El Pallars Sobirà: d’Araós a Alins pel camí ral de la Vall Ferrera
Ovacionat CAT de Setmana d’excursió planera per l’antic camí ral entre Araós i Alins. La ruta ressegueix la Noguera de Vallferrera per l’antic camí ral. Caminada familiar i adaptable.
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 11,2 km (anar i tornar)
⏳ Temps: 3-4 hores (amb parades)
📶 Desnivell: 195 metres  
🔄 Ruta No circular 
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc
➔ Benvinguts a un CAT de Setmana fàcil. Sí, pel Pallars Sobirà també hi ha rutes planeres, i aquesta n’és una. Anem resseguint la Noguera de Vallferrera entre dos pobles: Araós (punt de sortida) i Alins (punt d’arribada per tornar a refer el camí i tornar aigües avall). Com que anem per un antic camí reial (camí ral) sempre anem ben acompanyats: de murs de pedra, de bedolls, pollancres, pastures i avellaners. I també el record d’algun antic vestigi lligat amb el ferro de la vall Ferrera…
En resum, un luxe asiàtic. O en aquest cas, pallarès:
A part, la caminada ofereix al final un bonic Bonus Track patrimonial. Per un mòdic preu de quatre passes més, ens podem arribar fins a la torre de les Bruixes o a l’antiga església de Sant Quirc (sense Douglas) i el monument a la falla de Sant Joan:
El punt de sortida el fixem a Araós, un petit nucli al costat de la carretera C-371, la via que vertebra la Vall Ferrera. Podem deixar el carruatge al poble mateix i anar a buscar el punt de sortida, que el tenim situat al pont que creua la Noguera de Vallferrera. Només cal caminar uns metres per la pista que puja cap al bosc de Virós:
Com? Que no sabeu com arribar-hi? Que no ens expliquem prou bé? Cap problema, sempre hi ha el recurs fàcil de l’amic Googlemaps. Infal·lible! (o no):

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Tot el trajecte el fem en paral·lel a dos elements: el riu (que de vegades tenim a tocar, i en altres el tenim més lluny) i la carretera, que normalment es manté a una distància prudencial. Per entendre’ns: en la majoria de tros els cotxes no els veiem ni els sentim (queden tapats per l’aigua). 

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

RIU AMUNT

Comencem a caminar des del pont per la carretera que puja cap a les bordes i el bosc de Virós. Aquest encreuament entre aigua i asfalt ens permet fer una ullada prèvia al riu que ens acompanyarà tot el camí: la Noguera de Vallferrera.
Per cert, per què als Pallars i a la Ribagorça dels rius en diuen Noguera? (Si ens voleu il·luminar, les respostes, al final de tot, a l’apartat de comentaris, gràcies 😺). 
La Noguera de Vallferrera des del pont de la pista de Virós
La Noguera de Vallferrera des del pont de la pista de Virós
Just després del pont, al cap de molts pocs metres d’asfalt, veiem un trencant a mà esquerra amb un elegant rètol que ens indica el recte i reial camí. Ja hi som!. Comencem una excursió que va serpentejant còmodament. Com a camí ral que és, no cal pagar tributs, si de cas, gaudir d’un paisatge canviant amb uns elements que es van repetint. Bones ombres, pastures, murs de pedra seca, aigua, alguna rulot vintage, passos de fusta per als trams enfangats…
Aquí algunes estampes:
Alguns trams de la ruta, pocs, tenen marques de roderes de cotxe/tractor perquè estan compartits amb camins per anar fins als camps dels voltants.
Al cap d’uns 3 km d’alegre caminada, una clara senyal ens fa saber que estem a la meitat del trajecte. Ens ho indica l’aplicació de torn del mòbil, però bàsicament ho sabem per una raó més evident: perquè passem pel costat de la petita població d’Ainet de Besan. No hi fem visita, tot i que hi ha un bonic pont per creuar el riu i anar-hi, però sí que li fem un “retratu” entre branques:
Ainet de Besan (amb el campanar de Sant Julià)
Ainet de Besan (amb el campanar de Sant Julià)
Passat aquest punt el camí continua creuant prats entre bedolls, pomeres, pollancres i avellaners. També creuem alguns reguerons d’aigua amb passos de fusta. En alguns trams els reguerons segueixen antigues canalitzacions per aprofitar l’aigua per al reg…

