Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 9 km 
Temps: 
Desnivell: 94 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2008, 2010, 2018
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ El Ter a Osona és un riu explotat industrialment des de fa segles. Estressat per rescloses, canals i fàbriques, i també per rescloses canals i fàbriques… i més rescloses, més canals i més fàbriques.
Des de la farga de Bebiè fins al pantà de Sau hi ha 27 rescloses, totes batejades amb el nom de l’antiga fàbrica on servien l’aigua: Can Guixà, Can Casarramona, Cal Feiner… la gran majoria indústries tèxtils.
Algunes rescloses estan pràcticament enganxades, una rere l’altra, fins al punt que sovint els canals de desguàs que tornen l’aigua al riu ja l’aboquen directament a la següent resclosa/canal.
Aquesta proposta de CAT de Setmana passa per cinc rescloses industrials, per bé que destaca, justament, per travessar un dels trams osonencs del Ter amb menys ‘agressions’ humanes.
Malgrat que costi de creure, aquesta ruta amaga un primer tros d’uns quatre quilòmetres de riu #Resclosesfree: el Ter verge i lliure de rescloses 
! Sens dubte, tot un plus de calité.
La ruta està marcada com a camí “Vora Ter” (GR-210), però el cert és que periòdicament presenta alguns trams desdibuixats, amb la vegetació tan crescuda que en certs moments ens ha provocat problemes per trobar el recte camí.
Però bé, res greu que no eviti convertir aquest elegant CAT de Setmana en una delícia visual per perdre-s’hi una estona.
INICI AL PONT DE SANT QUIRZE
La sortida no pot ser més fàcil: el pont de Sant Quirze de Besora sobre el Ter (per arribar a Sant Quirze, n’hi ha prou en agafar la famosa autovia C-17 o la prestigiosa línia R-3 de Rodalies).
Sortim del pont que travessa el riu i comencem a tirar ‘riu avall’ (el Ter ens queda sempre a la nostra dreta) i de seguida gaudim de les vistes de la primera resclosa, la de Can Guixà.
Anem tirant avall per la zona esportiva amb el canal al costat, gentilesa de la resclosa de Can Guixà, fins que passem pel costat de la fàbrica. A sota, dues estampes “guixàniques”: la resclosa i el canal:
Actualment, la fàbrica no funciona, però el salt d’aigua encara genera electricitat que es pot vendre a les necessitades companyies elèctriques.
De fet, quan els antics propietaris tèxtils tancaven la barraca i es venien les naus industrials, normalment es quedaven amb una sola cosa: el salt d’aigua. Aquí hi ha negoci net, si més no, mentre els durin les generoses concessions centenàries d’aprofitament d’un bé públic com són l’aigua i la gravetat.
Mapa de Google del punt de sortida:
Passada la fàbrica, connectem amb una carretera asfaltada que ens porta al polígon de la Foradada. Aquí creuem pel costat d’unes naus de l’empresa Some, i encara que no ho veurem, al riu ja hi ha una altra resclosa, la segona. És la resclosa de la Some, que té un petit secret… Però de moment ho deixem aquí… 
Després del polígon, arribem a una casa de pagès i girem a la dreta, per un pont sobre la riera de la Foradada. El camí és una pista ampla, i el riu ens queda cada cop més avall perquè anem guanyant alçada. Aquí el Ter no sol portar un gran cabal, tot i que entrem, ara sí a la zona lliure de rescloses.
Segurament és un dels trams més “silvestres” que es conserva del Ter a Osona:
Al cap d’uns metres, un cop acabat el meandre, cal agafar un trencant a mà dreta i avançar per una pista ample fins al trencant del torrent de l’Illa, també a la dreta i amb un fort pendent marge avall. Passat el torrent, el camí es converteix en un corriol més estret i boscós. Tornem a tenir l’aigua al tocar.
PRIMERES ESTAMPES FLUVIALS
El tros que ara ve combina trams arran d’aigua amb trams en què estem més elevats, però sempre amb el riu a un tret de ballesta. Entrem en una zona coneguda com a l’Illa, i de fet, al mig del riu hi veiem una petita illa.
Contemplant això, el sempre retòric equip del CAT de Setmana ens preguntem sense tenir-ne la resposta: i si aquest accident natural és justament el que dona nom a aquest indret? És clar que els topònims solen tenir molta antiguitat, i els capricis dels rius (les illes al mig de la llera, per exemple) són molt canviants…
Ens quedem amb el dubte. Dubte raonable, això sí.
El que no genera dubtes és que al cap d’una estona creuem una altra riera que desemboca al Ter. L’enxampem plena d’aigua i… de bolets!
ATENCIÓ: El ‘secret’ de la resclosa de la Some
Al cap d’uns minuts, quan ens acostem al pont del tren (amb un tram final amb servei gratuït d’esgarrinxades) ens crida l’atenció que a l’altra banda del riu hi ha una central hidroelèctrica. Se’n diu la central elèctrica de l’Illa i està en ple funcionament. Com s’explica això? Si justament estem fent un tram verge, sense cap resclosa ni canal lateral que li aporti aigua…
D’on treu l’aigua aquesta central?
Doncs resulta que la recull de la resclosa de la Some, gairebé tres quilòmetres riu amunt. I no, no és màgia bisaurenca, és simplement que el canal fa drecera i l’aigua circula per sota la muntanya. En lloc de seguir tres quilòmetres paral·lel al riu, s’estalvia el meandre i tira recte per un túnel d’uns 220 metres que tira dret cap a la central, que un cop ha generat l’electricitat pertinent allibera l’aigua novament al riu. Per això aquest primer tram sempre té un cabal més discret.
