Osona (i el Ripollès) del Barretó al Morro del Quer
Glorificat CAT de Setmana pels boscos del Vidranès que ens porta fins al Morro del Quer, on les panoràmiques en dies clars són més que espectaculars: de Llaers al Pedraforca.
▶ Àmbit: Prepirineu
🔀 Recorregut: 4,5 km 
⏳ Temps: 1-2 hores (+visita al castell)
📶 Desnivell: 110 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: Sí  

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·caparic7

·jferre16

➔ Si voleu bones vistes per un mòdic esforç, aquí teniu el que busqueu: les panoràmiques que ofereix el Morro del Quer, un penyal en una punta de muntanya sobre els boscos de Llaers que ho abasta tot: el Ripollès, el Bisaura, Osona, el Lluçanès, el Prepirineu, el Pirineu amb el Cadí i el Pedraforca… Mitja Catalunya Vella!
Si el dia és net i clar, les vistes són ultrafermes. A la imatge de sota, què hi reconeixeu?
Panoràmica des del Morro del Quer. A sota, el Teixidor i el castell de Llaers. Al fons, el Lluçanès i el Pedraforca
Panoràmica des del Morro del Quer. A sota, el Teixidor i el castell de Llaers. Al fons, el Lluçanès i el Pedraforca
El principal al·licient d’aquesta proposta són les vistes del Morro, però també hi podem sumar la caminada sota bosc per la banda obaga de la Serra de Queralts, i la possibilitat d’arribar-se al castell de Milany, construcció d’uns Mil-anys que ens queda just a l’altra banda de la vall.
Si voleu saber detalls de Milany, ho trobareu tot en un dels CAT de Setmana més clicats ever: el luxós CAT de Setmana de Llaers a Milany per la Cau.
El punt de sortida d’aquesta ruta és variable. El situem a l’encreuament del Barretó, sobre Santa Maria de Besora. Arribar fins aquí es pot fer de moltes maneres, per bé que la pista directe des de la carretera de Vidrà, la popular BV-5227, és un camí particular. 
Es pot arribar fent la pista a peu, o demanant permís als veïns. O bé per altres rutes, com per exemple la que proposa jferre16 a la seva proposta de Wikiloc. En tot cas, la referència a Googlemaps sempre és de gran utilitat:

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

El punt de sortida és immutable. I el morro i el coll també. Tota la muntanya és immutable, petit saltamartí. Però el seu vestit no. En només una setmana de diferència, les estampes de la ruta poden ser ben diferents.
Comproveu-ho amb les imatges de sota: una de finals de novembre, i una de principis de desembre, ja amb una mica de neu. Totes dues obtingudes al morro del Quer, gentilesa del prestigiós equip de CAT de Setmana:

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DEL BARRETÓ AL MORRO

Camí del Barretó (al fons, el Montseny)
Des del punt de partida, l’encreuament del coll del Barretó, tenim diverses alternatives:
😺 A Llevant, la casa i l’església de Sant Jaume del Barretó.
😺 Al Sud, la pista que baixa fins a la carretera de Vidrà
😺 A Ponent, el camí que baixa cap al Pla de Marenyol i les Balmes dels Ferrers.
😸 Al Nord, el camí que baixa del Coll del Forn (que és d’on vindrem quan tanquem la ruta).
😸 Al Nord-Oest, el camí que tira cap al Morro del Quer.
Camí del Barretó (al fons, el Montseny)
No cal dir quina opció escollim, oi? Comor? Quer? Que no ho teniu clar? Doncs ja us ho diem: cap al Quer! La pista és ample i planera, i transcorre entre arbres i pastures, i també amb fermes estampes a mà esquerra: hi reconeixeu el castell de Besora? I Montserrat?
Al cap d’un quilòmetre aproximat, sempre per camí còmode i planer, arribem al gran objectiu de la ruta: el gran belvedere, el mirador del Morro del Quer:

🏔 ATENCIÓ: APUNT MORRUT 

El Morro del Quer és una punta de cinglera situat a l’extrem de la Serralada de Queralts a 1.241 metres d’alçada. Des d’aquest punt es pot contemplar tot l’antic terme de Llaers (el Teixidor, Masats, la Vila, el castell i Sant Bartomeu…), una part del Bisaura (el castell de Besora, el pla de Revell), també part del Lluçanès, el Ripollès, el Prepirineu i el Pirineu, inclòs el Pedraforca i el Cadí. I mirant al Sud també es distingeix Montserrat.

