Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 8,3 km 
Temps: 
Desnivell: 323 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2021, 2022
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest és un CAT de Setmana-Rambles-Sopa d’all. O dit d’altra manera: els estanys de Gerber són més coneguts que la sopa d’all i en segons a quines èpoques de l’any, la ruta és com la rambla Nova de Tarragona.
Però això no vol dir que no mereixi un altre dels aclamats CAT de Setmana d’H2O pel Pallars Sobirà:
De fet, malgrat que aquesta excursió ha estat perpetrada en època de poca gent (juny 2022) i de màxima presència de gent (agost 2021), el cert és que en general la gran majoria de rostres pàl·lids ens comportàvem correctament.
Excepcions? Sí, oi tant, evidentment no hi podia faltar el ‘garrulo’ de torn que passa de tot i ignora els indicadors que prohibeixen explícitament banyar-se als estanys. Però això ja ho explicarem en el seu moment.
En tot cas, aquesta ruta és relativament fàcil i es pot executar per trams. Si hom o don té poques ganes de caminar, es pot arribar només fins al primer estany, i els que tenen més energia o ganes de fer cames, poden acabar d’enfilar fins al tercer llac, el més gran i espectacular.
El camí està més que assenyalat (marques grogues) i sobradament fressat per les dotzenes de visitants que hi passen diàriament en temporada alta i caps de setmana.
I és que, la ruta dels estanys del Gerber és fàcil fins i tot per fer-hi l’aproximació en cotxe, ja que només cal anar al mega-aparcament dels remuntadors de la Peülla de l’estació d’esquí de Vaquèira-Beret, a mitja pujada del port de la Bonaigua (C-28).
Google Maps del punt de sortida d’aquest gran CAT de Setmana:
CATS de Setmana vinculats
DE LA PEÜLLA A L’ESTANYOLA
Un cop aparcats, agafem el camí que marxa xino-xano pel vessant Oest de la vall del riu de la Bonaigua, per anar a buscar la vall de Gerber. Si hi aneu a la primavera, quan comença a florir el Bàlec i el Neret, gaudireu d’estampes com aquestes:
El primer tram, molt planer, ens va mostrant una serp de grans dimensions que ens queda a la nostra esquerra: la carretera C-28:
Quan ja portem un quilòmetre i mig, el camí s’enfila una mica i comença a mostrar una altra característica de la ruta: la caminada sobre grans pedres (és el que té creuar tartera o bé resseguir torrents).
Al cap de no res, gairebé sense adonar-nos-en, arribem al primer llac: l’estanyola de Gerber. Ens apareix després d’haver caminat uns dos quilòmetres. Si ensopegueu un bon dia i una bona hora del dia, podeu gaudir d’estampes molt agradables.
Hi distingiu quina imatge és d’aigua i quina no?
L’estanyola de Gerber és el destí dels rostres pàl·lids menys habituats a caminar, però que també volen un merescut racó de natura. És un destí molt familiar i apte per a molts públics i edats, inclosos els exemplars més ‘garrulos’ detectats per l’atent equip del CAT de Setmana.
ATENCIÓ, APUNT ‘GARRULO’
El CAT de Setmana atorga una menció honorífica a un rostre pàl·lid molt espavilat que, malgrat tenir aquest rètol a quatre (4) metres dels seus nassos (amb un elegant pictograma on diu clarament que no ens hi podem banyar) va decidir fer cas omís al rètol i, davant dels dubtes de la seva pròpia filla, va fotre’s a l’aigua davant de tothom.
Algú li va dir res? No pas.
Només l’intrèpid equip del CAT de Setmana li va fer notar que tenia un cartell als morros indicant que no ens podem banyar. La resposta del respectable ciutadà fou tranquil·litzadora: “només fins als genolls”. La cosa va acabar aquí.
Val a dir que ningú més es banyava. I no és que no en tinguéssim ganes, a tothom li venia de gust remullar-se, començant per l’escaldufat equip del CAT de Setmana. Però si es demana que no ho fem, respectem-ho, i més encara si en els anys que vindran l’ús de la muntanya serà compartit per més gent que mai.
De llocs per refrescar-nos a Catalunya n’hi ha un munt, no vindrà pas de banyar-se en els estanys de 2.000 metres, que tenen una fragilitat extrema i que, per cert, són únics i escassos.
Feta la visita al primer llac i comprovat també com la gent celebra la ‘Festa del ca deslligat’ fent cas omís a un altre dels ignorats pictogrames dels rètols informatius, continuem cap al segon llac.
Apunt per als responsables del parc natural de l’Alt Pirineu: l’observador equip del CAT de Setmana veu més perduda la causa canina que la causa del bany.
Apunt per als responsables del parc natural de l’Alt Pirineu: l’observador equip del CAT de Setmana veu més perduda la causa canina que la causa del bany.
DE L’ESTANYOLA A L’ESTANYOLET DE BAIX
Passat el primer estany, ens endinsem de ple per la vall del Barranc de Gerber. Aquí el camí ja s’enfila una mica més dret, sovint entre grans roques, pi negre i algunes molleres resseques per la sequera estival. Les estampes de la pujada són excel·lents, tant si mires amunt com avall:
De seguida ens posem en paral·lel al curs d’aigua del barranc de Gerber i anem pujant alegres i xirois, flanquejats pel Pui i l’agulla de les Ares.
Al cap de poc més d’un quilòmetre, arribem al segon objectiu, l’estanyolet de Gerber de Baix. Aquest és més petit i ja ens mostra alguns cims de la serra que connecta amb el Pic de Serós. A l’estiu, observem que el seu entorn té les pedres ennegrides, una mostra que el seu nivell d’aigua és molt més baix de l’habitual.
Fixeu-vos en el carrusel d’imatges inferior, amb estampes de l’agost del 2021 (sec) i del juny del 2022 (ple):
DE L’ESTANYOLET DE BAIX A L’ESTANY DE GERBER
L’estanyolet de Baix de Gerber és força petit, de manera que de seguida l’hem vorejat. Ho fem per la seva riba dreta per continuar muntanya amunt remuntant el torrent. Alguns trams són de pujada fàcil, i d’altres demanen fer una mica el saltimbanqui entre pedres de generoses dimensions.
Al cap de no res ens plantem al capdamunt i arribem al premi gros: l’estany de Gerber:
No cal dir que les opcions per vorejar-lo i gaudir-lo són variades i múltiples. Sempre, això sí, amb el degut respecte: procurar no banyar-s’hi i, si pot ser, no deixar-hi caure mascaretes anticovid. El lloc el trobem força concorregut, però tothom es mostra respectuós amb l’entorn.
I és que l’indret fa respecte. Aquí unes estampes de l’estiu 2021 i de la primavera 2022. Les distingireu per les clapes de neu:
Si es vol, es pot continuar amunt i assolir altres objectius més ambiciosos, com per exemple el refugi i estanys de Saboredo.
Però no és el cas d’aquest CAT de Setmana, tot i que sempre podeu gaudir i descobrir aquesta altre vessant a cavall del Pallars i la Vall d’Aran a través del gran CAT de Setmana pel refugi i estanys de Saboredo.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns interessants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1083
Els vostres comentaris:
😿 16-07-2022 – Geni
Preciosa ruta! I molt facil fins al primer llac.
