Àmbit: 
Recorregut: 9,6 km
Temps: 
Desnivell: 470 metres 
Ruta circular en un 80%
Data: 2025
També en bici: No ben bé
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Enfilar-se i caminar pels serrats del Cabrerès és sinònim de cingleres, fullaraca, roca marga, roures, alzines, faigs, boix, altiplans, carenes estretes i, sobretot, vistes fermes:
I això és el que farem: caminar entre tots aquests elements per gaudir del bosc i les panoràmiques que ens ofereixen els miradors d’aquest racó del Collsacabra, a la part més oriental d’Osona.
La proposta comença i acaba havent de superar uns desnivells importants, però la major part de la ruta la fem per altiplans que demanen poc esforç. El punt culminant és el mirador del Pla d’Aiats:
I també el petit mirador de l’Agullola de la Tuta, un modest però estratègic cim situat al vessant occidental de la serra de Cabrera, mirant cap a la plana de Vic:
Val a dir que aquesta excursió és similar a la que trobem al prestigiós CAT de Setmana per Cabrera i el Pla d’Aiats, però en aquest cas l’ascens fins al coll de Bram el fem per un altre camí, resseguint el serrat del Pla del Sitjà i fent carena per la perllongació de la serra de Cabrera fins al coll de Bram.
En certs moments (pocs) avancem arran de cinglera per algun pas estret (però segur):
I tot això, on ho hem d’anar a buscar? Doncs a Cantonigròs, en terme de l’Esquirol, al cor del Cabrerès. Si veniu de Roda de Ter per la C-153 (la carretera de la Salut) veureu que abans d’arribar al poble hi ha un trencant a mà esquerra, al costat del pont del torrent de la Rotllada.
Aquí comença la ruta.
Apunt pràctic d’estacionament: temps enrere es podia entrar a la pista i fer un tros més en carruatge fins a tocar la casa d’Aiats, com encara vam poder fer a l’aplaudit CAT de Setmana per Cabrera i el pla d’Aiats, però actualment val més deixar-lo a la carretera, prop del trencant del pont de la Rotllada.
En tot cas, aquí teniu una referència precisa del trencant on comença la ruta, gentilesa de Google Maps:
Punt de sortida: el trencant de la casa d'Aiats, al pont de la Rotllada:
Per cert, del pont de la Rotllada en surten dos camins: el del marge dret del torrent, el camí d’Aiats, és el que ens interessa. El del marge esquerre, a l’altra banda del pont, és el que porta a ca la Rotllada, on s’hi serveixen bons i famosos tecs (i que també ens interessa, evidentment).
Tot i que de bons tecs també en farem als restaurants de Cantonigròs, of course. El tripero equip del CAT de Setmana en dona fe.
FINS A L'AGULLOLA DE LA TUTA
Aparcats i situats al punt de sortida, el marge dret del Pont de la Rotllada, comencem a caminar pel camí de la casa d’Aiats. Avançarem pel pla de Caselles fins que, al cap d’un quilòmetre de pagès, deixarem la pista i trencarem a l’esquerra per anar fins a la casa de Caselles.
A partir d’aquest punt comença la part circular de la ruta (d’aquí a unes tres o quatre hores apareixerem de tornada pel camí d’Aiats, la pista que ara abandonem).
Un cop encaminats, passarem de llarg el mas de Caselles (i ens inclinarem davant la seva centenària llinda) per anar a buscar, uns metres més endavant, un sender a mà dreta que s’enfilarà dret per pujar el primer altiplà: el serrat del Pla del Sitjar i el seu petit morro: el Morral de Caselles.
Aquesta és la pujada més forta de la ruta.
Guanyem alçada amb unes exigents ziga-zagues entre margues, boixos i alzines (alguns marcats amb uns antics senyals blaus), fins que arribem a l’altiplà (1.115 m) que ens rep amb un pam de fullaraca de roures i faigs despullats:
Abans de continuar cap a l’Agullola de la Tuta fem una escapada fins a l’extrem Sud de l’altiplà per contemplar les panoràmiques del morro.
Les vistes són limitades perquè hi ha arbres per tot arreu, però això no impedeix que obtinguem unes esforçades estampes del santuari de Cabrera, i també unes fermes imatges del nostre gran objectiu: el pla d’Aiats amb la cinglera i la casa d’Aiats als seus peus:
Afetes les afotos pertinents, tornem enrere i avancem pel camí que ressegueix l’altiplà.
Caminem per un mantell de fullaraca en sentit Nord per anar a buscar el nostre primer gran mirador, l’Agullola de la Tuta, el petit cim que penja del flanc esquerre del serrat, i que a mig camí ja es deixa veure:
A l’agulla hi arribarem al cap d’uns 800 metres de pagès, planers i emboscats. L’agulla és un tros de mola que sobresurt de la paret occidental de la muntanya, com si fos una llotja encarada cap a la plana de Vic.
