Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 11,2 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 195 metres 
Ruta No circular 
Data: 2022
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Benvinguts a un CAT de Setmana fàcil. Sí, pel Pallars Sobirà també hi ha rutes planeres, i aquesta n’és una. Anem resseguint la Noguera de Vallferrera entre dos pobles: Araós (punt de sortida) i Alins (punt d’arribada per fer visita, girar cua i refer el camí aigües avall).
Com que anem per un antic camí reial (camí ral) sempre anem ben acompanyats: de murs de pedra, de bedolls, pollancres, pastures i avellaners. I també el record d’algun antic vestigi lligat amb el ferro de la vall Ferrera…
En resum, un luxe asiàtic. O en aquest cas, pallarès:
A part, la caminada ofereix al final un bonic Bonus Track patrimonial. Per un mòdic preu de quatre passes afegides, ens podem arribar fins a la torre de les Bruixes o bé a l’antiga església de Sant Quirc (sense Douglas) i el monument a la falla de Sant Joan:
El punt de sortida el fixem a Araós, un petit nucli al costat de la carretera C-371, la via que vertebra la Vall Ferrera. Podem deixar el carruatge al poble mateix i anar a buscar el punt de sortida, que el tenim situat al pont que creua la Noguera de Vallferrera.
Només cal caminar uns metres per la pista que puja cap al bosc de Virós:
Com? Que no sabeu com arribar-hi? Que no ens expliquem prou bé? Cap problema, sempre hi ha el recurs fàcil de l’amic Google Maps. Infal·lible! (o no):
Punt de sortida a Google Maps.
Tot el trajecte el fem en paral·lel a dos elements: el riu (que de vegades tenim a tocar, i en altres el tenim més separat) i la carretera, que normalment es manté a una distància prudencial.
Per entendre’ns: en la major part del recorregut, els cotxes no els veiem ni els sentim (queden tapats per l’aigua).
RIU AMUNT
Comencem a caminar des del pont per la carretera que puja cap a les bordes i el bosc de Virós. Aquest encreuament entre aigua i asfalt ens permet fer una ullada prèvia al riu que ens acompanyarà tot el camí: la Noguera de Vallferrera.
Per cert, per quin motiu als Pallars i a la Ribagorça dels rius en diuen Noguera? (Si ens voleu il·luminar, podeu donar-nos les respostes, al final de tot, a l’apartat de comentaris, gràcies 
).
). 
Just després del pont, al cap de molt pocs metres d’asfalt, veiem un trencant a mà esquerra amb un elegant rètol que ens indica el recte i reial camí. Ja hi som! Comencem una excursió que va serpentejant còmodament.
Com a camí ral que és, no cal pagar tributs, si de cas, gaudir d’un paisatge canviant amb uns elements que es van repetint. Bones ombres, pastures, murs de pedra seca, aigua, alguna rulot vintage, passos de fusta per als trams enfangats…
Aquí algunes estampes:
Alguns trams de la ruta, pocs, tenen marques de roderes de cotxe/tractor perquè estan compartits amb camins per anar fins als camps dels voltants. Al cap d’uns 3 km d’alegre caminada, una clara senyal ens fa saber que estem a la meitat del trajecte.
Ens ho indica l’aplicació de torn del mòbil, però bàsicament ho sabem per una raó més evident: perquè passem pel costat de la petita població d’Ainet de Besan. No hi fem visita, tot i que hi ha un bonic pont per travessar el riu i arribar-s’hi.
Però sí que li fem un “retratu” entre branques:
Passat aquest punt, el camí continua creuant prats entre bedolls, pomeres, pollancres i avellaners. També creuem alguns reguerons d’aigua amb passos de fusta. En alguns trams els reguerons segueixen antigues canalitzacions per aprofitar l’aigua per al reg…
ATENCIÓ: APUNT HISTÒRIC:
LES FARGUES
No només per al reg s’aprofitava l’aigua de la Noguera de Vallferrera. Com el seu nom indica, en aquesta vall s’hi treballava el ferro. Si molt més amunt hi tenim el pla de la Farga (que podeu descobrir al gran CAT de Setmana del pla de la Selva al Pla de la Farga) en aquest trajecte hi descobrim l’antiga farga del Prat de Moles.
Ens apareix a la part final de la caminada, molt a prop d’Alins. Bé, de fet, el concepte “aparèixer” és relatiu, perquè no en queden ni les runes.
L’únic que hi ha és un rètol certificant l’antiga farga.
D’aquesta farga en queda un vestigi molt interessant: un dels malls que es feia servir per picar el ferro. Però no es troba aquí al mig del camí, el trobem quan arribem a Alins. Està exposat al carrer, acompanyat d’una explicació interessant sobre la seva història més recent:
Passat el rètol, el camí travessa la carretera i encarem l’últim tram fins a Alins. Una part petita d’aquest recorregut el farem pel costat de l’asfalt (per una via lateral a la C-371) fins que arribats al poble creuem de nou la carretera i arribem al nucli urbà per un bonic camí envoltat de… murs de pedra seca i arbres fruiters.
A la nostra esquerra, a l’altra banda del riu, una mica enfilat a la muntanya, hi veiem un antic colomer, és la Torre de les Bruixes, una construcció del s. XVI ben visitable.
El prestigiós equip del CAT de Setmana li va rendir una primera visita la tardor de 2011:
Arribats a Alins, donem el trajecte per acabat. Al mateix carrer principal trobem tot el que ens cal: l’església de Sant Vicenç d’Alins, locals per prendre una merescuda beguda lúdic-festiva, el camí per anar fins al colomer, el rètol recordant-nos que fa 1.000 anys Alins ja hi era, i el mall de l’antiga Farga vella d’Ainet.
Després de voltar pel poble o dinar en algun dels seus restaurants, ens queda una sola cosa pendent: tornar.
Per fer-ho diferent, podríem baixar per la carretera. Però com que això és perillós i trepitjar asfalt és un “truny”, refem el mateix camí, que a més a més, val molt la pena. Ara el descobrim de tornada, aigües avall, amb el riu a la nostra dreta.
I no falla mai: un mateix camí de tornada és com una segona història.
Per cert, els pobles de sortida i arribada ens deixen clar que fa mil anys, ja hi eren. Ho constaten els cartells d’una antiga campanya de la Diputació del General. Els rètols no tenen mil anys, però la campanya ja en comença a tenir uns quants…
Això sí que és orgull de patrimoni !
!
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabem amb el BONUS TRACK de Sant Quirc (Douglas) i uns amables enllaços d’interès:
BONUS TRACK: SANT QUIRC
Quan arribem a Alins, a la primera de canvi ens trobem un encreuament amb el camí que puja fins a l’església de Sant Quirc. Val la pena pujar-hi?
Oi tant. Per quatre motius ben ràpids: perquè és aquí mateix (uns 300 metres de pagès), és un bon vestigi (data del s. XI com a mínim), té unes bones vistes de la Vall i del poble, i a més acull una escultura dedicada a la falla de Sant Joan. O sigui que… va, cap a dalt, que ja no ve d’aquí.
Tot seguit, unes estampes de l’indret i des de l’indret:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 960
Els vostres comentaris:
