Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 8 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 115 metres 
Ruta No circular 
Data: 2024
També en bici: a trossos
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Si existeix una ruta fàcil que ens combina bon paisatge, refrescants estampes (agraïdes a l’estiu, no tant a l’hivern) i una bonda dosis de patrimoni històric i paisatgístic, és aquesta. Quatre quilòmetres de pujada i quatre de baixada resseguint un alegre tram de la Noguera Pallaresa que no s’està de res:
I si el riu no s’està de res, les panoràmiques que ens trobem a mig camí tampoc estan malament: hi reconeixeu Isil entre les branques i el mur de pedra seca?
Sembrats, prats amb estols de saltamartins que se’ns reboten cada passa, herbassars dallats i per dallar, bedolls, roures, vegetació de ribera, avellaners, feixes i murs de pedra seca, esglésies de fa mil anys (literalment parlant)…
Tot això i més ens apareix en aquesta ruta fressada pel pas dels humans i del temps.
Per cert, oficialment, aquesta caminada se’ns presenta com una ruta de ponts romànics. I certament, de ponts antics n’hi ha un parell (els que trobem als nuclis d’Isil i Alós), però els altres ponts que travessem al llarg del recorregut són de fusta. I força recents.
L’agost de 2024 mostraven un bon estat de revista:
El punt de sortida el podem fixar o bé a Isil o bé a Alós. En realitat tant li fot perquè la ruta és d’anada i tornada i els dos pobles estan degudament connectats per la famosa carretera C-147, la mateixa que, riu amunt, ens porta fins al refugi del Fornet i al famós CAT de Setmana per la Perosa i Bonabé.
No cal dir que pujar fins a Isil implica, primer, arribar fins a la Vall d’Àneu, i això s’aconsegueix o bé baixant de la Vall d’Aran per la Bonaigua (C-28) o bé pujant des d’Escaló, la Guingueta d’Àneu, Tremp, Sort, Camarasa o Sant Llorenç de Montgai, tot remuntant el Segre i la Noguera per la popular carretera C-13.
Com sempre, en lloc de complicar-nos la vida amb números, barres, lletres i codis de carreteres canviants, us ho posem més fàcil amb un apunt de Google Maps.
Punt escollit: la plaça de l’església d’Isil.
Punt de sortida a Google Maps: plaça de l'església d'Isil
Per cert, abans de començar, i ja que hi som: un cop a Isil, és imperatiu fer una petita escapada i visitar l’església romànica de Sant Joan d’Isil (s. XII), que es troba a quatre passes del poble, uns pocs metres riu avall.
De ben segur que la teniu vista: pujant en cotxe des de Boren ens apareix a mà dreta, arran d’asfalt:
Des de la carretera podem veure’n la part frontal i els laterals. Però si volem tafanejar per la part posterior… Mau! La cosa està més fotuda. Cal anar fins a Isil, travessar el pont i baixar pel marge esquerre del riu resseguint un caminet molt ferm. Són cinc minuts que donen per a molt: hi descobrim els absis, gairebé penjats arran d’aigua.
Aquí unes estampes del davant i del darrere de Sant Joan (2021 i 2022), gentilesa de la secció fotogràfica del sacrificat i remullat equip del CAT de Setmana:
DEL PONT D'ISIL AL MIRADOR
Executada la visita obligada a Sant Joan, anem a buscar el punt de sortida «oficial» de la ruta. Refem el camí aigües amunt i tornem al rovell de l’ou: al pont d’Isil, que separa la plaça de l’església de la plaça de Santa Anna.
Des d’aquest punt, ens mantenim a la riba esquerra i agafem el passeig Noguera, que surt de la plaça de Santa en sentit Nord, cap a Alós. En un no res el passeig de Noguera se’ns converteix en camí, ja som fora del poble.
Ja estem en ruta!
ATENCIÓ: APUNT FELÍ
No podríem abandonar Isil sense fer el sacre ritual del CAT de Setmana sempre que visitem aquest bonic poble: tenir un record per a en Patufet, l’elegant gat pallarès que vam conèixer el 2011 i que ens va presentar un veí del poble.