Pujar-hi és molt fàcil, només cal trencar pel camí a mà esquerra que s’hi enfila (quatre ziga-zagues comptades) i un cop a dalt, gaudir dels quatre elements indispensables que tenen els cims amb charme:
Senyera (una estelada que demana recanvi urgent)
Senyera (una estelada que demana recanvi urgent) Creu (metàl·lica)
Escrit amb una llegenda tràgica (la desventura d’una donzella tan bella com dissortada)
Escrit amb una llegenda tràgica (la desventura d’una donzella tan bella com dissortada) I unes fermes panoràmiques (plana de Vic, un serrell de Montserrat, el Montseny, part del Cabrerès, la Vall del Ges amb una referència visual de Bellmunt poc ensenyada, el Prepirineu, el Pirineu amb la silueta del Pedraforca, el Cadí i la serra d’Ensija, el Lluçanès…).
Aquí unes formidables imatges de tot plegat:
FINS AL PLA D'AIATS
Deixarem l’agulla pel camí que surt del mateix cim, a la nostra dreta, i continuarem en sentit Nord, resseguint la carena en direcció a Cabrera i el coll de Bram.
És aquí quan prenem consciència que la serralada que estem fent és en realitat una perllongació de la serra de Cabrera. Això trenca algun esquema perquè des de molts punts d’Osona les siluetes d’aquestes muntanyes porten a la confusió: sembla que la perllongació de la serra de Cabrera sigui el pla d’Aiats, però certament no és així:
Un dels moments més palplantants d’aquest tram estret és quan passem pel costat d’una esquerda paral·lela a la carena. Fa uns cent metres de llarg, té una profunditat d’uns 30 metres i és coneguda com les Bores d’en Masallera:
Si no us fa gràcia caminar per una carena estreta o teniu un punt de vertigen, podeu agafar un camí paral·lel que tenim a la nostra dreta i evitar la cinglera. Per agafar-lo, només cal recuperar el sender que hem deixat abans per pujar a l’Agullola de la Tuta.
En tot cas, tant si continuem per allà com si ho fem pel camí actual, acabarem al mateix lloc: el coll de Bram:
EL COLL DE BRAM I CABRERA
Entre l’Agullola de la Tuta i el coll de Bram hi ha un quilòmetre planer. Un cop al coll, hem d’agafar el camí que s’endinsa per la part obaga del Puig dels Llops. Aquest sender, que agafa sentit Sud-est, ens portarà al coll i el pla d’Aiats.
Però abans de fer això, sempre podem arribar-nos fins al santuari de Cabrera, que en tot moment hem tingut davant nostre.
N’hi ha prou amb superar els 250 graons que superen el morro de pedra que tenim al davant, o bé donar la volta pel camí del darrere, a la part obaga.
En tots dos casos arribarem a dalt del pla de Cabrera, on podrem gaudir de fermes estampes d’Osona i la Garrotxa, visitar les restes del castell de Cabrera, saludar els rucs que hi pasturen (si encara hi són) i dinar al restaurant del Santuari.
Del castell de Cabrera en queda ben poca cosa, una base de torre rodona aixecada en un punt estratègicament elevat, des d’on obtenim una excel·lent panoràmica del Puigsacalm.
Apareix documentat al segle X i va ser la primera casa de la influent família Cabrera, de molta rellevància durant l’època medieval. Si en voleu saber més podeu fer clic aquí.
Amb escapada a Cabrera o no, el nostre recte camí és inequívoc: el pla d’Aiats. Des del coll de Bram agafem el sender que s’endinsa pel vessant obac de la muntanya, vorejant el puig dels Llops per anar a buscar el coll d’Aiats.
Aquest tram, que s’enfila una mica (res insuportable, no patiu) ens obsequia amb alegres fagedes i algun pas equipat amb cordes i ferros per evitar patinades.
Després d’un parell de bifurcacions arribem al pla d’Aiats, amb els seus 300 metres d’amplada i les seves inseparables falgueres. I també els seus faigs, els seus pins, les seves molses… i per descomptat les panoràmiques del Cabrerès que obtenim quan arribem a l’extrem de la cinglera, a uns 1.300 metres d’altitud:
Aquí unes estampes de tot:
Un cop hem gaudit de les panoràmiques i els racons del pla (sempre amb respecte per l’entorn) toca baixar. Una opció és continuar avançant pel pla, ara en sentit Nord-est, fins al coll de Sabastida. Si en voleu saber més poder clicar aquí i conèixer la ruta pel Wikiloc del CAT de Setmana.
Però com que no volem donar tanta volta optem per la via directa. Reculem un tros fins a trobar les Cabanyes del pla d’Aiats, sota el camp de falgueres…
… i anem a buscar el Grau de les Escales, que baixa de dret per un camí directe fins al pla. Trobarem trams ombrívols, i trossos de pedra (amb algunes escales de pedra naturals) que ofereix fermes estampes:
El descens demana anar amb compte perquè el pendent és notable i en algun moment el terra patina. Però si es baixa sense fer el burro, no hi ha d’haver cap problema.
Per cert, a mesura que anem baixant se’ns dibuixa a la nostra dreta el serrat del Pla del Sitjar, on hem començat la ruta.
Hi distingiu l’Agullola de la Tuta?
Des de les cabanyes del pla d’Aiats fins a la masia d’Aiats, a baix al pla, descendim uns 300 metres amb encara no un quilòmetre de distància. Déu-n’hi-do, oi?
Un cop a baix, només ens queda contemplar amb màxim respecte i reverència la casa d’Aiats, aplaudir les cingleres que ens envolten, i anar a buscar la pista que ens tornarà de nou al punt d’inici: el pont de la Rotllada.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns animats enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
