Àmbit: 
Ruta 
Recorregut: 11,3 km 
Temps: 
Desnivell: 533 metres 
Ruta circular en un 20%
Data: 2021
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Bonic i alegre ascens pels tres llacs de Baciver seguint una ruta força popular molt ben indicada. Té el punt de sortida i arribada a la Vall d’Aran, tot i que els principals punts d’interès (els estanys) es troben al Pallars Sobirà.
La caminada la comencem a 1.850 metres d’altitud, amb un entorn encara dominat per pi negre, però de seguida anem guanyant alçada per col·locar-nos per sobre dels 2.000 metres.
A partir del primer llac, l’Estany de Baix de Baciver (2.125), deixem els arbres enrere i ens quedem només amb pastures i pedregar, propi d’aquestes alçades.
Les estampes s’ho valen en tot moment:
El punt de sortida el fixem a l’aparcament de l’Orri de l’estació de Vaquèira-Beret, al Pla de Beret, cosa que ens permet arribar còmodament amb carruatge fins al principi de la ruta.
Per arribar-hi és fàcil: des del Pallars, només cal pujar per la Bonaigua fins a Vaquèira (C-28), trencar a la dreta per la C-1428, i enfilar-nos fins al pla de Beret. Si ho voleu tenir més clar, sempre us pot ajudar el totpoderós Google Maps:
Mapa de Google del punt de sortida: el pàrquing de l’Orri:
Pel que fa a l’excursió, el camí està molt fressat i indicat, i no presenta grans incomoditats més enllà que en alguns moments trobem pedra de tartera i torrentada. Però res greu, al contrari.
Aquí una bonica estampa d’un dels trams inicials, abans d’arribar al primer estany:
DEL PÀRQUING AL PRIMER ESTANY:
El camí que enfila cap als estanys surt del costat d’una cafeteria pijeta de l’estació de Vaquèira situada al costat del pàrquing. Important: a l’hora d’escollir la via, fixeu-vos-hi bé: estem parlant d’un caminet, no pas de la pista ampla que també surt del costat de la cafeteria (tot i que ens portaria al mateix lloc).
Per tant, ja ho sabeu: cap a buscar el recte camí. Això sí: és possible que les vaques i els cavalls us obliguin a fer una mica de volta, tal com ha experimentat el prestigiós equip del CAT de Setmana.
Però bé, en tot cas, res greu.
Aquest primer tram, d’uns dos quilòmetres i mig, supera uns 250 metres de desnivell i va resseguint el riu Malo, que ens queda a la nostra dreta.
El camí és molt agradable i de pujada fàcil, amb algun tros de pedres de tartera que ens dona alguna sorpresa, com ara l’agraciat albirament d’aquest bonic batraci:
A mesura que pugem (a mig camí superem els 2.000 metres) veiem de tant en tant alguna canonada i alguna construcció per reconduir recursos hídrics.
Es tracta de l’aigua que s’ha recollit una mica més amunt, al mateix estany de Baix de Baciver. L’any 1991 s’hi va fer una petita presa per ampliar la seva capacitat i assegurar el subministrament per fabricar neu artificial. Ho descobrim només d’arribar-hi, com mostres aquestes boniques estampes de l’estany:
ATENCIÓ, APUNT HIDRÀULIC:
L’estany de Baciver de Baix té una extensió de cinc hectàrees i mitja, unes dimensions molt superiors a les que tindria de forma natural, ja que la presa construïda el 1991 va fer pujar el nivell de l’aigua uns tres metres i mig. L’estany rep l’aigua de dos rius: el Malo, i el torrent que baixa dels estanys de Baciver de Dalt.
Per cert, a partir de la presa, la ruta deixa d’estar administrativament dins de la Vall d’Aran. A partir d’ara, entrem al Pallars Sobirà (tot i que durant bona part del trajecte anem vorejant els límits entre els dos territoris).
L’entorn d’aquest primer estany és molt agradable. Ho descobrim a mesura que anem seguint pel camí (que el voreja pel seu marge dret) i trobem tot de raconades i rierols que hi desembassen amb alegria: herba, aigua, arbres… ideal per desconnectar i gaudir del paisatge.
La ruta, però, de seguida se separa de l’estany i gira cap a l’esquerra per enfilar-se en paral·lel al torrent que baixa dels estanys de Dalt. Abandonem, doncs, el riu Malo i comencem l’ascens final.
CAP ALS ESTANYS DE DALT
Al cap d’uns 600 metres de pujada, ens trobem amb una bifurcació, degudament marcada amb les seves preceptives fites, que ens deixa escollir entre dues elegants opcions: cap a la dreta, pugem als estanys amb les vistes del circ de Baciver. I cap a l’esquerra, hi arribem vorejant el torrent.
Decidim que ara pujarem per la banda del circ, i que de tornada ja baixarem seguint el riu. I la tria és encertada perquè una vegada hem salvat l’últim desnivell i ens situem a l’alçada del circ, l’espectacle és ultra-ferm (i ultra-eixut):
Un cop al circ, el camí és planer. Els estanys s’amaguen a la nostra esquerra, i els trobem després de caminar una estona entre molleres i basses gairebé eixutes (o eixutes del tot) per la sequera de l’estiu del 2021.
Ja a lloc, ens trobem amb dos bonics estanys que voregem amb alegria multicolor. Perimetrar-los demana mitja hora o tres quarts (depèn una mica del ritme) i demana, sobretot, sobretot, respecte. Un respecte que la gent que s’hi aplega demostra en tot moment.
Aquí unes estampes generals dels Estanys de Dalt de Baciver:
Perpetrades les inspeccions, feta la sessió de relaxació, el dinar, els selfies, l’esmorzar, el berenar, hem admirat el circ i els tucs que ens envolten, hem observat l’aigua, els núvols i hem descansat la ment (per cert, hi ha bona cobertura perquè en serralades properes hi ha antenes de telefonia), arriba l’hora del descens.
El perpetrem anant a buscar l’extrem de l’estany inferior, on hi ha el torrent de desguàs. D’allà en surt un caminet que baixa dret com el mateix torrent, i que al cap d’una estona ens connecta amb la bifurcació de l’anada.
A partir d’aquí, ja només es tracta de refer el camí.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns estimulants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1160
Els vostres comentaris:
😿 23-09-2022 – Alexia 33-Gràcia
Molt fàcil i agradable fins al primer estany, i més solitaria la segona part fins als estanys de dalt, però molt interessant. Llàstima que ens ha ensopegat un dia de molt vent. Gràcies per la ressenya! Estem descobrint molts recons del Pallars!
😺 CAT de Setmana
Un plaer ser d’utilitat. I sempre mostrant respecte cap a l’entorn i la muntanya.
