Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 7,2 km
Temps: 
Desnivell: 5 metres 
Ruta Circular
Data: 2020, 2023, 2026
També en bici: Oi tant! 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Anem per feina: per començar, on comencem? Com que estem davant d’una ruta circular amb accessos i punts d’inici repartits pel perímetre de l’estany, el lloc escollit és relatiu, movible, líquid.
El prestigiós equip del CAT de Setmana proposa fer-ho en algun dels punts del nucli urbà de Banyoles, o bé pels voltants de l’església de Santa Maria de Porqueres.
No us plantegeu anar de sobrats i deixar el carruatge en qualsevol punt de la carretera que envolta l’estany pensant que amb quatre passes ja sereu arran d’aigua. No és possible.
Quedareu ‘cardats’ perquè bona part del traçat té tanques a banda i banda. (I està molt bé que hi siguin).
En el nostre cas, comencem la gran ruta al parc de la Draga, al nucli urbà de Banyoles, i fem el circuit en el sentit invers de les agulles del rellotge, de manera que l’estany ens queda sempre a l’esquerra.
El primer tram és ample i urbanitzat, amb bancs de fusta i bones vistes. Ens trobem fins a sis pesqueres, però nosaltres ens aturem a la pesquera de Coromines, que es troba just al cap de Bou.
Aquest punt és on l’estany s’estreny més, on tenim més a prop l’altra banda. Per entendre’ns: si l’estany té forma de vuit (8) estaríem a la zona estreta, on el 8 porta el cinturó. Ens hi aturem perquè hi ha bones vistes i perquè al fons de l’aigua hi distingim un black bass despistat.
Per cert, si sou amants dels estanys de poca alçada, com aquest de Banyoles o el d’Ivars i Vila-sana, segur que també us pot interessar el gran, gran CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a l’estany de Montcortès, al Sud del Pallars Sobirà.
CATS de Setmana vinculats
DEL PARC DE LA DRAGA ALS AMARADORS
Al cap d’uns 700 metres, deixem enrere les pesqueres i la zona esportiva del parc de la Draga i ens endinsem a la zona Nord del llac. El camí continua igual d’ample, però cada cop la vegetació del voltant es fa més espessa. Arbres grans i terra humit, amb molta aigua pels voltants del camí.
En una de les sortides (juliol 2020) les cigales canten com desesperades. També pot interessar saber que ens hi creuem molt poca gent. Hi té a veure la Covid-19 i que som al migdia en plena onada de calor. En anys posteriors, la situació canvia: torna la gent i els crits (i els cans). I es manté la calor.
Amb tot, malgrat la canícula, el cert és que les ombres i l’aigua mantenen la temperatura a ratlla.
Aquest elegant tram mostra estampes interessants de l’estany, sobretot quan, després d’haver creuat una zona de bany degudament vigilada, arribem al mirador de la Torre del Rem.
Val la pena pujar-hi i recollir una bona panoràmica de les 112 hectàrees que ocupa l’estany.
Passat aquest punt, arribem a la part Nord del llac. Si seguiu el camí principal, comprovareu que ens separem una mica de la riba perquè voregem la llacuna dels Amaradors.
Veureu que hi ha diferents trencants que permeten endinsar-s’hi i gaudir de racons ferms, siguin miradors o palanques de pesca. (Pesca controlada allà on es deixa pescar).
Aquí una bella estampa des d’una palanca de pesca:
Aquí una bella estampa des del camí dels Amaradors:
Mentre caminem entre els arbres, sentim motors de maquinària a tocar. No ho veiem, però evidentment algú està treballant els camps del voltant. Estan ocults a la nostra vista idíl·lica. Però hi són, només faltaria.
DELS AMARADORS A PORQUERES
Després dels Amaradors deixem la part Nord de l’estany i «baixem de dret» en sentit Sud per un primer tram de bosc amb alguns exemplars de roure força impressionants. És el bosc de can Morgat, que ens ofereix un agraït aixopluc d’ombres altament valorades.
A la nostra esquerra continuem gaudint de belles estampes:
Supeerat aquest tram de bosc, connectem amb la carretera. En aquest punt, comprovem amb il·lusió que just a l’altra banda de l’asfalt hi tenim la masia de Can Morgat, i al seu costat, una pista de terra que marxa en sentit oposat a l’estany.
Si feu aquest camí i us hi endinseu uns cinc minuts coneixereu un altre món: el món de les llacunes.
