Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 13,3 km
Temps: 
Desnivell: 277 metres 
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ L’ermita de Sant Sebastià és un lloc de visita recorrent per la proximitat de Vic i les vistes que ofereix d’Osona, a més del seu valor històric per haver acollit a principis del s. XVIII el Pacte dels Vigatans en defensa de la ll*llbertat del nostre país.
La Ruta directa és ràpida i puja dreta, però l’ansiós equip del CAT de Setmana prefereix donar una mica de volta i convertir aquesta proposta en una bona caminada circular que combina riu, bosc i camps.
El punt de sortida és el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, bonica població amb els veïns molt avesats a ser els primers a descollonar-se (ja ho diuen, qui no riu últim, riu primer).
Per arribar-hi, només cal anar fins a Vic i agafar la carretera BV-4316. Un cop al poble, podeu travessar tota la població per la mateixa via i deixar el cotxe a la sortida oposada, que és on comença la ruta. De totes maneres, aparcar es pot fer a qualsevol lloc.
Mapa de Google del punt de sortida, als afores de Santa Eulàlia de Riuprimer:
El recorregut comença just després de l’última casa del poble, per un camí que trobem a mà esquerra i que baixa en paral·lel a la BV-4316. És un camí molt ben marcat que de seguida se’n va a buscar la riba del Mèder, que més que un riu és un petit rierol.
I sí, ho sabem, la ruta comença en el sentit oposat a l’objectiu. Som conscients que Sant Sebastià ens queda al Nord-est i que ara estem anant Nord-oest. No passa res, confi, és el que tenen les rutes circulars.
TRAM 1: PEL COSTAT DEL MÈDER
El primer tram de la ruta és un caminet molt agradable pel costat del riu Mèder. Anem vorejant l’aigua, ara per la dreta, ara per l’esquerra, sempre entre ombres i pedres verdes emmoquetades de molsa. Anem caminant arran d’aigua al llarg d’un quilòmetre i mig ben llarg fins que arribem al gorg de la Truja.
En aquest punt, el camí s’enfila per la dreta i ens deixa a la carretera, la famosa BV-4316 que sempre ens ha espiat, en paral·lel a la nostra dreta.
Sí. Ara toca menjar una mica d’asfalt. Res, poc tros, no passeu ànsia.
Continuem amunt per la BV-4316: passem pel costat dels Cartronatges Codinachs, el mas Oliveres, i el camí que porta al Mas Vilar. Quan portem uns 700 metres de carretera (poc transitada, per cert) travessem una línia d’alta tensió de 220.000 volts i agafem un caminet a mà dreta que enfila per un bosc, al costat d’uns camps.
Tirem per aquí muntanya amunt seguint un tancat (veureu que tant podem pujar pel bosc com pel costat del camp) fins que s’acaba el sembrat i comença una pista que puja suaument entre pins.
Entrem al segon tram de la ruta:
TRAM 2: ENTRE PINS, CAMPS I PISTA FORESTAL
La pista forestal connecta de seguida amb un camí molt ample, que és practicable per a un 4×4 però poca cosa més. L’agafem amb alegria desbocada. Al cap de mig quilòmetre, arribem a un petit descampat artificial, fruit d’una esbrossada per assegurar el pas de la línia d’alta tensió dels 220.000 volts.
A partir d’ara, comença una ruta de ziga-zagues per pista ampla que a poc a poc va pujant de cota i ens va acostant a Sant Sebastià.
Comencem el gruix d’aquest gran CAT de Setmana.
Durant un llarg tram d’uns tres quilòmetres i mig anem avançant, sempre entre amables pins, per un encara més amable camí de carro. O millor dit, camí de 4×4 perquè alguns trams inclouen algunes pujadetes saltejades amb rocs que amb un cotxe pla serien de molt mal fer.
El mateix passa amb alguns bassals que ocupen tota la calçada, que són de mal travessar perquè es veuen fangosos, profunds i de ‘llarga duració’.
De fet, en tot el trajecte no ens creuem ni un vehicle. Ni tampoc cap rostre pàl·lid, i això que la sortida es perpetra durant la setmana santa del 2021, una de les que es recorda amb més gent pasturant per la muntanya 
.
. 
Al llarg d’aquests tres quilòmetres i mig anem sempre per via còmoda i ben definida. Van apareixent encreuaments, però la via principal és clara i diàfana.
L’únic punt dubtós el tenim al cap d’un quilòmetre i mig, quan se’ns presenta l’opció d’agafar una pista que surt per l’esquerra o bé un caminet més estret que apareix a continuació, també per l’esquerra. L’opció bona és agafar el caminet que de seguida ens porta de nou a una nova pista forestal.
