Osona i les cingleres de Sau: Tavertet i el Morro de l’Abella
Gran CAT de Setmana que ens permet passejar entre cingles, obtenir grans estampes de Sau, i acabar amb un bon tec. Ruta de paisatges oberts, parets verticals, balmes, boscos i salts d’aigua.  

▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 11 km   
⏳ Temps: 5-6 hores
📶 Desnivell: 270 metres 
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2018
🚴‍♀️ També en bici: parcialment

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·DACAMA

·JEP BOIX

➔ L’excursió de Tavertet al Morro de l’Abella (amb Bonus-track de tornada fins al barret d’en Paradera) amaga molts racons espectaculars. Un dels elements més destacats són les vistes des del Morro de l’Abella, sobretot si enganxem dies de pluja forts:
I a Tavertet, com hi arribem? Doncs per per la bonica BV-5207: arribem a l’entrada del poble i deixem el carruatge al pàrquing que trobem a mà dreta, a menys que siguem veïns. I això ho farem tant si es vol com si no es vol, perquè Tavertet és el típic poble turístic molt ben arreglat i molt cuqui, però que molt sovint està a petar.
El Morro de l'Abella
Per evitar sidrals pels carrers, els seus 113 habitants (Idescat, 2021) tenen clara la manera de contenir els cotxes: tots a l’entrada. Entrar surt gratis, i per sortir toca pagar 2 Euros (primavera 2022) i això al marge de si t’hi estàs 5 minuts o 5 dies. 
Un cop hem aparcat i ens hem assegurat que tenim una moneda de 2 Euros per no quedar cardats a l’hora de sortir del pàrquing, anem per feina i comencem la ruta. D’entrada, busquem el carrer Jaume Balmes (Nom premonitori?). És dels primers que ens trobem només de deixar el pàrquing, quan enfilem per la carretera d’entrada.
Balma de les Corts
A aquesta hora (dissabte d’hivern, 8 del matí) pel poble no hi passeja ningú, però no estem sols: hi ha 4 gossos que ens van seguint animosament. Caminem tot Balmes Street i al final, quan el carrer comença a girar, tirem pel costat d’una piscina i un camp de futbol fins a un camí que baixa dret cap a la Balma de les Corts. (O sigui, anem del carrer Balmes a la balma, tot lliga). 

CATS de Setmana vinculats

Ruta de rieres pel Moianès fins al Molí d’en Brotons 

Osona pel Ter: Fins a Casserres per sobre el pantà de Sau

Els 80 metres del salt de Sallent de la Vall d’en Bas

Osona pel Ter: Fins al monestir de Casserres per sobre el pantà de Sau

DEL CARRER BALMES A LA BALMA

Ara ja hem deixat el poble i anem tirant per un corriol joiosament empinat, joiosament fresat i joiosament ben indicat amb marques de traçat grogues i rodones (algunes de les quals joiosament desgastades). En poca estona baixem uns 130 metres.
Com que som a l’hivern, el camí ens presenta trams de fang glaçat i en alguns casos sort en tenim dels arbres i les branques, que ens permeten agafar-nos-hi per superar alguns desnivells.
Un cop hem fet el descens més marcat, continuem uns metres fins que arribem a la balma, que és realment gran. Les seves parets ens mostren clarament el canvi de color de la pedra:
La pedra de la paret mostra un canvi de franja que es manté al llarg de la cinglera
El camí continua avançant arran de paret, pels Cingles de les Balmes, i ja veureu que el primer tram no té pèrdua. Hi trobareu trossos de bosquet, trossos de pedra, petites balmetes… En conjunt, poques dificultats i moltes estampes fermes. 
Això sí, a l’hivern cal anar amb compte perquè alguns trossos de la roca que trepitgem estan amarats d’aigua glaçada i si patinem, podríem anar cinglera avall.

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 1: 

La nostra visita coincideix en un dia molt fred d’un hivern terriblement sec. El salt d’aigua que cau per sobre la balma (conegut com el salt del molí Bernat) és pobre. Unes fileres de fil de porró poc generoses malgrat que dies enrere va ploure fort, ni que fos per unes hores. 

