Osona pel Bisaura: del castell de Montesquiu al de Besora
Històric CAT de Setmana de ‘castell’ a ‘castell’, una caminada verda entre arbres, pastures, bestiar i grans estampes del Prepirineu. Els castells ja ho tenen: s’aixecaven en llocs elevats.
▶ Àmbit: Prepirineu
🔀 Recorregut: 9,8 km (anar i tornar)
⏳ Temps: 3-4 hores
📶 Desnivell: 460 metres  
🔄 Ruta NO circular 
📅 Data: 2017, 2022
🚴‍♀️ També en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:  

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·gabypepi

·Carles Torrens

➔ La sortida fins al castell de Besora que proposem surt d’un altre “castell”: el de Montesquiu (que no és un castell, és una Domus). El seu entorn és de bon de visitar perquè, de fet, és un parc de la Diputació de Barcelona. Com que a la “Dipu” estan carregats de pasta, el lloc està molt ben cuidat. A més, s’hi pot aparcar bé. 
Heus aquí unes belles estampes del 2022:
I ja que som aquí… Què fem? Comencem o ens quedem a fer el gos per l’entorn del castell de Montesquiu? Comencem, comencem… I ho fem seguint pel camí que creua el parc fins que al capdamunt del recinte se’ns acaba l’asfalt. A partir d’aquí, continuem recte per un amable camí de terra en direcció al pla de Revell.  
De seguida ens trobem una petita bassa-piscina-cisterna. Es tracta d’un bonic recinte que trobem petat de carpes i carpins, degudament protegit per una tanca. Si algú es pensa que el prestigiós equip del CAT de Setmana li aclarirà perquè serveix, ho te clar. No en tenim ni idea. Suposem que antigament servia per assegurar aigua de boca i de rec… 
A la foto de sota, uns exemplars de carpí, molt avesats a acostar-se a la vora per veure si els queia menjar. Tot al més pur estil Paulov:
Deixem els alegres ciprínids i tirem amunt per un camí de carro força correcte. Al cap de no res arribem a unes pastures que són el principi del pla de Revell, un altiplà que haurem de creuar en bona part.
Vist des de la muntanya del davant, o sigui, des del castell de Besora (el nostre objectiu) el pla de Revell es veu així:
Pla de Revell vist des del castell de Montesquiu

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

El castell de Besora des de la carretera (2019)

PEL PLA DE REVELL

 

El tram pel pla de Revell és relaxant. Circula per les pastures del capdamunt d’un altiplà que a la primavera està exuberant. A la nostra dreta hi queda la serralada de Bellmunt vista per la vessant Nord (la del Bisaura). 
Bellmunt és una muntanya que coronada, com no, per un santuari. El santuari de… Bellmunt, que ofereix una panoràmica espectacular de tota la plana de Vic i del Prepirineu (per alguna cosa és el primer plec del Prepirineu). Podeu fer-vos una idea de les vistes amb el gran CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Bellmunt. 
Mentre pugem, l’únic que trobem  (a banda de moltes ‘toves’ de vaca) son un ciclistes molt trempats, més pendents de fer-se selfies que de pedalar. Ah, i també hi trobem belles estampes:
Quan ja hem travessat gairebé tot el pla de Revell, s’obre a la nostra dreta un camí de baixada. L’agafem amb alegria manifesta perquè això ens acosta a la muntanya del davant, on hi descansa el nostre noble objectiu. Quan fem aquest camí, a mà dreta, just sota nostre, hi veiem la carretera de Vidrà. 
Al cap d’uns metres ens toca passar per una carena rocallosa, la típica pedra marga d’aquest racó del país. Avancem pel típic caminet de pujades i baixades sinuoses que els ciclistes fan amb fruïció. 
Aquí les estampes que tenim del Prepirineu són excel·lents. A la imatge de sota, hi reconeixeu el Pedraforca?

RECTA FINAL

 

Un cop fet això (aquest és un tram que com a molt deu fer cent metres), arribem de ple a l’objectiu final: la muntanya del castell de Besora. Ara caminem sota bosc per un sender que voreja la falda de la muntanya per l’esquerra. Aquí, petit avís a navegants: pot passar que el terra estigui ultra enfangat perquè es tracta d’un tram força ombrívol i l’aigua hi està molt a gust. No té pressa per evaporar-se. 
Anem flanquejat la muntanya per l’esquerra (el castell ens queda al damunt però no el veiem) fins que comencem a divisar un bonic mas a mà esquerra: la casa Rural Mas Pla de Besora. 
A l’alçada aproximada d’aquesta humil masia comença “l’estocada final”: a la nostra dreta ens queda un tros de muntanya pelada amb un camí degudament fresat que s’enfila amunt. L’agafem. 
A mitja pujada, tornem a entrar sota bosc i fem quatre ziga-zagues per guanyar alçada fins que… voilà! arribem a l’esplanada del cim: Som al recinte del castell de Besora. Hola Gombau!
El que seria el castell està molt fet pols, no en queda gairebé res. En canvi l’església del costat, Santa María de Besora, es troba en millor estat de revista. Aquí la podeu veure, amb una bonica estelada al capdamunt:
Un cop a lloc, fem inspecció ocular a l’església i també fem lectura dels plafons exteriors (alguns fan un repàs històric i d’altres indiquen els cims del voltant). I evidentment, gaudim de les panoràmiques: tenim el plaer de mirar cap l’Oest i contemplar (amb joioses llàgrimes regalimant per les galtes arrugades pels rigors de la ruta) el camí que acabem de fer i el Pla de Revell (Once again):
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot. 

 

No cal dir que de tornada, una bona opció és arribar-se fins a Vidrà o quedar-se a Santa Maria de Besora i fer un bon tec en qualsevol restaurant.
 Per acabar, com sempre, alguns links d’interès. I també amb un apunt bovi: 

ATENCIÓ: Apunt de bestiar: 

Aquesta sortida es va fer més llarga del previst perquè hi havia retencions de trànsit: quan érem als prats del Pla de Revell vam quedar aturats. No els podiem creuar. Ens vam haver d’esperar un munt d’estona, com si fóssim en un pas zebra. O millor dit, com un pas vaca. Resulta que vam ensopegar un ramat etern de vaques i vedells (molts acabats de néixer) que circulava prat amunt. 

 

Tot un espectacle, sobretot quan en senties una que es girava, mirava enrere, i es posava a remugar i a cridar com una desesperada… “I ara què li passa a aquesta?” ens preguntàvem… I la resposta la teniem al cap d’un minut, quan apareixien 4 o 5 vedells més, i al darrera un nou ramat que tornava cridar els que tenia al seu darrere.. i així anar fent, minuts i minuts…  Fins que al final, content i xiroi, a la seva bola (o millor dit, amb les seves boles) apareix l’últim de tots: el toro… #Utah

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 682

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Palars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!