Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 2,3 km 
Temps: 
Desnivell: 27 metres 
Ruta circular
Data: cada 2×3
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb Wikiloc: No
Rutes Wikiloc similars:
El temps que hi farà:
➔ Aquesta afable sortida ens ensenya jardins que tingueren i retingueren, però també les cases de l’antiga colònia. I és facilíssima, descriu una petita ruta circular que passa de tot: passa pel costat del riu, passa pel Mas de Can Conangle, i passa pel costat d’una altra colònia industrial del Ter: La colònia Vila-seca.
Tot plegat, un trajecte planer, sota el sol i sota l’ombra, d’uns 30-45 minuts tot passejant Xino-Xano. El terme municipal és el d’Orís (El Ter separa els dos pobles, la vora esquerra és de Torelló i Sant Vicenç, i la banda dreta, on hi ha el Pelut, és d’Orís).
Arribar al Pelut està tirat: des de Torelló (el centre de l’univers) cal anar a buscar el polígon Matabosch. És la via més fàcil. I si us animeu a fer la ruta venint de més lluny, pujant o baixant per la C-17, també es senzill: Cal anar a buscar la sortida de Torelló per Conanglell i Orís.
El punt de sortida el posem al bell mig de la colònia. Just a l’entrada de la fàbrica, que continua funcionant, per bé que ja no té res a veure amb el que hi feien: abans hi havia una gran tèxtil i ara s’hi fabriquen taps de colònia.
ARRIBAR I MOLDRE
Deixem els carruatges en un espai circular on s’hi poden encabir dos o tres cotxes, no pas més. Si no hi ha lloc, es pot aparcar al lateral del mateix “carrer” principal. És una ruta senyorial amb uns elements molt propis: té asfalt i té bonys. Molts bonys.
Veureu que a la banda oposada de la fàbrica, al costat mateix del carrer, hi ha uns camps abandonats i al fons, els arbres dels jardins. En realitat, aquí hi havia hagut un camp de futbol i una pista de tennis, a més d’uns horts prou ben cuidats. Ara no en queda res. O quasi res, perquè els arbres dels jardins aguanten bé i pugen drets:
La nostra “passejada” comença a l’entrada del recinte industrial, just passat el pont del Ter. Si us hi fixeu, vist des del pont, a mà esquerra hi tenim la fàbrica. La seva façana està feta de còdols del riu (que no devia costar gaire anar a buscar) i es troba en bon estat.
I si encara us hi fixeu més bé, anireu descobrint elements vintage com aquest pals d’electricitat en desús:
A l’altra banda del pont, a mà dreta, hi tenim l’entrada del canal industrial – això sempre està en ple rendiment perquè dona quartos i energia – en paral·lel al camí que agafarem:
Al principi del camí, mentre comenceu a passejar entre belles i empapallonades magnòlies, veureu a la vostra esquerra algunes de les cases dels treballadors de l’antiga colònia (després hi passarem pel costat perquè la ruta circular torna per aquell punt).
Són edificis que segueixen la mateixa estètica de la fàbrica, però no han tingut la mateixa sort que les naus perquè estan abandonades. Fins i tot les han hagut de tapiar perquè els cafres habituals no les facin més malbé, però el cert és que igualment estan fetes pols.
En tot cas, quan portem uns metres pel costat del canal i deixem els camps, just passada una petita sèquia, arribem als jardins. Veureu que estan descuidats, però els arbres hi continuen creixent. Són tan imponents que a l’estiu serveixen unes ombres molt apreciades.
Al ‘sota-bosc’ dels jardins encara tenim restes del que havia estat aquest racó, antic escenari de moltes fotos de casament: escales de pedra, bancades, arraconades… i també restes d’arbusts ressecs que als anys 70 i 80 eren petits laberints enjardinats.
Tot plegat, les restes d’un vell escenari de jocs ideal per a molts joves pescallunes (ara components del prestigiós equip del CAT de Setmana) que s’hi havien passat més d’una tarda amb els genolls pelats.
Malauradament ara és un espai massa deixat, tot i que, ‘benauradament’ tampoc costaria tant d’arreglar. A fi de comptes, el que més costa de fer créixer, els grans arbres, hi són i ben intactes:
DE L’OMBRA DELS JARDINS AL ‘SOLARRO’ DELS CAMPS
Passats els arbres, el camí continua paral·lel al canal, que arriba a la seva fí, o millor dit, al seu inici, just on hi ha la resclosa que li serveix l’aigua. Aquí s’acaba el recinte industrial i comença l’excursió Ter amunt… el riu deixa d’estar canalitzat i s’acaba el mur de pedra.
Si us arribeu a la riba, just per sobre de la resclosa, tindreu aquesta bonica estampa del pont i del penya-segat del darrere:
A mesura que anem avançant aigües amunt superem una segona resclosa industrial: la resclosa de Can Basses, que a diferència de la resclosa del Pelut té un misteri: no dóna lloc a cap canal… com pot ser?
ATENCIÓ: APUNT HIDRÀULIC MISTERIÓS: EL CANAL FANTASMA
Aquesta segona resclosa no té cap canal que reculli les aigües del Ter perquè…
NO EXISTEIX 🙀!
En realitat no hi ha un canal, sinó un túnel excavat a la muntanya, a la paret de pedra que hi ha a la riba esquerra del riu. L’aigua s’esmuny muntanya endins.
Aquest cabal “robat” al Ter – que la resclosa del Pelut, per cert, no aprofita en cap cas – reapareix a l’altra vessant de la muntanya, al polígon Matabosch de Torelló, i dóna servei al que havia esta la fàbrica tèxtil de Can Blanc.
L’aigua acaba abocada al riu Ges, pocs metres abans que aquest afluent del Ter torni al Cèsar el que és del Cèsar.
Aclarit el misteri, continuem pel nostre amable i ample camí. Poc a poc, el Ter fa un gir i entrem en “terreny Vila-seca”: s’acaba l’aigua embassada per la resclosa de Can Basses i ja veiem a l’altra banda del riu un altre canal que li retorna bona part del cabal robat aigües amunt (pobre Ter, quin estrès).
Es tracta del canal d’una altra colònia industrial, la de Vila-Seca, que veurem més amunt, just a l’altra banda del riu. Aquesta antiga fàbrica, també tèxtil, al terme de Sant Vicenç de Torelló, porta anys sense funcionar a diferència de les cases dels treballadors, que amb el temps s’han anat rehabilitant.
La perspectiva de Vila-Seca que tenim amb aquest CAT de Setmana no és l’habitual, perquè és la part del “darrere” de la colònia, la que dona al Ter:
Quan tenim l’estampa de Vila-Seca al davant, el camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra. També tenim l’opció de continuar en paral·lel al riu per un caminet menys marcat, que ens portaria fins a l’alçada de la colònia de Borgonyà, també a l’altra banda del riu.
Però no és el cas d’avui. En aquesta petita ruta seguim el camí principal i arribem a una elegant casa de pagès, el mas de Conangle. El voregem per sota (no cal entrar a la part interior) i descobrim que està en perfecte estat de revista.
A partir d’aquí, el camí ja és asfaltat. Ja queda poc per tornar. Passem pel costat d’una granja i arribem a una pista asfaltada que connecta el Pelut amb l’autovia C-17 i el puti-club ‘Nederland’ d’Orís, a l’altra banda de la muntanya. La proposta d’aquest CAT de Setmana indica que cal girar a l’esquerra.
Al cap de no res, ens trobem de nou amb el recinte industrial del Pelut. Passem pel costat de les cases dels treballadors, ens adonem de com n’estan d’atrotinades, i novament arribem al carruatge, al punt de sortida.
EL PONT DEL PELUT
Si abans de marxar voleu creuar el riu. Teniu el pont del Pelut per contemplar el Ter i el conjunt de la colònia. Però aneu amb compte que és un pont estret, dissenyat per al pas d’un sol carruatge i amb voreres molt estretes. Algun cop hi ha hagut algun accident de lamentables conseqüències.
Amb tot, les vistes s’ho valen: Tant si mirem riu avall o riu amunt, com si ens fixem en el propi pont:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, un parell de links d’interès abans d’acabar:
Enllaç del Pelut a la Vikipèdia
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 840
Els vostres comentaris:
😿 12-10-2022 – Carme VV
El pelut! Quins records i quina pena que un lloc que havia sigut tant bonic estigui tan tirat. I segur que podria tornar a ser-ho. Se sap de qui és ara?
