Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 7,1 km 
Temps: 
Desnivell: 357 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2016
També en bici: No caldria
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta excursió té un al·licient únic: que ens mostra l’estany més bonic del Pirineu (el més bonic segons el ponderat criteri del prestigiós equip del CAT de Setmana, que és compartit per altres assenyats experts). I també té dos punts de sortida, un de motoritzat i un per fer amb les botes.
Primer, agafem el 4×4 que ens enfila des de Lladorre fins al començament de l’excursió, a tocar del petit estany Closell. En aquest punt comencem la caminada fins a Certascan. El punt culminant es troba a mig camí, quan passem per l’estany de Naorte:
Els taxis de la part motoritzada surten de Lladorre, pugen fins a Tavascan, continuen pel costat de la Noguera de Lladorre cap al pla de Boaví, i poc abans d’arribar-hi trenquen a l’esquerra per una pista reservada a aquests transports i altres usos i serveis específics.
Aquesta pista restringida – la carretera de Son – s’enfila amunt, amunt, amunt… fins als 2.075 metres, per deixar-nos davant del petit estany Closell.
Mapa de Google del punt de sortida (Només s’hi arriba amb servei de taxi):
INICI: ESTANY CLOSELL
L’estany Closell és petit i ens queda a la nostra esquerra. El camí a seguir, que està ben marcat, surt del costat de la pista mateix, en sentit Nord, i no té pèrdua.
Quan el prestigiós equip del CAT de Setmana perpetra aquesta ruta, l’estiu del 2016, l’estany té un color ‘lleig’, amb l’aigua força enterbolida. Què li passa? Doncs que pateix el mal del ‘graciós de torn’: la introducció d’espècies foranies que es carrega el fràgil equilibri natural d’aquest sistema.
Els tècnics del parc natural de l’Alt Pirineu hi tenen repartides ‘trampes’ per intentar caçar les espècies invasores, un dispositiu que malauradament també ens trobarem a Naorte, i que en anys posteriors també ens hem trobat per exemple al CAT de Setmana per la Gola, els Tres Estanys i el Ventolau.
Mapa ‘vintage’ de la ruta (ICGC):
Quan deixem enrere el petit Closell, el camí s’enfila suaument i ens ofereix a mà dreta grans estampes dels cims que separen les Valls de Cardós de la Vall Ferrera i França. Anem tirant sempre en sentit Nord/Nord-est fins que al cap d’un quilòmetre fem un gir a l’esquerra i… 
Tatxaaaan!
Ens trobem l’estany de Naorte.
NAORTE: EL MÉS BONIC DEL PIRINEU?
És agosarat o presumptuós donar-li aquest títol a un estany? Segurament sí, però és igual. És l’opinió consensuada del prestigiós equip del CAT de Setmana.
Som conscients que, evidentment, n’hi ha molts d’altres que també són impressionants i (relativament a prop hi situaríem per exemple l’estany d’Airoto o el de Pudo/Muntanyó) però no és el mateix.
I és que aquest de Naorte té un plus que el fa únic: està a una alçada prudent que encara li permet tenir un entorn verd i arbrat, i sobretot, té la gràcia que no està enclotat sota una vall sinó que està ‘penjat’ en un vessant:
Tot plegat fa que Naorte ofereixi unes panoràmiques espectaculars de valls i cims: Turc, Becero, Rovinets, Sotllo, Broate… Aquí una mostra:
Veureu que el camí va vorejant l’estany per Ponent, de manera que l’aigua ens queda sempre a la nostra dreta. De totes maneres, si us perdeu per la riba que queda ‘penjada’ amb la vall a sota, comprovareu que Naorte té un punt de fuga per on l’aigua desguassa pendent avall formant un torrent: el riu de Naorte.
Tot seguit unes amables estampes de l’estany des de diferents angles:
Igual com passa a l’estany Closell, les aigües de Naorte estan un punt enterbolides, gentilesa del ‘graciós’ de torn que un bon dia va decidir tirar-hi algun barb o qualsevol altra espècie invasora. De fet, en més d’un punt de l’estany hi trobem xarxes i trampes per intentar pescar i retirar els nouvinguts.
L’any 2021 els responsables del parc anunciaven que, per fi, havien fet net. 
CAP A CERTASCAN
Deixem Naorte continuant pel mateix camí, que ara s’enfila una mica i segueix en sentit Nord-oest fins que ben aviat assolim el punt més alt de la sortida. A partir d’aquí, la ruta és molt planera, al voltant dels 2.200 metres i sempre amb grans estampes.
De fet, les panoràmiques d’aquest elogiat CAT de Setmana són espectaculars en tot moment:
Al cap d’uns 3 quilòmetres de camí d’alta muntanya amb trams força pelats, arribem al refugi de Certascan. Ens saluda l’ase que fa guàrdia a l’entrada i caminem una estona per la vora del llac, que està a tocar.
El color de l’estany de Certascan és una altra cosa: és blau marí. Un blau que ja ens indica que aquí hi ha molta aigua: segons els mesuraments oficials, Certascan té una superfície de 47 hectàrees i el punt més profund s’acosta als 100 metres.
Fetes les inspeccions (sempre respectant l’entorn, eh?) encarem el tram final. Hem d’anar al punt de recollida del 4×4 seguint el camí del refugi, o sigui que baixem torrent avall pel corriol que va vorejant el riu de Certascan.
És un descens d’uns dos quilòmetres, amb el riu sempre a la nostra dreta, que ens deixa al punt de trobada amb el carruatge: la confluència del riu de Certascan amb el camí de Romedo. A partir d’aquí, la tornada ja la fem ‘a cavall’.
I ja està. Ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb una estampa extra: l’ase de Certascan (al costat d’un altre exemplar de la plana) i alguns enllaços d’interès:
Crèdit final: les fotos d’aquest CAT de Setmana són gentilesa de Mònica Parera
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1731
Els vostres comentaris:
😺 18-05-2023 – Pipella
Aquest estiu la farem amb amigues. Ja us diré el què. Algú que l’hagi fet recentment?
😺 10-09-2022 – Anònim
🐟🐟 Millor certascan que naorte. I Gerber
😺 09-09-2022 – Anònim
Naorte és el millor