És el noble gat que inspira la imatge del CAT de Setmana, el nostre GAT de Setmana que, per cert, ja té un digne successor. I també és veí d’Isil.
El sabeu distingir? 
I ja que hi som: si volteu per Isil, no deixeu de fer»gasto» al restaurant-bar la Tona ni deixeu de visitar a la Casa de l’Os bru del Pirineu.
Un cop fora del poble, el camí se’ns presenta ample, apte per a carruatges. Avancem per una pista còmode envoltada de sembrats i algun tancat, inclòs un camp habilitat com a aparcament (que ja ens l’imaginem a petar durant les falles de juny). La seguim xino-xano fins al pont que ens connecta amb la carretera C-147.
Un cop hi arribem, passem olímpicament del pont, que ens queda a l’esquerra, i fem just el contrari: tirem pel caminet que surt a mà dreta, seguint les indicacions dels rètols.
En aquest punt, veiem a l’altra banda del riu la vall que forma el riuet d’Airoto, per on passa el poc pietós camí d’Airoto i el corriol que puja dret i tossut fins a l’estany d’Airoto, noble objectiu de H₂O que podeu trobar en el gran CAT de Setmana de matada gratificant fins a Airoto.
Però aquest no seria l’objectiu d’avui, per tant, continuem pel nostre recte camí: a poc a poc anem guanyant alçada i ens anem separant del riu:
Ara gaudim d’un tram altament agradable que discorre entre camps, pastures, murs de pedra seca i avellaners ‘anti-solarro’. I també entre paisatges ferms de la vall i d’Isil que van millorant a mesura que guanyem alçada. En poca estona guanyem uns 50 metres i assolim el segon punt més alt de la ruta: 1.252 metres over the sea.
Tot seguit, unes imatges del camí i des del camí:
Assolit aquest primer punt àlgid (el que ofereix les millors panoràmiques i el més allunyat del riu) el camí ens diu que prou: fem un gir cap a l’esquerra i comencem a perdre alçada per un tram de pedra i sol.
I és en aquest racó elevat, amb vista als cims del Nord (tuc de Montaut, port de Salau…) i vista a la vall pel Sud, que ens apareix un dels atractius d’aquest CAT de Setmana: el Mirador d’Isil.
Com? Que què s’hi pot mirar al Mirador d’Isil?
Doncs això:
Efectivament, a pocs metres del mirador, enfocats ja cap al riu, ens trobem un indicador que més o menys (en realitat, menys que més) ens fa saber que gairebé som a la meitat del camí. Ara sí: entrem a la part hídric-festiva de la ruta: baixem fins al riu per continuar el camí enganxats a la Noguera Pallaresa.
DEL MIRADOR AL PONT D'ALÓS
Arribem a la Noguera Pallaresa quan portem poc més de quilòmetre i mig de ruta. Només de tocar l’aigua veiem, uns metres riu avall, un pont de fusta que connecta la carretera amb els sembrats de la nostra riba.
L’observem des del camí, però no el creuarem, perquè el nostre destí no és aigües avall, sinó aigües amunt. I d’aigües, a la Noguera Pallaresa, sempre n’hi ha:
Comencem a caminar per la riba esquerra sota el soroll mogut i alhora assossegant de l’aigua, la mateixa que uns quilòmetres més avall trobarà la calma de la Mollera d’Escalarre. Avancem entre vegetació de ribera i ombres refrescants, guanyant alçada molt a poc a poc, fins que al cap d’uns 300 metres…
Pam! Ens trobem el primer pont de fusta del camí: ara sí, toca canvi de riba!
! Tot seguit, unes estampes d’aquest punt de la ruta. Algunes són d’anada i les altres de tornada. Com pot arribar a canviar un mateix indret si te’l mires del dret o del revés, oi?
Amb el canvi de riba afrontem un tram lleugerament més assolellat (res greu, les ombres persisteixen en molts trossos) però ens toca pujar una mica perquè hem de superar un petit estret de parets verticals.
Res que el preparat equip del CAT de Setmana no pugui superar:
Passat el petit estret, el camí continua amunt pel marge dret de la Noguera, de vegades arran d’aigua, de vegades a una certa distància, però sempre amb el riu a l’abast.