ATENCIÓ: Lloc d’interès:
Les llacunes recuperades de Can Morgat
Aquest espai, a tocar de l’estany, està format per un grup de llacunes i basses que es van recuperar el 2006 per tal de fer revifar els entorns aquàtics ‘intermitents’ d’aquesta zona agrícola. S’hi van replantar fins a un miler d’espècies de ribera, a banda, evidentment, de recuperar els antics terrenys inundables. En total hi ha quatre llacunes i basses, que aprofiten els «sobrants» dels cabals de les rieres per omplir-se d’aigua en funció de les pluges.
Més informació aquí:
Feta la visita, ens connectem de nou al camí que volta l’estany. Ara ve un tram pel costat de la carretera GIV-5248 que s’allarga ben bé un quilòmetre i mig. Si fot mola calda, aquest tros és un punt infernal. Però plenament superable i amb hidrícs al·licients:
A l’esquerra: ens anem trobant palanques, fonts (la font del rector, per exemple) i miradors, com el de la Quaranya: en aquest indret estem situats novament al punt més estret de l’estany (recordeu la forma de ‘8’?) però ara a la banda oposada.
De fet, davant nostre hi tenim, a l’altra riba de l’estany, la pesquera de Coromines on hem vist el black bass despistat.
A la dreta: just a l’altra banda de la carretera hi trobem el brollador i els estanyols de can Cisó:
DE PORQUERES AL PARC DE LA DRAGA
Quan arribem a Porqueres el camí abandona la carretera (passem pel costat de la font del rector) i torna l’aixopluc dels arbres. A mà dreta ens queda l’església de Santa Maria de Porqueres, just damunt una esplanada elevada què té diverses vies d’accés.
L’aparcament de l’església sol ser un punt de sortida per alguns dels itineraris de l’estany. L’indret està molt ben conservat.
ATENCIÓ: Dada porquera:
Què n’hem de dir de l’església de Santa Maria de Porqueres?
D’entrada, que la trobem tancada .
. Dit això: des de fora hi podem ‘espiar’ l’interior i comprovem que es troba en molt bon estat de revista. I l’exterior també:
L’església data del segle XII i és d’estil romànic. Juntament amb el temple, el conjunt inclou l’edifici de la rectoria i un comunidor. Ens criden l’atenció els xiprers del cementiri del costat. Són tant o més alts que la mateixa església que, per cert, no té campanar sinó una espadanya frontal molt ample, d’una sola campana.
Passada l’església, entrem de ple a la zona urbanitzada de Banyoles DF, on el camí es converteix en passeig. Creuem l’estanyol del Vilar i de seguida ens trobem al mig del passeig de Magdalena Aulina.
A la nostra dreta podem veure i visitar els estanyols i aiguamolls de la Puda, mini-ruta que mereix un BONUS TRACK al final d’aquest CAT de Setmana.
Aquesta és la part més coneguda de Banyoles: pesqueres, restaurants, bars, banys, embarcadors… a partir d’aquí, només cal seguir fins al Club Natació. Just al seu darrere hi ha el punt de partida d’aquest CAT de Setmana: el parc de la Draga.
A continuació unes belles estampes del tram final, algunes amb entranyables nenúfars, al costat del passeig. D’altres amb l’església de Porqueres a l’altra banda de la riba:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns amables enllaços d’interès i el BONUS TRACK pels estanyols de la Cendra i la Font Puda:
BONUS TRACK:
ELS ESTANYOLS DE LA CENDRA I LA FONT PUDA
Just quan arribem al nucli urbà se’ns brinda l’amable opció de fer una incursió terra endins i executar una volta de 15-20 minuts pel Pla dels etanyols. La petita ruta permet conèixer indrets com l’estanyol de la Cendra i acaba a la Font Puda, davant de l’abandonat balneari de la Puda.
Un cop a la font, podem tornar a l’estany caminant sota les ombres dels plataners de l’Avinguda de la Puda. En un no res tornarem a ser al Passeig Magdalena Aulina, a pocs metres del punt de sortida d’aquesta instructiva incursió.
Tot seguit unes estampes dels estanyols. Son imatges de l’abril de 2026, moment amb un altíssim nivell freàtic de l’aigua:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
22/06/2025 – Anònim
El millor és passejar-hi quan ja cau la tarda i refresca i el cel va canviant els colors. recomanble però la ressenya en si no aporta mass res.
01/05/2023 – Putin català
Bona proposta. És el de sempre però explicat diferent. 
10/10/2020 – Alamos70
Us heu deixat moltes coses però bona resenya!
