Àmbit: 
Recorregut: 1,5 km (Del pàrquing a l’església) 
Temps: 
Desnivell: 65 metres 
Ruta: espai obert, moltes opcions
Data: 1982, 1995, 2023… Cada 2×3
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Què té Savassona? Ben mirat, tampoc cal que ens flipem: analitzat fredament, fredament, no és pas el paratge més espectacular del món, ni de bon tros. Però no negarem que ofereix bones vistes, ni que sigui per horroritzar-se contemplant la sequera de 2023:
L’indret consta d’una muntanyeta amb una església al capdamunt i una mica de bosc amb uns pedrots. Però de vegades passa que aquesta suma de coses ordinàries dona un resultat extraordinari.
Per això us posem quatre motius per dedicar-hi un bon matí o tarda d’un CAT de Setmana:
1 – Pels amants de l’escalada: pedres = vies per fer-hi bloc. Què més cal afegir-hi, amants del magnesi? 🙂
2 – Pels amants del patrimoni i l’arqueologia: pedres = jaciments. En algunes de les pedres s’hi ha descobert que eren usades per a sacrificis humans d’antics poblats ibèrics. A més, a dalt d’un petit cim hi tenim l’església de Sant Feliu de Savassona, d’origen preromànic, i a uns pocs quilòmetres, el monestir de Casserres, del segle XI.
3 – Pels amants de les bones vistes: pedres = turonets elevats. Pujant uns pocs metres tenim unes excel·lents estampes de la plana de Vic, de les Guilleries i del pantà de Sau.
4 – Pels domingueros: pedres = bon indret per fer-hi pícnic. Tota l’àrea és un punt molt visitat per fer-hi el dinar i passar-hi el dia, ja sigui escalant, jaient, caminant, deixant que la canalla jugui corri i cridi, o passant la tarda fent malabarismes sobre una corda, per posar quatre exemples.
Tot això està molt bé, però com hi anem? Molt fàcil: des de l’eix Transversal, heu de sortir a l’altura de Roda de Ter (sortida 183), i abans d’entrar al poble, trencar a la dreta cap a Tavèrnoles per la famosa carretera BV-5213.
Però atenció: un cop arribeu a Tavèrnoles, continueu recte, com si anéssiu cap al “Parador de Sau” o al restaurant Fussimanya, que malgrat tenir un nom que sembla nipó, és d’origen català.
Passat Tavèrnoles, la carretera continua enfilant amunt entre alguns revolts, i ben aviat agafareu una corba marcada a la dreta. Veureu com després d’un canvi de rasant ens apareix un aparcament a mà esquerra degudament arranjat i amb caseta inclosa.
Un cop aparcats, cal caminar uns minuts de no res. Són planers i molt agradables.
Mapa de Google amb les coordenades de l’aparcament.
ENFILAR-SE PER LES PEDRES
La benvinguda a Savassona ens la dona un bon tros de pedra coneguda com “El Dau”, la més emblemàtica del tros. Aquest llamp de pedrot, degudament envoltat d’una tanca que separa el recinte “visitable” de les pastures del costat, ens ensenya dues coses:
– La primera, que aquest “dau” ja fa alguns anys que acull vies d’escalada.
– La primera, que aquest “dau” ja fa alguns anys que acull vies d’escalada. – I la segona, que aquest “dau” porta encara més anys descansant en aquest punt al peu de la muntanyeta de Sant Feliu, on pujarem després.
– I la segona, que aquest “dau” porta encara més anys descansant en aquest punt al peu de la muntanyeta de Sant Feliu, on pujarem després. 
En la darrera visita del repetidor equip del CAT de Setmana (abril de 2023) Savassona està relativament buit. S’acosta l’hora de dinar, però el recinte respira calma, encara no s’ha omplert de rostres pàl·lids: escaladors, gent que va de pícnic, famílies diumengeres, el prestigiós equip del CAT de Setmana…
A partir d’aquí, comença la festa: a la vostra esquerra us queda el turonet de Sant Feliu i tota la resta de l’àrea: més i més pedres entre els arbres.
