AMB EL COTXE fins a…

Salàs de Pallars, al Pallars Jussà
La vila closa de Salàs ja ens apareix documentada al segle X: carrerons, porxos, torres… i botigues vintage! Bons motius per conèixer un poble d’origen medieval a la riba dreta del pantà de Sant Antoni.
➔ Una caminada ferma pels carrers de Salàs de Pallars és imperativa si volem gaudir de patrimoni, història, bons esperits, i les oportunitats ludico-aquàtiques que presenta el riu Segre en forma de pantà de Sant Antoni. 
 
El més atractiu són els carrers empedrats del centre antic que trobem dins la vila closa, degudament reforçada a finals del segle XV. És un espai fortificat que encara manté algunes de les torres de l’antiga muralla, com la del Portal de Soldevila: 
Torre i portal de Soldevila (Ponent)
Endinsar-se pel seu interior vol dir, a grans trets, pujar per un carrer, creuar un parell de places, i baixar per un altre carrer. Sona a poca cosa? Pot semblar-ho, però no és el cas. I no ho diem només pel valor de la pedra, sinó per com els veïns es cuiden de tenir-ho tot net, endreçat i verd:
Un altre atractiu és el pantà de Sant Antoni, a poca distància del poble. De fet, un dels espais d’esbarjo més buscats a l’estiu és la «platja» del Piolet, una àrea de bany on també s’hi organitzen activitats culturals. Això sí, no ho oblideu: Sant Antoni és un embassament, no pas un llac, i el nivell de l’aigua fluctua. La secció de pesca esportiva sense mort del CAT de Setmana ho té certificadísim.
El pantà des del Raval de la Solana
Un altre motiu pel qual s’ha fet famós el poble són les botigues «vintage» o Botigues Museu. Són un seguit d’establiments a peu de carrer, com ara una farmàcia, un barberia, o una botiga de queviures que se’ns presenten tal i com eren abans: amb elements i productes que van de la segona meitat del segle XIX als anys 70 del segle XX.
 
I no són botigues com la resta, eh? Cal comprar entrada anticipada perquè de vegades pengen el cartell de «complet». L’equip del CAT de Setmana també en dona fe.
I si Salàs té història i patrimoni, això vol dir que també té esglésies i ermites. N’hi ha que són als afores i n’hi ha que són dins del nucli històric, com l’església de la Mare de Deu del Coll:
Església de la Mare de Déu del Coll
Per cert, a Salàs de Pallars s’hi arriba per la C-13, la carretera que va de Tremp a Sort per la Pobla de Segur resseguint el Segre i la Noguera Pallaresa. Trobar-ho és fàcil. I el poble té bons allotjaments i una interessant oferta de restaurants amb raconets molt ferms.
Les empedrades estampes de carrer (i algunes de paisatgístiques) que ofereix Salàs de Pallars són per recordar. Aporten pau d’esperit i ens reconcilien una mica amb l’espècie. Fins i tot poden arribar a ser refrescants tot i els laments d’una padrina del poble, que en ple agost es queixava de la calorada davant del seu net tot creuant el portal de Soldevila.
Aquí unes belles imatges del poble:

BONUS TRACK: 

Orenetes ‘indepes’ ajocades? Reunides en assemblea? Això podriem pensat d’aquesta estampa nocturna en un dels carrers del centre històric de Salàs. Les orenetes també descansen. I el país, també.
Si voleu més exemples de vila closa, en podeu trobar al famós CAT de Setmana per Montfalcó Murallat i al prestigiós CAT de Setmana per la Torre d’Escaló. I també al popular CAT de Setmana per Peratallada i Pals.

BON CAT de SETMANA!

Gerard López i Fageda

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt