Recorregut: 8,3 km (anar i tornar)
Temps: 
Ruta NO circular 
Data: 2018
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta excursió és fàcil i per a tots els públics. I no és per a menys: al final del camí, a la punta de la ‘península’ que creuarem, s’hi troba el Monestir de Casserres, de manera que la proposta ho té tot per al gaudi individual o familiar: un objectiu culturalment interessant, una ruta amb poc desnivell, un camí molt ben marcat, i unes amables vistes al pantà, que ens queda just a sota:
Entre el parador de Sau i el monestir de Casserres hi tenim uns 3 quilòmetres i mig, i si ens ho prenem amb calma (fent fotos o fent meditació tipus “¿per què em llevo cada dia a les 6 h del matí?” o bé fent contemplació en algun dels “miradors” de la ruta) la cosa es pot allargar.
Però no tenim pressa, oi?
Tingueu en compte que el camí no acaba davant de la paret del monestir sinó uns quants metres abans, a l’entrada del recinte. D’ençà que Sant Pere de Casserres es va restaurar (1994-1998) hi hem guanyat que quatre hippies flipats ja no hi celebren misses negres, i també s’ha aturat la degradació de l’espai. Però, per contra, l’accés directe a Casserres ja no és possible.
I val més així, en vistes del tracte que havia rebut els últims 300 anys. Si no, que baixi Sant Pere (de Casserres) i ho jutgi.
SORTIDA DES DEL PARADOR DE SAU (O GAIREBÉ)
Per arribar fins al parador hem de fer la mateixa ruta que us proposem al CAT de Setmana per Savassona: anar a buscar la carretera de Tavèrnoles, la BV-5213, i no deixar-la fins que s’arriba al parador de Sau. Una bona solució és deixar el carruatge uns 600 metres abans del parador, al pàrquing que ens queda al costat del trencant del camí estret, a mà dreta.
Des d’aquest aparcament, l’embassament ja ofereix aquestes boniques estampes:
I si us aventureu amb el cotxe per la carretera que baixa pel costat del pàrquing, el ‘camí estret’, podreu anar vorejant l’embassament fins a bonics indrets com el mirador del Punt de la Força, on les imatges realment s’ho valen…
En tot cas, i tornant al pàrquing, si decidiu aparcar aquí (recomanable) haureu de menjar una mica d’asfalt. Res, poca cosa, tot just uns 600 metres fins a trobar el trencant del caminet. I sí, és cert, caminar per l’asfalt és un pal, però és millor això que no pas continuar amb el cotxe al cul a la recerca d’un forat a la cuneta que no trobareu.
Sigui en cotxe o sigui a peu, de seguida trobareu una bifurcació. El parador queda a mà dreta i la BV-5213 continua amunt per l’esquerra, cap al monestir. Continueu per la carretera uns pocs metres i us adonareu que a la primera de canvi hi ha un indicatiu a mà dreta per agafar el caminet del Casserres:
Tot clar, oi? Ah, no encara? Millor una ressenya de Google per trobar l’aparcament? Cap problema:
Mapa de Google Maps per anar a buscar l’aparcament.
I ara sí? Tot clar? Doncs va, anem per feina. Recordem l’objectiu: executar i perpetrar una alegre caminada pel camí de Casserres des del Parador. O sigui que ens situem al principi del trencant i comencem a avançar amb il·lusió. (El camí coincideix amb el GR151, i és també una de les rutes del bisbe Oliba, per raons evidents).
… I A GAUDIR DEL CAMÍ!
Un cop encarrilats, la qüestió és anar gaudint de tot el que ens ofereix aquest CAT de Setmana, que no és poc. De fet, la tònica és sempre la mateixa, i ens obsequia amb els següents ingredients:
Un camí ample i ombrívol perquè ens trobem en un bosc de roures i alzines. Bona part del tram és així:
Un camí ample i ombrívol perquè ens trobem en un bosc de roures i alzines. Bona part del tram és així:
La major part del trajecte el fem per a banda baga. Gairebé sempre tenim el riu Ter als nostres peus, amb un desnivell d’uns 100/150 metres, segons el tram (i segons les corbes de nivell que marquen els plànols de l’Institut Cartogràfic de Catalunya). De totes maneres, en cap cas hi ha sensació de vertigen perquè sempre tenim arbres a sota.
La major part del trajecte el fem per a banda baga. Gairebé sempre tenim el riu Ter als nostres peus, amb un desnivell d’uns 100/150 metres, segons el tram (i segons les corbes de nivell que marquen els plànols de l’Institut Cartogràfic de Catalunya). De totes maneres, en cap cas hi ha sensació de vertigen perquè sempre tenim arbres a sota. A l’altra banda del riu hi tenim les muntanyes i els cingles de Tavertet, on també es poden fer un munt d’excursions amb vistes espectaculars. Les podeu descobrir al nostre CAT de Setmana per Tavertet i els cingles de Sau pel Morro de l’Abella.
😺 De tant en tant el camí puja de nivell i se situa a la part més alta de la muntanya, just al costat de la carretera…
ATENCIÓ: Apunt per a les figues de moro:
En aquests trams més enlairats i menys protegits pels arbres, també ens sorprèn certa flora silvestre. Ens permet veure, per exemple, com algunes figues de moro intenten treure el cap tímidament entre les roques.
Així ens ho mostra aquesta bella estampa que, per cert, també ens fa de brúixola perquè ens marca una referència: si us hi fixeu, al fons de tot s’hi veu una muntanya de color blavós, a la banda esquerra de la imatge. Doncs bé, aquesta muntanya del final de tot és Bellmunt, la que separa la Vall del Ges del Bisaura i el Vidranès, i ens indica, sense pot d’equivocar-nos, que estem mirant cap al Nord. (Bellmunt és just a la part Nord d’Osona, i des del punt de vista geològic és el primer plec del Pirineu)
Sempre podeu conèixer més a fons Bellmunt amb les següents propostes:
BALCONADES SOBRE L'AIGUA
Quan la ruta fa aquesta petita “ascensió” a la superfície i fa un tros pel costat de la carretera, donem per acabat el primer tram. Un tram, cal reconèixer-ho, una mica escàs en matèria de panoràmiques.
Això pot desesperar a aquell qui busqui grans vises del meandre, perquè el cert és que fins ara com a màxim hem pogut aspirar a veure això entre els arbres…
… Però sortosament això només són els primers 15/20 minuts de caminada. Un cop superats, i feta també la petita incursió pel costat de la carretera, el camí es torna a “enfonsar” pel costat de la muntanya, i a partir d’aquí la cosa canvia: veureu que al llarg del recorregut apareixen diferents “terrassetes” o miradors del meandre, que ens ofereixen ‘apoustoflants’ vistes.
Comprovareu que alguns dels miradors són roques suspeses. Sòlides, però suspeses. D’altres són autèntics finestrals. Aquí uns exemples de les vistes:
En algun altre moment, el camí ens treu del vessant baga i ens fa circular per la part més alta de la muntanya (comprovareu que en alguns trams fins i tot la carretera ens queda per sota). En aquests casos, les vistes al meandre guanyen perspectiva:
I així, amb aquestes panoràmiques canviants, arribem al nostre objectiu: Sant Pere de Casserres. La visita, of course, hi és obligada.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
El camí de tornada és el mateix, a menys que disposeu d’una opció motoritzada que us torni a lloc per la carretera. De totes maneres, el camí és tan ferm que repetir-lo no suposa cap esforç. Ans al contrari.
Poc més podem afegir sobre aquest alegre i agradable CAT de Setmana que no té secrets, més enllà de les sorpreses constants de les vistes a l’embassament, algun esquirol que ens creua pel camí, i les marques inequívoques de la presència de senglars al llarg del camí.
Acabem amb uns enllaços d’interès i un petit BONUS TRACK sobre el monestir:
BONUS TRACK – SANT PERE DE CASSERRES
Amb l’arribada del s. XXI Casserres ha recuperat la dignitat i torna a estar restaurada i molt ben condicionada per a visitar-lo. No ha recuperat l’esplendor de segles anteriors, si és que per esplendor entenem l’activitat pròpia d’un monestir, però sí que ha deixat enrere un llarg temps de decadència, abandonament i deixadesa, sobretot al llarg del s. XX.
L’església de Sant Pere de Casserres data del s. XI i es va consagrar l’any 1050. És un dels exemplars romànics més interessants per una cosa curiosa: és més ampla que llarga.
La visita a Casserres ens mostra l’església, però també la resta d’elements del monestir: el miniclaustre, el celler, el dormitori, l’escriptori… una bona manera de rematar la caminada.
Per cert, el que és més escàs de trobar-hi són utensilis originals, perquè amb tantes dècades d’abandonament no en va quedar gairebé res de res.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1026
Els vostres comentaris:
