Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 5,3 km 
Temps: 
Desnivell: 95 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2015, 2016, 2022, 2025
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Caminar pel pla de Boaví és una activitat altament recomanable i sedant. De fet, gairebé és més llarga l’aproximació que la mateixa ruta, perquè l’arribada en cotxe des de Tavascan es fa un punt pesadeta.
En canvi, la caminada pel pla és còmode, per a tots els públics. Discorre entre salts d’aigua, ràpids, pastures, prats, pi negre, avets, bedolls i avellaners. Tot, a una cota al voltant dels 1.700 metres, envoltats, of course, de ferms cims de l’Alt Pirineu.
El punt de sortida el fixem a la petita central de Montalto. Al seu costat hi ha un petit aparcament, i uns metres més amunt també hi ha una mica d’esplanada per deixar-hi carruatges.
Per arribar a la central cal fer camí fins a Tavascan per la carretera que vertebra la Vall de Cardós (L-504) des de Llavorsí.
Un cop passat Tavascan, tenim dues opcions: agafar la pista que s’enfila per l’esquerra cap a l’estació d’esquí, les bordes de Noarre, i els estanys de Mascarida, Port i Mariola, o bé continuar recte per la pista que segueix en paral·lel al riu.
Aquesta segona opció és la que ens portarà al punt de sortida, després de 6 quilòmetres de pista més o menys apta per a tots els vehicles (una altra cosa és que el camí estigui a petar).
En tot cas, com sempre, un ‘Google Maps’ val més que 999 mots:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Observareu dues coses: que a l’estiu el lloc està força concorregut, i que al costat de la central en surt un camí tancat amb cadena, apte només per a veïns autoritzats i taxis que porten els visitants a fer una ruta per l’estany de Naorte i Certascan.
Aquests estanys estan immortalitzats en el magnificent CAT de Setmana per Naorte, segurament l’estany més bonic del Pirineu.
Tampoc no us ha de venir de nou, o si més no ja s’ha donat, que abans d’entrar a la zona restringida als vehicles observeu com a l’altra banda del riu encara s’hi conserva un bon tou de neu barrejat amb brossa forestal, fruit d’una allau hivernal.
Si més no, això és el que es va trobar l’observador equip del CAT de Setmana el juliol de 2015:
CONTRA CORRENT
El primer tram va resseguint la pista pel costat del riu, que ens queda sempre a mà dreta. Avancem uns quants metres fins que arribem a una tanca que limita l’accés de vehicles. A partir d’aquest punt, encalcem un primer tros de camí ample, planer i ombrívol que ens ofereix belles estampes fluvials i no fluvials:
Passat mig quilòmetre, el camí va girant a la dreta seguint el meandre, i ens va obsequiant amb diferents rierols i vies secundàries del mateix riu. Arribem a l’esplanada coneguda com el pla de Castellassos: pastures, molleres, aigua, i muntanyes.
ATENCIÓ APUNT ZOOLÒGIC:
Passejar per Boaví demana, com qualsevol entorn natural, respecte, respecte i… respecte. I també convida a observar l’entorn mentre es gaudeix del safareig de l’aigua (i d’algun gos deslligat i malcriat).
El resultat?
Doncs, per exemple, descobrir sota un marge del camí un llangardaix de primera divisió, com l’exemplar albirat l’estiu de 2025, o detectar un elegant batraci dins l’aigua, l’estiu de 2015.
A mesura que anem girant i ens orientem en sentit Est, cap a Llevant, anem gaudint de noves estampes: torrents i barrancs que desemboquen a la riera de Lladorre, i més racons per aturar-s’hi una estona, com ara el pont de la Borda, que permet recollir excel·lents imatges del riu:
A partir del pont de la Borda, arribem al pla de Boaví. Les pastures i els prats es barregen amb els bedolls (alguns caiguts de soca-rel) el pi negre i els avets, i també el bestiar. En aquest cas, cavalls.
Heus aquí unes fermes estampes equines:
Al capdamunt el pla, a gairebé uns tres quilòmetres del punt de sortida, arribem al pont de Boaví, que travessa la Noguera de Lladorre. És el punt culminant d’aquesta alegre passejada.
Passat aquest punt, podem continuar muntanya amunt entre boscos i salts d’aigua. Des d’aquí es pot estirar la ruta, tal com ha fet el prestigiós equip del CAT de Setmana a la recerca de bonics racons bosquetans.
Les propostes de wikiloc adjuntes, com per exemple la de l’usuari Volvo, plantegen continuar amunt un quilòmetre i mig (amb un desnivell d’uns 240 metres) fins a la cascada de Broate.
Continuar muntanya amunt és sempre recomanable (sempre que es respecti l’entorn, és clar) però la proposta de CAT de Setmana que ens ocupa és més light.
En aquesta ocasió mantenim el caràcter familiar i assossegat de la sortida, de manera que passat el pont, ens enfilem una mica per gaudir de l’avetosa, i al cap d’una estona girem cua per passejar-nos novament per Boaví. Descobrireu estampes i racons que de pujada us havien passat desapercebuts.
Aquí en teniu una elegant mostra primaveral:
I aquí, unes altres d’estiuenques:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns agraïts enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
06/11/2025 – Paula López
Aquest agost hi vam ser. Pel meu gust masses gossos a tot arreu. Però el lloc continua sent precios.
25/07/2025 – Josep
Gràcies.Força util I
CAT de Setmana
De res, a disposar, Josep!
01/11/2024 – MillorableBCN
Fet! Hem trigat però finalment hi hem anat! Ha valgut la pena!
17/07/2023 – Anònim
Bravo! Ens ha encantat! I gent molt respectuosa!
22/04/2023 – Anònim
poc bestiar massa gent i aquests webs nomes feu que cridar més gent.
01/01/2023 – MillorableBCN
Fa anys que hi volem anar i d’aquest estiu no passa. S’hi arriba bé amb un Renault Mégane?
CAT de Setmana
Diguem que s’hi arriba. El problema a l’estiu sol ser la massificació
01/10/2022 – Anònim
Bravo!