El cert però, és que la sequera acumulada és tal que les ultimes pluges no han servit per animar el ‘cotarro’. 

Això si, com que fot fred, l’aigua deixa caramells de gel i figures de glaç amb fulles i plantes atrapades a dins. És la sort que t’espera quan creixes al costat d’un salt d’aigua, amic vegetal. 

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 1: 

 

La nostra visita coincideix en un dia molt fred d’un hivern terriblement sec. El salt d’aigua que cau per sobre la balma (conegut com el salt del molí Bernat) és pobre. Unes fileres de fil de porró poc generoses malgrat que dies enrere va ploure fort, ni que fos per unes hores. El cert però, és que la sequera acumulada és tal que les ultimes pluges no han servit per animar el ‘cotarro’. Això si, com que fot fred, l’aigua deixa caramells de gel i figures de glaç amb fulles i plantes atrapades a dins. És la sort que t’espera quan creixes al costat d’un salt d’aigua, amic vegetal. 

PEL COSTAT DE LA CINGLERA: ULL AMB LES RUTES SENSE SORTIDA

Important: Després de la balma, passats uns quants metres, us trobareu una bifurcació. Bé, no, mentida, en realitat és una trifurcació: Cap a la dreta, un camí que enfila amunt en sentit contrari al nostre. Al davant, un camí que segueix recte, com fins ara. Però ep! Fixeu-vos-hi bé perquè hi ha també una tercera opció: un corriol a l’esquerra que tira avall. 
Aquest és el bo! És el que permet continuar sense problemes per una cota més baixa. Si no tireu per aquí, fareu una sortida de pista que us farà recular, a menys que sigueu capaços de levitar per les parets. Això sí, les estampes que tindreu un cop quedeu bloquejats i gireu la vista per refer el camí s’ho valen: 
La balma de les Corts, al centre de la imatge
Així doncs, anem tirant pel “nivell inferior” fins que ens apareix una bonica escala de ferro. La pugem sense problemes i just al capdamunt decidim que estem en un lloc excel·lent per esmorzar. L’indret és perfecte, ja ho veureu.

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 2: El festival de la Gelifracció

 

Només una advertència: de tant en tant sentim com cauen algunes pedretes – sempre petites – de la paret. Ho constatem durant tota la sortida i en especial mentre esmorzem. No passa res perquè són trossets menors i cauen molt enganxats a la paret. Ho atribuïm a la gelifracció: l’aigua que hi ha entre les pedres es congela, s’expandeix i les acaba trencant en petits bocins. I és que, ja ho diu la dita popular que ens inventem allà mateix sobre la marxa: 

“Bon ull i millor observació, que la gelifracció no es converteixi en cranifracció!”

Un cop esmorzats, continuem la ruta i ens trobem una mica de tot: mini balmes, trossos amb petites construccions humanes de pedra, trams de bosc i de cinglera, i també algun rierol. I sempre amb opcions a fer petites desviacions a la nostra esquerra per gaudir de generosos miradors naturals. 
Poc a poc se’ns va dibuixant, al davant, el pantà de Sau:

 

🐰 ATENCIÓ: Apunt glacial 2: El festival de la Gelifracció

 

Només una advertència, de tant en tant sentim com cauen algunes pedretes – sempre petites – de la paret. Ho constatem durant tota la sortida i en especial mentre esmorzem. No passa res perquè són trossets menors i cauen molt enganxats a la paret. Ho atribuïm a la gelifracció: l’aigua que hi ha entre les pedres es congela, s’expandeix i les acaba trencant en petits bocins. I és que, ja ho diu la dita popular que ens inventem allà mateix sobre la marxa: 

“Bon ull i bona observació, que la gelifracció no es converteixi en cranifracció!”