Però no el fem durar gaire: al cap de mig quilòmetre de pagès, ens apareix el segon pont de fusta:
Canvi de riba un altre cop !
Passat el petit estret, el camí continua amunt pel marge dret de la Noguera, de vegades arran d’aigua, de vegades a una certa distància, però sempre amb el riu a l’abast.
Però no el fem durar gaire: al cap de mig quilòmetre de pagès, ens apareix el segon pont de fusta:
Canvi de riba un altre cop !
De nou al marge esquerre, resseguim un meandre que ens orienta en sentit Nord i encalcem l’últim tram de Noguera fins a Alós. I ara sí, traca final: Estupefactitzants estampes fluvials, trossos de camí entre pastures, murs de pedra seca amb reguerons d’aigua que ens converteix el camí en un rierol…
Sí, certifiquem que és un tram generós, d’aquells que ho dona tot:
El quilòmetre de pagès d’aquest tram final (en realitat és un quilòmetre amb 200 metres, Wikiloc dixit) és força planer i del tot imperdible.
I sí, insistim: la part final és tot un espectacle per als sentits! Que no hi falti de res!
Perpetrat aquest darrer tram i superats els Prats de Liers i la Closa, passem el barranc d’Estanyardo i arribem finalment al nostre noble objectiu: Alós:
EL PONT I ELS CARRERS D'ALÓS
L’arribada triomfal a Alós la perpetrem pel pont romànic, que és l’entrada al poble pel Sud. Un cop travessat, ens trobem la carretera (la famosa C-147, que sempre hem tingut damunt nostre) i tot seguit les primeres cases del poble.
Des d’aquests habitatges més elevats obtenim una bona perspectiva del pont:
Però més enllà del pont, Alós té una visita obligada al voltant de l’església de Sant Llíser, al centre del poble. És d’origen romànic (apareix documentada l’any 1090) i conserva una portalada del s. XII similar a la que hem trobat abans a Sant Joan d’Isil.
Un altre element destacat del poble són les cases pairals, algunes de les quals, com la de can Dídac (s. XVI) aguanten fermes a la mateixa plaça i se’ns mostren sense embuts, testimoniant amb orgull èpoques passades:
El gener de 2023 hi havia empadronats al poble 27 veïns: 23 homes i 4 dones. Alós va ser municipi independent fins a mitjans del segle XIX, i ara forma part del municipi d’Alt Àneu, juntament amb Isil, Àrreu, Borén, Isavarre, Son, Sorpe i València d’Àneu.
Alós és l’últim nucli urbà de la vall. Carretera amunt l’asfalt encara ens acompanya un tros, fins al refugi del Fornet. A partir d’aquest punt, la pista ressegueix la Noguera en sentit Oest per un camí de carro no apte per a tots els vehicles (amb accés limitat a l’estiu per overbooking) que arriba fins a les Bordes d’Isil, la Perosa, Bonabé, Montgarri i el Pla de Beret, ja a la Vall d’Aran.
Demostrat: aquest és un tros de país increïblement interessant que demana, sobretot, tres coses: respecte, respecte i més respecte. Si en voleu més, podeu fer-ne un tastet al popular CAT de Setmana per la Perosa.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada, la perpetrem desfent el camí o bé podem baixar a peu per carretera tot fent autostop.
En tot cas, sempre ens quedaran deures d’obligat compliment: a Alós, visita al «museu de la Matussiere» sempre que estigui obert i en condicions. I a Ísil, merescuda aigua de litines o refrescant beer au citron al bar-bodega-restaurant La Tona.
Ah, i com sempre, acabarem amb uns impagables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
😺 11/07/2025 – Pau F
Ens ha agradat. Aquest bloc està molt bé i ens serveix per preparar excursins. felicitats!
😺 01/03/2025 – Nara02
Apuntada per semana santa.
😺 10/10/2024 – Anònim
Caminada molt recomanada per a un matí i bastant fàcil. La vam fer amb els meus pares, juvilats. 👍🏼 Gracies pel blog i feliçitats als responsables dels camins 👏
