amb força vegetació de ribera i alguns pollancres immensos, de dimensions pollàncriques.
Aquest primer tram s’estirà uns tres quilòmetres, de vegades a tocar de l’aigua, de vegades una mica més separats, combinant trams de força solana amb excel·lents estampes de l’entorn. Tan les que tenim a la nostra banda com a l’altra. També descobrireu que una de les destinacions dels rostres pàl·lids motoritzats és la font de  l’Espadella, que ens creuem al cap d’un quilòmetre de caminada. Aquest indret inclou taules, cadires, cridòria, la font, i aquesta construcció de planta rodona al costat de l’aparcament.
El camí continua passada la font amb la mateixa amplada, poc a poc les aigües del riu es van calmant perquè arriben a la zona de l’embassament. Els plecs i les formes severes de la muntanya i de l’estret del Mu s’acosten. En tenim unes prèvies a l’altra banda del riu…
… i també davant nostre, on se’ns mostra els pas estret que dona pas a tot el congost:
Passats els primeres tres quilòmetres, la pista s’acaba en un petit aparcament on hi caben uns pocs cotxes. En aquest punt, un rètol indica que s’ha acabat el bròquil. O millor dit, que comença el bròquil: Entrem a l’estret del Mu. Fins al destí, que és l’aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa, ens queden uns tres quilòmetres i mig. Ja avisem que si sou uns punkies que heu decidit fer això en plena canícula, quedareu una mica rostits perquè hi ha poques ombres. Hi ha vegetació, sí, però es mitjana o baixa, i l’orografia de la muntanya no dona per gaires raconades tampoc. Si porteu aigües, millor.   

DE L’ESTRET DEL MU FINS A L’AIGUABARREIG AMB LA NOGUERA

La major part del recorregut el fem per un caminet pedregós perfectament definit. Veureu que al principi, per salvar l’estret del Mu, hi ha unes passarel·les metàl·liques enganxades a la paret de pedra que ens permet avançar sense necessitat d’haver de volar. És un dels punts singulars d’aquest tram que mica en mica es va enfilant i ens va separant del riu a mesura que guanyem alçada.
Entre el que sorprèn d’aquesta ruta, a banda dels espadats que veiem a la banda oposada, és l’estat natural de l’entorn. Està força ben conservat (més enllà que, si l’home no hagués construït una resclosa més avall, aquest tram de riu no seria d’aigües manses). Això sí: en cas que el sol les hi foti amb ganes i us hagueu quedat sense aigua, no feu cas dels possibles voltors que us voltegin sobre vostre. És normal. I també és normal aturar-se a gaudir d’estampes com aquesta, que veiem quan ens acostem a la part final:
Quan comencem a veure el meandre final, amb la petita central hidroelèctrica d’Alòs i la passarel·la que creua al riu al fons de tot, arribem a un encreuament. Si continuem recte, podem continuar i enfilar-nos cap al mirador de Panalta, com proposa a Wikiloc l’usuari i-tram en l’apartat de rutes similars que us adjuntem a la fitxa d’aquest CAT de Setmana.
Però no és el cas. La nostra opció és baixar pel dret, seguint el camí  que segueix el barranc de Palomar. Aquí és fàcil trobar-se més gent perquè n’hi ha que fan l’excursió a la inversa i ara ens trobem a prop del seu punt d’inici. En tot cas, aquí les estampes a mitja baixada i novament arran de riu, quan arribem a la palanca per canviar de vora, són fermes:
Panoramica en pla picat del camí de baixada que ens situarà novament arran d'aigua
Després de la passarel·la, i situats a la ribera esquerra, queda un últim tram arran de paret que fem de nou per sobre de plataformes metàl·liques enganxades a la roca. Arribem al final del recorregut, amb una traca final de belles estampes amb l’aigua saltant per la resclosa, l’últim salt que fan les aigües del Segre abans de barrejar-se al cap de molt pocs metres, amb les aigües de la Noguera Pallaresa.
Passada la resclosa, baixem unes escales i arribem a una carretera asfaltada per accedir a la central hidroelètrica. A la nostra dreta, entre els arbres, podem veure la barreja d’aigues entre el Segre i la Noguera, i cent metres més amunt la presa de l’embassament de Camarasa. A l’altra banda del riu, la carretera que va de Balaguer a Tremp, la que passa per Camarasa. Si mai havieu fet aquesta carretera i us preguntaveu en quin punt el riu que nàveu creuant canviava de nom, doncs és aquí, un punt amagat de l’asfalt però ben real.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Per acabar, acabem aquest petador CAT de Setmana amb uns bonics línks d’interès i uns detalls ampliats de la ruta al Wikiloc

 

El congost de Mu a totnens.cat

 

Alòs de Balaguer a la Viquipèdia

 

Estret del Mu a SerradelMontsec

 

Cat de Setmana a  Wikiloc per la Noguera: el Segre per l’estret del Mu

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1260
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 
Una sortida pel Baix Llobregat fins a la Morella del Garraf? Valens!
Una excursió per Naorte? l’estany més bonic del Pirineu? Of course!
CAT de Setmana AMB EL COTXE fins al castell de Castellolí? OK!

CERCATDOR🔎