Continuant per aquí, i amb les corresponents ziga-zagues, creuem el famós torrent del Vilar (amb una petita zona de pícnic com es mostra a la fotografia inferior)…
… I després travessem el rec dels Esquirols (que quan el creuem no és ni rec, perquè està sec, ni s’hi veuen esquirols) i arribem finalment a un descampat sense arbres flanquejat per dues cases: la torre de Serra-Seca, i la casa de Serra-Seca.
Aquí ens apareix una nova i alegre bifurcació que un cop més ens obliga a escollir (tant li fa quina triem perquè acabem al mateix lloc):
– Per l’esquerra, pugem una mica i voregem la casa de Serra-Seca per sobre.
– Per l’esquerra, pugem una mica i voregem la casa de Serra-Seca per sobre. – Per la dreta, caminem directament pel costat dels camps i la casa de Serra Seca.
– Per la dreta, caminem directament pel costat dels camps i la casa de Serra Seca. Escollim la segona opció.
Passada la casa de Serra-Seca, el camí s’enfila una mica i es troba amb la pista que hauríem fet si a la bifurcació haguéssim agafat l’opció de l’esquerra. En aquest punt ens trobem un altre mas, Mas Climent, que deixem a la nostra esquerra.
Ara som al Serrat de Can Rossinyol, en honor a una masia que hi ha més avall (que no veurem).
Passat el mas Climent, agafem un corriol que surt per l’esquerra i va vorejant l’altiplà pel vessant Nord. No ho veiem perquè estem envoltats d’arbres, però a la nostra esquerra hi tenim la riera de la Font Salada i la vall per on passa l’Eix Transversal entre Vic i Manresa. Notareu que se senten de lluny els cotxes.
Al cap d’uns 900 metres, el corriol connecta amb un camí més ample que ens porta al pla de Sant Sebastià, l’últim tram de la ruta.
TRAM 3: PEL PLA DE SANT SEBASTIÀ
Veureu que de seguida el camí ens presenta una nova bifurcació (per variar). Si tirem a la dreta tornem de nou al Mas Climent, i si tirem a l’esquerra, avancem cap a ponent en direcció al mas les Casetes. Com que el perspicaç equip del CAT de Setmana considera que no cal tornar enrere, agafem el camí de l’esquerra.
El camí és agradable perquè és planer (com gairebé tot, de fet) i va vorejant els sembrats. Passem pel costat de les Casetes, que no està en el seu millor estat de revista, i al cap d’uns 300 metres agafem un caminet que surt a mà esquerra.
Aquest últim tros, que combina bosc, camps i alguna primera panoràmica, ens porta de dret a l’ermita de Sant Sebastià.
SANT SEBASTIÀ: BONES VISTES, GRAN HISTÒRIA
SANT SEBASTIÀ: BONES VISTES, GRAN HISTÒRIA
L’ermita de Sant Sebastià té un entorn agradable, està envoltada de camps i ofereix un bon balcó per contemplar les vistes a la plana de Vic (està a una alçada de 770 metres). Data, com a mínim, del segle XVI i és coneguda perquè aquí es va signar el ‘Pacte dels Vigatans’ del 1705. Aquest acord va facilitar una entesa amb el regne d’Anglaterra perquè ajudés els catalans militarment contra les tropes de Felip V.
Per tant, és un lloc que reuneix història, patrimoni i panoràmiques, com es mostra en el següent carrusel de grans estampes de CAT de Setmana:
La baixada de Sant Sebastià fins a Santa Eulàlia és fàcil. La fem seguint la pista que utilitzen els cotxes, un camí que baixa força directe.
Veureu que poc abans d’arribar a la carretera BV-4316, podeu agafar un caminet a mà dreta que estalvia un tros d’asfalt. Però en tot cas estem parlant d’un tram molt petit, de manera que en un trois et pas rien sereu novament al punt de sortida.
L’únic inconvenient de la baixada és que caminem pel costat dels cotxes, i si fa dies que no plou rebem com a premi una generosa menjada de pols. Comprovat empíricament per l’empolsimat equip del CAT de Setmana.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, què seria del CAT de Setmana sense uns bonics enllaços d’interès:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, què seria del CAT de Setmana sense uns bonics enllaços d’interès, oi?
Ermita de Sant Sebastià a la Viquipèdia
Ermita de Sant Sebastià a Osonatour.com
Ruta de Sant Sebastià – Ajuntament de Vic
Ermita de Sant Sebastià – Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 42
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