Algunes són com el Dau; altres són més petites i preservades, com la pedra de les Bruixes; també n’hi ha que s’amaguen entre les alzines; d’altres estan polides pel vent i els escaladors; d’altres tenen esbarzers, moltes amb líquens; i algunes, atenció, amb gravats rupestres que es remunten a l’època medieval.
En alguns casos, fins i tot al neolític.
ATENCIÓ: Dades sobre el Dau:
ATENCIÓ: Dades sobre el Dau:“El Dau” té fins a 7 vies d’escalada, i sempre hi ha algú o altra fent-hi l’aranya. Són vies molt marcades. Com sol ser habitual, per les marques blanques de magnesi les coneixereu. N’hi ha que més o menys es poden fer amb certa dignitat, sobretot si tens algú que et fa “d’ascensor” des de baix i t’estira amunt amb les cordes. Anys enrere el prestigiós equip del CAT de Setmana l’havia enfilat aràcnidament, no sense certa ajuda.
Al final d’aquesta interessant ressenya us enllacem algunes referències per si en voleu més detalls (cliqueu aquí si voleu anar-hi ara), però ja us avancem que el més destacat és la Pedra del Sacrifici.
És un pedrot enorme i en un dels vessants té una rampa per on feien caure els humans sacrificats… una humana tradició d’èpoques més remotes i sacrificades.
Fa uns anys es van fer unes excavacions a la base i s’hi van trobar restes humanes. Ara la zona està ben delimitada i amb alguns rètols explicatius.
PEDRES, TURONET I BELLES VISTES
Una gràcia de Savassona és que pots voltar entre pedres tot el dia, però si al final te n’emprenyes, sempre pots pujar pels caminets que et porten a dalt l’església. Així no només pots gaudir del nostre amable patrimoni, sinó també del nostre generós paisatge.
I si al final també te n’emprenyes, pots tornar a baixar i continuar amb la màgia de les pedres. I diem “continuar amb la màgia” perquè enfilar els pocs metres que et porten cap a Sant Feliu de Savassona t’ensenyen una cosa: com la construcció humana aprofita el relleu natural.
Aquí unes estampes de l’església, inclòs l’interior, que poques vegades està visitable:
L’ermita és del s. X i té parts romàniques i preromàniques. Enganxar el temple obert no és gaire habitual perquè sempre sol estar tancat. En tot cas, el que sempre està obert són les vistes, tant les que tenim just a sota, com les més llunyanes.
Hi distingiu “el dau” o la cua del pantà de Sau ressec, per exemple:
I encara més “màgia”: al terra granític del cim hi veureu tot de forats i marques, com si algun gegant hagués vingut a “furgar” el terra per deixar-hi uns tolls i unes marmites naturals, algunes connectades per canalets excavats a la pedra.
Per cert, a tocar de Savassona hi ha l’embassament de Sau, que també dona per fer moltes caminades i excursions. Podeu trobar una ruta que ressegueix un tros de Sau al CAT de Setmana fins a Casserres pel costat de Sau. I també al CAT de Setmana per Tavertet i les cingleres de Sau.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Ho admetem: no és una sortida per caminar molt. No és una gran caminada, per bé que evidentment fins aquí i des d’aquí hi passen alguns camins per anar amunt i avall. En tot cas, és un bon indret.
Un bon indret per caminar/passejar i envoltar-se de la seva màgia. I per fer-se preguntes:
Un bon indret per preguntar-se: com van arribar aquestes pedres aquí?
Un bon indret per preguntar-se: com van arribar aquestes pedres aquí? Un bon indret per preguntar-se: com era tot això antigament?
Un bon indret per preguntar-se: com vivíem abans els humans d’aquesta zona?
Un bon indret per preguntar-se: d’on venim? Cap on anem?
Un bon indret per preguntar-se: quina serà la pròxima proposta del Cat de Setmana?
Acabem amb un parell d’enllaços de la zona, per saber-ne més:
Viquipèdia sobre la pedra del Sacrifici
Viquipèdia sobre Sant Feliu de Savassona
Viquipèdia sobre el Castell de Savassona
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 946
Els vostres comentaris:
