Àmbit: 
Recorregut: 4,5 km 
Temps: 
Desnivell: 110 metres 
Ruta circular 
Data: 2022
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Si voleu bones vistes per un mòdic esforç, aquí teniu el que busqueu: les panoràmiques que ofereix el Morro del Quer, un penyal en una punta de muntanya sobre els boscos de Llaers que ho abasta tot: el Ripollès, el Bisaura, Osona, el Lluçanès, el Prepirineu, el Pirineu amb el Cadí i el Pedraforca… Mitja Catalunya Vella!
Si el dia és net i clar, les vistes són ultrafermes. A la imatge de sota, què hi reconeixeu?
El principal al·licient d’aquesta proposta són les vistes del Morro, però també hi podem sumar la caminada sota bosc per la banda obaga de la Serra de Queralts, i la possibilitat d’arribar-se al castell de Milany, construcció d’uns Mil-anys que ens queda just a l’altra banda de la vall.
Si voleu saber detalls de Milany, ho trobareu tot en un dels CAT de Setmana més clicats ever: el luxós CAT de Setmana de Llaers a Milany per la Cau.
El punt de sortida d’aquesta ruta és variable. El situem a l’encreuament del Barretó, sobre Santa Maria de Besora. Arribar fins aquí es pot fer de moltes maneres, per bé que la pista directa des de la carretera de Vidrà, la popular BV-5227, és un camí particular.
Es pot arribar fent la pista a peu, o demanant permís als veïns. O bé per altres rutes, com per exemple la que proposa jferre16 a la seva proposta de Wikiloc. En tot cas, la referència a Google Maps sempre és de gran utilitat:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
El punt de sortida és immutable. I el morro i el coll també. Tota la muntanya és immutable, petit saltamartí. Però el seu vestit no. En només una setmana de diferència, les estampes de la ruta poden ser ben diferents.
Comproveu-ho amb les imatges de sota: una de finals de novembre, i una de principis de desembre, ja amb una mica de neu. Totes dues obtingudes al morro del Quer, gentilesa del prestigiós equip de CAT de Setmana:
DEL BARRETÓ AL MORRO
Des del punt de partida, l’encreuament del coll del Barretó, tenim diverses alternatives:
A Llevant, la casa i l’església de Sant Jaume del Barretó.
A Llevant, la casa i l’església de Sant Jaume del Barretó. Al Sud, la pista que baixa fins a la carretera de Vidrà
A Ponent, el camí que baixa cap al Pla de Marenyol i les Balmes dels Ferrers.
Al Nord, el camí que baixa del Coll del Forn (que és d’on vindrem quan tanquem la ruta).
Al Nord, el camí que baixa del Coll del Forn (que és d’on vindrem quan tanquem la ruta). Al Nord-oest, el camí que tira cap al Morro del Quer.
No cal dir quina opció escollim, oi? Comor? Quer? Que no ho teniu clar? Doncs ja us ho diem: cap al Quer! La pista és ampla i planera, i transcorre entre arbres i pastures, i també amb fermes estampes a mà esquerra: hi reconeixeu el castell de Besora? I Montserrat?
Al cap d’un quilòmetre aproximat, sempre per camí còmode i planer, arribem al gran objectiu de la ruta: el gran belvedere, el mirador del Morro del Quer:
ATENCIÓ: APUNT MORRUT
ATENCIÓ: APUNT MORRUT El Morro del Quer és una punta de cinglera situada a l’extrem de la Serralada de Queralts a 1.241 metres d’altitud. Des d’aquest punt es pot contemplar tot l’antic terme de Llaers (el Teixidor, Masats, la Vila, el castell i Sant Bartomeu…), una part del Bisaura (el castell de Besora, el pla de Revell), també part del Lluçanès, el Ripollès, el Prepirineu i el Pirineu, inclòs el Pedraforca i el Cadí. I mirant al Sud també es distingeix Montserrat.
Si ensopeguem un dia net i clar, com és el cas d’aquest afortunat CAT de Setmana, l’espectacle està assegurat. Això sí, avís previ: sol ser un indret ventós.
Esteu avisats.
Per cert, si us pregunteu a quina comarca us trobeu, si a Osona o al Ripollès, la resposta correcta seria: el ‘Riposonès’. Més que res perquè el Morro del Quer i bona part del camí que anem seguint delimiten la frontera entre les dues comarques. De fet, al llarg de la ruta anem fent salts transfronterers.
DEL MORRO AL PONT
Extasiades les vistes, reprenem la marxa, ara en sentit contrari resseguint l’altre vessant de la muntanya. Entrem a la vall de la riera de Milany per un camí ombrívol i fred, entre fagedes i algun senglar esverat.
La ruta continua planera, i les estampes a la nostra esquerra són fermes. A la imatge de sota, que ens mostra els boscos de l’altra banda de la vall, s’hi distingeix la Balma de les Fleus. La sabeu trobar?
Sí, efectivament, el sobrat equip del CAT de Setmana també ha visitat aquesta ‘bauma’ que tenim a l’altra banda de la muntanya. Si voleu fer un salt quàntic, creuar la vall, i veure la balma de prop i per dins, només cal fer un màgic clic aquí i anireu de dret a la popular secció “JA TARDES a conèixer les balmes del Llaers i Milany”.
Aquí en teniu un petit tastet:
El tram ombrívol d’aquesta ruta s’allarga un quilòmetre i mig ben bo. A la nostra dreta, bosc. A la nostra esquerra, cingles i bosc. I al davant, un amable camí que ens acosta fins a la riera de Milany.
Poc abans d’arribar-hi, ens apareix a mà dreta un camí, també ample, que s’enfila per la muntanya en sentit oposat al nostre. Després l’agafarem. Però abans, acabem de fer uns últims metres fins al “pas” que travessa la cabalosa riera de Milany.
Arribats a la riera, se’ns presenta un gran dilema: acabem de tirar fins a la casa i el castell de Milany? Ben mirat, tampoc els tenim tan lluny, i els veiem al davant… Estem parlant d’uns dos quilòmetres de pagès i un desnivell d’uns 250 metres.
Què? Sí?
Doncs l’opció és ben factible. Tot i que en aquesta proposta de CAT de Setmana no ho farem i recularem per tornar al punt de sortida. Ara bé, en altres ocasions ho hem perpetrat i ja us diem que pujar a Milany val molt la pena. A manera de caramel·let, aquí teniu unes fermes d’estampes del castell per fer-vos-en venir ganes:
DEL PONT AL BARRETÓ
Si al final passem de pujar al castell, també tenim l’opció de resseguir un tros de riera aigües amunt fins al salt del Gitano, o bé tornar al punt de sortida pel camí que ens hem trobat abans. De fet, perpetrem això: agafem aquesta pista ampla i alegre que puja fins al coll del Forn i després baixa per l’altre vessant fins al Barretó.
A mitja pujada ens creuem amb una franja neta d’arbres d’una línia elèctrica. En aquest punt podem veure, just rere nostre, Milany enfilat dalt la muntanya:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns bonics enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1290
Els vostres comentaris:
😺 03-03-2023 – Carallet
Hem ensopegat un dia clar i encara amb neu a dalt. realment, es tal cual: les vistes del morro son una passada. MOlt recomenable per a tothom i de facil arribar des de la casa. Hi tornarem quan no faci tant fred.
