Occitània pel Pirineu: l’estany de Gauba
Victorejat CAT de Setmana d’extrema bellesa per l’estany de Gauba, a la vessant Nord del Pirineu. Les estampes del llac amb la glacera i els salts d’aigua de fons són apostuflantíssimes
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 9,8 quilòmetres 
⏳ Temps: 3-4 hores (amb la calma)
📶 Desnivell: 330 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: No

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·GERCA

·enpere

➔ Aquesta ruta és de les concorregudes i relativament senzilles. És una de les excursions destacades del Parc Nacional dels Pirineus i ho posa fàcil perquè tothom pugui gaudir d’un dels estanys més ferms d’aquesta part del massís. En certa manera, recorda una mica l’excursió entre Espot i Sant Maurici, tot i que no és ben bé el mateix:  
Si a Sant Maurici deixem els carruatges a Espot i s’ofereix un servei de taxis fins a l’estany, en aquest cas deixem els cotxes al mega-aparcament de Puntas, i l’opció de pujar a l’estany sense caminar es presenta en forma de tele-cadira. Però bé, evidentment, no és el cas del motivat equip del CAT de Setmana, que aposta per fer una bonica excursió circular amb les botes per amables i cofois camins de muntanya…
… per amables, cofois i ufanosos salts d’aigua…
… per arribar, com no, a l’estrella de la corona, l’estany de Gauba:
Estany des de la vessant Nord. Al fons, la cascada d'Esplumosa i la glacera de les Oletes sota el Vinhamala
Estany des de la vessant Nord. Al fons, la cascada d'Esplumosa i la glacera de les Oletes sota el Vinhamala
I tot plegat per un mòdic preu de… 7 Euros, el que costa l’aparcament de Puntas, on s’acaba la carretera per a tots els públics i trobem el tele-cadira que permet dues coses: simplificar la ruta i fer una mini esquiada quan hi ha neu. 
Per arribar fins a aquest punt (o puntàs), on hi ha l’emblemàtic “pont d’Espanya” només hi ha una opció: agafar la famosa carretera del pont d’Espanya (D-920). Com ho fem? Des de Lurdes, per exemple, cal anar en sentit Sud cap a Pèirahita i Nestalàs, i després enfilar-se cap a Cauterés… et voila, la carretera acaba en aquest petit aparcament, a 1.460 metres d’alçada:
Com? Que encara teniu dubtes? Cap problema, fem un Googlemaps i avall que fa baixada (o millor dit, amunt que ve pujada 😹):

Punt de sortida a Googlemaps, l'aparcament de Puntàs:

Un cop deixem el cotxe, passem per l’equipament del pàrquing, un petit edifici amb informació i altres serveis. D’aquí ja en surt el tele-cadira que escurça notablement la caminada, ideal per a gent poc avesada a fer excursions. Però no és el nostre cas, com ja hem dit. Per tant, comencem a caminar per una pista molt ample de dret cap a la primera referència: el Pont d’Espanya. Comença l’excursió.

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

PUJANT AL LLAC

Llac de Gauba, prohibit drons
Abans d’arribar al Pont d’Espanya, on hi ha uns salts d’aigua excel·lents i un bonic establiment amb terrassa, ens trobem a mà esquerra un rètol que ens indica l’opció de trencar a l’esquerra i anar a buscar el caminet que puja fins a l’estany.  
Què fem? 
😺 Hi anem pel Pont d’Espanya? (o sigui, creuem el riu i pugem per la pista d’esquí?) 
😸 O és millor que d’entrada pugem per aquest caminet? (on per cert, ens recorden que els gossos estan prohibits?)  
A efectes pràctics tant li fot, perquè la pujada fins a l’estany de Gauba és circular… 
Però l’assenyat equip del CAT de Setmana després de donar-hi un parell de voltes, decideix pujar pel caminet i deixem això d’Espanya per a més tard.
Per cert, des del primer moment ens saluden al llarg del camí alguns exemplars d’avet imponents. Aquí una bonica estampa que permet comparar les seves mides amb les d’alguns rostres pàl·lids.
Avet de notables dimensions. D'aquests n'hi ha uns quants 😸
L’observador equip del CAT de Setmana certifica que el camí està escandalosament ben arranjat. És un sender, no pas una pista, però és molt concorregut i alguns trams, sobretot al principi, gairebé estan empedrats. Pugem alegres i xirois, esquivant excursionistes de baixada, sempre en companyia d’elegants coníferes i algunes fermes estampes fluvials: 
Riu de Gauba. Ens queda al fons a la dreta
La caminada fins a l’estany no és pas massa llarga, a molt estirar, al voltant d’una hora. I el desnivell a superar és d’uns 300 metres aproximadament. El tram més empinat és al principi, però poc a poc la pendent es va moderant fins que guanyem prou alçada i descobrim, des del mateix camí, la glacera de les Oletes:
A partir d’aquí, l’aparició de l’estany és quasi imminent. Hi arribem pel seu extrem Nord, i ens rep amb una bonica esplanada d’herba, una hostaleria (quin desastre fotre això aquí a dalt 🙀!) i unes vistes molt, molt fermes compostes per quatre elements: llac + cascada + glacera + cim. O el que és el mateix: Gauba + Esplumosa + Oletes + Vinhamala. 
Heus aquí un recull d’estampes:

VOLTANT PEL LLAC

Però això no és tot: s’acaba aquí la ruta? Podria, al voltant del lloc està ple de racons per fer vida contemplativa o per fer una mica el ruc. Menys fer volar drons, s’hi pot fer de tot. Però resulta que per la banda de Ponent hi ha un camí que voreja tot el llac, de punta a punta. 
Podem anar a l’altra banda i continuar encara riu amunt. Ho fem? Oc!

😺 ATENCIÓ: APUNT HIDROGRÀFIC:

El llac de Gauba ocupa una superfície de 18 hectàrees i mig i arriba a fer 40 metres de profunditat. De llarg fa al voltant d’un quilòmetre. El cim del Vinhamala que el presideix fa 3.298 metres d’alçada. (El llac és a 1.725).

El camí que voreja l’estany circula arran d’aigua i és molt planer. Això sí, continua sent molt concorregut i alguns trams són de tartera (descobrim alguna esllavissada que ha arribat fins a l’aigua). Arribem al “Gol Sud” després de caminar uns mil metres ben bons. I aquí també fem una mica el badoc: ens entretenim amb les aigües que baixen del Vinhamala i desemboquen a l’estany.
Posats a fer, també fem una petita remuntada riu amunt pel camí que s’enfila fins al refugi de les Oletes. Només en pugem un tros. Ni tant sols arribem al salt d’Esplumosa, però remuntem uns 600 metres de torrent fins al primer pont, just per obtenir unes fermes panoràmiques (i trobar un bon lloc per dinar prop de l’aigua).
Aquí unes estampes extres: el llac arran d’aigua, i el llac des d’uns quants metres més amunt. La perspectiva és ben diferent:
Després d’un bonic pic-nic sedant amb estampes també sedants, comencem el camí sedant de retorn. Refem el camí fins a l’estany, observem uns joves “matxotes” que es fan el punky banyant-se a les fredes aigües del llac, refem també el camí que volta l’estany i ens situem novament al “Gol Nord”. Tornem a ser al costat de l’Hostaleria.

BAIXANT DEL LLAC

Ara podríem fer una cosa: tornar pel mateix camí per on hem vingut. Però no. La ruta és circular (és el tercer cop que ho diem?). O sigui que ens situem al riu de desguàs, en un extrem del llac, i engaltem el camí ample que surt per la vessant oposada al camí de pujada. 
El primer tram és absolutament recte i en lloc de començar a baixar es manté planer. De fet, fins i tot guanyem una mica d’alçada. A mà esquerra hi tenim damunt nostre prats que s’enfilen per la muntanya, amb risc de caiguda de pedres (hi ha rètols advertint-ho, senyal que han de baixar amb força mala llet). A mà dreta, hi tenim la vall que se’ns mostra ferma i extensa. 
A l’altra vessant hi ha el camí que hem fet de pujada, que ens queda més avall. Al fons, el riu de Gauba.
Riu de Gauba. Ens queda al fons a la dreta (però ara des de l'altra banda de la vall)
Aquesta recta s’allarga un bon tros, i té poques ombres. És força concorreguda però la majoria de gent ens la trobem de cara: són els visitants que pugen al llac per la via fàcil, la del tele-cadira, que ens apareix al cap d’un quilòmetre llarg de recte camí: 
Passat el tele-cadira, la pista fa un gir radical: canviem de sentit i comencem a baixar fort. Ens posem a baixar per la pista d’esquí, que en el moment de perpetrar aquest CAT de Setmana (agost-setembre 2022) és una pista d’herba, terra i pedres.
Aquí algunes estampes del descens final:

Després d’algunes ziga-zagues ens situem de nou a tocar del punt d’orígen. Ens queda només una visita pendent. El pont d’Espanya, on ens esperen uns bonics salts d’aigua, i un amable refrigeri:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, què seria de CAT de Setmana si no mostréssim uns estimulats links d’interès?

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 2260

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!