AMB EL COTXE fins a…
Sant Andreu de la Vola, Osona
Sant Andreu de la Vola és una antiga parròquia dels masos escampats entre les muntanyes de Bracons, Curull i Cabrera, molt a prop del riu Fornès, al terme de Sant Pere de Torelló, Osona.
➔ Actualment a la Vola hi viuen al voltant d’una vintena de persones i una part de les cases són segones residències o bé cases de turisme rural (El Pradell, el Güell…) També hi ha un parell de restaurants (Can Piguillem i Cal Ferrer) i una església, Sant Andreu de la Vola, ‘refundada’ al segle XI, cosa que ens dóna una lleugera idea de la seva antiguitat.
La Vola va tenir vida pròpia i esplendor mentre la gent va viure a la muntanya, (Al XIX havia arribat a tenir fins a mig miler d’habitants) un model de vida pròpia que es va esgotar a mitjans del S.XX: el 1926 va deixar de ser municipi independent i es va unir al de Sant Pere de Torelló, i l’any 1955 va deixar de tenir un rector propi.
A la Vola s’hi arriba de moltes maneres. Però si es tracta d’anar-hi en cotxe, s’hi arriba per… la carretera de la Vola!! (es lo que tiene 
) la famosa BV-5224. Aquesta carretera té molts revolts i és estreta i pesada, però ara es pot accedir de dret al nucli de la Vola sense acabar marejat, a través del ràpid Eix Vic-Olot. Es tracta d’arribar-se fins just abans del Túnel de Bracons per la banda osonenca.
Comprovareu que del costat del nucli de la Vola, seguint la BV-5224 uns metres per sota dels restaurants de Can Piguillem i cal Ferrer, en surt un camí que creua el riu Fornès. Es tracta d’agafar-lo: la pista serpenteja per la muntanya creuant per sobre de la C-37 (l’eix Vic-Olot) fins a l’esglesia de Sant Andreu. Es tracta d’una excursió curteta que es pot fer a peu o en cotxe: de can Piguillem a l’esglesia hi ha uns 2’5 Kms
Tot i que els seu origen és romànic (S. XI) la parròquia ha tingut tantes reformes i ampliacions que d’aquesta època no en queda ben res. De fet, Sant Andreu de la Vola no destaca precisament per tenir un gran valor patrimonial. Aquesta ‘limitació’ juntament amb el fet que, per exemple, l’espai tancat del costat del campanar està realment fet pols, li resta cert glamour, que queda compensat per l’encant del seu entorn.
Per cert, si voleu conèixer més de prop la muntanya del fons, Cabrera, sempre podeu entrar al gran, gran CAT de Setmana per Cabrera i el Pla d’Aiats.
Aquí unes belles estampes:
BONUS TRACK:
També us adjuntem un link amb algunes històries de “Mossèn Peyra”, segurament un dels personatges més populars que ha generat aquest indret. (si més no, que en siguem conscients). Anècdotes recollides pel gran periodista santperenc Xavier Bardolet, Xetes:
Peyra, el nostre mossèn Particular
