Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 9,4 km (només anada)
Temps: 
Desnivell: 391 metres 
Ruta NO circular 
Data: cada 2×3
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta gran, gran, gran sortida es pot executar a peu i/o en bicicleta (el prestigiós equip del CAT de Setmana l’ha perpetrat de les dues maneres) però ja us avisem que si la feu en bici, hi haurà més d’un tram, i de dos, que l’haureu de carregar a sobre.
Res però, que no quedi superat per l’atractiu d’aquesta ruta que té estones de pistes amples, estones amb camins estrets, trams de sol, trams a l’ombra, ponts, passeres, travesses sobre el riu “a pèl” i també belles estampes:
El punt de sortida el situem a Sant Pere de Torelló, al Nord-Est d’Osona. S’hi arriba per la C-17 (cal sortir a Torelló) i també per la C-37, l’Eix Vic-Olot, a les sortides més pròximes al túnel de Bracons per la banda osonenca.
La ruta comença a la zona d’esbarjo i de pícnic de la Riera, al costat del riu Ges, a la carretera de la Vola. Veureu que al costat del riu hi ha un camí que va resseguint el seu recorregut aigües amunt, el sender Vora-Ges. Doncs bé, aquest és el camí que farem. Ja us hi podeu enganxar.
Comprovareu que després de l’àrea d’esbarjo, just passat un pont sobre el Ges, a mà esquerra en surt una pista que enfila cap a Forat Micó. Aquí comença aquest CAT de Setmana.
Punt de sortida a Google Maps:
TRAM 1: SANT PERE – FORAT MICÓ
Comencem amb una aproximació suau fins a l’estret de Forat Micó. El camí és ample, amb poques ombres, i de mica en mica va enfilant-se serpentejant pel costat del riu Ges. En total creuarem el riu fins a 5 vegades 5, molts cops amb passeres i d’altres a pèl (veureu que sempre hi ha uns ‘graons’ elevats de ciment per als caminaires).
De totes maneres, no patiu, en general el cabal del riu és més aviat pobre. A la foto de sota, el “repte” de travessar-lo en el quart encreuament:
Per cert, us poden passar dues coses: que us vinguin ganes d’hostatjar-vos en alguna casa de turisme rural que us trobareu pel camí i/o que us vinguin ganes de banyar-vos en alguna bassa i gorg del riu. Si us mireu bé l’aigua, en moltes arraconades hi descobrireu barbs de muntanya, i també alguna bagra.
Això és el que anem trobant durant els dos primers quilòmetres d’excursió fins que encarem l’estret de Forat Micó: A l’esquerra, la Serra de Bellmunt, i a la dreta, la Costa de la Vinyeta. Pel mig, el riu Ges.
A partir d’aquest punt la pista comença a pujar fort i veureu que algun tram està encimentat per evitar que la pluja i el pendent no erosionin més el terreny. El riu us quedarà a sota a mà dreta, uns 30 metres enfonsat.
La pujada s’acaba quan arribem a l’alçada de la petita presa del Forat Micó. Segons l’època de l’any, està a petar o fot pena.
A les imatges de sota es pot comparar el mateix indret amb un any de diferència: l’agost de 2019, amb un nivell pèssim, i el juliol del 2020 amb un estat ‘excel·lent’:
Per cert, abans us hem dit que el camí deixa de tirar amunt un cop arribats a l’alçada de la presa…
Doncs no! 😹
Era una mentida per no desanimar-vos: al cap d’uns metres, la pista continua enfilant amunt, cap al mas de la Vall.
Veureu que després d’un revolt pronunciat a l’esquerra en surt un caminet a mà dreta que s’endinsa, amunt, amunt per sota el bosc. Si tireu per aquí, fareu una mica de drecera.
ATENCIÓ, Apunt hidràulic:
Per a què serveix aquesta presa?
La petita presa de Forat Micó es va construir a principis dels anys 50 del segle XX i recull aigua que durant molts anys se n’anava cap a Vic. Poc abans de construir-se, el 1949, el bisbe de Vic va anar amb una mula fins al punt de la foto, on s’havia projectat l’obra, per beneir-lo i assegurar un bon subministrament!! Aigües Vic va tenir una concessió inicial per captar fins a 35 litres per segon, però aviat se’ls va fer insuficient i van haver de buscar altres vies de captació.
Actualment, l’aigua de Forat Micó se la reparteixen entre Vic i Sant Pere, per bé que ara el cabal que recullen de Forat Micó és de 10 litres per segon. Això no cobreix les necessitats de Vic, com dèiem, però tampoc les de Sant Pere. En estius de secada, o sigui, cada estiu, aquesta concessió ha arribat a deixar el Ges sense aigua, com explica aquesta notícia d’EL 9 NOU del 2019.
TRAM 2: FORAT MICÓ – DEGOLLATS
Quan arribem al mas de la Vall (i ja portem fets uns 4 quilòmetres i mig) trobem un amable trencant a l’esquerra que puja cap a Bellmunt (que no agafem) i arribem als Quintans de la Vall, l’esplanada al voltant de la casa de pagès.
La pista voreja l’esplanada i quan ja arribem a la masia agafem un camí que s’enfila per l’esquerra, degudament indicat:
A la que agafem aquest camí, de seguida se’ns presenta l’opció d’anar pujant per pista o bé per sender. Això al gust del consumidor. Sigui l’opció que sigui, les vistes són estimulants: els boscos de la Serra de Curull, els boscos de Collsaplana, els boscos de la baga d’Espaulella…
Sí, Yes, això és el Vidranès:
Al cap de gairebé dos quilòmetres, quan la pista i el camí s’han trobat novament, trobareu una bifurcació. Les marques del recte camí ens indiquen que cal anar amunt per l’esquerra, però el prestigiós equip del CAT de Setmana us proposa tirar per la dreta per anar a fer una visita i tornar: La visita als prats de Degollats.
Es tracta d’una petita desviació, de pocs minuts, que ens porta a un lloc especialment ferm: una zona de prats envoltada de boscos i vorejada pel riu Ges, amb uns bonics marges que al capdamunt encara hi conserven les restes de l’antiga casa de Degollats.
Val la pena perdre’s una estona per aquest racó. Què té d’especial? Que no té res. O sí…
ATENCIÓ, Apunt macabre:
D’on ve el nom de “Degollats”?
Segons semblaria, a l’antiga masia aixecada al punt on ara hi trobem una casa en runes, el patriarca de la família hi va trobar una mort un punt escabrosa: un bon dia va fer matar un porc, invitant a tothom a fer festa grossa. I com que del porc se n’aprofita tot, en va penjar un gran tros de l’animal del sostre per fer-ne cansalada.
Fins aquí, res a dir-hi.
Segons diuen, un mal dia l’home va anar a tallar un tros de cansalada, però se li va encallar l’eina i va començar a estirar. Amb tanta mala fortuna que li va caure tota la peça del porc a sobre, inclosos els ullals de l’animal, que se li van clavar al coll i el van… Degollar!
Arran d’això, aquest mas va rebre el nom de Degollats.
Un cop hem contemplat el paisatge, hem trescat per prats i marges, o fins i tot ens hem banyat al riu, només cal refer el petit tros de desviació i tornar de nou al recte camí.
Quan recuperem la ruta, al cap de no res ens trobem amb un altre indret clau: la “Tosca dels Degollats”. És un punt molt humit a mà esquerra, al marge de la muntanya, amb un degoteig d’aigua constant que li ha donat a la pedra una forma característica.
Al costat de la “Tosca” en surt un trencant per anar cap al coll d'”Hi era de Massa”, que no agafarem. El nostre destí és clar: Vidrà. I ara comença un tram final que passa per un dels punts més interessants: El salt del Molí de Salgueda.
TRAM 3: DEGOLLATS - SALT DEL MOLÍ - VIDRÀ
De ‘Degollats’ fins a Vidrà hi ha uns 3 quilòmetres i mig de camí. Veureu que de seguida la ruta torna a circular per una pista ample (el camí de la Salgueda) i per vistes verdes vora el riu.
