Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 4 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 142 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2020 
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta pot ser de caràcter familiar, per buscar un indret on banyar-se o simplement per caminar i estar-se prop de l’aigua. També es pot plantejar un punt més assilvestrada, tot remuntant la riera aigües amunt rotllo aventurer.
Però tampoc no ens flipem, perquè estem parlant d’un curs d’aigua d’un cabal petit (i que si no plou, pot assecar-se del tot, com a l’estiu de 2022).
En tot cas, la ruta mereix un CAT de Setmana perquè és un camí força planer i fàcil. Ens movem majoritàriament sota trams ombrívols i petits congosts de roca oberts per les aigües del torrent. Hi descobrireu força raconades amb petits salts d’aigua. Ideal per refrescar-se a l’estiu:
Ah, i plantegeu-vos un calçat que es pugui mullar perquè algun tram és força estret i cal enfilar-se sobre pedres. Evidentment, sempre hi ha l’opció de “grimpar” i evitar l’aigua, però la majoria de gent “passa” de fer equilibris i prefereix mullar-se els peus.
En tot cas, l’opció dry i l’opció wet són igual de factibles.
Referència del punt de sortida, al pàrquing de Sant Martí de Riells, a Google Maps:
SORTIDA DE SANT MARTÍ DE RIELLS
Comencem a caminar on deixem el carruatge (és lo que tieeeene 
) al pàrquing de l’església de Sant Martí de Riells. Per arribar-hi, des de Granollers per exemple, cal anar fins a Breda, i un cop creuat el poble, agafar un trencant a l’esquerra per agafar una carretera local, la GIV-5521, que ja ens porta fins al punt d’inici.
) al pàrquing de l’església de Sant Martí de Riells. Per arribar-hi, des de Granollers per exemple, cal anar fins a Breda, i un cop creuat el poble, agafar un trencant a l’esquerra per agafar una carretera local, la GIV-5521, que ja ens porta fins al punt d’inici. Veureu que davant de l’església (s. XII) hi ha un amable centre d’informació turística i una generosa oferta de restauració.
Primer de tot cal fer l’aproximació. Agafem un bonic un camí que surt del costat de l’aparcament, a la banda oposada de l’església. Es tracta d’una pista de terra amb el trànsit restringit que coincideix amb el GR83 (veureu que hi ha marques per anar cap al Pirineu/Maresme).
Al cap d’uns 600 metres creuem el torrent i passem pel costat d’una antiga resclosa que ens queda a la nostra esquerra:
Passat aquest punt, ben a prop, cal agafar un caminet, també a mà esquerra, que baixa fins a buscar el curs de l’aigua. (No cal que us emboliqueu per altres camins com veureu que mostra l’acurat Wikiloc d’aquesta ruta).
A partir d’aquí, comença el show: es tracta d’anar riu amunt seguint un traçat que no té pèrdua, fent el badoc entre els racons i els petits salts que ens van apareixent.
Si fa calor i és cap de setmana, notareu que molts espais ja estan ocupats per rostres pàl·lids amb els seus cans i/o crits.
ATENCIÓ, APUNT CASTANYER
Veureu que en el primer tram encara aguanten alguns castanyers centenaris amb una base enorme, que encara mantenen amb vida algunes ramificacions. Alguns són espectaculars.
Com sempre, al final d’aquesta proposta trobareu enllaços que donen més detalls sobre aquests arbres monumentals, que evidentment no han passat desapercebuts per als humans que els han vist créixer els últims… posem-hi 100 anys? 200? 300?
Més amunt, els castanyers donen lloc als faigs, enèsima mostra que ens trobem en una zona baga i humida. Això, juntament amb el pas de l’aigua, té un avantatge estiuenc: permet estar relativament fresquet.
EL ‘MINI CONGOST’
A mesura que remuntem la riera van apareixent diversos punts de bany i petits salts d’aigua (això ja ho hem dit, oi?). Passareu pel costat de la font de les Fogueres i a poc a poc notareu que el torrent es va “tancant” fins que l’aigua transcorre per un pas estret: passem per un petit congost entre parets de pedra verticals.
No és pas un gran estret. No és gaire llarg, però té el seu punt: aquí és on la majoria de gent tira pel dret i es mulla els peus, per bé que sempre hi ha opció d’anar saltant de pedra en pedra fins a la patacada i remullada final.
Passat el tram ‘estret’, arribem a una de les parts amb més salts i gorgs de la ruta, alguns dels quals ocupats per alegres senyores que posen sota les cascades com si anunciessin algun desodorant, mentre llurs marits fan trempades fotografies per immortalitzar aquests sensuals moments silvestres.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha optat per oferir imatges dels salts d’aigua sense estrelles de la publicitat:
El torrent va guanyant alçada en un entorn dominat per faig en les parts obagues i més humides. Comprovareu que la ruta encara s’endinsa riu amunt un bon tros per indrets on cada cop hi ha menys rostres pàl·lids.
L’intrèpid equip del CAT de Setmana limita la irrupció fluvial uns dos quilòmetres torrent amunt, fins a trobar el punt òptim per dinar, descansar, inspeccionar i tornar pel mateix camí.
Evidentment, hi ha més alternatives, perquè d’opcions en tenim per donar i per vendre: continuar pujant pel riu, tornar per camins alternatius, o descobrir que fora de la llera i del seu microclima, la calor de l’agost escanya els boscos d’alzines reescalfades que tenim al costat.
Demostrat: No hi ha res com una mica d’aigua hipnòtica en moviment per refrescar les jornades caniculars de l’estiu.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns amables enllaços d’interès:
Blog de Josep Gordi: castanyers monumentals de la riera de Riells
Ruta al blog ‘Sabadellejant’ de Jaume Barberà
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1006
Els vostres comentaris:
