Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 5,3 km 
Temps: 
Desnivell: 95 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2022
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb ➔ Caminar pel pla de Boaví és una activitat altament recomanable i sedant. De fet, gairebé és més llarga l’aproximació que la pròpia ruta, perquè l’arribada en cotxe des de Tavascan es fa un punt pesadeta.
En canvi, la caminada pel pla és còmode, per a tots els públics. Discorre entre salts d’aigua, ràpids, pastures, prats, pi negre, avets, bedolls i avellaners. Tot, a una cota al voltant dels 1.700 metres, envoltats, of course, de ferms cims de l’Alt Pirineu.
El punt de sortida el fixem a la petita central de Montalto. Al seu costat hi ha un petit aparcament, i uns metres més amunt també hi ha una mica d’esplanada per deixar-hi carruatges.
Per arribar a la central cal fer camí fins a Tavascan per la carretera que vertebra la Vall de Cardós (L-504) des de Llavorsí.
Un cop passat Tavascan, tenim dues opcions: agafar la pista que s’enfila per l’esquerra cap a l’estació d’esquí, les bordes de Noarre, i els estanys de Mascarida, Port i Mariola, o bé continuar recte per la pista que segueix en paral·lel al riu.
Aquest segona opció és la que ens portarà al punt de sortida, després de 6 quilòmetres de pista més o menys apte per a tots els vehicles (una altra cosa és que el camí estigui a petar).
En tot cas, com sempre, un ‘Googlemaps’ val més que 999 mots:
Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.
Observareu dues coses: que a l’estiu el lloc està força concorregut, i que al costat de la central en surt un camí tancat amb cadena, apte només per a veïns autoritzats i taxis que porten els visitants a fer una ruta per l’estany de Naorte i Certascan.
Aquests estanys estan immortalitzats en el magnificent CAT de Setmana per Naorte, segurament l’estany més bonic del Pirineu.
CONTRA CORRENT
El primer tram va resseguint la pista pel costat del riu, que ens queda sempre la mà dreta. Avancem uns quants metres fins que arribem a una tanca que limita l’accés de vehicles. A partir d’aquest punt, encalcem un primer tros de camí ample, planer i ombrívol que ens ofereix belles estampes fluvials i no fluvials:
Passat mig quilòmetre, el camí va girant a la dreta seguint el meandre, i ens va obsequiant amb diferents rierols i vies secundaries del mateix riu. Arribem a l’esplanada coneguda com el pla de Castellassos: pastures, molleres, aigua, i muntanyes.
A mesura que anem girant i ens orientem en sentit Est, cap a Llevant, anem gaudint de noves estampes: torrents i barrancs que desemboquen a la riera de Lladorre, i més racons per aturar-s’hi una estona, com ara el pont de la Borda, que permet recollir excel·lents imatges del riu:
A partir del pont de la Borda, arribem al pla de Boaví. Les pastures i els prats es barregen amb els bedolls (alguns caiguts de soca-rel) el pi negre i els avets, i també el bestiar. En aquest cas, cavalls.
Heus aquí unes fermes estampes equines:
Al capdamunt el pla, arribem al pont de Boaví, que creua la Noguera de Lladorre per enfilar-se muntanya amunt entre boscos i salts d’aigua. Des d’aquí es pot estirar la ruta, tal i com ha fet el prestigiós equip del CAT de Setmana a la recerca de bonics racons bosquetans.
Les propostes de wikiloc adjuntes, com per exemple la de l’usuari Volvo, plantegen continuar amunt un quilòmetre i mig (amb un desnivell d’uns 240 metres) fins a la cascada de Broate.
Continuar muntanya amunt és sempre recomanable (sempre que es respecti l’entorn, és clar) però la proposta de CAT de Setmana que ens ocupa és més light.
En aquesta ocasió mantenim el caràcter familiar i assossegat de la sortida, de manera que passat el pont, ens enfilem una mica per gaudir de l’avetosa, i al cap d’una estona girem cua per passejar-nos novament per Boavi. Descobrireu estampes i racons que de pujada us havien passat desapercebuts.
Aquí en teniu una elegant mostra:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns agraïts links d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 637
Els vostres comentaris:
😺 01-01-2023 – MillorableBCN
Fa anys que hi volem anar i d’aquest estiu no passa. S’hi arriba bé amb un Renault Mégane?
