Àmbit: Prepirineu
Àmbit: Recorregut: 11,2 km (anar i tornar)
Recorregut: 11,2 km (anar i tornar) Temps: 3-4 hores
Temps: Desnivell: 477 metres
Desnivell: 477 metres Ruta circular en un 80%
Ruta circular en un 80% Data: 2017, 2022, 2023
Data: 2017, 2022, 2023 També en bici: Sí
També en bici: Sí CAT de Setmana amb Wikiloc:
CAT de Setmana amb Powered by Wikiloc
El temps que hi farà:
➔ La sortida fins al castell de Besora proposada en aquest elegant CAT de Setmana surt d’un altre “castell”: el de Montesquiu (que no és un castell, és una Domus). Dos “castells” que ens marquen els dos extrems de la ruta:
El castell de Montesquiu:
I el castell de Besora:
L’estat de les dues construccions no és ben bé el mateix. Montesquiu està en plena forma i el seu entorn és de bon veure perquè, de fet, és un parc de la Diputació de Barcelona. Com que a la “Dipu” estan carregats de pasta, el lloc està molt ben cuidat.
El castell de Besora no ha tingut tanta sort. El charme que li dona el seu origen mil·lenari no l’ha acompanyat sempre.
Però les coses com siguin: els últims anys el castell de Besora ha vist com a la seva església li han fet un lífting de primera gràcies a les ajudes públiques i les aportacions privades de Mr. Brad Call, un magnat nord-americà establert al Bisaura. (Hi, Brad, this is CAT de Setmana!).
Però més enllà del patrimoni, un altre gran al·licient d’aquest inenarrable CAT de Setmana són les estampes panoràmiques, com aquesta visió que tenim del pla de Revell des del castell de Besora.
Així de verd i viu se’ns mostrava la primavera de 2017:
Què? Ja ens estem caminant a sobre? Doncs va, anem per feina: comencem pel punt de sortida, que el trobem a… El Castell de Montesquiu. (No es podia saber).
Arribar-hi és molt fàcil: només cal agafar la C-17 i sortir per Sant Quirze o bé per Sora, i anar a buscar l’alegre municipi de Montesquiu, travessar el riu Ter, pujar per la pista asfaltada del parc, i deixar el cotxe en un dels ordenats aparcaments de l’entrada.
Arribar-hi no té pèrdua, i a més a més, l’oferta d’aparcament és àmplia perquè molt sovint al parc s’hi celebren actes lúdics i festius que omplen la muntanya de visitants.
Però no ens enganyem, ja sabem que res és més útil i servicial que una bona indicació per Google Maps:
I ja que som al castell… Què fem? Comencem a caminar o ens quedem a fer el gos per l’entorn del parc?
Doncs tenint en compte que l’excursió no ens ocuparà tot el dia, no està de més fer un volt pels alegres jardins del recinte. Fins i tot visitar l’interior del castell, que també es pot fer.
Aquí unes boniques imatges del castell de Montesquiu la primavera de 2022:
Fetes les inspeccions, anem per feina. Comencem a caminar… I ho fem seguint el camí que creua el parc, amunt, amunt, fins que al final del recinte se’ns acaba l’asfalt. A partir d’aquí, continuem recte per una amable pista de terra en direcció al primer objectiu: el pla de Revell.
Com? Que què hi trobem dalt del pla? Doncs una mica de tot: bones vistes, unes bones pastures i algunes estampes bovines, com aquestes del 2017:
DEL CASTELL DE MONTESQUIU AL PLA DE REVELL
Quan deixem l’entorn del castell i se’ns s’acaba l’asfalt, la pista s’enfila amunt entre roures, boixos i pins. Ara toca guanyar alçada.
Encara no portem un quilòmetre de caminada que arribem a un punt clau: la bassa de reg. Es tracta d’un bonic recinte degudament protegit per una tanca, que el 2017 estava petat de carpes i carpins. El 2023 la bassa continuava intacte, però sense peixos.
Aquí un petit carrusel d’estampes aquàtiques, inclosos els alegres carpins, molt avesats a acostar-se a la vora per veure si els queia menjar, al més pur estil Pàvlov:
Deixem els alegres ciprínids i tirem amunt per comprovar que allà mateix, a pocs mestres de la bassa… Tatxin! Ens trobem una inquietant bifurcació. A partir d’aquí comença la part circular de la ruta i, per tant, cal prendre una transcendent decisió: esquerra o dreta?
– El camí principal, el de la dreta que puja amunt, ens porta al castell per dalt del pla de Revell.
– El camí principal, el de la dreta que puja amunt, ens porta al castell per dalt del pla de Revell. – El camí de l’esquerra, ens porta al castell de Besora vorejant el pla de revell per sota, per l’obaga.
– El camí de l’esquerra, ens porta al castell de Besora vorejant el pla de revell per sota, per l’obaga.Cal decidir-se…
I la decisió és tirar amunt pel camí de la dreta, cap al pla de Revell!
El tram que ara perpetrem és ferm i constant: pujada continguda però continuada per la mateixa pista, que de seguida ens obsequia amb fermes panoràmiques del Bisaura:
Al cap de no res ens trobem amb la pista que baixa fins a la carretera Vidrà i Santa Maria (que no agafem) i continuem camí amunt, resseguint la vora solella del pla.
Quan ja portem uns dos quilòmetres d’ascens, la pista fa un gir a l’esquerra i ens endinsem, ara sí, pel mig de l’altiplà:
DEL PLA DE REVELL AL CASTELL DE BESORA
El tram per les pastures del pla de Revell és relaxant. A la nostra dreta hi queda la serralada de Bellmunt, que veiem pel vessant obac.
I mirant a Ponent, tenim una bella estampa prepirinenca amb una mica de Pirineu. Hi distingiu el Pedraforca?
Aquest és un dels trams més agradables de la caminada, amb tendres estampes bovines, i boniques imatges del castell, que se’ns obren pas rere l’horitzó de pastures del pla.
Aquí una mostra d’aquestes amables estampes:
Quan ja hem travessat gairebé tot el pla, s’obre a la nostra dreta un camí de baixada. L’agafem amb alegria manifesta perquè aquesta és la via d’accés a la muntanya del davant, on descansa el nostre noble objectiu. Sota nostre hi tenim la carretera de Vidrà.
Al cap d’uns metres ens toca passar per una carena rocallosa, la típica pedra marga d’aquest racó del país. Avancem pel també típic caminet de pujades i baixades sinuoses que ciclistes i caminaires executem amb fruïció.
L’objectiu ja el tenim a tocar:
Un cop superat aquest tram, arribem al turó del castell de Besora. Ara caminem sota bosc per un sender que voreja la falda de la muntanya per l’esquerra, per la part obaga.
Mentre voregem la falda ens trobem un trencant a mà dreta, que serà la nostra “l’estocada final”: un camí que s’enfila amunt amb contundència. L’agafem amb il·lusió. La pujada ens demana l’ús de cordes, degudament instal·lades.
Fem quatre ziga-zagues per guanyar alçada fins que… voilà! Arribem a l’esplanada del cim: Som al recinte del castell de Besora.
Hola, Gombau!
EL CASTELL DE BESORA
L’esplanada on s’aixeca (o millor dit aixecava) el castell de Besora té dues parts ben diferenciades. Una per al castell, força enrunada, i una altra per a l’església del castell dedicada a Santa Maria, en força millor estat. Castell i temple apareixen documentats a finals del segle IX.
Les dues imatges anteriors, del castell i l’església, són del 2017, quan les obres per arreglar el recinte i restaurar l’església encara eren incipients. El 2023 el panorama ja era una altra cosa, sobretot pel que fa a l’església.
Aquí unes estampes de Santa Maria del castell de Besora, primavera 2023:
I aquí unes estampes del castell, primavera 2023:
I per acabar, unes estampes de les vistes des del castell: hi distingiu Llaés, els Bufadors, el Morro del Quer, o els cims pelats del Pirineu? I el pla de Revell, d’on venim?
I posats a fer, veieu la lamentable diferència entre el pla de Revell ufanós i verd del maig de 2017 amb el pla de Revell ressec de l’abril de 2023 ?
?Ja sigui per al gaudi de les panoràmiques, la redescoberta del patrimoni, o per l’observació dels esquelets (amb la conclusió ràpida que són de mentida), l’estada al voltant del castell no sol pas ser curta.
Però tot s’acaba, i un cop hem extret les nostres reflexives conclusions del lloc, enfilem el camí de baixada. Ara no agafem la mateixa pujada severa d’abans, sinó la ruta de llevant, amb més ziga-zagues però amb un descens més suau.
DEL CASTELL AL POBLE AMB TORNADA PER L'OBAGA
Un cop baixem de la muntanya i ens situem de nou al camí de la falda, ens preguntem: hem de tornar? O val més aprofitar que és l’hora del vermut per baixar fins al poble de Santa Maria i fer les típiques olives amb nata en alguna terrassa d’algun establiment?
Estúpida pregunta.
Resseguim el camí ample que baixa pel costat dels quintans i el del Pla, i en 10-15 minuts som a baix al poble…
… I en 5 minuts més ja estem còmodament entaulats!
Perpetrat el vermut, toca la tornada (a menys que algun veí o visitant tingui a bé baixar-nos en cotxe i portar-nos al castell de Montesquiu).
Per tant, refem el camí dels quintans del Pla fins a situar-nos sota la falda del castell, però un cop allà, en lloc de tornar pel mateix camí que passa pel pla de Revell, agafem el camí de sota: el camí que baixa fins a Montesquiu per la baga del pla:
El camí no té pèrdua. En alguns trams és molt ample, en d’altres no tant, i sempre està emboscat: caminem entre pins, faig i roures… i boix, que a poc a poc se’ns va recuperant de la maleïda plaga de la papallona del boix.
La baixada pel camí de l’obaga és suau però constant, i ens deixa a la bassa de reg, on hi ha la bifurcació que dona principi (i fi) a la part circular de la ruta. A partir d’aquest punt, només cal refer la resta de camí.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
No cal dir que de tornada, una bona opció és arribar-se fins a Vidrà o quedar-se a Santa Maria de Besora i fer un bon tec en qualsevol restaurant.
Per acabar, com sempre, alguns enllaços d’interès. I també amb un apunt boví:
ATENCIÓ: Apunt de bestiar:
L’any 2017 aquesta sortida es va fer més llarga del previst perquè hi havia retencions de trànsit: quan érem als prats del Pla de Revell vam quedar aturats. No els podíem creuar. Ens vam haver d’esperar un munt d’estona, com si fóssim en un pas zebra. O millor dit, com un pas vaca. Resulta que vam ensopegar un ramat etern de vaques i vedells (molts acabats de néixer) que circulava prat amunt.
Tot un espectacle, sobretot quan en senties una que es girava, mirava enrere, i es posava a remugar i a cridar com una desesperada… “I ara què li passa a aquesta?” ens preguntàvem… I la resposta la teníem al cap d’un minut, quan apareixien 4 o 5 vedells més, i al darrere un nou ramat que tornava a cridar els que tenia al seu darrere… i així anar fent, minuts i minuts… Fins que al final, content i xiroi, a la seva bola (o millor dit, amb les seves boles) apareix l’últim de tots: el toro… #Utah
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 956
Els vostres comentaris:
