Àmbit: 
Recorregut: 8,4 km 
Temps: 
Desnivell: 135 metres 
Ruta circular en un 75%
Data: 2022
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta és de les fàcils. I de les més ‘productives’ perquè amb una caminada tranquil·la i un petit ascens de no res, tenim de tot: la calma dels sembrats, i el goig de les estampes panoràmiques de la creu del Clascar, coneguda també com la creu de Malla.
Aquí una mostra de la ruta entre els camps de colza (que a finals d’abril groguegen fort):
I aquí una mostra de les panoràmiques des de la Creu:
I aquest cop el punt de sortida no té pèrdua! És a tocar de la C-17, al costat de la sortida de Malla, molt a prop de Vic. En concret, a l’Ajuntament de Malla, que com la resta de cases i masies del terme, es troba al mig del camp.
Sí, Malla té la població agrària disseminada al llarg un ampli terme municipal.
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
El punt de sortida/arribada inclou també una pista esportiva, un aparcament i un bonic restaurant, ideal per fer-hi el cafè d’abans de sortir, o bé la cervesa del final de trajecte. O el dinar, of course. Abans de començar però, un parell d’advertiments:
El primer: bona part del seu recorregut va per camins entre sembrats i no té ombres. Pulutant, no es recomana de fer la ruta a ple estiu quan el sol pica fort.
I el segon, encara més important: els sembrats són sagrats. No s’hi pot entrar. Mai. Mai de mai. Les afotos, sempre des de l’exterior.
FINS A L'ESGLÉSIA
El primer tram fins a l’església és molt planer. Es tracta de fer camí per la carretera asfaltada que surt del costat de la pista i el camp de futbol, en paral·lel a la C-17 (no pas la que hi està enganxada, sinó la que està uns metres més endins).
Aquesta primera part ofereix algunes velles estampes, com aquesta enfocada a Llevant, cap al Cabrerès:
I aquesta altra, mirant cap al Pirineu (darrere dels sembrats grocs hi veiem el punt de sortida amb la zona esportiva i les cases de l’ajuntament):
I així anem tirant, alegres i xirois, fins que fets uns 700 metres ens trobem un amable encreuament. A partir d’aquí, entrem a la part circular de la ruta. I com sempre, el dubte:
Tirem a la dreta cap a la Torre de les Vinyes (la casa imponent que ens queda a la dreta)?
O bé tirem cap a l’esquerra pel costat d’uns equipaments de la Creu Roja…?
El cert és que tant li fot, perquè la ruta és circular (“es lo que tieneee 
“) però el prestigiós equip del CAT de Setmana opta per trencar a la dreta.
Avancem amb il·lusió pel camí que passa pel costat de la Torre de les Vinyes i la casa Nova de les Vinyes (ara ja amb ombres d’avets i altres arbres de fermes dimensions) fins que passats uns 700 metres ens trobem una nova bifurcació.
Tirem per l’esquerra, ens enfilem per una zona boscosa molt ben arranjada i voregem les cases del Camp Rodó per anar a buscar el camí que ens enfilarà, en un trois et rien, al primer objectiu: l’església de Sant Vicenç de Malla.
ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL
L'ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE MALLA
L’església de Sant Vicenç es troba a mitja falda de la muntanya del Clascar, sota la creu de Malla. Les vistes que ofereix ja són fermes, amb el Montseny al davant i la part Sud de la plana de Vic.
Tot el recinte està molt ben arranjat. El cementiri és modern però ben integrat amb l’església, d’estil romànic i ben restaurada. Els orígens de Sant Vicenç de Malla daten del s. X, però amb el pas dels segles ha patit molts canvis.
Si en voleu saber més, aquí podeu trobar més informació: Ajuntament de Malla
FINS A LA CREU
Feta l’alegre visita a l’església i el seu entorn, ara ve la pujadeta fins a la creu. Agafem el camí ample que surt de la banda dreta de l’església (més o menys per on hem vingut) i seguim per un tram planer i emboscat que voreja la muntanya per la ‘Roureda d’en Verdaguer’.
A banda dels roures que ens envolten, algunes vistes valen la pena, com aquesta panoràmica mirant de cara al Nord amb el Pirineu nevat (abril 2022):
Al cap de mig quilòmetre de camí força planer, agafem un trencant que surt a l’esquerra i enfila muntanya amunt. És el tros més costerut d’aquesta amable ruta, tot i que en realitat és ben poca cosa. Al cap de quatre ziga-zagues empinades arribem a l’altiplà.
Les vistes de la creu i des de la creu valen molt la pena, com mostren les següents panoràmiques de la plana de Vic:
FINS A L'AJUNTAMENT
Agafada la dosis pertinent de tendinitis de tant fer afotos, continuem pel caminet que voreja l’altiplà, resseguint-ne el perímetre. A mesura que avancem, ens atansem al vessant Sud, mirant cap a Tona.
Podríem donar la volta sencera i tornar per on hem vingut, però no serà el cas. De fet, al cap de no res connectem amb un camí ample que baixa de dret fins a la plana i que amb quatre ziga-zagues ens deixa a la casa de l’Om, una masia que poca estona abans hem contemplat des de dalt.
Per cert, ja que hi som, obrim un petit concurs : Quants vessants hi veieu a les seves teulades?
Si us hi fixeu a la foto superior, hi ha un camí que voreja la casa per la part del darrere. Doncs el cert és que acabem apareixent per aquí. Tot seguit connectem amb la pista asfaltada, que agafem cap a l’esquerra. Aquesta carretera ens portarà novament fins al punt de partida.
Per acabar, un parell d’estampes més de la ruta: una des del pla, i l’altra des de la muntanya. (Atenció, concurs d’observació: 
a la imatge des del pla, hi distingiu la creu al cim?).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns estimulants enllaços d’interès i un recordatori: Si voleu més estampes de camps grocs, sempre podeu anar als UNITED COLORS de CAT de Setmana.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 2798
Els vostres comentaris:
20-04-2023 – VallesanadePro
Doncs aquesta primavera del 2023 deu estar tot ressec però vas per la C-17 i no hi ha groc als camps de Malla de la ruta.
CAT de Setmana
Tens raó, VallesanadePro, depèn del que cultiva el pagès cada any, però hi ha alguns racons que sí que s’hi ha plantat colza.
26-04-2022 – Sucarfree
Impressionants imatges 
. Quin groc més intens. Fins quan està aixi de groc?
CAT de Setmana
Hola Sucarfree, les imatges i la sortida són del cap de setmana de Sant Jordi de 2022. Per tant, és de suposar que el groc encara aguantarà una part del mes de maig. No val a vadar. Tot i que la ruta té gràcia amb i sense groc.