Per aquesta pista hi farem unes quantes ziga-zagues, poc més de mig quilòmetre, fins que arribarem a un revolt molt tancat a l’esquerra amb un trencant a mà dreta que indica el camí per baixar fins al Salt del Molí de Salgueda.
Ens hi posem i comencem a baixar sota les ombres d’una fageda que té el boix del sotabosc agonitzant:
ATENCIÓ: Apunt papallònic:
L’eruga del boix que va arribar a Catalunya des de d’Alemanya per la Garrotxa ja porta temps carregant-s’ho tot: Aquí unes mostres de boix defoliat per una arna que fa fins a 4 postes l’any.
Més casos similars els trobem al CAT de Setmana de Llaers al castell de Milany per la Cau. I també us en donem més detalls aquí.
ATENCIÓ: Apunt papallònic:
L’eruga del boix que va arribar a Catalunya des de d’Alemanya per la Garrotxa ja porta temps carregant-s’ho tot: Aquí unes mostres de boix defoliat per una arna que fa fins a 4 postes l’any.
Més casos similars els trobem al CAT de Setmana de Llaers al castell de Milany per la Cau. I també us en donem més detalls aquí.
Un cop acabat el descens entre exemplars de faig, boix agònic i erugues i/o papallones del boix, arribem a un dels punts més visitats del riu Ges: el Salt del Molí de Salgueda:
El lloc és idíl·lic, però sovint la màgica desapareix perquè a l’estiu sempre hi ha molts rostres pàl·lids. Bàsicament visitants i/o banyistes que podem catalogar entre 4 nivells:
Visitants balsàmicament silenciosos (1)
Visitants raonablement xerramecs (2)
Visitants escandalosament cridaners (3)
Visitants ofensivament baladrers (4)
Arran de la Covid-19, l’increment de visitants ha accelerat el nivell 3 i 4, i l’indret s’ha arribat a saturar de rostres pàl·lids (inclosos els membres del prestigiós equip del CAT de Setmana) però en general sempre ens hi hem trobat personal dels grups 1 i 2: Poca soledat, força quietud.
I respectuosos amb l’entorn. S’agraeix.
Un cop delectats/banyats sota les aigües del Ges, arriba la recta final. Ara toca travessar les aigües (hi veureu uns graons elevats) i pujar per la riba esquerra del salt.
Un cop a dalt, caldrà tornar a creuar el riu, però aquest cap per un pont com il faut: El pont de Salgueda:
Al cap d’una estona, el caminet abandona el riu i torna a enfilar-se per agafar “la directa” cap a Vidrà.
Toca de nou pujar amunt i seguir els cartells que no deixen opció de perdre’s -veureu que passeu per sota de la línia d’alta tensió que ens acompanya des de Sant Pere- i acabem la ruta per un típic sender de muntanya que arriba a Vidrà per la depuradora del poble.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb alguns enllaços d’interès i algunes estampes de Vidrà des de Vidrà:
Història de Degollats (ajuntament de Vidrà)
Ruta pel Forat Micó del blog “Fer muntanya”
Entrada sobre l’àrea d’esbarjo de Sant Pere de “Som de Pícnic”
Imatges antigues del ‘molí de Salgueda al blog ‘Indrets oblidats’
BONUS TRACK D’ESTAMPES DE I DES DE VIDRÀ:
El roure de la Creu de l’Arç, al mig de Vidrà. Arbre monumental amb un tronc de 420 centímetres de diàmetre :
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1582
Els vostres comentaris:
13-05-2023 – Pescallunes66
Una ruta molt nostrada que val la pena cuidar entre tots.
13-09-2022 – Anònim
ja ja rostres palids!
10-12-2020 – Anònim
pena del boix sec però amb ganes de tornar a fer-la. L’últim cop varem fer-la amb bici i varem fer un dinar de conya al càmping de Vidrà. Pero era abans de la pandemia
23-09-2020 – I.C.R
Lugar encantador