Si ensopeguem un dia net i clar, com és el cas d’aquest afortunat CAT de Setmana, l’espectacle està assegurat. Això sí, avís previ: sol ser un indret ventós. 

Esteu avisats.

Per cert, si us pregunteu a quina comarca us trobeu, si a Osona o al Ripollès, la resposta correcta seria: el ‘Riposonès’. Més que res perquè el Morro del Quer i bona part del camí que anem seguint delimiten la frontera entre les dues comarques. De fet, al llarg de la ruta anem fent salts transfronterers.

DEL MORRO AL PONT

Extasiades les vistes, reprenem la marxa, ara en sentit contrari resseguint l’altra vessant de la muntanya. Entrem a la vall de la riera de Milany per un camí ombrívol i fred, entre fagedes i algun senglar esverat. 
La ruta continua planera, i les estampes a la nostra esquerra són fermes. A la imatge de sota, que ens mostra els boscos de l’altra banda de la vall, s’hi distingeix la Balma de les Fleus. La sabeu trobar?
Sí, efectivament, el sobrat equip del CAT de Setmana també ha visitat aquesta ‘bauma’ que tenim a l’altra banda de la muntanya. Si voleu fer un salt quàntic, creuar la vall, i veure la balma de prop i per dins, només cal fer un màgic clic aquí i anireu de dret a la popular secció “JA TARDES a conèixer les balmes del Llaers i Milany”.
Aquí en teniu un petit tastet:
El tram ombrívol d’aquesta ruta s’allarga un quilòmetre i mig ben bo. A la nostra dreta, bosc. A la nostra esquerra, cingles i bosc. I al davant, un amable camí que ens acosta fins a la riera de Milany. 
Estampa del camí
Poc abans d’arribar-hi, ens apareix a mà dreta un camí, també ample, que s’enfila per la muntanya en sentit oposat al nostre. Després l’agafarem. Però abans, acabem de fer uns últims metres fins al “pas” que travessa la cabalosa riera de Milany.
Estampa del camí
Estampa de la riera de Milany
Arribats a la riera, se’ns presenta un gran dilema: acabem de tirar fins a la casa i el castell de Milany? Ben mirat, tampoc els tenim tan lluny, i els veiem al davant… Estem parlant d’uns dos quilòmetres de pagès i un desnivell d’uns 250 metres.
Què? Sí?
Doncs l’opció és ben factible. Tot i que en aquesta proposta de CAT de Setmana no ho farem i recularem per tornar al punt de sortida. Ara bé, en d’altres ocasions ho hem perpetrat i ja us diem que pujar a Milany val molt la pena. A mode de caramelet, aquí teniu unes fermes d’estampes del castell per fer-vos-en venir ganes:

DEL PONT AL BARRETÓ

Si al final passem de pujar al castell, també tenim l’opció de resseguir un tros de riera aigües amunt fins al salt del Gitano, o bé tornar al punt de sortida pel camí que ens hem trobat abans. De fet, perpetrem això: agafem aquesta pista ample i alegre que puja fins al coll del Forn i després baixa per l’altra vessant fins al Barretó.
A mitja pujada ens creuem amb una franja neta d’arbres d’una línia elèctrica. En aquest punt podem veure, just rere nostre, Milany enfilat dalt la muntanya: 
Si tirem la vista enrere, tenim Milany al capdamunt
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns bonics links d’interès:
El Barretó

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 1029

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!