Àmbit: 
Ruta 
Recorregut: 9 km
Temps: 
Desnivell: 441 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2021
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest CAT de Setmana pel contorn del Parc Natural d’Aigüestortes és agradable en tot moment. L’aproximació en vehicle ja és molt interessant perquè ho fem per la pista de muntanya que puja per la Vall de Ruda, a la Vall d’Aran.
Aquí una panoràmica general de la pista i la vall, des del port de la Bonaigua:
Com s’intueix a la imatge, es tracta d’una pista força accessible, fins i tot per a carruatges que no siguin gaire alts, i no es pot considerar el típic camí trinxa-rodes que trobem sovint per aquests verals.
Per trobar la pista, cal anar fins a Vaquèira i agafar un trencant a mà esquerra només d’arribar al poble (venint de La Bonaigua per la C-28). A partir d’aquí, amunt, amunt per aquesta carretera d’era Val de Ruda fins a l’aparcament del final de la pista, el pàrquing de Ruda.
Mapa de Google del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana, el pàrquing de Ruda:
La ruta que farem a peu, que segueix el GR 211-4 (i en bona part també, la frontera entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà), té dues parts:
El primer tram fa uns dos quilòmetres i mig, segueix un camí molt ample (permet anar dues o tres persones de costat) i puja fins al barratge de Saboredo.
El primer tram fa uns dos quilòmetres i mig, segueix un camí molt ample (permet anar dues o tres persones de costat) i puja fins al barratge de Saboredo. A partir d’aquest punt, comença el segon tram fins al refugi, que ja és més típic d’alta muntanya i s’allarga ben bé un quilòmetre i mig. És més estret i s’enfila més dret. En tots dos casos però, es tracta d’una excursió sense grans dificultats i múltiples punts d’interès panoràmic:
A partir d’aquest punt, comença el segon tram fins al refugi, que ja és més típic d’alta muntanya i s’allarga ben bé un quilòmetre i mig. És més estret i s’enfila més dret. En tots dos casos però, es tracta d’una excursió sense grans dificultats i múltiples punts d’interès panoràmic:
DEL PÀRQUING AL BARRATGE:
El primer tros de la ruta va pujant sense grans dificultats. Té molts trams de pedra petita i mitjana (no patiu, no estem parlant de grans blocs de tartera) i discorre entre trams emboscats i salts d’aigua. De fet, l’aigua és abundant perquè anem resseguint l’arriu de Saboredo.
El camí ens mostra estampes com aquestes:
La pujada és fàcil i entretinguda: un revolt cap aquí, un revolt cap allà, aquí un pi, allà una vaca, aquí una mollera resseca… i sense adonar-nos-en, arribem als peus d’una petita presa: el barratge de Saboredo.
ATENCIÓ, APUNT HIDRÀULIC:
El barratge de Saboredo es va construir als anys 60 del S.XX. Recull una part de l’aigua que baixa del riu i se l’èndú a través de canonades cap a la central hidroelèctrica d’Arties, situada a uns 20 quilòmetres de distància.
ATENCIÓ, APUNT HIDRÀULIC:
El barratge de Saboredo es va construir als anys 60 del S.XX. Recull una part de l’aigua que baixa del riu i se l’èndú a través de canonades cap a la central hidroelèctrica d’Arties, situada a uns 20 quilòmetres de distància.
DEL BARRATGE AL REFUGI
A partir del barratge el camí és fa més estret, més propi d’alta muntanya. I fa més coses: fa un canvi de sentit, i fa un viratge cap a Llevant resseguint el riu, que ens mostra boniques i bocavadants estampes:
A mig camí d’aquest segon tram creuem una petita passarel·la de fusta sobre el riu. En aquest punt hi ha l’opció d’agafar un corriol a l’esquerra per pujar de dret cap a l’estany Major de Saboredo, però no ho fem. Tirem pel recte camí seguint les fites i les marques del nostre GR i continuem amunt.
Al cap de poca estona arribem al refugi, que trobem força ben ambientat:
A partir d’aquí, festival Tom & Jerry: comença la barra lliure d’estanys i d’altres opcions com ara escalada, rutes dels Carros de Foc… etc. Des del refugi en surt el camí que baixa fins a l’estany Major i també el que ens porta fins al Llac del Mig o el Llac de Baix.
El prestigiós equip del CAT de Setmana escull el que tenim més a mà: el Llac del Mig o Lac deth Miei.
El seu entorn és, com sempre, espectacular, començant per la serralada que separa aquest circ de la vall de Gerber que queda darrere de les Agulles de Saboredo.
Aquí unes alegres estampes de l’entorn:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada la faríem refent el camí. No té cap secret.
I res, com sempre, acabarem amb uns alegres links d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 929
Els vostres comentaris:
