Àmbit: Prepirineu
Àmbit: Ruta d’H2O
Ruta d’ Recorregut: 8,8 km
Recorregut: 8,8 km Temps: 2-3 hores
Temps: Desnivell: 310 metres
Desnivell: 310 metres Ruta Circular
Ruta Circular Data: 2020
Data: 2020 També en bici: Més o menys
També en bici: Més o menys CAT de Setmana amb Wikiloc:
CAT de Setmana amb Powered by Wikiloc
➔ Aquesta sortida connecta la Vall del Ges amb el Vidranès amb un primer tram que s’enfila fins al pas de la Portella, a la part més oriental de la Serra de Bellmunt. En aquest punt, travessem un petit coll entre parets de pedra i de cop i volta… tatxaan! Fem un canvi radical: entrem a la vessant Nord i a les muntanyes del Vidranès.
La ruta continua amb un descens i un bonic retorn al punt de partida seguint el riu Ges per l’estret del Forat Micó. Una delícia de vistes i aigua (sempre que no enganxem una de les recurrents i cada cop més habituals secades d’aquest afluent del Ter) per una ruta que ens porta a creuar el riu fins a cinc vegades (en alguns casos cal descalçar-se).
DE SANT PERE A SANT ROC
La sortida la fem passat Sant Pere de Torelló (o just abans d’arribar-hi si és que venim d’Olot), a la casa de Fontdevila, a tocar de la carretera BV-5224. Agafem un camí cap a l’ermita de Sant Roc que surt del costat de la riera de les Pedroses i segueix el sender PR-C 145, un traçat imperdible que es va enfilant sobre un bonic terreny marca de la casa: pedra marga & farigola.
Aquest primer tram es va enfilant poc a poc amb una excel·lent i constant estampa de Bellmunt al nostre davant, i amb una panoràmica cada cop més ferma de Sant Pere, la Vall del Ges i part d’Osona.
Anem pujant alegres i xirois fins que al cap de poc més d’un quilòmetre de pujada arribem al primer destí, la petita ermita de Sant Roc. És una construcció molt petita construïda sobre un petit altiplà que data del Segle XVII (l’ermita, no l’altiplà) i es troba a 730 metres d’alçada (l’ermita i l’altiplà):
ATENCIÓ: Apunt llampegant!
En el moment de perpetrar aquesta sortida, el prestigiós equip del CAT de Setmana hem ensopegat l’ermita en obres. El motiu? L’impacte d’un llamp caigut a finals de juny de 2020 que no es va estar de res: va afectar l’espadanya, va fer saltar una creu de ferro, i va fer malbé algun element de l’interior de la capella.
El llamp va entrar pel sostre i va sortir per un forat arran de terra. Per sort, ningú no va prendre mal.
DE SANT ROC A LA PORTELLA
A partir de Sant Roc, entrem en un tram més ombrívol que ens porta fins a la casa del Serrat, un mas immens i molt ben cuidat que deixem a la nostra dreta per continuar pujant per un camí perfectament fresat.
Continuem pel traçat del PR-C 145 fins que al cap d’uns 400 metres creuem el camí del Pla de la Riera a Bellmunt i fem un gir cap a Llevant seguint el camí del Serrat dels Cristians Vells. A mida que ens enfilem, les estampes són més fermes:
L’objectiu és arribar al capdamunt d’una renglera de torres d’alta tensió que s’obren pas entre els arbres per la vessant sud de Bellmunt seguint un traçat en línia recta. Les torres d’alta tensió van de dret, però nosaltres evidentment anem pujant de mica en mica, fent ziga-zagues entre boscos d’alzines, alguns dels quals en “tractament” per intentar recuperar-los de les fortes secades dels últims estius.
Al cap d’uns 10-15 minuts arribem a la Portella, a dalt del la carena, just al costat d’un dels pals d’electricitat. En aquest punt hi ha la ‘Vidranès-Gate’: el pas sobtat d’una vessant a l’altra per un pas estret d’uns cinc metres de llarg flanquejat per murs de pedra a banda i banda.
Aquest punt ofereix interessants vistes a les dues cares de la muntanya:
A la cara Sud, la Vall del Ges i com a curiositat, la línia recta del traçat elèctric:
I a la cara Nord, els boscos frondosos del Vidranès, la casa de la Vall, i la part Nord del Forat Micó:
I a la cara Nord, els boscos frondosos del Vidranès, la casa de la Vall, i la part Nord del Forat Micó:
FORAT MICÓ I TORNADA
Un cop extasiats pels paisatges que ens ofereix aquest pas, baixem per la vessant Nord cap a buscar el riu Ges, com si anéssim cap a la casa de la Vall.
Descendim pel mateix camí entre elegants i humides fagedes, fins que al cap d’uns 600 metres trenquem a la dreta i baixem de dret per la llera d’un torrent (el torrent del Pedreguet) que ens deixa a la pista del Forat Micó, la carretera de terra que connecta Sant Pere amb la casa de la Vall.
Quan arribem a aquest punt, tenim dues opcions: si tirem a l’esquerra anem cap a Vidrà (podeu consultar el nostre gran CAT de Setmana de Sant Pere a Vidrà pel Forat Micó i el Molí de la Salgueda, un dels més aclamats) i si tirem a la dreta, anem cap a Sant Pere. Quo vadis, CAT de Setmana?
En aquesta ocasió, tirem a la dreta per començar el camí de retorn i anem seguint pel costat del Riu, en el mateix sentit que l’aigua.
El primer tram passa pel congost del Forat Micó amb el riu enclotat a la nostra esquerra, i amb les parets del pas natural damunt de les nostres nobles testes. És en aquest punt que passem pel costat de la presa, que de vegades està seca com una pipa, i de vegades, alegre i curulla d’H2O:
Un cop passat l’estret, el camí continua baixant poc a poc, serpentejant pel costat del riu. El creuem cinc vegades fins que arribem de nou a la BV-5224. A partir d’aquí, tirem a la dreta per la mateixa carretera i ens mengem un tros d’asfalt fins arribar al punt de sortida. És un tram final de gairebé un quilòmetre i mig que no aconsellem de fer en plena solana.
En cas que preferiu estalviar-vos el tram asfaltat, una opció és fer una part d’aquest últim tros pel caminet que segueix paral·lel al riu per la font de la Figuera. Tard o d’hora però, haureu d’anar a buscar la carretera.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns elegants links d’interès:
Ermita de Sant Roc a la web de VallGesBisaura.com
El Forat Micó al ‘Descobrir’
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 869
Els vostres comentaris:
