El Pla de l’Estany, fent la volta a Banyoles
Emotiu CAT de Setmana planer (és el que té vorejar un estany) i agraït per les estampes del llac, l’entorn del camí, i les sorpreses “exteriors”: brolladors, estanyols i el romànic de Porqueres. 
▶ Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 7,2 Km
⏳ Temps: 2-3 hores
📶 Desnivell: 5 metres  
🔄 Ruta Circular
📅 Data: 2020 
🚴‍♀️ També en bici: Oi tant! 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Lacoromina

➔  Com que estem davant d’una ruta circular amb accessos i punts d’inici repartits pel perímetre de l’estany, el lloc escollit per començat és relatiu. El prestigiós equip del CAT de Setmana proposa fer-ho en algun dels punts del nucli urbà de Banyoles, o bé pels voltants de l’església de Santa Maria de Porqueres. 
No us plantegeu deixar el cotxe en qualsevol punt de la carretera que fa el perímetre de l’estany per després fer quatre passes i situar-vos del cop al camí interior a tocar de l’aigua. Bàsicament, quedareu ‘cardats’ perquè bona part del traçat té tanques a banda i banda. (I està molt bé que hi siguin).
En el nostre cas, comencem la gran ruta al parc de la Draga i fem el circuit en el sentit invers de les agulles del rellotge, de manera que l’estany ens queda sempre a la nostra esquerra. El primer tram és ample i urbanitzat, amb bancs de fusta i bones vistes entre pesqueres. Ens creuem fins a sis pesqueres, però nosaltres ens aturem a la pesquera de Coromines, que es troba just al cap de Bou. Aquest punt és on l’estany s’estreny i veiem més pròxima l’altra banda (per entendre’ns: si l’estany té forma de vuit (8), estaríem a la zona estreta del vuit. Ens hi aturem perquè hi ha bones vistes i perquè al fons de l’aigua hi distingim un black bass despistat.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pel Pla d’Urgell vorejant l’estany d’Ivars i Vila-sana

La Selva pel Montseny: remuntant un tros de la riera de Riells  

CAT de Setmana per l’embassament de Sant Llorenç de Montgai 

CAT de Setmana pel Pla d’Urgell vorejant l’estany d’Ivars i Vila-sana

DEL PARC DE LA DRAGA ALS AMARADORS

Al cap d’uns 700 metres, deixem les pesqueres i la zona esportiva del parc de la Draga i ens endinsem a la zona Nord del llac. El camí continua sent igual d’ample però cada cop la vegetació del voltant es fa més espessa. Arbres grans i terra humit, amb molta aigua pels voltants del camí. En el moment de fer aquesta sortida (juliol 2020) les cigales canten com desesperades. També pot interessar saber que ens hi creuem molt poca gent. Hi té a veure la Covid-19 i que som al migdia en plena onada de calor. Amb tot, malgrat la canícula, el cert és que les ombres i l’aigua mantenen l’indret a una temperatura digne.
Aquest elegant tram que enfila cap al Nord del llac mostra diverses estampes interessants de l’estany, sobretot quan arribem al mirador de la Torre del Rem, després d’haver creuat una zona de bany degudament vigilada. Des d’aquest mirador et pots enfilar uns metres i recollir una bona panoràmica de les 112 hectàrees que ocupa l’estany.
Passat aquest punt, arribem a la part Nord del llac. Si seguim el camí principal, comprovareu que ens separem una mica de la riba perquè voregem la llacuna dels Amaradors. Veureu que hi ha diferents trencants que permeten entrar-hi i gaudir de racons ferms: ja siguin miradors o palanques de pesca: (pesca controlada allà on es deixa pescar, per descomptat).
 
Aquí una bella estampa des d’una palanca de pesca:
Aquí una bella estampa des del camí dels Amaradors: 
Mentre caminem entre els arbres, sentim motors de maquinària a tocar. No ho veiem, però evidentment algú està treballant els camps del voltant. Estan ocults a la nostra vista idíl·lica. Però hi són, només faltaria. 

 

DELS AMARADORS A PORQUERES 

Després dels Amaradors deixem la part Nord de l’estany i “baixem de dret” en sentit Sud per un primer tram de bosc amb alguns exemplars de roure força impressionants. És el bosc de can Morgat, que ens ofereix un agraït aixopluc d’ombres altament apreciades a l’estiu. A la nostra esquerra continuem gaudint de belles estampes. 
Passat aquest tram de bosc, el camí connecta amb la carretera i continua en paral·lel a l’asfalt. Just en aquest punt de trobada amb l’asfalt, a l’altra banda de la carretera hi veiem la masia de Can Morgat i un camí de terra que marxa oposat a l’estany. Si feu aquest camí i us hi endinseu uns cinc minuts coneixereu un altre món: el món de les llacunes.

ATENCIÓ: Lloc d’interes:

Les llacunes recuperades de Can Morgat

Aquest espai, a tocar de l’estany, està format per un grup de llacunes i basses que es van recuperar el 2006 per tal de fer revifar els entorns aquatics ‘inermitents’ d’aquesta zona agrícola. S’hi van replantar fins a un miler d’espècies de ribera a banda, evidentemnt, de recuperar els antics terrenys inundables. En total hi ha quatre llacunes i basses que aprofiten els “sobrants” dels cabals de les rieres per omplir-se d’aigua de forma intermitent, en funció de les pluges.

Més informació aquí:

·Consorci de l’estany 

Feta la visita, ens reconnectem de nou al camí que volta l’estany. Ara ve un tram pel costat de la carretera GIV-5248 que s’allarga quilòmetre i mig aproximadament. Si fot mola calda, aquest tros és un punt infernal. Però plenament superable i amb els seus ingredients afegits: 
😺 A l’esquera: ens anem trobant palanques, fonts (la font del rector, per exemple) i miradors, com el de la Quaranya: en aquest indret estem situats novament al punt més estret de l’estany (recordeu la forma de ‘8’?) però a la banda oposada. De fet, davant nostre hi tenim, a l’altra riba de l’estany, la pesquera de Coromines on hem vist el black bass despistat.   
😸 A la dreta: just a l’altra banda de la carretera hi trobem el brollador i els estanyols de can Cisó:

DE PORQUERES AL PARC DE LA DRAGA

Quan arribem a Porqueres el camí abandona la carretera (passem pel costat de la font del rector) i torna sota bosc. A mà dreta ens queda l’església de Santa Maria de Porqueres, just sobre una esplanada elevada què té vàries vies d’accés. L’aparcament de l’esplanada sol ser un punt de sortida per alguns dels itineraris de l’estany. L’indret esta molt ben conservat.

ATENCIÓ: Dada porquera:

Què n’hem de dir de l’església de Santa María de Porqueres?

D’entrada, que quan ens hi arribem la trobem tancada. Dit això: des de fora hi podem veure l’interior i ens mostra un molt bon estat de revista.

L’església data del Segle XII i és d’estil romànic. Juntament amb l’església, el conjunt inclou l’edifici de la rectoria i un comunidor. Ens criden l’atenció els xiprers del cementiri del costat. Són tan o més alts que la pròpia església que, per cert, no té campanar sinó una espadanya frontal molt ample, d’una sola campana.

Passada l’església, entrem de ple a la zona urbanitzada de Banyoles City. El camí ja es converteix en passeig: creuem l’estanyol del Vilar i de seguida ens trobem de ple al mig del passeig de Magdalena Aulina (a la nostra dreta podem veure i visitar l’esplanada dels aiguamolls de la Puda, i poc després Passeig de Darder. És la part més coneguda de Banyoles: pesqueres, restaurants, bars, banys, embarcadors… a partir d’aquí, només cal seguir fins al Club Natació. Just al seu darrere hi ha el punt de partida d’aquest CAT de Setmana: el parc de la Draga. A continuació dues estampes per acabar: l’estanyol del Vilar (ens queda a la dreta) i nenúfars enganxats a la riba, al costat del passeig. 

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabem amb uns amables links d’interès:

Santa Maria de Porqueres a la Viquipèdia

 

Consorci de l’estany de Banyoles

 

Ajuntament de Banyoles

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 374

Els vostres comentaris:

 

😺 10-10-2020 – Alamos70

Us heu deixat moltes coses però bona resenya!

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!