Vaja, que tant, tan verge no és.
Poc després de la central de l’illa el riu comença un meandre a l’esquerra i arribem sota el pont del tren de la prestigiosa línia ferroviària l’Hospitalet-Puigcerdà. Aquí el camí s’eixampla i continua pel costat d’una pollancreda. Ara ens separem una mica del riu.
Per cert, les pollancredes o plantacions de pollancres són molt habituals a la ribera del Ter perquè aquests arbres tenen un cicle de creixement força ràpid: no te n’adones i ja els han talat per tornar a començar.
De plantacions així també en trobem per exemple, al gran CAT de Setmana per la Coromina i la Farga Lacambra.
LA TERCERA RESCLOSA: LA CASETA
Entre pollancres i algun tronc entravessat al mig del camí, a poc a poc anem sentint la remor de l’aigua que s’acosta perquè a poc a poc ens acostem novament al riu. El soroll prové de la resclosa de la Caseta, que posa fi a uns 4 quilòmetres de Ter sense cap barrera.
Quan arribem a l’alçada de la resclosa, entre el camí i el riu hi ha una franja d’uns 10 o 15 metres d’arbres de ribera, amenitzats amb la típica i generosa base d’ortigues (sempre assenyalen, diuen, que hi ha presència humana), algun plàstic deixat per les riuades, i uns quants esbarzers decoratius.
Si us animeu a superar aquests obstacles i arribar-vos fins a la riba, gaudireu d’un bany urticant, però també d’estampes fermes.
Feta la incursió (i l’ortigada) retornem al recte camí, que continua pel costat d’una segona plantació de pollancres, i ull que aquí la cosa es pot complicar perquè la ruta es difumina una mica. 
L’objectiu és clar i visible: separar-nos del riu (el deixem que se’n vagi a fer un meandre a l’altra banda de la C-17) i pujar fins al capdamunt d’un turonet culminat per unes antenes i un pal elèctric. Que hem de pujar el turonet és clar. Claríssim. El problema és que l’aproximació fins a la falda d’aquest cim no està tan clara.
Per tant, si el camí no ha millorat (o ha millorat, però s’ha tornat a desfigurar) us haureu de buscar una mica la vida. Però ja us diem que és un repte fàcil: si el prestigiós equip del CAT de Setmana se’n va sortir, senyal que és a prova de rucs. Hi ajuden els senyals del sender:
Un cop fet el cim, podeu enxampar un bonic moment ferroviari, tal com ens va passar l’agost del 2018 quan perpetràvem aquest CAT de Setmana. L’estampa mostra el tren en direcció Nord, cap a Sant Quirze i Ripoll.
Captat aquest instant R-3, arribem a la carretera de Saderra, que està asfaltada. Serà un dels pocs moments d’asfalt de la caminada. Cal seguir-la a mà dreta i tirar avall fins a gairebé arribar a la C-17. Just abans, caldrà agafar un trencant a l’esquerra que passa pel costat d’un altre mas: el Casalot.
A partir d’aquí, canvi de paisatge:
Passat el Casalot, que deixarem a la nostra esquerra, el camí discorre per un primer tram pedregós, amb el riu uns metres més avall. Ara avancem encaixonats entre la via del tren a l’esquerra i el Ter a la dreta. Això sí, amb amables estampes fluvials:
Seguim xino-xano (o no) fins que arribem al torrent de la Batalleda, que allà mateix desemboca al Ter (Es lo que tieenne 
). Aquí hi veureu un rètol amb indicacions i temps de ruta, i a mà esquerra un pont sota la via del tren per on passa el torrent.
Cal remuntar el rierol per sota el pont i uns metres després ja apareix, a mà dreta, una font: la famosa font del conill:
I ara sí, recta final: creuem la riera i la font, i continuem per un camí que no estaria en els seus millors moments (o com a mínim no ho estava l’últim cop que el prestigiós equip del CAT de Setmana va perpetrar aquesta excursió).
El sender s’enfila fort fins a situar-se en el punt més alt de la ruta, just a l’alçada de la fàbrica de la Mambla, que ens queda a l’altra banda del riu. Ull que hi ha molt desnivell i el camí és estret, per bé que les vistes s’ho valen.
Si al capdamunt de tot girem la vista enrere, tenim una bona panoràmica del que hem fet:
El camí connecta amb el passeig del cementiri de Borgonyà, que ens queda a l’esquerra. Un cop arribats a aquesta colònia tèxtil, un consell: aprofiteu per fer una parada en algun dels seus amables establiments per prendre una merescuda cervesa, aigua de Litines, musclos amb nata, o el que us vingui de gust.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem aquest CAT de Setmana amb alguns enllaços i estampes finals:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1481
Els vostres comentaris:
13-02-2022 – Marta Martínez
Hola avui es vist retol anar bici de muntanya on i dos posibiltats de tornar Torello de sant quirze . Un tran on de vora ter 11 km direccio torello i meva pregunta es pot amb bici de muntanya.
CAT de Setmana
Hola, Marta. Sí, es pot fer en bici de muntanya. Però ull: cal anar amb compte amb el tram que s’enfila sobre el riu, a l’altura de la Mambla, sobre Borgonyà, perquè hi ha força pendent. I a banda d’això, en alguns trams caldrà baixar de la bici i carregar-la a sobre.