En aquest entretingut impàs també passem pel costat d’una cova: la cova de les Pixarelles. Ens apareix just a sobre nostre, en un tram en què la pedra sobresurt tant que provoca “pols perenne”. No ens hi matem per arribar fins a la cova perquè veiem l’entrada està tancada amb un reixat. 
En aquest punt ja som a la recta final del primer objectiu: el Morro de l’Abella: un tros de cinglera que sobresurt de la muntanya amb grans vistes sobre la vall i el pantà de Sau. Al principi encara no el veiem però l’intuïm perquè sentim veus de rostres pàl·lids que ja són allà, gaudint de les panoràmiques.
Però al final, tot arriba: el Morro treu el morro i se’ns presenta davant nostre:
Però una cosa és tenir el Morro davant dels morros, i una altra, ser-hi a dalt. Per tant, ara toca pujar amunt i superar un bon desnivell. Però l’esforç té premi perquè les vistes que ofereix son potents. Quan hi arribem, un dissabte de febrer, coincidim amb una dotzena de rostres pàl·lids. La majoria dels presents – excepte el prestigiós equip del CAT de Setmana – han deixat el cotxe a pocs metres de la carretera i han seguit un petit camí planer que en pocs minuts els ha plantat aquí. 
El Morro de l’Abella ofereix estampes que s’ho valen, com aquesta captada pel prestigiós equip del CAT de Setmana el 2020, just després de la tempesta Glòria, que també podeu trobar al CAT de Setmana fins a la Foradada de Cantonigros.
Un cop extasiats per les estampes del Morro de l’Abella, tenim tres opcions: 
😺 Una, donar la sortida per acabada i tornar amb cotxe (això reclama que abans algú hagi deixat un carruatge al costat de la carretera).
😸😸 Dues, refer el camí cap a Tavertet.
😻😻😻 Tres, continuar cap a la següent destinació:

EL BARRET D'EN PARADERA

El barret d’en Paradera és una de les moltes grans roques que hi ha repartides entre aquestes muntanyes, en un punt a mitja alçada sobre Tavertet que ofereix unes excel·lents vistes: 
Dit això: sapigueu que a l’aclamat equip del CAT de Setmana aquesta segona part ens va resultar una mica més confusa. No teníem prou clar el traçat, de manera que aquí només us apuntem alguns detalls bàsics. (A la fitxa de la sortida teniu algunes ressenyes de Wikiloc que us poden ajudar). 
En tot cas, insistim que val la pena arribar-s’hi perquè les estampes son fermes:
De totes maneres, i perquè no sigui dit, us deixem uns apunts bàsics per fer aquest tram afegit, que suposa un parell d’horetes més: 
D’entrada, des del mateix Morro de l’Abella cal seguir un camí paral·lel a la carretera en sentit Tavertet. Després d’una llarga recta caldrà creuar l’asfalt i enfilar la muntanya per diferents caminets que, poc a poc, van guanyant alçada. I així fins al barret! 
Un cop dalt de la pedra, a gaudir de les estampes d’Osona:
De tornada, la ruta segueix per un caminet més o menys senyalitzat que al cap d’un bon tros acaba baixant de dret fins a la carretera (a mig camí hi trobareu més Balmes, una casa abandonada, habitatges restaurats amb envejables vistes al Pedraforca, etc…). 
Un cop a la carretera, només cal trencar a la dreta, fer uns metres en sentit contrari a Tavertet, i continuar per un altre camí ben marcat que surt a l’esquerra i que ja ens porta de dret fins al poble. També travesseu un pont de pedra que creua un rierol que poc després farà el salt per la Balma de les Corts. 
Passat el pont, ja només tocarà fer una pujadeta final fins a l’aparcament.
Exemplar de l'equip amb cara d'eixerit en el primer tram de la ruta. Al fons, la balma
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Hem fet el ruc unes 5 horetes, son les dues del migdia i anem a dinar en algun dels restaurants de Tavertet (amb el permís de la Covid-19). Ah, i encara tenim els 2 Euros a la butxaca per al Pàrquing! 
Per acabar, com sempre, algúns links d’interès:

 

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 735

Els vostres comentaris:

 

😺 26-09-2022 – Anònim

Bona sortida. pero molta gent al morro. Es can pixa 

 

Unes panoràmiques per Cabrera i el Pla d’Aiats? Bien sûr:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Un CAT de Setmana  pel Pirineu Oriental? Of course!