😺 ATENCIÓ: APUNT HISTÒRIC:
LES FARGES

No només per al reg s’aprofitava l’aigua de la Noguera de Vallferrera. Com el seu nom indica, en aquesta vall s’hi treballava el ferro. Si molt més amunt hi tenim el pla de la Farga (que podeu descobrir al gran CAT de Setmana del pla de la Selva al Pla de la Farga) en aquest trajecte hi descobrim l’antiga farga del Prat de Moles.
 Ens apareix a la part final de la caminada, molt a prop d’Alins. Bé, de fet, el concepte “aparèixer” és relatiu, perquè no en queden ni les runes. 
L’únic que hi ha és un rètol certificant l’antiga farga. 
D’aquesta farga en queda un vestigi molt interessant: un dels malls que es feia servir per picar el ferro. Però no és aquí al mig del camí, el trobem quan arribem a Alins. Està exposat al carrer, acompanyat d’una explicació interessant sobre la seva història més recent:
Passat el rètol, el camí creua la carretera i encarem l’últim tram fins a Alins. Una part petita d’aquest recorregut el farem pel costat de l’asfalt (per una via lateral a la C-371) fins que arribats al poble creuem de nou la carretera i arribem al nucli urbà per un bonic camí envoltat de… murs de pedra seca i arbres fruiters. 
A la nostra esquerra, a l’altra banda del riu, una mica enfilat a a la muntanya, hi veiem un antic colomer, és la Torre de les Bruixes, una construcció del S.XVI ben visitable. El prestigiós equip del CAT de Setmana li va rendir una primera visita la tardor de 2011:
Torre de les bruixes des del camí de Sant Quirc (2011)
Arribats a Alins, donem el trajecte per acabat. Al mateix carrer principal trobem tot el que ens cal: l’església de Sant Vicenç d’Alins, alguns locals per prendre una merescuda beguda refrescant ludico-festiva, el camí per anar fins al colomer, el rètol recordant-nos que fa 1.000 anys Alins ja hi era, i el mall de l’antiga Farga vella d’Ainet.
Esgésia de Sant Vicenç d'Alins
Després de voltar pel poble i/o dinar en algun dels seus restaurants, ens queda una sola cosa per fer: tornar. Per fer-ho diferent, podríem baixar per la carretera. Però com que això és perillós i trepitjar asfalt és un “truny”, refem el mateix camí, que a més a més, val molt la pena. Ara el descobrim de tornada, aigües avall, amb el riu a la nostra dreta. I no falla mai: un mateix camí de tornada és com una segona història.
Tram del camí, ja de tornada (amb l'aigua a la nostra dreta)
Per cert, els pobles de sortida i arribada ens deixen clar que fa mil anys, ja hi eren. Ho constaten els cartells d’una antiga campanya de la Diputació del General. Els rètols no tenen mil anys, però la campanya ja en comença a tenir uns quants… Això sí que és orgull de patrimoni 😸!
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabem amb el BONUS TRACK de Sant Quirc (Douglas) i uns amables links d’interès:

BONUS TRACK: SANT QUIRC

Quan arribem a Alins, a la primera de canvi ens trobem un encreuament amb el camí que puja fins a l’església de Sant Quirc. Val la pena pujar-hi?

Of course. Per quatre motius ben ràpids: perquè és aquí mateix (uns 300 metres de pagès), és un bon vestigi (data del S.XI com a mínim), té unes bones vistes de la Vall i del poble, i a més acull una escultura dedicada a la falla de Sant Joan. O sigui que… va, cap a dalt, que ja no ve d’aquí.

Tot seguit, unes estampes de l’indret i des de l’indret:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 636

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!